Warning: Illegal offset type in /usr/home/museucn.com/vendor/zendframework/zendframework/library/Zend/I18n/Translator/Translator.php on line 403 Inici - Inici - Inici - - Activitats - Activitats - Museu de la noguera

Activitats

Inici

Col·leccionable EN FEMENÍ

Segona fitxa disponible

Més informació

.
EXPOSICIÓ

Del 6 de novembre de 2020 al 28 de febrer de 2021
Sala d'exposicions temporals

Més informació

Balaguer Medieval. La ciutat daurada
INICIACIÓ A LA RECERCA D'OR

Visita guiada i taller de recerca d'or
Informació i reserves

Balaguer en família

Jocs de pistes per a tota la família

Més informació

Destaquem

Informació

Museu

Preus


1) General: 3,00 €
2) Reduïda: 2,00 €  (aplicable a: grups mínim 10 persones, jubilats, estudiants a partir de 16 anys, aturats, titulars del carnet jove)
3) Gratuïta: menors de 16 anys, socis ICOM, AMC, AdAC, SCA i Argonautes. Els dies 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) i 9 de novembre (Festes del St. Crist)
4) Entrada combinada al Museu de la Noguera + Visita guiada i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre: 
    General 5,00 € - Reduïda 2,50

* No s'accepten pagaments en efectiu

* No s'accepten grups sense reserva prèvia

Horari


De dilluns a dissabte de 10 h a 14 h i de 17 h a 19 h
Diumenges i festius de 10 h a 14 h

*Tancat: 25 i 26  de desembre, 1 i 6  de gener i Dilluns de Pasqua

Monuments

Horari


Del 16 de setembre al 23 de juny

Església de Santa Maria i Espai Portolà
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h

Parc arqueològic del Pla d'Almatà / Muralles gòtiques / Observatori de la Guerra Civil / Claustre de St Domènec
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h 

Església de Santa Maria de les Franqueses
Obert el primer diumenge de mes. Visites guiades gratuïtes a les 11, 12 i 13 h


Castell Formós
Tancat temporalment per restauració i adequació de les restes arqueològiques

 

Del 24 de juny al 15 de setembre

Església de Santa Maria i Espai Portolà
De dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 19 h i diumenges i festius de 10 a 13 h

Parc arqueològic del Pla d'Almatà i Claustre de St Domènec
De dilluns a dissabte de 10 a 19 h i diumenge i festius de 10 a 13 h

Muralles gòtiques i observatori de la Guerra Civil
De dilluns a diumenge de 10 a 19 h

Església de Santa Maria de les Franqueses
Obert el primer diumenge de mes. Visites guiades gratuïtes a les 11, 12 i 13 h

Castell Formós
Tancat temporalment per restauració i adequació de les restes arqueològiques


*L'entrada als monuments es gratuïta. Tancats els dies 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua

Visites guiades

Preus


*  "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent
     Durada 1,30 h
     Preu: 5 €/persona (mínim 10 persones)

* "De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent, a la ciutat i als monuments

    Modalitats:
    Durada 4 hores
    Preu: 8 €/persona
    (mínim 10 persones)

    Durada 3 h
    Preu: 6 €/persona
    (mínim 10 persones)

    Durada 1,30 h
    Preu: 5 €/persona
    (mínim 10 persones)

 

* "La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
    Durada 2,30 h
    Preu: 6 € / persona (mínim 10 persones)

Visites guiades

El museu realitza diferents tipus de visites guiades adaptades a les necessitats, interessos i disponibilitat horària dels visitants.

Es realitzen en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i àrab) i són amb reserva prèvia. Per a reserves, podeu omplir el formulari de contacte o posar-vos directament en contacte amb el museu.

 

 

VISITES


"Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permament del museu
 Durada 1,30 hores
 *Consulteu els preus

"De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permanent "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat", a la ciutat i als principals monuments 
 Modalitats:
 Durada 4 hores
 Durada 3 hores
 Durada 2 hores
 *Consulteu els preus

"Balaguer. La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
 Durada 2,30 hores
 *Consulteu els preus

 

 

 

Formulari de contacte

(*) Camps obligatoris

Serveis

AUDIOGUIES TEATRALITZADES I LLIBRES DE SALA


El museu disposa d’audioguies teatralitzades en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès), incloses en el preu de l’entrada.

El museu també disposa de llibres de sala dels textos de l’exposició permanent amb traducció a tres idiomes (castellà, anglès i francès).

ITINERARIS VIRTUALS


 

Enllaç al Visit museum

OFICINA DE TURISME


Al vestíbul de la planta 0 del museu hi ha l’Oficina de Turisme de Balaguer oberta al públic en el mateix horari que el museu.

Moturisme

L’Oficina de Turisme de Balaguer és un servei acreditat de Moturisme Ara Lleida. L’espai es troba preparat per acollir les necessitats dels viatgers que van en moto. Disposa d’aparcament a 100 m del museu i d’estris de neteja per a la moto, els cascs i les botes i de servei de guarda-roba per deixar els cascs

 

Més informació

ARMARIETS


El museu disposa de servei d’armariets amb clau al vestíbul, al costat del punt d’atenció al públic. Si veniu amb motxilla és necessari deixar-la en aquest punt.

ZONA DE DESCANS


 

El museu disposa d’una zona de descans amb una màquina expenedora de begudes calentes.

 

Biblioteca i sala de consulta

La biblioteca del museu disposa d’un fons bibliogràfic especialitzat en història, arqueologia i en història de l'art, amb un volum important de títols dedicats a l’edat medieval i especialment a al-Andalús. Destaca també la col·lecció de publicacions d'àmbit local i comarcal. Des de l’any 2019 la biblioteca del museu ha incorporat el llegat bibliogràfic del Dr. Prim Bertran.
La biblioteca està oberta a investigadors i a tot el públic interessat en la recerca en  l’horari d’oficina del museu.

El museu disposa d’una àrea d’investigació on es facilita la consulta i la manipulació dels objectes als investigadors acreditats.

 

ACCESSIBILITAT


Informació general

Punt d’atenció al públic

El punt d’atenció al públic se situa a la planta 0, al vestíbul del museu, on el personal informa dels serveis, els espais i les activitats del museu.

El taulell està adaptat per a l’atenció al públic de persones amb cadira de rodes.

 

Gossos d’assistència

Està permesa l’entrada de gossos d’assistència.

 

Accessibilitat física

Accés

L’entrada principal al museu des del carrer es troba a la planta 0 i és accessible per a persones en cadira de rodes. S’hi accedeix a peu pla.

Els espais públics de circulació del museu són amplis i accessibles. Les portes i passos tenen una amplada mínima de 80 cm. La sala d’exposicions temporals i la sala d’exposicions permanents són totalment accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i cadira de rodes.

La sala d’exposicions temporals es troba a la planta 0 i s’hi accedeix a peu pla, des del vestíbul del museu.

La sala d’exposicions permanents es troba a la planta 1 i s’hi accedeix a través d’un ascensor de gran capacitat que es pot utilitzar per moure grups de persones en cadira de rodes.

 

Lavabos accessibles

Hi ha un lavabo accessible a la planta 0, al vestíbul, al costat de la zona de descans. Té lavabo integrat a la mateixa cabina. Hi ha canviadors de bebès.

 

Accessibilitat en la comunicació

Senyalització

El recorregut a les sales d’exposicions està recolzat per un sistema de senyalització que marca la direcció de l’itinerari.

 

Característiques ambientals de l’equipament

Olors

A l’àrea de descans de la planta 0 hi ha una màquina de cafè. L’olor de cafè pot impregnar la sala.

A la sala d’exposicions permanents hi ha ambientadors d’olors amb un perfum creat especialment per a l’exposició que es dispersa per tota la sala.

 

Contacte

Per a més informació sobre accessibilitat podeu contactar directament al telèfon 973 445 194 o a museu@balaguer.cat.

 

 

BONES PRÀCTIQUES


Esperem que gaudiu de la vostra visita al museu i perquè això sigui possible us fem un seguit de recomanacions.

 

WI-FI

El museu disposa de WI-FI al vestíbul, a la biblioteca i a les sales d’exposicions. Cal demanar la contrasenya al punt d’informació. 

 

Fotografies i gravacions

Es poden fer fotografies sense flaix i gravacions en format domèstic. Per a la premsa i altres necessitats, si us plau, contacteu abans amb el museu.

Us convidem a compartir les imatges de la vostra visita a #VisitaMuseuNoguera

 

Ús de telèfon mòbil

El telèfon mòbil ha d’estar en silenci i cal que es mantingui un volum de veu moderat per no molestar als altres visitants.

 

Menjar i begudes

No es pot entrar menjar ni begudes a les sales d’exposicions. Hi ha una zona de descans al vestíbul amb una màquina expenedora de begudes calentes a la vostra disposició.

 

Comportament

No es pot córrer ni cridar per evitar accidents o molèsties a la resta de visitants. No està permès tocar els objectes. En cas d’evacuació cal seguir les instruccions del personal del museu.

 

Acompanyants de grups

Els acompanyants dels grups són els responsables de tots els membres que acompanyen.

Botiga

Mostran 1 a 6 de 18 Registres

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del museu enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant el títol de la publicació i les vostres dades (nom i cognoms i adreça) i us enviarem el número de compte on fer el pagament. Els enviaments es faran per correu postal ordinari.

Forma de pagament


El pagament es realitzarà per transferència bancària. El client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar la comanda caldrà enviar el comprovant de la transferència a botiga@museucn.

Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el museu a museu@balaguer.cat.

 

Enviament


L'enviament es farà per correu postal ordinari.

Formulari botiga

(*) Camps obligatoris

El Museu

Què és el Museu de la Noguera?

El Museu de la Noguera va ser fundat l'any 1983 amb la voluntat de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat de Balaguer i establir vincles de recerca i difusió entre la institució i el territori i amb la idea de ser una plataforma per entendre el nostre patrimoni i la nostra cultura des de les seves arrels, tant andalusines com feudals; i és que el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera, i especialment el de la ciutat de Balaguer, conforma un dels conjunts més importants d'aquesta època a Catalunya, tant per la quantitat com per la qualitat de les seves restes i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya.

Actualment, el Museu de la Noguera administra i organitza el patrimoni museístic de Balaguer  i procura la coordinació de l’activitat museística de tota la comarca i el desenvolupament al servei d’aquesta de les tasques de recerca, documentació, conservació i restauració, difusió i pedagogia del patrimoni integral de la comarca.

La seu actual compta amb sales d'exposició estable, sala d'exposicions temporals, botiga, biblioteca, sala de consulta, laboratoris i magatzems.

Descarregueu-vos el PDF de presentació a la nostra zona de descàrregues.

 

Història

El Museu Comarcal de la Noguera neix del conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Balaguer el dia 31 de gener de 1983, el qual fixava la transformació de l'antic Museu Municipal de Balaguer,  - situat primerament al Castell Formós i després a la segona planta de l’edifici de l’ajuntament - en museu comarcal.

L’acord entre l’Ajuntament de Balaguer i la Parròquia de Santa Maria de Balaguer va permetre que el Museu Comarcal passés a ocupar l’edifici de l’antiga església de Sant Josep, construcció de principis del segle XVIII, que malgrat tenir bastants problemes estructurals va permetre, desprès d’una remodelació, obrir les portes del museu el 22 de maig de 1987.  L’equipament contemplava els espais fonamentals de tot museu: magatzems, laboratori de restauració, sala de consulta-biblioteca, espais administratius i sala d’exposicions.
Durant dos anys la programació del museu es concentrà en una variada oferta d’exposicions temporals tant de producció pròpia com de foranies, alhora que es redactava la proposta temàtica de la Sala de Síntesi del museu que s’inaugurava a l’octubre de 1989.

La rellevància del  patrimoni andalusí i feudal  va ser un dels factors determinants de la creació del Museu Comarcal de la Noguera l'any 1983, sobretot a partir de 1982, any en què es van reempendre les excavacions arqueològiques al Castell Formós i es van començar les del Pla d’Almatà. Aquestes intervencions van significar el punt de partida de l'orientació museològica basada en una seu central i un seguit de radials entre els que hem de destacar els dos jaciments citats i el conjunt urbà de la pròpia ciutat. El Museu Comarcal de la Noguera es convertiria en el centre d'interpretació i de dinamització del patrimoni d'època medieval de la ciutat de Balaguer.

El mateix Departament de Cultura va entendre que el punt inicial d'aquest projecte passava per la construcció d'un edifici de nova planta, que havia de ser la seu central, i que va ser encomanat a l’equip format pels arquitectes Humbert Costas i Manel Gomez.  Les obres van començar el desembre de 1992.

El 25 de maig de 1995 s’inaugurava la nova seu a la plaça dels Comtes d’Urgell amb l’exposició “El Mestre de Balaguer (segle XVI)”, així com un dels radials previstos en el projecte, el Jardí Arqueològic del Castell Formós. Aquell mateix any el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat començava els tràmits per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional el Pla d’Almatà,  l’altre dels radials previstos 
El 19 d’abril de 1997 va ser inaugurada l’exposició de les sales estables del museu amb un muntatge que porta com a títol genèric: “Hisn Balagi-Balaguer. De la madina a la ciutat”.

MUSEU DE SUPORT TERRITORIAL


El programa Museus de Suport Territorial s’emmarca en Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya, un pla estratègic elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Entre els objectius operatius que presenta aquest pla es recull el Programa de Museus de Suport Territorial, una innovació en la política museística de Catalunya.

Aquest programa pretén formalitzar, visibilitzar, ordenar i potenciar una realitat que, de fa anys, és present en el programa públic d’alguns museus de Catalunya que, a més de les col·leccions pròpies, gestionen equipaments d’índole diversa (jaciments arqueològics, centres d’interpretació, esglésies, monuments, etc.) i que donen suport a comunitats territorials supramunicipals. En la nomenclatura del Pla de Museus, els museus de suport territorial potencien els equipaments patrimonials bàsics, per portar a terme aquelles funcions que no poden assumir, per limitació de recursos humans i econòmics.

Els museus que participen en aquest programa tenen una clara vocació territorial, cosa que sovint es relaciona amb museus que incorporen el territori com a objecte del seu projecte i discurs museològic.
El Servei de Museus de la Direcció General de Patrimoni Cultural ha encetat la implementació del programa de Museus de Suport Territorial mitjançant projectes pilot, entre els quals, des de l’any 2018, hi ha el Museu de la Noguera.

Els equipaments patrimonials bàsics que actualment són beneficiaris del programa del Museu de Suport del Museu de la Noguera són:
• Museu del Montsec (Artesa de Segre)
• Seró. Espai Transmissor (Seró, Artesa de Segre)
• Espai Orígens (Camarasa)
• La Cova dels Vilars (Os de Balaguer)
• La Casa-Museu Leandre Cristòfol (Os de Balaguer)
• Centre d’Art del Castell d’Os de Balaguer
• Necròpolis de la Colomina (Gerb, Os de Balaguer)
• Gravats del Mas de n’Olives (Ponts)
• El Centre de Dinamització del Patrimoni Històric, Natural i Rural (Tartareu)
• Centre d’Interpretació del Montsec (Vilanova de Meià)

Recerca

PERSPECTIVA DE GÈNERE


En femení. La història a través de les nostres dones

En el marc d’una historiografia tradicional molt dominada per la visió patriarcal de la societat, el projecte "En femení. La història a través de les nostres dones" té com a objectiu principal visibilitzar les dones de la nostra història i el paper que han tingut en l'esdevenir d'aquesta a través de l'exemple de dones properes, que massa vegades han passat desapercebudes.
La recerca que es duu a terme sobre la vida i les gestes d'aquestes dones es materialitza en una fitxa, que forma part del col·leccionable "En femení. La història a través de les nostres dones".

La primera de les fitxes va estar dedicada a Serafina Valls, unes de les primeres doctores en medicina de Catalunya a principis segle XX que va exercir al Marroc, on va desenvolupar una important tasca en el camp de l'obstetrícia.

 

SERAFINA VALLS. La primera metgesa de Balaguer

LA RECERCA ARQUEOLÒGICA


El projecte "Arqueologia d'una ciutat andalusina: madina Balaghí"

El projecte “Arqueologia d’una ciutat andalusina: madina Balaghí” té com a objectiu general estudiar arqueològicament la fundació, desenvolupament i abandonament d’una ciutat andalusina amb p

articularitats molt específiques: la seva localització, en el que era la Marca Superior d’al-Andalús, la suposada fundació a partir d’un campament de conquesta, una grandària excepcional en el panorama urbà d’al-Andalús i el fet que es conservi en bona part, al  Pla d’Almatà, gràcies a que no hi ha hagut una ocupació posterior a la conquesta feudal, excepte en espais molt puntuals. Els objectius més concrets són la identificació de les restes de l’assentament més primerenc i la determinació de si es tractava d’un campament o no, la datació de les muralles i les seves fases, la reconstrucció de les fases d’ocupació i el procés d’urbanització del recinte, la relació que això té amb el desenvolupament de les activitats productives, tant agràries com artesanals, l’estudi de la maqbara i de la població enterrada.

El tema de recerca en el qual cal integrar el projecte arqueològic sobre Madina Balaghí és el de les ciutats d’al-Andalús més primerenques i, més específicament, les de la Marca Superior. La línia d’investigació sobre les ciutats andalusines ha produït abundant bibliografia en els darrers anys i es renoven plantejaments tradicionals gràcies a la recerca arqueològica. Majoritàriament, però, es tracta de ciutats habitades avui dia i, per tant, la recerca ha estat pautada per les intervencions preventives o d’urgència. També a Catalunya ha estat així.

La recerca arqueològica se centra en el jaciment del Pla d’Almatà, un extens jaciment emmurallat (27 hectàrees) amb una cronologia que queda emmarcada entre la conquesta islàmica i la feudal catalana (segles VIII al XII) i que presenta els elements característics d’una ciutat andalusina. Els eixos de l’actual projecte s’orienten a la recerca, la preservació i la consolidació de les restes, a la difusió i a la formació d’arqueòlegs.

Actualment, el projecte d’actuacions en curs es centra en tres aspectes de l’organització urbana de la ciutat: la trama dels carrers i cases a la zona artesanal del barri dels terrissaires, la maqbara o cementiri i la muralla.

El Museu de la Noguera i la Universitat Autònoma de Barcelona organitzen cada estiu un curs d’arqueologia andalusina orientat a formar els estudiants d’arqueologia o graduats,  en el qual s’alterna l’excavació arqueològica al jaciment amb la realització de classes realitzades pels membres de l’equip o per professors i professionals convidats.

 

Direcció i coordinació del projecte: Carme Alòs, Helena Kirchner, Marta Monjo, Eva Solanes, Júlia Olivé.

       

 

 

Excavació arqueològica al Castell Formós (Balaguer, La Noguera). Adequació a la comprensió del jaciment a la visita pública

El Museu de la Noguera dirigeix i coordina les excavacions arqueològiques que es duen a terme al Castell Formós de Balaguer.
El museu organitza cada estiu el Taller d'arqueologia Cota 0, adreçat a estudiants i interessats en l'arqueologia i el patrimoni en el qual es pot participar a l'excavació arqueològica.
 

Direcció i coordinació del projecte: Carme Alòs, Eva Solanes.

 

 

 

MEMÒRIA HISTÒRICA


La Guerra Civil Espanyola i el Cap de Pont de Balaguer són dos dels eixos bàsics del projecte de recerca sobre MEMÒRIA HISTÒRICA que es duu a terme des del Museu de la Noguera.

Es tracta d'una línia de recerca que posa èmfasi en com va viure la població civil els efectes de la guerra i que pretén recollir i conservar els testimonis dels homes, dones i nens que van patir els estralls de la guerra.

 

CONVIURE AMB LA POR. MEMÒRIA DELS NENS DEL CAP DE PONT DE BALAGUER

 

"Conviure amb la por. Memòria dels nens del Cap de Pont de Balaguer (1938) és un documental realitzat pel Museu de la Noguera i produït per Balaguer TV en el qual es dona veu als nens i les nenes que van patir els efectes de la Guerra Civil Espanyola a la zona del Cap de Pont de Balaguer l'any 1938 i que ara són persones de més de 80 anys.

Per a la realització del documental, el museu va entrevistar a 28 persones de Balaguer, La Sentiu de Sió, Bellcaire d'Urgell, Camarasa, Vallfogona de Balaguer i La Ràpita que van explicar els seus records més personals de la guerra i que van omplir més de 20 hores de gravació. El que es buscava en l'enregistrament d'aquestes gravacions eren justament els records dels nens i les nenes, la vivència del conflicte bèl·lic per part dels infants. El resultat ha estat un documental que ofereix una altra visió de la guerra, la dels nens i les nenes, en una de les zones que van patir més la violència dels combats, la franja que formava el cap de pont de Balaguer. Més enllà del conflicte bèl·lic, però, els ulls  dels nens permeten fer una altra mirada a la guerra, i entendre-la des de la visió dels infants. Es tracta en definitiva d'un documental entranyable, sensible i molt emotiu. Un petit homentatge que el Museu de la Noguera fa als padrins i padrines que van haver de viure la guerra i que ha de permetre reflexionar sobre que va suposar aquella guerra per a una població tan fràgil com la seva infància.

Les gravacios es van realitzar en els pobles d'origen de les persones entrevistades, en alguns casos a les escoles de les poblacions, per tal de vincular la infància dels testimonis amb un espai propi dels infants actuals.

 

LA RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI ETNOGRÀFIC


LA DANSA DE LA GALOP


El Museu de la Noguera segueix una línia estratègica de recuperació d'elements tradicionals i festius de la ciutat que singularitzen les festes i les doten de trets identitaris específics.La dansa de La Galop de Balaguer es troba recollida al Costumari Català de Joan Amades. Segons el  folklorista aquest ball es ballava en l'anomenada Fira dels Enamorats del mes de setembre, una fira de bestiar que era famosa per la quantitat de matrimonis que s'hi pactaven entre les famílies que anaven a la fira. Les noves parelles feien un primer contacte públic a través d'aquesta dansa, sota la supervisió dels pares i tutors.
La recuperació de la dansa s'ha dut a terme amb col·laboració de l'Escola Municipal de Música i l'Espai de Dansa i Creació La Xemeneia, així com altres entitats i associacions de la ciutat.
Per donar a conéixer els passos de la dansa s'organitzen diversos tallers i s'ha inclós en el Pla Municipal de Dinàmica Educativa des del curs 2018-2019. També hi ha una ballada popular en el marc de les festes medievals de l'Harpia.

Per escoltar La Galop cliqueu aquí:

LA GALOP

 

Col·leccions

Fons arqueològic


El fons arqueològic està format per l’antic fons del Museu Municipal de Balaguer amb els materials arqueològics procedents de les excavacions realitzades entre els anys 1969 i 1973 al Castell Formós i altres materials provinents de diferents intervencions realitzades a Balaguer i a La Noguera amb posterioritat al Decret 155/81 d’11 de juny pel qual s’aprovava la normativa d’excavacions arqueològiques a Catalunya.  

Del fons destaca la col·lecció de materials andalusins procedents del jaciment arqueològic del Pla d'Almatà o de les diferents intervencions urbanes realitzades a madina Balaguer, que conformen un dels conjunts més significatius i excepcionals de la Catalunya medieval dels segles X i XI. A aquests cal afegir, també d'aquesta època, els materials procedents del Castell Formós, antic palau andalusí convertit a partir de la conquesta de la ciutat de Balaguer en residència dels comtes d'Urgell.

D'entre els materials prehistòrics cal destacar els jaciments de la Roca dels Bous de Sant Llorenç de Montgai, de la Cova Gran de Santa Linya i de la Cova de l'Estret de Tragó; els materials protohistòrics de La Pedrera  de Vallfogona de Balaguer o La Colomina de Gerb; i els materials hispanovisigots del poblat El Bovalar de Serós o de la necròpolis de Palous de Camarasa. 

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC EN 3D


Veieu l'Harpia en 3D
Clica aquí!

Fons d'art


El fons d’art inclou col·leccions dels segles XIV-XVII i fins al  segle XX. Quant a les primeres, cal destacar les taules atribuïdes al Mestre de Vielha (segle XV) i les del Mestre de Balaguer (primer quart del segle XVI).
La col·lecció d’art contemporani prové en gran mesura del dipòsit del fons d’art de l’Ajuntament de Balaguer on destaca principalment el fons del pintor balaguerí Francesc Borràs.  Entre altres pintors també hi són representats Viola, Ràfols Casamada, Eduard Alcoy, Rosa Siré, Jaume Minguell, etc., i artistes balaguerins com Marcel·lí Bergé, Andreu Saiz, Josep M. Llobet, Antoni Collado, etc.

Mostran 1 a 6 de 7 Registres

Fons etnogràfic


El Museu de la Noguera fa una tasca de recull i restauració d'objectes de la vida quotidiana que arriben procedents de diferents donacions. La col·lecció compta principalment amb utillatge de cuina i de rebost dels segles XIX i XX. S'inclou també en aquesta col·lecció una sèrie d'elements de vestuari litúrgic i quotidià de segles XVIII-XIX.

Què és el Museu de la Noguera?

El Museu de la Noguera va ser fundat l'any 1983 amb la voluntat de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat de Balaguer i establir vincles de recerca i difusió entre la institució i el territori i amb la idea de ser una plataforma per entendre el nostre patrimoni i la nostra cultura des de les seves arrels, tant andalusines com feudals; i és que el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera, i especialment el de la ciutat de Balaguer, conforma un dels conjunts més importants d'aquesta època a Catalunya, tant per la quantitat com per la qualitat de les seves restes i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya.

Actualment, el Museu de la Noguera administra i organitza el patrimoni museístic de Balaguer  i procura la coordinació de l’activitat museística de tota la comarca i el desenvolupament al servei d’aquesta de les tasques de recerca, documentació, conservació i restauració, difusió i pedagogia del patrimoni integral de la comarca.

La seu actual compta amb sales d'exposició estable, sala d'exposicions temporals, botiga, biblioteca, sala de consulta, laboratoris i magatzems.

Descarregueu-vos el PDF de presentació a la nostra zona de descàrregues.

 

Exposicions

Hisn Balaghí-Balaguer: de la madina a la ciutat

HISN BALAGHí - BALAGUER: DE LA MADINA A LA CIUTAT


Madina Balaghí fou el nom amb què es coneixia Balaguer durant els segles IX, X i XI quan la ciutat va formar part d’al-Andalús, el gran país que, a partir del segle VIII, es va configurar arran de la conquesta d’Hispània per part d’un exèrcit àrab i  que es va convertir en la primera potència econòmica, cultural i política d’Occident.

L’exposició  “Hisn Balaghí-Balaguer: de la madina a la ciutat” descobreix l’empremta deixada per les comunitats que van conviure a la madina Balaghí, ens endinsa en el seu territori i ens presenta  els homes i les dones que es van passejar pels seus carrers, van fer negocis als banys, van sembrar blat al secà i plantar albergínies, síndries i espinacs a l’horta i van resar a les mesquites, les esglésies i les sinagogues. 

AL-ANDALÚS I EL COMTAT D'URGELL


L’any 711 un exèrcit àrab enviat pel governador del nord d’Àfrica va creuar l’estrat de Gibraltar i va iniciar la conquesta d’Hispània, una conquesta que va ser ràpida i on els pactes i les capitulacions van ser la tònica general.

La població indígena de les nostres terres devia estar agrupada en poblats similars al de Palous, a Camarasa, o al del Bovalar, a Serós, amb una economia fonamentada en l’agricultura i, especialment, en la ramaderia.

Amb la conquesta d’Hispània es va configurar un nou país, al-Andalús, amb capital a Còrdova i depenent del califa de Damasc, un complex mosaic ètnic en el qual van conviure diverses cultures: les tribus àrabs i berebers que es van establir a les noves terres conquerides; els hispano-romans i visigots que es van mantenir fidels al cristianisme, coneguts com a mossàrabs; els jueus; i els conversos a l’Islam, els muladís. I és que l’arribada d’aquestes gents va suposar també l’arribada d’una nova religió, l’Islam, que comportava una nova forma d’adoració, una nova manera de viure i  una nova mentalitat.

Els nouvinguts, experts agricultors, van millorar els sistema de regs i van posar en explotació grans zones en les quals van introduir importants innovacions en el camp de la irrigació. Van introduir nous conreus de cereals, fruiters i verdures. Però, sobretot, el concepte musulmà de comunitat va afavorir una civilització marcadament urbana, factor que es va traduir en una notable activitat mercantil. A les socs de les ciutats andalusines s’hi podien trobar productes fins aleshores desconeguts com l’ivori, el mercuri, l’encens, la càmfora, el sàndal, la mirra, el clau, el pebre... i a les madines van arribar les darreres innovacions i tècniques com el paper, el llibre, la ceràmica vidrada, la brúixola, la pólvora, la seda, el cotó...

MADINA BALAGHÍ


El nucli originari de madina Balaghí va ser al barri del Pla d’Almatà al segle VIII, si bé la ciutat va créixer de manera considerable durant el segle XI. Cementiris, zones residencials, mesquites, banys, fondes, zones industrials, sòcs...  i l’explotació de l’horta i dels molins hidràulics, fariners o drapers, situats a les sèquies o al riu Sió, i de l'or del riu Segre, exemplifiquen a madina Balaghí l’ideal de la ciutat islàmica.

Actualment, el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més important de Catalunya i un dels referents de la península per a aquesta època.

HISN BALAGHÍ - EL CASTELL FORMÓS


Coneixem la data i el motiu de la fundació del castell de Balaguer gràcies a una font àrab que explica com, l’any 284 de l’Hègira (897), el senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al -Qasi va atacar el castell d’Aura a la demarcació de Barcelona i després d’haver matat el comte que hi vivia, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pilós), va començar la construcció del hisn Balaghí en els districtes de la llunyana Lleida. La construcció del castell respon, per tant, a una intenció de fortificar la frontera i a ser un lloc purament defensiu i estratègic.

Aquesta fortificació defensiva, a mitjan segle XI, en època de  les taifes, va convertir-se en residència senyorial. La suda - el palau – va esdevenir la manifestació de l’autoritat i al seu voltant es va originar un centre dedicat a la literatura, la música i les arts decoratives. Un taller vinculat a la cort de Còrdova executà l’encàrrec de decorar el palau amb plafons de guix d’un delicadesa exquisida: elements vegetals, zoomorfes i epigràfics s'entrellacen en un entramat d'arcuacions polilobulades que conserven restes de la pintura original feta a base de blau de lapislàtzuli d'Afganistan i vermell de cinabri, entre altres.

 

Després de la conquesta feudal de la ciutat l’any 1105, el palau va passar a ser propietat dels comtes d'Urgell que reorganitzaren i repoblaren el territori. El matrimoni entre Teresa d’Entença i l’infant Alfons -el futur rei Alfons el Benigne- l’any 1314 va suposar l’entrada del casal de Barcelona al front del comtat d’Urgell i l’elecció del castell com a residència permanent dels comtes. Els comtes van aprofitar l’estructura bàsica del palau andalusí i el van reformar i adaptar a les noves exigències de la cort comtal. Algunes de les reformes més importants es produïren durant el segle XIV, com la projecció dels jardins decorats amb canals d'aigua fets amb alicatats i rajoles blaves de Manises-Paterna.

La revolta de l’últim comte d’Urgell, Jaume II el Dissortat, contra el rei Ferran d’Antequera va suposar la destrucció total del castell i la fi del comtat l’any 1413.

LA CIUTAT DE BALAGUER


La conquesta de la madina Balaghí per part del comte d'Urgell l'any 1105 va ser violenta i en va suposar la ruïna i l'emigració de la població andalusina, i les diferents revoltes nobiliàries en què va estar involucrat el comtat d’Urgell durant el segle XIII tampoc no devien ajudar gaire a la consolidació social i urbana. La ciutat no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l'entrada del casal de Barcelona al front del comtat d'Urgell, quan es va dur a terme un gran impuls en la construcció d'obres públiques com l'església de santa Maria, el pont i el portal de sant Miquel, el monestir de sant Domènec... que van embellir la ciutat i que han dibuixat la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies.

 

L'Espai dels jueus
La presència de jueus a Balaguer la coneixem des de finals segle XI, quan foren repartides entre els conqueridors de la ciutat les possessions de  Juceff Cavaller.  Amb la repoblació feudal els jueus  es degueren  establir de nou a la ciutat on visqueren en pau fins al segle XIV, quan se’ls obligà a traslladar-se a un nou barri apartat: la jueria.  Isaac Déuslosalv, Salom Abraham, Phaïm de Fochalquier, Vidal Solomó o Juceff Sanoga foren membres destacats de l’aljama jueva balaguerina d’aquell moment. Possiblement la protecció dels comtes d’Urgell, residents a la ciutat, evità els assalts als calls que tingueren lloc en altres indrets propers com Tàrrega (1348) o Lleida (1391).

La comunitat de Balaguer era especialment nombrosa a inicis del segle XV, quan contribuïen a la hisenda del municipi 60 famílies jueves. La fi del comtat d’Urgell al 1413 suposà l’acabament de la protecció senyorial i ben aviat les pressions socials i eclesiàstiques provocaren l’èxode de jueus i les conversions al cristianisme reals... o fingides. El tribunal de la Inquisició feu a Balaguer tres Autes de Fe entre 1490 i 1493, on 66 criptojueus foren condemnats o obligats a abjurar de la seva fe. 
Començava així una nova època d’uniformitat cultural i religiosa que es va mantenir inalterada fins a finals del segle XX.
 

Exposició temporal

JOSEP CARNER-RIBALTA: EL SOMNI QUE PERDURA


 

 

JOSEP CARNER RIBALTA. EL SOMNI QUE PERDURA

Endinsar-se a la vida de Josep Carner Ribalta provoca una sensació contínua de dejavú i obre el pensament a reflexionar sobre la nostra societat, els nostres reptes presents i el nostre incert futur com a comunitat. Fa pocs anys es va commemorarel 120 aniversari del seu naixement, a la plaça Mercadal de Balaguer, l'inici d'una vida atzarosa però amb un objectiu concret que es perfilà a la ciutat del Segre durant la infantesa d'aquest home autodidacta i polièdric:  materialitzar el somni d'una Catalunya republicana i independent al costat de personatges com Francesc Macià o Ventura Gassol. I aquest objectiu el va dur a un recorregut vital allunyat de la seva terra amb un enyorament que va immortalitzar en la seva obra literària bastida al llarg de tota la vida.

 

 

HISTÒRIC D'EXPOSICIONS

Mostran 1 a 6 de 14 Registres

Història

El Museu Comarcal de la Noguera neix del conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Balaguer el dia 31 de gener de 1983, el qual fixava la transformació de l'antic Museu Municipal de Balaguer,  - situat primerament al Castell Formós i després a la segona planta de l’edifici de l’ajuntament - en museu comarcal.

L’acord entre l’Ajuntament de Balaguer i la Parròquia de Santa Maria de Balaguer va permetre que el Museu Comarcal passés a ocupar l’edifici de l’antiga església de Sant Josep, construcció de principis del segle XVIII, que malgrat tenir bastants problemes estructurals va permetre, desprès d’una remodelació, obrir les portes del museu el 22 de maig de 1987.  L’equipament contemplava els espais fonamentals de tot museu: magatzems, laboratori de restauració, sala de consulta-biblioteca, espais administratius i sala d’exposicions.
Durant dos anys la programació del museu es concentrà en una variada oferta d’exposicions temporals tant de producció pròpia com de foranies, alhora que es redactava la proposta temàtica de la Sala de Síntesi del museu que s’inaugurava a l’octubre de 1989.

La rellevància del  patrimoni andalusí i feudal  va ser un dels factors determinants de la creació del Museu Comarcal de la Noguera l'any 1983, sobretot a partir de 1982, any en què es van reempendre les excavacions arqueològiques al Castell Formós i es van començar les del Pla d’Almatà. Aquestes intervencions van significar el punt de partida de l'orientació museològica basada en una seu central i un seguit de radials entre els que hem de destacar els dos jaciments citats i el conjunt urbà de la pròpia ciutat. El Museu Comarcal de la Noguera es convertiria en el centre d'interpretació i de dinamització del patrimoni d'època medieval de la ciutat de Balaguer.

El mateix Departament de Cultura va entendre que el punt inicial d'aquest projecte passava per la construcció d'un edifici de nova planta, que havia de ser la seu central, i que va ser encomanat a l’equip format pels arquitectes Humbert Costas i Manel Gomez.  Les obres van començar el desembre de 1992.

El 25 de maig de 1995 s’inaugurava la nova seu a la plaça dels Comtes d’Urgell amb l’exposició “El Mestre de Balaguer (segle XVI)”, així com un dels radials previstos en el projecte, el Jardí Arqueològic del Castell Formós. Aquell mateix any el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat començava els tràmits per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional el Pla d’Almatà,  l’altre dels radials previstos 
El 19 d’abril de 1997 va ser inaugurada l’exposició de les sales estables del museu amb un muntatge que porta com a títol genèric: “Hisn Balagi-Balaguer. De la madina a la ciutat”.

Activitats

Activitats

Mostran 1 a 6 de 7 Registres

APRÈN


Escola


L'oferta pedagògica del museu inclou la visita a les sales estables i diferents itineraris a la ciutat de Balaguer, als monuments i als jaciments arqueològics. Les visites i els itineraris es realitzen en funció dels interessos del grup i del temps disponible i sempre van acompanyats d'un monitor. Alguns dels itineraris establerts inclouen proposta didàctica.

Si voleu més informació no dubteu a contactar amb nosaltres.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES. Educació primària

PROPOSTES DIDÀCTIQUES. Educació secundària

Convenis en pràctiques i TdR


El Museu de la Noguera acull estudiants universitaris en pràctiques de diferents universitats i dona suport a pràctiques d'empresa. Des del museu, també es dona suport  i s'assessora en els treballs de recerca de batxillerat i els treballs de màster i de grau.

Posa't en contacte amb nosaltres si hi estàs interessat!

contacta

(*) Camps obligatoris

PROGRAMA ARGONAUTES

ARGONAUTES


El programa ARGONAUTES és un programa d'ajuts per a sortides escolars al patrimoni cultural, impulsat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Es tracta d'un projecte pioner en l´àmbit de la inclusió social en relació a l'accessibilitat als museus i altres equipaments culturals, adreçat als centres educatius catalogats de complexitat màxima pel Departament d'Educació.
Aquests centres poden disposar d'uns ajuts pel cost del transport de les sortides escolars que poden arribar a cobrir la totalitat de la despesa, així com una àmplia oferta de museus, centres patrimonials i jaciments arqueològics que participen en el programa.
Consulteu les bases del programa al web culturaeducacio.gencat.cat/argonautes/


Per al centres que participen al programa ARGONAUTES, l'entrada al Museu de la Noguera i al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és gratuïta.

 

(*) Camps obligatoris

Contacta

(*) Camps obligatoris

ARXIU DIDÀCTIC

ARGONAUTES


El programa ARGONAUTES és un programa d'ajuts per a sortides escolars al patrimoni cultural, impulsat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Es tracta d'un projecte pioner en l´àmbit de la inclusió social en relació a l'accessibilitat als museus i altres equipaments culturals, adreçat als centres educatius catalogats de complexitat màxima pel Departament d'Educació.
Aquests centres poden disposar d'uns ajuts pel cost del transport de les sortides escolars que poden arribar a cobrir la totalitat de la despesa, així com una àmplia oferta de museus, centres patrimonials i jaciments arqueològics que participen en el programa.
Consulteu les bases del programa al web culturaeducacio.gencat.cat/argonautes/


Per al centres que participen al programa ARGONAUTES, l'entrada al Museu de la Noguera i al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és gratuïta.

 

(*) Camps obligatoris

SE'N PARLAVE... I N'HI HAVIE


El material didàctic de l'exposició està concebut per treballar el fenomen de la cacera de bruixes, però també per transmetre una visió positiva de la figura de la bruixa i oferir una mirada transversal a la por, la llibertat o la diferència, des de la perspectiva de l'educació de gènere. 

Durada: 1 h

Més informació

Descarrega-te'l!

Espais patrimonials

El Pla d'Almatà

El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l'antiga Al-Andalús, el país que els àrabs van fundar a la península Ibèrica durant els segles VIII i XV.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es creà a partir del segle X.

El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrades de tàpia. A intervevals irregulars s'alternaven 27 torres massisses de tàpia construïdes seguint la mateixa tècnica.

Madina Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina: la mesquita aljama, l'assoc o mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, però també gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina, o d'alfòndecs, on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes entorn de carrers, que dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte i cementiris.

Les mesquita aljama estava situada on actualment es troba l'església del sant Crist i era un edifici fonamental: s'hi ensenyava doctrina, s'hi impartia justícia i s'hi celebraven les grans reunions públiques. Al voltant d'aquesta mesquita hi havia un gran cementiri.

El Parc Arqueològic del Pla d'Almatà correspon a una de les zones residencials del barri, on s'han excavat i musealitzat quatre cases i dos trams de carrers. Les excavacions arqueològiques han permès recuperar una important col·lecció d'objectes de la vida quotidiana que es poden veure al Museu de la Noguera.


 

 

Castell Formós

El castell de Balaguer és conegut com a Castell Formós des de la baixa edat mitjana. En coneixem la data de fundació gràcies  a l'historiador Ibn Hayyan, que recull el relat d'Isa b. Ahmad al-Rasi referent als fets que passen a la Marca Superior d'Al-Andalus l'any 284 de l'Hègira (897-898 dC): "Isa b. Ahmad informa: en aquest any del senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al - Qasi va atacar el castell d'Aura, a la demarcació de Barcelona, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic.  En trobar-se amb el comte d'aquesta regió, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pelós), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les seves tropes i aquest dia, en lluita, va donar a l'usurpador Anqadid un cop del qual va morir pocs dies després. Déu va posar de manifest en ell el gran favor que té cap als musulmans! El fill d'Anqadid, Sunyer, - al qui Déu maleeixi - va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes de Ramadà (octubre del 897dC), va començar Lubb b. Muhammad la construcció del hisn Balagi (castell de Balaguer), en els districtes de la llunyana Lleida."

A mitjan segle XI , s'edificà en el seu interior un palau que es decorà amb refinats ataurics realitzats sobre guix i policromats. El programa decoratiu principal es basa en motius vegetals i geomètrics, però també s'hi desenvolupen frisos epigràfics on es llegeixen fragments de l'al-Corà i motius zoomorfes com una harpia dotada de mans o un ocell.

Poc sabem de la distribució de les estances del palau, tret que una alberca regaria una zona enjardinada propera a una galeria d'arcuacions polilobulades i profusament decorades que miraria cap a la zona del riu Segre.

Amb la conquesta de principis de segle XII els comtes d'Urgell van ocupar l'antic palau i el convertiren en la seva residència. Al segle XIV s'hi realitzaren grans obres de reforma que comportaren la conversió de tota la zona nord en un gran jardí regat per canals d'aigua de ceràmica construïts a base d'alicatats i rajoles fabricades per artesans moriscos a Manises-Paterna, que donaven als nous espais un aire de continuïtat estilística amb l'antic palau andalusí.

El castell de Balaguer va ser destruït l'any 1413 arran de la guerra entre el darrer comte d'Urgell Jaume II el Dissortat i el rei Ferran I d'Antequera.

 

Per saber-ne més.

Museu

Preus


1) General: 3,00 €
2) Reduïda: 2,00 €  (aplicable a: grups mínim 10 persones, jubilats, estudiants a partir de 16 anys, aturats, titulars del carnet jove)
3) Gratuïta: menors de 16 anys, socis ICOM, AMC, AdAC, SCA i Argonautes. Els dies 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) i 9 de novembre (Festes del St. Crist)
4) Entrada combinada al Museu de la Noguera + Visita guiada i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre: 
    General 5,00 € - Reduïda 2,50

* No s'accepten pagaments en efectiu

* No s'accepten grups sense reserva prèvia

Horari


De dilluns a dissabte de 10 h a 14 h i de 17 h a 19 h
Diumenges i festius de 10 h a 14 h

*Tancat: 25 i 26  de desembre, 1 i 6  de gener i Dilluns de Pasqua

Monuments

Horari


Del 16 de setembre al 23 de juny

Església de Santa Maria i Espai Portolà
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h

Parc arqueològic del Pla d'Almatà / Muralles gòtiques / Observatori de la Guerra Civil / Claustre de St Domènec
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h 

Església de Santa Maria de les Franqueses
Obert el primer diumenge de mes. Visites guiades gratuïtes a les 11, 12 i 13 h


Castell Formós
Tancat temporalment per restauració i adequació de les restes arqueològiques

 

Del 24 de juny al 15 de setembre

Església de Santa Maria i Espai Portolà
De dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 19 h i diumenges i festius de 10 a 13 h

Parc arqueològic del Pla d'Almatà i Claustre de St Domènec
De dilluns a dissabte de 10 a 19 h i diumenge i festius de 10 a 13 h

Muralles gòtiques i observatori de la Guerra Civil
De dilluns a diumenge de 10 a 19 h

Església de Santa Maria de les Franqueses
Obert el primer diumenge de mes. Visites guiades gratuïtes a les 11, 12 i 13 h

Castell Formós
Tancat temporalment per restauració i adequació de les restes arqueològiques


*L'entrada als monuments es gratuïta. Tancats els dies 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua

Visites guiades

Preus


*  "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent
     Durada 1,30 h
     Preu: 5 €/persona (mínim 10 persones)

* "De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent, a la ciutat i als monuments

    Modalitats:
    Durada 4 hores
    Preu: 8 €/persona
    (mínim 10 persones)

    Durada 3 h
    Preu: 6 €/persona
    (mínim 10 persones)

    Durada 1,30 h
    Preu: 5 €/persona
    (mínim 10 persones)

 

* "La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
    Durada 2,30 h
    Preu: 6 € / persona (mínim 10 persones)

MUSEU DE SUPORT TERRITORIAL


El programa Museus de Suport Territorial s’emmarca en Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya, un pla estratègic elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Entre els objectius operatius que presenta aquest pla es recull el Programa de Museus de Suport Territorial, una innovació en la política museística de Catalunya.

Aquest programa pretén formalitzar, visibilitzar, ordenar i potenciar una realitat que, de fa anys, és present en el programa públic d’alguns museus de Catalunya que, a més de les col·leccions pròpies, gestionen equipaments d’índole diversa (jaciments arqueològics, centres d’interpretació, esglésies, monuments, etc.) i que donen suport a comunitats territorials supramunicipals. En la nomenclatura del Pla de Museus, els museus de suport territorial potencien els equipaments patrimonials bàsics, per portar a terme aquelles funcions que no poden assumir, per limitació de recursos humans i econòmics.

Els museus que participen en aquest programa tenen una clara vocació territorial, cosa que sovint es relaciona amb museus que incorporen el territori com a objecte del seu projecte i discurs museològic.
El Servei de Museus de la Direcció General de Patrimoni Cultural ha encetat la implementació del programa de Museus de Suport Territorial mitjançant projectes pilot, entre els quals, des de l’any 2018, hi ha el Museu de la Noguera.

Els equipaments patrimonials bàsics que actualment són beneficiaris del programa del Museu de Suport del Museu de la Noguera són:
• Museu del Montsec (Artesa de Segre)
• Seró. Espai Transmissor (Seró, Artesa de Segre)
• Espai Orígens (Camarasa)
• La Cova dels Vilars (Os de Balaguer)
• La Casa-Museu Leandre Cristòfol (Os de Balaguer)
• Centre d’Art del Castell d’Os de Balaguer
• Necròpolis de la Colomina (Gerb, Os de Balaguer)
• Gravats del Mas de n’Olives (Ponts)
• El Centre de Dinamització del Patrimoni Històric, Natural i Rural (Tartareu)
• Centre d’Interpretació del Montsec (Vilanova de Meià)

Recerca

PERSPECTIVA DE GÈNERE


En femení. La història a través de les nostres dones

En el marc d’una historiografia tradicional molt dominada per la visió patriarcal de la societat, el projecte "En femení. La història a través de les nostres dones" té com a objectiu principal visibilitzar les dones de la nostra història i el paper que han tingut en l'esdevenir d'aquesta a través de l'exemple de dones properes, que massa vegades han passat desapercebudes.
La recerca que es duu a terme sobre la vida i les gestes d'aquestes dones es materialitza en una fitxa, que forma part del col·leccionable "En femení. La història a través de les nostres dones".

La primera de les fitxes va estar dedicada a Serafina Valls, unes de les primeres doctores en medicina de Catalunya a principis segle XX que va exercir al Marroc, on va desenvolupar una important tasca en el camp de l'obstetrícia.

 

SERAFINA VALLS. La primera metgesa de Balaguer

LA RECERCA ARQUEOLÒGICA


El projecte "Arqueologia d'una ciutat andalusina: madina Balaghí"

El projecte “Arqueologia d’una ciutat andalusina: madina Balaghí” té com a objectiu general estudiar arqueològicament la fundació, desenvolupament i abandonament d’una ciutat andalusina amb p

articularitats molt específiques: la seva localització, en el que era la Marca Superior d’al-Andalús, la suposada fundació a partir d’un campament de conquesta, una grandària excepcional en el panorama urbà d’al-Andalús i el fet que es conservi en bona part, al  Pla d’Almatà, gràcies a que no hi ha hagut una ocupació posterior a la conquesta feudal, excepte en espais molt puntuals. Els objectius més concrets són la identificació de les restes de l’assentament més primerenc i la determinació de si es tractava d’un campament o no, la datació de les muralles i les seves fases, la reconstrucció de les fases d’ocupació i el procés d’urbanització del recinte, la relació que això té amb el desenvolupament de les activitats productives, tant agràries com artesanals, l’estudi de la maqbara i de la població enterrada.

El tema de recerca en el qual cal integrar el projecte arqueològic sobre Madina Balaghí és el de les ciutats d’al-Andalús més primerenques i, més específicament, les de la Marca Superior. La línia d’investigació sobre les ciutats andalusines ha produït abundant bibliografia en els darrers anys i es renoven plantejaments tradicionals gràcies a la recerca arqueològica. Majoritàriament, però, es tracta de ciutats habitades avui dia i, per tant, la recerca ha estat pautada per les intervencions preventives o d’urgència. També a Catalunya ha estat així.

La recerca arqueològica se centra en el jaciment del Pla d’Almatà, un extens jaciment emmurallat (27 hectàrees) amb una cronologia que queda emmarcada entre la conquesta islàmica i la feudal catalana (segles VIII al XII) i que presenta els elements característics d’una ciutat andalusina. Els eixos de l’actual projecte s’orienten a la recerca, la preservació i la consolidació de les restes, a la difusió i a la formació d’arqueòlegs.

Actualment, el projecte d’actuacions en curs es centra en tres aspectes de l’organització urbana de la ciutat: la trama dels carrers i cases a la zona artesanal del barri dels terrissaires, la maqbara o cementiri i la muralla.

El Museu de la Noguera i la Universitat Autònoma de Barcelona organitzen cada estiu un curs d’arqueologia andalusina orientat a formar els estudiants d’arqueologia o graduats,  en el qual s’alterna l’excavació arqueològica al jaciment amb la realització de classes realitzades pels membres de l’equip o per professors i professionals convidats.

 

Direcció i coordinació del projecte: Carme Alòs, Helena Kirchner, Marta Monjo, Eva Solanes, Júlia Olivé.

       

 

 

Excavació arqueològica al Castell Formós (Balaguer, La Noguera). Adequació a la comprensió del jaciment a la visita pública

El Museu de la Noguera dirigeix i coordina les excavacions arqueològiques que es duen a terme al Castell Formós de Balaguer.
El museu organitza cada estiu el Taller d'arqueologia Cota 0, adreçat a estudiants i interessats en l'arqueologia i el patrimoni en el qual es pot participar a l'excavació arqueològica.
 

Direcció i coordinació del projecte: Carme Alòs, Eva Solanes.

 

 

 

MEMÒRIA HISTÒRICA


La Guerra Civil Espanyola i el Cap de Pont de Balaguer són dos dels eixos bàsics del projecte de recerca sobre MEMÒRIA HISTÒRICA que es duu a terme des del Museu de la Noguera.

Es tracta d'una línia de recerca que posa èmfasi en com va viure la població civil els efectes de la guerra i que pretén recollir i conservar els testimonis dels homes, dones i nens que van patir els estralls de la guerra.

 

CONVIURE AMB LA POR. MEMÒRIA DELS NENS DEL CAP DE PONT DE BALAGUER

 

"Conviure amb la por. Memòria dels nens del Cap de Pont de Balaguer (1938) és un documental realitzat pel Museu de la Noguera i produït per Balaguer TV en el qual es dona veu als nens i les nenes que van patir els efectes de la Guerra Civil Espanyola a la zona del Cap de Pont de Balaguer l'any 1938 i que ara són persones de més de 80 anys.

Per a la realització del documental, el museu va entrevistar a 28 persones de Balaguer, La Sentiu de Sió, Bellcaire d'Urgell, Camarasa, Vallfogona de Balaguer i La Ràpita que van explicar els seus records més personals de la guerra i que van omplir més de 20 hores de gravació. El que es buscava en l'enregistrament d'aquestes gravacions eren justament els records dels nens i les nenes, la vivència del conflicte bèl·lic per part dels infants. El resultat ha estat un documental que ofereix una altra visió de la guerra, la dels nens i les nenes, en una de les zones que van patir més la violència dels combats, la franja que formava el cap de pont de Balaguer. Més enllà del conflicte bèl·lic, però, els ulls  dels nens permeten fer una altra mirada a la guerra, i entendre-la des de la visió dels infants. Es tracta en definitiva d'un documental entranyable, sensible i molt emotiu. Un petit homentatge que el Museu de la Noguera fa als padrins i padrines que van haver de viure la guerra i que ha de permetre reflexionar sobre que va suposar aquella guerra per a una població tan fràgil com la seva infància.

Les gravacios es van realitzar en els pobles d'origen de les persones entrevistades, en alguns casos a les escoles de les poblacions, per tal de vincular la infància dels testimonis amb un espai propi dels infants actuals.

 

LA RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI ETNOGRÀFIC


LA DANSA DE LA GALOP


El Museu de la Noguera segueix una línia estratègica de recuperació d'elements tradicionals i festius de la ciutat que singularitzen les festes i les doten de trets identitaris específics.La dansa de La Galop de Balaguer es troba recollida al Costumari Català de Joan Amades. Segons el  folklorista aquest ball es ballava en l'anomenada Fira dels Enamorats del mes de setembre, una fira de bestiar que era famosa per la quantitat de matrimonis que s'hi pactaven entre les famílies que anaven a la fira. Les noves parelles feien un primer contacte públic a través d'aquesta dansa, sota la supervisió dels pares i tutors.
La recuperació de la dansa s'ha dut a terme amb col·laboració de l'Escola Municipal de Música i l'Espai de Dansa i Creació La Xemeneia, així com altres entitats i associacions de la ciutat.
Per donar a conéixer els passos de la dansa s'organitzen diversos tallers i s'ha inclós en el Pla Municipal de Dinàmica Educativa des del curs 2018-2019. També hi ha una ballada popular en el marc de les festes medievals de l'Harpia.

Per escoltar La Galop cliqueu aquí:

LA GALOP

 

Centres d'interpretació

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre  i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.

 

El Molí de l'Esquerrà


El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu. El molí estava format per un soterrani, on s'ubicava la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes. Actualment és l'entrada principal al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.

L'or del Segre al llarg de la història


L’exposició proposa un recorregut històric per l’explotació de l’or al Segre, un riu aurífer que, durant tot el seu trajecte, diposita a les arenes i graves unes petites partícules d’or producte de l’erosió de les muntanyes dels Pirineus.

La recerca d’or al Segre està documentada ja des d’època romana a la zona de la Cerdanya però, més tard, tingué dos moments d’especial activitat. Primer, en època andalusina (VIII-XII), moment que singularitza la història de la ciutat per la importància de les restes arqueològiques que es conserven, com el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà, el Castell Formós o en el Centre Històric de Balaguer. I posteriorment, als segles XVI i XVII, quan aquest valuós metall es tornà a explotar de forma intensa amb la utilització del mercuri com a amalgamant per poder extreure les partícules d’or de l’arena i grava del riu.

A principis del segle XVIII, la seva explotació s’abandonà progressivament quan els costos per extreure’l foren més alts que no pas el benefici que se n’obtenia.

Els plafons i les vitrines expliquen i il·lustren aquesta vinculació històrica de Balaguer i la plana de Lleida amb la cerca de l’or com una activitat econòmica més i també els usos i propietats d’aquest mineral.

El taller de recerca d'or


L’activitat de recerca d’or es realitza a la zona dels safarejos, un espai destinat a la pràctica artesanal de la cerca d’or amb àbac, un instrument utilitzat al llarg de la història per a l’extracció manual de l’or i altres minerals d’interès econòmic dels rius aurífers i les mines.

L’espai està precedit per un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en l’explotació i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Durant una estona s’hi pot viure l’aventura dels autèntics buscadors d’or del Segre.

Amb l’àbac, una mica de sorra aurífera i l’ajuda de l’aigua dels safarejos, s’aprèn la tècnica per separar les partícules d’or de l’arena. Passada una estona, la paciència es transforma en emoció quan es comencen a veure unes petites partícules daurades que apareixen entre l’arena remoguda per l’aigua. A poc a poc, aquestes palletes d’or queden dipositades al fons de l’àbac, d’on es poden treure fàcilment. La recompensa de tota aquesta experiència viscuda és poder-se endur a casa tot l’or trobat.

Es tracta d’una activitat única, emocionant i inoblidable que transporta a les èpoques daurades d’explotació d’or al riu Segre.

 

Visita Virtual


Descobrim...

Horari i preus TARDOR


ACTIVITATS

INICIACIÓ A LA DE RECERCA D'OR:

De dimarts a diumenge i festius a les 11 h, 12 h i 13 h
Dilluns 9 de novembre: entrada gratuïta

  * Només amb RESERVA PRÈVIA
  * Durada 1 hora
  * Limitades a una unitat familiar de màxim 6 membres
  * Amb totes les mesures de prevenció necessàries.

                                               

PREUS

Iniciació a la recerca d'or: inclou l'entrada + visita guiada + taller de recerca d'or

    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )

Entrada combinada: inclou l'entrada al Museu de la Noguera + iniciació a la recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or

    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )
  

** Consulteu les propostes per a centres educatius 

Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebooktwitter i instagram

 

Pont de desembre


INICIACIÓ A LA RECERCA D'OR: Entrada + Visita guiada + Taller de recerca d'or

Dissabte 5 de desembre: a les 11 h, 12 h i 13 h
Diumenge 6 de desembre: a les 11 h, 12 h i 13 h
Dilluns 7 de desembre: a les 11 h, 12 h i 13 h
Dimarts 8 de desembre: a les 11 h, 12 h i 13

Preus:
    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € *
 

Durada: 1 hora. Imprescindible reserva prèvia

I... emporta't tot l'or que trobis

Més informació al 973 44 86 68 i a ordelsegre@balaguer.cat


* Jubilats i pensionistes, menors de 16 anys, club XATIC, Amics ARA LLEIDA, Promoció ESPAIS VISITABLES. 
* Amb el carnet docent es descompta 1 € de l'activitat en concepte de la gratuïtat de l'entrada

Adreça


Av. Comte Jaume d'Urgell, 12
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 44 86 68

ordelsegre@balaguer.cat

Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 42.46 N
Long. 0º 48' 33.33 E

Seró.Espai Transmissor

SERÓ. ESPAI TRANSMISSOR

Els Reguers de Seró


Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 va posar al descobert les restes espectaculars d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.

El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.

El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.

Les estàtues-menhirs


Les estàtues-menhirs de Seró són unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que representen les vestimentes dels personatges figurats (túniques, capes i mantells, cinturó, sivella...). Entre les restes escultòriques trobem els fragments que constituirien, amb els aproximadament 7 metres d'alçada global estimada, l'estàtua-menhir més alta d'Europa.

Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.

Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.

Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.

L'edifici


Es parteix de la comprensió i reflexió sobre els mitjans i sistemes constructius propis de l´entorn en que es situa l´obra, en una zona agrícola molt prolífera al peu del Pre-Pirineu, on els habitants acostumen a resoldre les necessitats més bàsiques des d´una actitud espontània en relació a les condicions dels materials i a la seva aplicació. El projecte proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material d’acabat. Sense necessitat de “revestir”, materials que normalment resten ocults en acabar una obra, aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la relació amb el context, són dotats d’un nou significat.

A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica ... Finalment iniciem l’accés a la cambra de les mil·lenàries esteles...Un recorregut  en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent,...envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira... va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic  es va disgregant, i en arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles,...silenci...s’alenteix  el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d’argila que mostra  l’empremta que deixa al passar cada visitant...tranquil·lament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuament amb altres..., poc a poc s’intensifiquen la llum i els sons, fins que l’horitzó d’un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de la Noguera.

L’edifici Seró. Espai Transmissor va guanyar el premi FAD d'arquitectura l'any 2013 i va ser una de les tres obres escollides per representar Catalunya a la 14 Biennal d'Arquitectura de Venècia de l'any 2014.

 

Horari


VISITES GUIADES:

      - Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
      - Diumenges, festius i ponts laborables a les 11 h, 12 h i 13 h


Per visites concertades entre setmana adreceu-vos a:

- Seró. Espai transmissor: 661 224 195 o reserves@seroespaitransmissor.cat
- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 17 a les 19 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)

ADREÇA


C. Escoles, 2.  SERÓ 25739 (La Noguera, Lleida)

Tel. 661224195

info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat

 

 

Preus


Normal: 5,00 €
Reduïda: 4,00 € (jubilats, estudiants i grups de més de 10 persones)
Escolar: 1,50 € visita + 1,50 € taller


Entrada gratuïta: menors de 12 anys, membres de Megalithic Routes

 

Visites guiades

El museu realitza diferents tipus de visites guiades adaptades a les necessitats, interessos i disponibilitat horària dels visitants.

Es realitzen en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i àrab) i són amb reserva prèvia. Per a reserves, podeu omplir el formulari de contacte o posar-vos directament en contacte amb el museu.

 

 

VISITES


"Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permament del museu
 Durada 1,30 hores
 *Consulteu els preus

"De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permanent "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat", a la ciutat i als principals monuments 
 Modalitats:
 Durada 4 hores
 Durada 3 hores
 Durada 2 hores
 *Consulteu els preus

"Balaguer. La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
 Durada 2,30 hores
 *Consulteu els preus

 

 

 

Formulari de contacte

(*) Camps obligatoris

Publicacions

CATÀLEGS DEL MUSEU

Les diferents activitats organitzades i promogudes pel Museu de la Noguera (exposicions, excavacions arqueològiques, reculls etnogràfics, recerca...) han permès generar una prolífica producció intel·lectual que s'ha aplegat en un important esforç editorial.

Mostran 1 a 6 de 14 Registres

Retalls d'art

Retalls d'art és el col·leccionable del patrimoni artístic de Balaguer.
Podeu recollir la carpeta i les fitxes gratuïtament a museu o, si ho preferiu, us les podeu descarregar aquí

Mostran 1 a 6 de 9 Registres

En femení

La història l'han escrit per igual homes i dones. Cadascú en el seu àmbit i amb la seva pròpia rellevància, però no hauríem arribat fins aquí sense l'aportació conjunta de tots.
EN FEMENÍ és un projecte que vol visibilitzar la història de les dones. Dones que, moltes vegades pel fet de ser-ho no han passat a la història, però que han contribuït a fer-la.

 

EN FEMENÍ és un col·leccionable de diferents personatges femenins que han repercutit en la història però que pel fet de ser dones han quedat oblidades.Podeu recollir les fitxes gratuïtament al museu o bé us les podeu descarregar aquí.

Arxiu bibliogràfic

CATÀLEGS DEL MUSEU

Conviure amb la por. Memòria dels nens del Cap de Pont de Balaguer 1938


Documental produït pel Museu de la Noguera, 2018

 

ELS GERMANS PLA. LES ARRELS I LA MEMÒRIA




Oriol PÉREZ TREVIÑO
Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura, Balaguer, 2016


Vegeu informació de l'exposició
Descarregueu el catàleg

Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera


 

 

 

 

 

 

 

Carme ALÒS, Eva Solanes (coordinació científica)

Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Obra Social La Caixa, Balaguer, 2010


Descarregueu el catàleg

L'arquitectura. Vehicle de modernitat


Mercè BOSCH ROMA
Enginyeria i arquitectura La Salle - Universitat Ramon Llull, Barcelona, 2011

Descarregueu el catàleg

ARTICLES en premsa

"Balaguer, urbanisme entre dues cultures"


Carme ALÒS TREPAT
Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum I:  Monogràfic La ciutat, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 165-178.

Vegeu article

"Intervenció arqueològica a la plaça de l'església de Sant Domènec (Balaguer, La Noguera)"


Mireia SUBIRADA, Carme ALÒS, Eva SOLANES
Primeres JOrnades d'Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Diputació de Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2018, p. 347 - 348

Vegeu article

"El castell Formós de Balaguer: desmuntant la fi del palau des de l'arqueologia"


Conferència a càrrec de Carme ALÒS i Eva SOLANES
Tribuna d'arqueologia 2018-2019 (en premsa)

Vegeu conferència

"El castell Formós de Balaguer: un palau andalusí? Darrers descobertes


Carme ALÒS, Joan Bové, Carme BRUSAU, Javier ESCUDER, Eva SOLANES, Mireia Subirada
Primeres jornades d'arqueologia i paleontologia de Ponent, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Diputació de Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2018, p. 228-235

Vegeu article

EL PLA D'ALMATÀ (BALAGUER, LA NOGUERA)

"EL PLA D'ALMATÀ (BALAGUER, LA NOGUERA): DE CAMPAMENT MILITAR A MEDINA"


Anna CAMATS, Marta MONJO, Marta MULET, Eva SOLANES
Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum II: Intervencions arqueològiques 2010-2014: món rural, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 623-633.


Vegeu article

"Les cases andalusines del Pla d'Almatà"


Carme ALÒS, Anna CAMATS, Marta MONJO, Eva SOLANES
Tribuna d'Arqueologia 2006, Departament de Cultura i mitjans de comunicació, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2008, p. 273 - 290

Vegeu article

"Intervencions arqueològiques al Pla d'Almatà (Balaguer, La Noguera)"


Josep GIRALT, Josep BENSENY, Àlex CAMÍ
Tribuna d'Arqueologia 1993-1994, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 107-123

Vegeu article

ELS REGUERS DE SERÓ (SERÓ, ARTESA DE SEGRE, LA NOGUERA)

"Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, Catalogne): un nouveau mégalithe avec des statues-menhirs anthropomorphes sculptées en réemploi"


Joan B. LÓPEZ, Andreu  MOYA, Pablo MARTÍNEZ
Statues-menhirs et pierres levées du Néolithique à aujour d'hui, Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015

Vegeu article

"Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final - Calcolítico catalán: singularidades y vínculos con la estatuaris del Midi francés"


Joan B. LÓPEZ, Andreu Moya, Pablo MARTÍNEZ
Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
 

Vegeu article

"Patinas developed in environmental burial conditions: the Neolithic steles of Reguers de Seró (Lleida, Spain)"


Maite GARCIA-VALLÈS, Meritxell AULINAS, Joan B. LÓPEZ, Andreu  MOYA
Environmental Science and Pollution Research, 17, 2010,  p. 1287-1299.

Vegeu article

"Pethrographic study of the tumular cist with carved steles of Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida, Catalonia)"


Maite GARCIA-VALLÈS, Meritxell AULINAS, Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA
Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedins of the IX Association for the Study of marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA) Conference (Tarragona 2009), Tarragona, ICAC, 2012, Documenta, 23, p. 183-189.

Vegeu article

"Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l’art megalític de Catalunya"


Andreu MOYA, Pablo MARTÍNEZ, Joan B. LÓPEZ
Cypsela, 18, Barcelona, 2010, p. 11-41


Vegeu article

"La cista tumular amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): Una aportació insòlita dins l’art megalític peninsular i europeu"


Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA,Òscar ESCALA, Ariadna NIETO
Tribuna d’Arqueologia 2008-2009, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2010, p. 87-125


Vegeu article

"Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida) i les evidències d’un grup escultòric singular del megalitisme català: el grup de Seró"


Joan B. LÓPEZ, Andreu  MOYA
2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès). La prehistòria avui al prepirineu lleidatà, Solsona, Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2010, p. 63-80.
 

Vegeu article

EL CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE L'OR DEL SEGRE

"La creació de producte turístic d'experiència des del Patrimoni Cultural. El cas del Centre d'Interpretació de l'or del Segre - Balaguer"


Carme ALÒS TREPAT
Capcorral, la revista del Museu Comarcal de Cervera, núm. 10, Cervera, 2014, p. 34-37.
 

Vegeu article

Altres

Zona de descàrrega de PDF informatius.

Ruta literària per Balaguer




Llorenç SOLDEVILA BALART
Amb el suport de l’Ajuntament de Balaguer 19 d’abril de 2015


Descarrega la ruta

Serveis

AUDIOGUIES TEATRALITZADES I LLIBRES DE SALA


El museu disposa d’audioguies teatralitzades en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès), incloses en el preu de l’entrada.

El museu també disposa de llibres de sala dels textos de l’exposició permanent amb traducció a tres idiomes (castellà, anglès i francès).

ITINERARIS VIRTUALS


 

Enllaç al Visit museum

OFICINA DE TURISME


Al vestíbul de la planta 0 del museu hi ha l’Oficina de Turisme de Balaguer oberta al públic en el mateix horari que el museu.

Moturisme

L’Oficina de Turisme de Balaguer és un servei acreditat de Moturisme Ara Lleida. L’espai es troba preparat per acollir les necessitats dels viatgers que van en moto. Disposa d’aparcament a 100 m del museu i d’estris de neteja per a la moto, els cascs i les botes i de servei de guarda-roba per deixar els cascs

 

Més informació

ARMARIETS


El museu disposa de servei d’armariets amb clau al vestíbul, al costat del punt d’atenció al públic. Si veniu amb motxilla és necessari deixar-la en aquest punt.

ZONA DE DESCANS


 

El museu disposa d’una zona de descans amb una màquina expenedora de begudes calentes.

 

Contacte

On estem?


Plaça dels Comtes d'Urgell, 5
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 445 194
F. 973 445 053
A/e: museu@balaguer.net

Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 18.55 N
Long. 0º 48' 17.35 E
Ruta GPS:
@41.788487,0.804834

Contacta

(*) Camps obligatoris

L'usuari pot exercir el seu dret de rectificació, cancel·lació i oposició que li atorga la vigent Llei orgànica de protecció de dades (Llei 15/1999, de 13 de desembre) sol·licitant-ho personalment, per telèfon, per correu, fax o correu electrònic al Museu de la Noguera.

Biblioteca i sala de consulta

La biblioteca del museu disposa d’un fons bibliogràfic especialitzat en història, arqueologia i en història de l'art, amb un volum important de títols dedicats a l’edat medieval i especialment a al-Andalús. Destaca també la col·lecció de publicacions d'àmbit local i comarcal. Des de l’any 2019 la biblioteca del museu ha incorporat el llegat bibliogràfic del Dr. Prim Bertran.
La biblioteca està oberta a investigadors i a tot el públic interessat en la recerca en  l’horari d’oficina del museu.

El museu disposa d’una àrea d’investigació on es facilita la consulta i la manipulació dels objectes als investigadors acreditats.

 

ACCESSIBILITAT


Informació general

Punt d’atenció al públic

El punt d’atenció al públic se situa a la planta 0, al vestíbul del museu, on el personal informa dels serveis, els espais i les activitats del museu.

El taulell està adaptat per a l’atenció al públic de persones amb cadira de rodes.

 

Gossos d’assistència

Està permesa l’entrada de gossos d’assistència.

 

Accessibilitat física

Accés

L’entrada principal al museu des del carrer es troba a la planta 0 i és accessible per a persones en cadira de rodes. S’hi accedeix a peu pla.

Els espais públics de circulació del museu són amplis i accessibles. Les portes i passos tenen una amplada mínima de 80 cm. La sala d’exposicions temporals i la sala d’exposicions permanents són totalment accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i cadira de rodes.

La sala d’exposicions temporals es troba a la planta 0 i s’hi accedeix a peu pla, des del vestíbul del museu.

La sala d’exposicions permanents es troba a la planta 1 i s’hi accedeix a través d’un ascensor de gran capacitat que es pot utilitzar per moure grups de persones en cadira de rodes.

 

Lavabos accessibles

Hi ha un lavabo accessible a la planta 0, al vestíbul, al costat de la zona de descans. Té lavabo integrat a la mateixa cabina. Hi ha canviadors de bebès.

 

Accessibilitat en la comunicació

Senyalització

El recorregut a les sales d’exposicions està recolzat per un sistema de senyalització que marca la direcció de l’itinerari.

 

Característiques ambientals de l’equipament

Olors

A l’àrea de descans de la planta 0 hi ha una màquina de cafè. L’olor de cafè pot impregnar la sala.

A la sala d’exposicions permanents hi ha ambientadors d’olors amb un perfum creat especialment per a l’exposició que es dispersa per tota la sala.

 

Contacte

Per a més informació sobre accessibilitat podeu contactar directament al telèfon 973 445 194 o a museu@balaguer.cat.

 

 

BONES PRÀCTIQUES


Esperem que gaudiu de la vostra visita al museu i perquè això sigui possible us fem un seguit de recomanacions.

 

WI-FI

El museu disposa de WI-FI al vestíbul, a la biblioteca i a les sales d’exposicions. Cal demanar la contrasenya al punt d’informació. 

 

Fotografies i gravacions

Es poden fer fotografies sense flaix i gravacions en format domèstic. Per a la premsa i altres necessitats, si us plau, contacteu abans amb el museu.

Us convidem a compartir les imatges de la vostra visita a #VisitaMuseuNoguera

 

Ús de telèfon mòbil

El telèfon mòbil ha d’estar en silenci i cal que es mantingui un volum de veu moderat per no molestar als altres visitants.

 

Menjar i begudes

No es pot entrar menjar ni begudes a les sales d’exposicions. Hi ha una zona de descans al vestíbul amb una màquina expenedora de begudes calentes a la vostra disposició.

 

Comportament

No es pot córrer ni cridar per evitar accidents o molèsties a la resta de visitants. No està permès tocar els objectes. En cas d’evacuació cal seguir les instruccions del personal del museu.

 

Acompanyants de grups

Els acompanyants dels grups són els responsables de tots els membres que acompanyen.

Botiga

Mostran 1 a 6 de 18 Registres

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del museu enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant el títol de la publicació i les vostres dades (nom i cognoms i adreça) i us enviarem el número de compte on fer el pagament. Els enviaments es faran per correu postal ordinari.

Forma de pagament


El pagament es realitzarà per transferència bancària. El client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar la comanda caldrà enviar el comprovant de la transferència a botiga@museucn.

Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el museu a museu@balaguer.cat.

 

Enviament


L'enviament es farà per correu postal ordinari.

Formulari botiga

(*) Camps obligatoris

Col·leccionable EN FEMENÍ


Segona fitxa disponible

Més informació

EXPOSICIÓ


Del 6 de novembre de 2020 al 28 de febrer de 2021
Sala d'exposicions temporals

Més informació

Balaguer Medieval. La ciutat daurada


Descobreix-la!

INICIACIÓ A LA RECERCA D'OR

Tardor 2020

Visita guiada i taller de recerca d'or
Informació i reserves

Balaguer en família


Jocs de pistes per a tota la família

Més informació

CATÀLEGS DEL MUSEU

Les diferents activitats organitzades i promogudes pel Museu de la Noguera (exposicions, excavacions arqueològiques, reculls etnogràfics, recerca...) han permès generar una prolífica producció intel·lectual que s'ha aplegat en un important esforç editorial.

Mostran 1 a 6 de 14 Registres

Retalls d'art

Retalls d'art és el col·leccionable del patrimoni artístic de Balaguer.
Podeu recollir la carpeta i les fitxes gratuïtament a museu o, si ho preferiu, us les podeu descarregar aquí

Mostran 1 a 6 de 9 Registres

INICIACIÓ A LA RECERCA D'OR

Tardor 2020

INICIACIÓ A LA RECERCA D'OR

Informació:
ordelsegre@balaguer.cat / 973 44 86 68

Reserves:
Envieu un correu electrònic a ordelsegre@balaguer.cat amb el vostre nom i cognom, dia i hora de la visita, telèfon de contacte i número de persones especificant adults i menors de 16 anys (indicant-ne l'edat).
Un cop rebuda la petició de reserva us enviarem la confirmació de la mateixa en un termini de 24 hores.

Horari:
De dimarts a diumenge a les 11 h, 12 h i 13 h
Visites limitades a 1 unitat familiar de convivència de màxim 6 membres

Preu:
General 5 € - Reduïda 2,50 € **
Activitat recomanada a partir de 6 anys

Durada: 1 hora

Lloc on es realitza l'activitat:
Centre d'Interpretació de l'Or del Segre ( Av. Comte Jaume d'Urgell, 12 )
Zona d'aparcament exterior gratuït


Què farem?:
- Explicarem la història de la recerca d'or al Segre.
- T'ensenyarem a separar l'or de l'arena utilitzant l'àbac.
- I et donarem un petit vial de plàstic perquè t'enduguis totes les partícules d'or que trobis!


A tenir en compte:

- Aquesta activitat NO es realitza al riu sinó a l'espai habilitat dins de l'equipament.
- Accés únic amb reserva prèvia.
- És obligatori l'ús de mascareta durant tota l'activitat.
- Es necessari seguir les recomanacions del personal de l'equipament..

 

** Jubilats i pensionistes, menors de 16 anys, club XATIC, Amics ARA LLEIDA, Promoció ESPAIS VISITABLES. 
** Amb el carnet docent es descompta 1 € de l'activitat en concepte de la gratuïtat de l'entrada

 


PLACES DISPONIBLES DESEMBRE
 
 11.00 h12.00 h13.00 h
DIMARTS 1      6      66
DIMECRES 2666
DIJOUS 3666
DIVENDRES 4666
DISSABTE 5666
DIUMENGE 6666
DILLUNS 7666
DIMARTS 8666
DIMECRES 9666
DIJOUS 10666
DIVENDRES 11666
DISSABTE 12666
DIUMENGE 13666
DIMARTS 15666
DIMECRES 16666
DIJOUS 17666
DIVENDRES 18666
DISSABTE 19666
DIUMENGE 20666
DIMARTS 22666
DIMECRES 23666
DIJOUS 24666
NADAL   TANCATTANCATTANCAT
SANT ESTEVETANCATTANCATTANCAT
DIUMENGE 27666
DIMARTS 29666
DIMECRES 30666
DIJOUS 31666

 

En femení

La història l'han escrit per igual homes i dones. Cadascú en el seu àmbit i amb la seva pròpia rellevància, però no hauríem arribat fins aquí sense l'aportació conjunta de tots.
EN FEMENÍ és un projecte que vol visibilitzar la història de les dones. Dones que, moltes vegades pel fet de ser-ho no han passat a la història, però que han contribuït a fer-la.

 

EN FEMENÍ és un col·leccionable de diferents personatges femenins que han repercutit en la història però que pel fet de ser dones han quedat oblidades.Podeu recollir les fitxes gratuïtament al museu o bé us les podeu descarregar aquí.

Balaguer en família


Descarrega pdf

L'OR DEL SEGRE. A LA RECERCA DEL SOMNI DE MARIAM


 



    - EL PRIMER DISSABTE DE CADA MES D'ABRIL A OCTUBRE  de 2021 de les 10.30 a les 14 h.  Reserva prèvia mínim 7 dies d'antelació. Places limitades.

          - Dissabte 3 d'abril: 10 places
          - Dissabte 1 de maig: 10 places
          - Dissabte 5 de juny: 10 places
          - Dissabte 3 de juliol: 10 places
          - Dissabte 7 d'agost: 10 places
          - Dissabte 4 de setembre: 10 places
          - Dissabte 2 d'octubre: 10 places

  PREU:

Adults: 15,00 €
Menors de 6 a 12 anys: 6,00 €
Menors de 6 anys: gratuït

El preu inclou:
* Visita guiada al Museu de la Noguera, passeig pel centre històric de Balaguer i visita al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
* Taller pràctic per aprendre a separar les palletes d'or de l'arena al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
* Cessió de l'equipament necessari per a la recerca d'or al riu.
* Taller de recerca d'or al riu Segre en un entorn incomparable.
* Degustació d'oli d'oliva dels molins de la Noguera i vi DO Costers del Segre durant l'activitat al riu.
* Obsequi d'un barret de buscador d'or i un vial per guardar les palletes d'or que trobi cadascú.

Reserves: Envieu un correu electrònic a ordelsegre@balaguer.cat amb el vostre nom i cognom, dia de la visita, telèfon de contacte i número de persones especificant adults i menors de 12 anys (indicant-ne l'edat).Un cop rebuda la petició de reserva us enviarem la confirmació de la mateixa amb les dades de pagament en un termini de 48 hores .


MÉS INFORMACIÓ I RESERVES AL CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE L'OR DEL SEGRE - +34 973 44 86 68 -

** En cas de pluja, mal temps o augment sobtat del cabal de l'aigua del riu, l'activitat no es podrà realitzar **


Descarrega PDF Contacta

A L'ESTIU L'OR EL BUSQUEM AL RIU

Juliol i Agost de 2021

TALLER DE RECERCA D'OR AL RIU

Informació:
ordelsegre@balaguer.cat / 973 44 86 68

Reserves:
Envieu un correu electrònic a ordelsegre@balaguer.cat amb el vostre nom i cognom, dia i hora de la visita, telèfon de contacte i número de persones especificant adults i menors de 16 anys (indicant-ne l'edat).
Un cop rebuda la petició de reserva us enviarem la confirmació de la mateixa en un termini de 24 hores.

Horari:
Tots els dimecres de juliol i agost a les 11:00
Tots els dissabtes de juliol i agost a les 18:00


Preu:
Adults 8,00 €, menors de 16 anys 5,00 €. (Pagament amb targeta de crèdit o dèbit el mateix dia de la visita)
Activitat recomanada a partir de 6 anys

Durada: 2 hores aproximadament

Lloc de trobada:
Centre d'Interpretació de l'Or del Segre ( Av. Comte Jaume d'Urgell, 12 )
Zona d'aparcament gratuït


Que farem:
- Explicarem perquè es troba or al riu Segre.
- T'ensenyarem a separar l'or de l'arena utilitzant l'àbac.
- Baixarem a buscar palletes d'or a la llera del riu (just davant del Centre d'Interpretació).
- Et donarem un petit vial de plàstic perquè t'enduguis totes les partícules d'or que trobis.
- I et regalarem un barret de buscador d'or!


Cal portar:
- mascareta
- roba còmoda 
- calçat d'aigua ( xancletes lligades, escarpins, etc )
- protector solar
- repel·lent de mosquits
- aigua per beure


A tenir en compte:
- Els menors d'edat han d'anar acompanyats almenys d'un adult.
- En cas de pluja, mal temps o augment sobtat del cabal de l'aigua del riu, l'activitat no es podrà realitzar.
- Cal dur mascareta durant la realització de l'activitat.
- És necessari seguir les indicacions del personal del centre.


ACTIVITAT A L'AIRE LLIURE SEGURA I SALUDABLE!
RESERVEU AMB TEMPS A: ordelsegre@balaguer.cat.
PLACES LIMITADES!  
I emporta't totes les palletes d'or que trobis

** Apunta't a la llista d'espera. Envia'ns un correu a ordelsegre@balaguer.cat i t'avisarem de seguida si tenim alguna baixa d'última hora.

Arxiu bibliogràfic

CATÀLEGS DEL MUSEU

Conviure amb la por. Memòria dels nens del Cap de Pont de Balaguer 1938


Documental produït pel Museu de la Noguera, 2018

 

ELS GERMANS PLA. LES ARRELS I LA MEMÒRIA




Oriol PÉREZ TREVIÑO
Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura, Balaguer, 2016


Vegeu informació de l'exposició
Descarregueu el catàleg

Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera


 

 

 

 

 

 

 

Carme ALÒS, Eva Solanes (coordinació científica)

Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Obra Social La Caixa, Balaguer, 2010


Descarregueu el catàleg

L'arquitectura. Vehicle de modernitat


Mercè BOSCH ROMA
Enginyeria i arquitectura La Salle - Universitat Ramon Llull, Barcelona, 2011

Descarregueu el catàleg

ARTICLES en premsa

"Balaguer, urbanisme entre dues cultures"


Carme ALÒS TREPAT
Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum I:  Monogràfic La ciutat, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 165-178.

Vegeu article

"Intervenció arqueològica a la plaça de l'església de Sant Domènec (Balaguer, La Noguera)"


Mireia SUBIRADA, Carme ALÒS, Eva SOLANES
Primeres JOrnades d'Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Diputació de Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2018, p. 347 - 348

Vegeu article

"El castell Formós de Balaguer: desmuntant la fi del palau des de l'arqueologia"


Conferència a càrrec de Carme ALÒS i Eva SOLANES
Tribuna d'arqueologia 2018-2019 (en premsa)

Vegeu conferència

"El castell Formós de Balaguer: un palau andalusí? Darrers descobertes


Carme ALÒS, Joan Bové, Carme BRUSAU, Javier ESCUDER, Eva SOLANES, Mireia Subirada
Primeres jornades d'arqueologia i paleontologia de Ponent, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Diputació de Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2018, p. 228-235

Vegeu article

EL PLA D'ALMATÀ (BALAGUER, LA NOGUERA)

"EL PLA D'ALMATÀ (BALAGUER, LA NOGUERA): DE CAMPAMENT MILITAR A MEDINA"


Anna CAMATS, Marta MONJO, Marta MULET, Eva SOLANES
Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum II: Intervencions arqueològiques 2010-2014: món rural, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 623-633.


Vegeu article

"Les cases andalusines del Pla d'Almatà"


Carme ALÒS, Anna CAMATS, Marta MONJO, Eva SOLANES
Tribuna d'Arqueologia 2006, Departament de Cultura i mitjans de comunicació, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2008, p. 273 - 290

Vegeu article

"Intervencions arqueològiques al Pla d'Almatà (Balaguer, La Noguera)"


Josep GIRALT, Josep BENSENY, Àlex CAMÍ
Tribuna d'Arqueologia 1993-1994, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 107-123

Vegeu article

ELS REGUERS DE SERÓ (SERÓ, ARTESA DE SEGRE, LA NOGUERA)

"Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, Catalogne): un nouveau mégalithe avec des statues-menhirs anthropomorphes sculptées en réemploi"


Joan B. LÓPEZ, Andreu  MOYA, Pablo MARTÍNEZ
Statues-menhirs et pierres levées du Néolithique à aujour d'hui, Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015

Vegeu article

"Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final - Calcolítico catalán: singularidades y vínculos con la estatuaris del Midi francés"


Joan B. LÓPEZ, Andreu Moya, Pablo MARTÍNEZ
Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
 

Vegeu article

"Patinas developed in environmental burial conditions: the Neolithic steles of Reguers de Seró (Lleida, Spain)"


Maite GARCIA-VALLÈS, Meritxell AULINAS, Joan B. LÓPEZ, Andreu  MOYA
Environmental Science and Pollution Research, 17, 2010,  p. 1287-1299.

Vegeu article

"Pethrographic study of the tumular cist with carved steles of Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida, Catalonia)"


Maite GARCIA-VALLÈS, Meritxell AULINAS, Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA
Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedins of the IX Association for the Study of marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA) Conference (Tarragona 2009), Tarragona, ICAC, 2012, Documenta, 23, p. 183-189.

Vegeu article

"Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l’art megalític de Catalunya"


Andreu MOYA, Pablo MARTÍNEZ, Joan B. LÓPEZ
Cypsela, 18, Barcelona, 2010, p. 11-41


Vegeu article

"La cista tumular amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): Una aportació insòlita dins l’art megalític peninsular i europeu"


Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA,Òscar ESCALA, Ariadna NIETO
Tribuna d’Arqueologia 2008-2009, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2010, p. 87-125


Vegeu article

"Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida) i les evidències d’un grup escultòric singular del megalitisme català: el grup de Seró"


Joan B. LÓPEZ, Andreu  MOYA
2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès). La prehistòria avui al prepirineu lleidatà, Solsona, Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2010, p. 63-80.
 

Vegeu article

EL CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE L'OR DEL SEGRE

"La creació de producte turístic d'experiència des del Patrimoni Cultural. El cas del Centre d'Interpretació de l'or del Segre - Balaguer"


Carme ALÒS TREPAT
Capcorral, la revista del Museu Comarcal de Cervera, núm. 10, Cervera, 2014, p. 34-37.
 

Vegeu article

Altres

Zona de descàrrega de PDF informatius.

Ruta literària per Balaguer




Llorenç SOLDEVILA BALART
Amb el suport de l’Ajuntament de Balaguer 19 d’abril de 2015


Descarrega la ruta

Nova fitxa del col·leccionable EN FEMENÍ


+ Info

JOSEP CARNER-RIBALTA: EL SOMNI QUE PERDURA


 

 

JOSEP CARNER RIBALTA. EL SOMNI QUE PERDURA

Endinsar-se a la vida de Josep Carner Ribalta provoca una sensació contínua de dejavú i obre el pensament a reflexionar sobre la nostra societat, els nostres reptes presents i el nostre incert futur com a comunitat. Fa pocs anys es va commemorarel 120 aniversari del seu naixement, a la plaça Mercadal de Balaguer, l'inici d'una vida atzarosa però amb un objectiu concret que es perfilà a la ciutat del Segre durant la infantesa d'aquest home autodidacta i polièdric:  materialitzar el somni d'una Catalunya republicana i independent al costat de personatges com Francesc Macià o Ventura Gassol. I aquest objectiu el va dur a un recorregut vital allunyat de la seva terra amb un enyorament que va immortalitzar en la seva obra literària bastida al llarg de tota la vida.

 

 

AUDIOGUIES TEATRALITZADES I LLIBRES DE SALA


El museu disposa d’audioguies teatralitzades en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès), incloses en el preu de l’entrada.

El museu també disposa de llibres de sala dels textos de l’exposició permanent amb traducció a tres idiomes (castellà, anglès i francès).

CATÀLEGS DEL MUSEU

JOSEP CARNER-RIBALTA: EL SOMNI QUE PERDURA

Exposició temporal

+ Info

Conviure amb la por. Memòria dels nens del Cap de Pont de Balaguer 1938


Documental produït pel Museu de la Noguera, 2018

 

ITINERARIS VIRTUALS


 

Enllaç al Visit museum

La biblioteca del museu disposa d’un fons bibliogràfic especialitzat en història, arqueologia i en història de l'art, amb un volum important de títols dedicats a l’edat medieval i especialment a al-Andalús. Destaca també la col·lecció de publicacions d'àmbit local i comarcal. Des de l’any 2019 la biblioteca del museu ha incorporat el llegat bibliogràfic del Dr. Prim Bertran.
La biblioteca està oberta a investigadors i a tot el públic interessat en la recerca en  l’horari d’oficina del museu.

El museu disposa d’una àrea d’investigació on es facilita la consulta i la manipulació dels objectes als investigadors acreditats.

 

INICIACIÓ A LA RECERCA D'OR

Tardor 2020
11 h, 12 h i 13 h

Info i reserves

REOBERTURA DELS MONUMENTS DE BALAGUER


 

ELS GERMANS PLA. LES ARRELS I LA MEMÒRIA




Oriol PÉREZ TREVIÑO
Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura, Balaguer, 2016


Vegeu informació de l'exposició
Descarregueu el catàleg

OFICINA DE TURISME


Al vestíbul de la planta 0 del museu hi ha l’Oficina de Turisme de Balaguer oberta al públic en el mateix horari que el museu.

Moturisme

L’Oficina de Turisme de Balaguer és un servei acreditat de Moturisme Ara Lleida. L’espai es troba preparat per acollir les necessitats dels viatgers que van en moto. Disposa d’aparcament a 100 m del museu i d’estris de neteja per a la moto, els cascs i les botes i de servei de guarda-roba per deixar els cascs

 

Més informació

Balaguer en família

Jocs de pistes

+ Info

Zona de descàrrega de PDF informatius.

Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera


 

 

 

 

 

 

 

Carme ALÒS, Eva Solanes (coordinació científica)

Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Obra Social La Caixa, Balaguer, 2010


Descarregueu el catàleg

PROJECTE TERRITORI DE VALOR


+ Info

ARMARIETS


El museu disposa de servei d’armariets amb clau al vestíbul, al costat del punt d’atenció al públic. Si veniu amb motxilla és necessari deixar-la en aquest punt.

SE'N PARLAVE... I N'HI HAVIE


El material didàctic de l'exposició està concebut per treballar el fenomen de la cacera de bruixes, però també per transmetre una visió positiva de la figura de la bruixa i oferir una mirada transversal a la por, la llibertat o la diferència, des de la perspectiva de gènere. 

Durada: 1 h

Més informació

Descarrega-te'l!

 

 

Conviure amb la por. Memòria dels nens del cap de pont de Balaguer

Museu de la Noguera, 2018
DVD
Català
Preu: 5 €

Ref. 024

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més informació

ZONA DE DESCANS


 

El museu disposa d’una zona de descans amb una màquina expenedora de begudes calentes.

 

L'arquitectura. Vehicle de modernitat


Mercè BOSCH ROMA
Enginyeria i arquitectura La Salle - Universitat Ramon Llull, Barcelona, 2011

Descarregueu el catàleg

Nucli de làmines i gasteròpode marí perforat

Procedència: Cova Gran (Santa Linya)
Material: Sílex i closca
Cronologia: Fa 39.000 anys

El retrat de la mirada. Francesc Borràs


L'exposició "El retrat de la mirada. Francesc Borràs" permet veure una faceta poc tractada de l'artista, malgrat sigui una de les més prolífiques del pintor: la de retratista. Per primer cop, s'exposa conjuntament una selecció representativa dels retrats que l'artista balaguerí va realitzar entre 1905 i 1968 i que formen part del fons de l'Ajuntament de Balaguer i de les famílies que les han cedit temporalment per a l'exposició.
L'obra de Francesc Borràs és en essència el testimoni pictòric del caràcter balaguerí. Les seves pintures mostren la vida als carrers, la gent i tot allò que conformava el relat col·lectiu de la ciutat. Tanmateix, a banda de l'obra dedicada als mercats, les escenes quotidianes i la vida als carrers Francesc Borràs també realitza un seguit de peces per guanyar-se la vida. Aquestes obres sovint eren retrats que li encarregaven les famílies més benestants de la ciutat i suposen la part més comercial del seu treball.
L'exposició es planteja a partir de diversos eixos temàtics, però que formalment comparteixen la importància d'un element clau en l'obra de l'artista: la representació de la mirada. Les obres es presenten a partir de tres plantejaments formals i conceptuals: El gest contingut, pel qual s'evidencia la voluntat de l'artista de captar un instant, una expressió fugaç en el rostre de la persona retratada; El retrat com a símbol de distinció social, pel qual s'entén el retrat com a una forma de reforçar la identitat i la posició de les classes benestants; i El retrat més personal, en el qual s'hi emmarquen aquells retrats que l'artista va realitzar amb persones properes com a protagonistes.

Francesc Borràs i Farràs (1891-1968) va néixer i morir a Balaguer i va esdevenir al llarg de la seva vida, un dels pintors més coneguts de la ciutat. L'any 1907 va iniciar els estudis a l'Escola de la Llotja de Barcelona on va entrar en contacte amb les avantguardes de la pintura catalana del tombant de segle. En ple procés de reconeixement de la seva pinutra, la mort de la seva filla l'any 1947 va comportar la renúncia de consolidació de la seva obra en el panorama artístic del moment i el va aïllar dels cercles culturals. Els anys següents - i fins a la seva mort - els va viure endinsat en el seu treball, realitzant retrats, especialment del Sant Crist, i escenes costumistes de Balaguer.

 

SERVEIS EDUCATIUS DEL MUSEU DE LA NOGUERA
Proposta didàctica i visites guiades per a escolars

+ Info

 

VEURE RESSENYA CATÀLEG EL RETRAT DE LA MIRADA

 

L'ànima del silenci


 

EL RECONEGUT ESCULTOR ANTONI BOLEDA ARRIBA AL MUSEU DE LA NOGUERA A TRAVÉS D'UNA RETROSPECTIVA ORGANITZADA PER L'INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS

La mostra "L'ànima del Silenci", d’Antoni Boleda, intenta atansar-se a les distintes vessants polifacètiques i estils que aquest escultor ponentí ha anat desenvolupant al llarg de la seva carrera com a artista i com a professor.  Veurem la seva formació en l’ofici d’escultor a través dels dibuixos, els esbossos amb fang, les primeres talles en pedra i fusta…, que demostren el talent d’un jove Antoni davant el domini del dibuix, primer, i del volum i l’espai, després. Són obres on el mestratge de professors com Enric Monjo, primer, i Joan Rebull i Ferrant Bernat després, l’estimulen a obrir un camí en el món de l’art que ja mai més abandonarà. És el moment on, amb l’ajut i suport del seu pare, comença a presentar-se i guanyar primers premis en concursos d’àmbit estatal.

Com  en molts dels artistes de la seva generació, hi va haver un procés posterior on va començar a simplificar les figures, arribant moltes vegades a processos d’abstracció on el gest o la proporció ens insinua el possible punt de partida, una constant que s’anirà repetint al llarg de la seva dilatada carrera perquè si una cosa és curiosa és que, al contrari de molts dels artistes del segle XX, no renuncia mai ni a una opció ni a l’altra, fet que el fa quasibé únic, sobretot en una època de “tendències” i “malentesos” postmodernistes. Són obres, tant en les exemptes com en els relleus, amb temàtiques universals de nus, parelles, esports… i realitzades amb materials tant diversos com la terracota, bronze, pedra (sorra de Verdú, marbre de Carrara, pedra de Calatorao, travertins…), fusta (“sapelli”, plataner, cirerer…), plàstics (metacrilat, polietilè…).

Antoni Boleda ens ofereix una àmplia mostra dels seus treballs des de les escultures abstractes, simplificades o minimalistes a les funcionals, pedagògiques o obres públiques.

Una exposició sorprenent que arriba al museu de la Noguera de la mà de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Cada dijous al matí l'escultor, Antoni Boleda, estarà al museu per tal de fer tertúlia amb els visitants i acostar l'art de l'escultura al públic del museu.

Els serveis educatius del museu han preparat juntament amb l'escultor tallers didàctics per a les escoles que ho sol·licitin i també tallers accessibles per als col·lectius que així ho requereixin.

La mostra es podrà veure al museu de la Noguera entre l'1 d'abril i el 28 de maig.  

 

 

Conviure amb la por. 1938: el cap de pont de Balaguer

Museu de la Noguera, 2008
78 pàgines, 21 x 21 cm
Català
Preu: 12 €

Ref. 003

Més informació

Compra

Ruta literària per Balaguer




Llorenç SOLDEVILA BALART
Amb el suport de l’Ajuntament de Balaguer 19 d’abril de 2015


Descarrega la ruta

VESTIR LA MODA. Modes de vestir a les terres de Lleida (segles XVIII-XX)


A les col·leccions dels museus lleidatans s'hi conserven diferents peces d'indumentària, principalment dels segles XVIII, XIX i XX, que permeten veure, a través del vestuari de la població, el procés de canvi social i econòmic que es va viure a Europa en aquella època. Són objectes conservats per les famílies com a béns preuats que han passat de generació en generació i que finalment han arribat, a través de donacions, als museus de cada territori. Aquesta exposició produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran pretén donar a conèixer aquests fons i difondre la tasca que s'està fent des de les institucions museístiques del país pel que fa a la documentació, conservació, estudi  i difusió del patrimoni de les terres de Lleida i, per extensió, de Catalunya. La mostra pretén doncs donar a conèixer un moment de canvi en la indumentària que és clau per entendre com ens vestim avui en dia.

La Revolució Francesa (1789-1799) i la Revolució Industrial foren els dos processos que van marcar un abans i un després, ja que van provocar el desenvolupament de nous sistemes de producció i comerç. Un dels sectors que va sofrir transformacions importants va ser el de la indústria tèxtil pels canvis en els processos d'elaboració, abans artesanals i ara mecànics. Al nostre país també es va patir aquest canvi, al mateix nivell que a Anglaterra o França, que foren els centres més influents. Mostra d’això és que el 1767 a Catalunya es va crear la primera fàbrica d’indianes, teixit de cotó estampat per una sola cara. El 1832 els germans Bonaplata obriren a Barcelona la primera fàbrica que feia servir la màquina de vapor per moure de manera mecànica les màquines de teixir i de filar. El vestit i tot el que hi feia referència va formar part activament d'aquest procés cap a una manera de fer i d’actuar que encara perdura avui en dia. Les terres lleidatanes, des del Pirineu fins a la Plana, no van quedar fora d'aquest procés i lentament es va anar implantant la moda tal i com la coneixem avui en dia. El procés però va ser lent i desigual.

En aquesta exposició s'exhibeixen una seixantena de peces dels segles XVIII, XIX i inicis del XX que procedeixen dels fons del Museu de la Noguera (Balaguer), del Museu Comarcal de l'Urgell  (Tàrrega), del Museu Comarcal de Cervera (Cervera), del Museu de Lleida: diocesà i comarcal (Lleida) i de l'Ecomuseu de les valls d'Àneu (Esterri d'Àneu). S'hi poden veure des de peces de roba quotidianes fins a vestits de mudar, vestits de cerimònia i també complements. La mostra es complementa amb imatges i reproduccions d'obres d'art del museu d'Art Jaume Morera de Lleida en les quals es pot observar l'evolució en la manera de vestir a través de l'art i la fotografia. Diversos professionals dels museus lleidatans han treballat conjuntament en la realització d'aquest projecte.

La mostra ha estat comissariada per l'especialista Rosa Figueras i tindrà el següent calendari d'itinerància pels museus lleidatans:
- Museu de la Noguera - Balaguer: 31 de març al 8 de maig de 2016
- Museu Comarcal de Cervera: Del 18 de maig al 17 de juliol de 2016
- Ecomuseu de les valls d'Àneu: Del 24 de juliol al 30 de setembre de 2016
- Museu Comarcal de l'Urgell - Tàrrega: 28 de gener al 19 de març de 2017
- Museu de Lleida Diocesà i Comarcal: 2017

La trampa del temps




Joc en equip a l'exposició "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat"
 
Per mitjà d'un joc d'equips els alumnes segueixen les explicacions sobre la història medieval de Catalunya. Durant el joc, els nois i les noies són dos grups d'aventurers medievals que han estat enviats al futur. Per poder tornar al seu temps, han de recuperar la memòria que han perdut i trobar un objecte màgic, amagat a les vitrines del museu, que els ha de permetre tornar al seu temps.


Durada: 1:30h
 

Urna d'incinerarió amb tapadora

Procedència: La Colomina (Gerb)
Materials: Ceràmica i pedra
Cronologia: 900-650 aC
Núm. inv.: MN 2816

GERMANS PLA. LES ARRELS I LA MEMÒRIA

Sales temporals del Museu de la Noguera.
Del 6 de novembre de 2015 al 28 de febrer de 2016

Sota el títol "Germans Pla. Les arrels i la memòria" es presenta al Museu de la Noguera una exposició fruit d'una recerca que la ciutat de Balaguer es devia a sí mateixa des de feia molts anys. Arran del concurs de cant líric "Germans Pla" que l'Associació Art-4 fa a la ciutat des de l'any 2002 i als treballs fets per estudiosos de la música com Josep Dolcet o el balaguerí Francesc Amorós, el nom dels germans Pla no ens és del tot desconegut, però la seva importància dins la història de la música i sobretot la seva vinculació amb la ciutat de Balaguer queda emboirada pel pas dels segles i l'oblit.

Qui eren els Germans Pla? Per què foren importants en el panorama musical europeu del segle XVIII? I sobretot, què tenien a veure amb Balaguer? Coneixem relativament poques dades objectives sobre aquests tres germans músics i compositors: que s'anomenaven Joan Baptista, Josep i Manuel;  que nasqueren durant el primer quart del segle XVIII i que a mitjan segle els trobem en diverses corts europees de Portugal, Anglaterra, França, Itàlia i Alemanya formant part de cors i orquestres; que també treballaren per a la cort del rei d'Espanya a Madrid i que  tocaven diversos instruments com l'oboè, la flauta, el psaltiri i el fagot i que contemporanis seus com J. Mainwaring, J.F.D. Schubart o B. Saldoni en publicaren excel·lents crítiques que han arribat fins a nosaltres. Hem conservat una part de les seves composicions que des de fa uns anys músics especialistes i institucions estan recuperant en un intent de salvaguardar aquest patrimoni. 

I què tenen a  veure amb Balaguer? Gràcies a una anotació en un llibre de matrimonis de l'Arxiu Parroquial d'Olot, datada el 7 d'abril de 1717, sabem que el pare dels tres músics, en Joan Baptista Pla, era natural de la ciutat de Balaguer i fill de Berthomeu Pla i la seva esposa Clotilde, pagesos de la ciutat.

La recerca feta pel Museu de la Noguera i dirigida pel musicòleg Oriol Pérez Treviño ens ha portat a revisar diversos arxius com l'Històric Comarcal de la Noguera, l'Arxiu Parroquial de Balaguer o l'Arxiu de la Comunitat de les Germanes Clarisses de Balaguer buscant aquestes arrels balaguerines dels Pla i intentant esbrinar qui van ser aquests pagesos anomenats Berthomeu i Clotilde Pla i el seu fill Joan Baptista i, sobretot, com aquest, que es declara també músic en la seva partida de matrimoni, va poder formar-se o tenir influències i inquietuds musicals en la Balaguer del segle XVIII. Aquestes inquietuds i coneixements serien els que va transmetre als seus tres fills que van esdevenir referents musicals a l'Europa de Haendel, Mozart, Haydn i Bach.

L'exposició "Germans Pla. Les arrels i la memòria" fa un recorregut pels tres personatges i la seva família i ens endinsa en la Balaguer del segle XVIII a través de peces de les col·leccions del Museu de la Noguera, algunes d'elles mai exposades, com la vaixella trobada durant les intervencions arqueològiques de l'any 2009 al solar de l'edifici dels Nous Jutjats de Balaguer al carrer Pintor Borràs. També s'exposen instruments de l'època prestats pel Museu de la Música de Barcelona. La recerca als arxius ens ha portat sorpreses com la presència de diverses partitures reutilitzades com a cobertes de llibres que també es poden veure a l'exposició.

I com no podia ser d'una altra manera, l'exposició ofereix la oportunitat d'escoltar la música dels Germans Pla amb les interpretacions que se n'han fet en els darrers anys per tal de recuperar-ne les composicions.

Paral·lelament a l'exposició, el museu oferirà també dos concerts, interpretats per músics de la ciutat amb música de l'època. I també dues conferències sobre l'Europa Musical dels germans Pla i sobre les figures d'aquests músics preeminents.

Veure catàleg de l'exposició >

ARTICLES en premsa

Arracades

Procedència: La Colomina (Gerb)
Materials: Bronze
Cronologia: 900-650 aC
Núm. inv.: MN 2800, MN 2801

O rei o res. La fi del comtat d'Urgell

Diversos autors
Museu de la Noguera, 2016
466 pàgines, 21 x 24 x 2,5 cm
Català (traducció castellà, anglès, francès)
Preu: 20 €

Ref. 021

Més informació

Hisn Balagi-Balaguer: de la madina a la ciutat




Visita a l'exposició "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat"
A partir de l'exemple de madina Balaguer coneixerem les formes de vida a al-Àndalus i la importància que tingué aquesta societat en la formació del nostre país.

Durada: 1.30 h
 

Museu

TOCS DE FESTA MAJOR


Inauguració: Divendres, 7 de novembre a les 20,30 h
Dates: Del 7 al 30 de novembre 2014
Lloc: Sala d'exposicions de l'Ajuntament de Balaguer
Producció: Museu de la Noguera


La Festa Major de Balaguer va íntimament lligada des del seu origen a la celebració del patró de la ciutat. La Solemne Funció en honor del sant, instituïda a final del segle XVII, es complementava amb algun acte més lúdic, com un ball o un àpat popular. A partir  del 1885, l'ajuntament es va començar a implicar directament en l'organització dels actes festius i va anar perfilant un model diferent. Fou a partir d'aquest moment que es pot començar a parlar de Festa Major, pròpiament dita. La fusió del caràcter religiós amb el profà va anar dibuixant un model de festa on hi tingueren cabuda els oficis religiosos solemnes i tota mena d'iniciatives que congregaven l'entusiasme popular: balls, àpats de germanor, sardanes, focs artificials... Després, s'hi afegiren altres propostes com concursos, exposicions, esports o cercaviles, entre altres.

"Tocs de Festa Major" ens apropa a aquestes activitats tradicionals festives que han perdurat des de finals del segle XIX fins al nostres dies, a través d'onze plafons explicatius cadascun d'ells dedicat a una d'aquestes activitats o celebracions, com les ballades de sardanes, l'ofrena floral, l'envelat, els gegants i capgrossos, les firestes o els castells de focs.

El retrat de la mirada. Francesc Borràs

Irma Secanell
Museu de la Noguera, 2017
52 pàgines, 24 x 17 x 0,5 cm
Català
Preu: 10 €

Ref. 025

 

Més informació

"Balaguer, urbanisme entre dues cultures"


Carme ALÒS TREPAT
Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum I:  Monogràfic La ciutat, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 165-178.

Vegeu article

Sivella de cinturó

Procedència: Necròpolis de Palous (Camarasa)
Material: Bronze
Cronologia: 2a meitat segle VII - inicis segle VIII
Núm. inv.: MN 2595

Madina Balaguer: una ciutat d'Al-Andalús




Visita a les sales estables del museu i recorregut per la ciutat.
Què era al-Andalús?
Context històric i formes de vida d' al-Andalús  a partir de l'exemple de la ciutat andalusina de madina Balaguer.


Durada: 3 h
 

Serafina Valls Pla. La primera metgessa de Balaguer


Descarrega't aquí la ftixa en format PDF

 

 
 
Autoria de la Fitxa: Nil Ortiz Baldomà
 

Fragment d'arc polilobulat

Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Materials: Guix, pedra, maons
Cronologia: Mitjan segle XI
Núm. inv.: MN 363

La ciutat de les tres cultures


Recorregut pel centre històric de la ciutat per descobrir l'impromta de les tres cultures que hi van conviure a l'edat mitjana: la andalusina, la feudal i la jueva. Ens endinsem en les formes de vida dels habitants de la Balaguer medieval, en el moment de màxima convivència i respecte cultural, així com també en els conflictes i els interessos socioeconòmics que van posar fi a la pau de l'edat mitjana i van acabar amb l'expulsió de les comunitats morisca i jueva. 


Durada: 3 h
 

"Intervenció arqueològica a la plaça de l'església de Sant Domènec (Balaguer, La Noguera)"


Mireia SUBIRADA, Carme ALÒS, Eva SOLANES
Primeres JOrnades d'Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Diputació de Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2018, p. 347 - 348

Vegeu article

- (duplicate)

- (duplicate)
- (duplicate)
- (duplicate)
- (duplicate)

Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol

Joan Bové Cortiella
Museu de la Noguera, 2016
146 pàgines, 21 x 24 x 2,5 cm
Català
Preu: 15 €

Ref. 022

Més informació

O rei o res. 600 anys de la fi del comtat d'Urgell


Dates: Del 08 de novembre de 2013 al 23 de febrer de 2014
Producció: Museu de la Noguera
Lloc: Sales d'exposició temporals del Museu de la Noguera


L'exposició:
La guerra entre el rei Ferran d'Antequera i el comte Jaume d'Urgell va suposar la desaparició de l'històric comtat d'Urgell  i la destrucció del palau de Balaguer, un edifici que era conegut a l'època com el "castell Formós". 

El Museu de la Noguera commemora aquests fets amb una exposició de producció pròpia, en la qual es mostren més de 150 objectes dels segles XIV i XV vinculats als darrers anys  del comtat d'Urgell. Bona part de les peces exposades provenen del castell Formós de Balaguer, però també han prestat peces per a l'exposició el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i el Museu Diocesà de la Seu d'Urgell, així com col·leccionistes privats.

Una de les peces més esperades en aquesta mostra és la talla de la Mare de Déu d'Almatà, atribuïda al mestre d'Anglesola, que va ser retirada del culte fa uns anys pel seu mal estat de conservació i que el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha restaurat al taller del Museu de la Noguera.


Que diuen sobre l'exposició?
LA VANGUARDIA
ARA.CAT
 

Oli de JM Tamburini Dalmau, titulat  "L'últim comte d'Urgell en mans dels homes de Ferran" (1891). Reproducció fotogràfica original del Museo de les Bellas Artes de Sevilla.

Preus


1) General: 3,00 €
2) Reduïda: 2,00 €  (aplicable a: grups mínim 10 persones, jubilats, estudiants a partir de 16 anys, aturats, titulars del carnet jove)
3) Gratuïta: menors de 16 anys, socis ICOM, AMC, AdAC, SCA i Argonautes. Els dies 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) i 9 de novembre (Festes del St. Crist)
4) Entrada combinada al Museu de la Noguera + Visita guiada i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre: 
    General 5,00 € - Reduïda 2,50

* No s'accepten pagaments en efectiu

* No s'accepten grups sense reserva prèvia

Catalunya bombardejada


Dates: Del 20 d'agost de 2013 al 1 de setembre de 2013
Producció: Memorial Democràtic


L'exposició:
La mostra, produïda pel Memorial Democràtic, conmemora el 75è aniversari dels bombardejos a Catalunya.
'Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i les infraestructures catalanes' és l'exposició que el Memorial Democràtic proposa per commemorar els 75 anys dels bombardeigs sobre la població civil catalana i sumar-se així al conjunt d'actes que es celebraran arreu del territori.

Arbre de la vida

Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: Mitjan segle XI
Núm. inv.: MN-424

El retrat de la mirada. Francesc Borràs


 

Autora dels textos: Irma Secanell
Edició: Museu de la Noguera - Ajuntament de Balaguer
Característiques: 52 pàgines, 24 x  17 x 0.5 cm
Idioma: Català
Publicació: desembre 2107

Ressenya bibliogràfica


L'obra de Francesc Borràs és en essència un testimoni pictòric del caràcter baalguerí. Les seves pintures mostren la vida als carrers, la gent i tot allò que conformava el relat col·lectiu de la ciutat. Tanmateix, a banda de l'obra dedicada als mercats, a les escenes quotidianes i a la vida als carrers, a les escenes quotidianes i a la vida als carrers, Francesc Borràs també realitzà un seguit de peces per guanyar-se la vida. Sovint es tracta de retrats que li encarregaven les famílies més benestants i influents, i constitueixen la part més comercial del seu treball.
En aquest gènere fou un artista molt prolífic, ja que a banda de retrats fets per encàrrec, també en va fer de la seva família, de la gent que l'envoltava o, fins i tot, de personatges anònims. Així, l'obra de Francesc Borràs, per una banda, reuneix múltiples testimonis dels costums, els colors i les formes propis de la vida als carrers; i, per l'altra, és també reflex de la identitat social, en especial de les classes més benestants.
Aquest doble vessant del seu treball pot servir per entendre dues formes de concebre la seva obra: per un costat, hi ha l'aspecte més personal de la seva trajectòria, el que empenyia a l'artista a sortir al carrer i a deixar-se seduir per tot allò que l'envoltava; i, per l'altre, queda palesa la voluntat de deixar constància, a través dels retrats per encàrrec, de la identitat d'uns individus que formaven part de la societat del moment, entenent que aquests retrats esdevenien testimoni d'una època.
L'exposició "Francesc Borràs. El retrat de la mirada" presenta a partir de diversos eixos temàtics unes obres que comparteixen un element formal clau en aquest artista: la representació de la mirada. Aquest element formal és distintiu en els retrats de Francesc Borràs, ja que contribueix a destacar la capacitat tècnica i expressiva de l'artista i a entendre la seva obra a través de la voluntat de mostrar allò que ens diferencia i que condiciona l'expressivitat mateixa del rostre.

COMPRA ARA


Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

"El castell Formós de Balaguer: desmuntant la fi del palau des de l'arqueologia"


Conferència a càrrec de Carme ALÒS i Eva SOLANES
Tribuna d'arqueologia 2018-2019 (en premsa)

Vegeu conferència

Hisn Balaghí-Balaguer: de la madina a la ciutat

HISN BALAGHí - BALAGUER: DE LA MADINA A LA CIUTAT


Madina Balaghí fou el nom amb què es coneixia Balaguer durant els segles IX, X i XI quan la ciutat va formar part d’al-Andalús, el gran país que, a partir del segle VIII, es va configurar arran de la conquesta d’Hispània per part d’un exèrcit àrab i  que es va convertir en la primera potència econòmica, cultural i política d’Occident.

L’exposició  “Hisn Balaghí-Balaguer: de la madina a la ciutat” descobreix l’empremta deixada per les comunitats que van conviure a la madina Balaghí, ens endinsa en el seu territori i ens presenta  els homes i les dones que es van passejar pels seus carrers, van fer negocis als banys, van sembrar blat al secà i plantar albergínies, síndries i espinacs a l’horta i van resar a les mesquites, les esglésies i les sinagogues. 

AL-ANDALÚS I EL COMTAT D'URGELL


L’any 711 un exèrcit àrab enviat pel governador del nord d’Àfrica va creuar l’estrat de Gibraltar i va iniciar la conquesta d’Hispània, una conquesta que va ser ràpida i on els pactes i les capitulacions van ser la tònica general.

La població indígena de les nostres terres devia estar agrupada en poblats similars al de Palous, a Camarasa, o al del Bovalar, a Serós, amb una economia fonamentada en l’agricultura i, especialment, en la ramaderia.

Amb la conquesta d’Hispània es va configurar un nou país, al-Andalús, amb capital a Còrdova i depenent del califa de Damasc, un complex mosaic ètnic en el qual van conviure diverses cultures: les tribus àrabs i berebers que es van establir a les noves terres conquerides; els hispano-romans i visigots que es van mantenir fidels al cristianisme, coneguts com a mossàrabs; els jueus; i els conversos a l’Islam, els muladís. I és que l’arribada d’aquestes gents va suposar també l’arribada d’una nova religió, l’Islam, que comportava una nova forma d’adoració, una nova manera de viure i  una nova mentalitat.

Els nouvinguts, experts agricultors, van millorar els sistema de regs i van posar en explotació grans zones en les quals van introduir importants innovacions en el camp de la irrigació. Van introduir nous conreus de cereals, fruiters i verdures. Però, sobretot, el concepte musulmà de comunitat va afavorir una civilització marcadament urbana, factor que es va traduir en una notable activitat mercantil. A les socs de les ciutats andalusines s’hi podien trobar productes fins aleshores desconeguts com l’ivori, el mercuri, l’encens, la càmfora, el sàndal, la mirra, el clau, el pebre... i a les madines van arribar les darreres innovacions i tècniques com el paper, el llibre, la ceràmica vidrada, la brúixola, la pólvora, la seda, el cotó...

MADINA BALAGHÍ


El nucli originari de madina Balaghí va ser al barri del Pla d’Almatà al segle VIII, si bé la ciutat va créixer de manera considerable durant el segle XI. Cementiris, zones residencials, mesquites, banys, fondes, zones industrials, sòcs...  i l’explotació de l’horta i dels molins hidràulics, fariners o drapers, situats a les sèquies o al riu Sió, i de l'or del riu Segre, exemplifiquen a madina Balaghí l’ideal de la ciutat islàmica.

Actualment, el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més important de Catalunya i un dels referents de la península per a aquesta època.

HISN BALAGHÍ - EL CASTELL FORMÓS


Coneixem la data i el motiu de la fundació del castell de Balaguer gràcies a una font àrab que explica com, l’any 284 de l’Hègira (897), el senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al -Qasi va atacar el castell d’Aura a la demarcació de Barcelona i després d’haver matat el comte que hi vivia, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pilós), va començar la construcció del hisn Balaghí en els districtes de la llunyana Lleida. La construcció del castell respon, per tant, a una intenció de fortificar la frontera i a ser un lloc purament defensiu i estratègic.

Aquesta fortificació defensiva, a mitjan segle XI, en època de  les taifes, va convertir-se en residència senyorial. La suda - el palau – va esdevenir la manifestació de l’autoritat i al seu voltant es va originar un centre dedicat a la literatura, la música i les arts decoratives. Un taller vinculat a la cort de Còrdova executà l’encàrrec de decorar el palau amb plafons de guix d’un delicadesa exquisida: elements vegetals, zoomorfes i epigràfics s'entrellacen en un entramat d'arcuacions polilobulades que conserven restes de la pintura original feta a base de blau de lapislàtzuli d'Afganistan i vermell de cinabri, entre altres.

 

Després de la conquesta feudal de la ciutat l’any 1105, el palau va passar a ser propietat dels comtes d'Urgell que reorganitzaren i repoblaren el territori. El matrimoni entre Teresa d’Entença i l’infant Alfons -el futur rei Alfons el Benigne- l’any 1314 va suposar l’entrada del casal de Barcelona al front del comtat d’Urgell i l’elecció del castell com a residència permanent dels comtes. Els comtes van aprofitar l’estructura bàsica del palau andalusí i el van reformar i adaptar a les noves exigències de la cort comtal. Algunes de les reformes més importants es produïren durant el segle XIV, com la projecció dels jardins decorats amb canals d'aigua fets amb alicatats i rajoles blaves de Manises-Paterna.

La revolta de l’últim comte d’Urgell, Jaume II el Dissortat, contra el rei Ferran d’Antequera va suposar la destrucció total del castell i la fi del comtat l’any 1413.

LA CIUTAT DE BALAGUER


La conquesta de la madina Balaghí per part del comte d'Urgell l'any 1105 va ser violenta i en va suposar la ruïna i l'emigració de la població andalusina, i les diferents revoltes nobiliàries en què va estar involucrat el comtat d’Urgell durant el segle XIII tampoc no devien ajudar gaire a la consolidació social i urbana. La ciutat no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l'entrada del casal de Barcelona al front del comtat d'Urgell, quan es va dur a terme un gran impuls en la construcció d'obres públiques com l'església de santa Maria, el pont i el portal de sant Miquel, el monestir de sant Domènec... que van embellir la ciutat i que han dibuixat la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies.

 

L'Espai dels jueus
La presència de jueus a Balaguer la coneixem des de finals segle XI, quan foren repartides entre els conqueridors de la ciutat les possessions de  Juceff Cavaller.  Amb la repoblació feudal els jueus  es degueren  establir de nou a la ciutat on visqueren en pau fins al segle XIV, quan se’ls obligà a traslladar-se a un nou barri apartat: la jueria.  Isaac Déuslosalv, Salom Abraham, Phaïm de Fochalquier, Vidal Solomó o Juceff Sanoga foren membres destacats de l’aljama jueva balaguerina d’aquell moment. Possiblement la protecció dels comtes d’Urgell, residents a la ciutat, evità els assalts als calls que tingueren lloc en altres indrets propers com Tàrrega (1348) o Lleida (1391).

La comunitat de Balaguer era especialment nombrosa a inicis del segle XV, quan contribuïen a la hisenda del municipi 60 famílies jueves. La fi del comtat d’Urgell al 1413 suposà l’acabament de la protecció senyorial i ben aviat les pressions socials i eclesiàstiques provocaren l’èxode de jueus i les conversions al cristianisme reals... o fingides. El tribunal de la Inquisició feu a Balaguer tres Autes de Fe entre 1490 i 1493, on 66 criptojueus foren condemnats o obligats a abjurar de la seva fe. 
Començava així una nova època d’uniformitat cultural i religiosa que es va mantenir inalterada fins a finals del segle XX.
 

Pla d'Almatà




Visita al jaciment arqueològic del Pla d'Almatà.

La Marca Superior d'al-Andalús i les ciutats, a partir de les restes arqueològiques que es conserven de madina Balaguer. Formes de vida a l'edat mitjana: cases, alimentació, urbanisme, defensa, cultura, ciència... L'arqueologia i la importància del patrimoni.


Durada: 0:45h
 

-- (duplicate)


El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre  i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.

 

Horari


De dilluns a dissabte de 10 h a 14 h i de 17 h a 19 h
Diumenges i festius de 10 h a 14 h

*Tancat: 25 i 26  de desembre, 1 i 6  de gener i Dilluns de Pasqua

El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre  i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.

 

Bust de Manuel Marín


Manuel Marin

Manuel Marín Bonell
 
Manuel Marín Bonell (Morella, 1892 – Madrid, 1973) fou l'enginyer de telecomunicacions que dirigí la instal·lació a la plaça del Mercadal de Balaguer de la primera central   telefònica automàtica a Espanya el 1923, any en què la Mancomunitat de Catalunya decidí automatitzar el servei telefònic i va comissionar Manuel Marín per a estudiar els principals sistemes fabricats a Europa. Durant la seva estada a la ciutat residí a l'hostatgeria del Sant Crist, i aprofitant estones lliures fabricà el que probablement fou el primer receptor de ràdio d’Espanya, amb el qual aconseguí escoltar els programes de les estacions radiofòniques angleses. Aquesta innovació va crear una gran expectació social i va provocar un gran nombre de visites al santuari. 
 
El 1924 Marín passà a ocupar la direcció de les xarxes telefòniques provincials integrades en la Mancomunitat de Catalunya. Contractat pel monopoli Compañía telefónica Nacional de España (que el 5 de novembre de 1925 absorbí la xarxa de telèfons de la Mancomunitat), dirigí la implantació de la telefonia automàtica interurbana a les principals capitals de l’Estat, la instal·lació dels primers contestadors automàtics i del sistema automàtic d’informació de números canviats.
Escriví i publicà tota una sèrie de manuals de conservació i enginyeria d’equips de commutació, algun d’ells traduït a l’anglès, com el Método de conservación de centrales eléctricas.
 
La xarxa telefònica de la Mancomunitat de Catalunya
 
Al començament del segle XX la legislació espanyola havia deixat en mans de la iniciativa privada el desenvolupament dels serveis de telefonia. Això va provocar la desatenció de totes aquelles zones on el cost de la construcció i el manteniment de les línies impedia l’obtenció ràpida de beneficis. Davant d’aquest fet la Mancomunitat de Catalunya es va fixar com a objectiu la creació d’una xarxa telefònica que arribés a tots els pobles i els unís a les xarxes generals existents a Espanya. Per aconseguir-ho es firmà un acord amb la Compañía Peninsular de Teléfonos, representant de les xarxes interurbanes a Catalunya, i es demanà una concessió a l’Estat, que es firmà el 9 de setembre de 1915, i nasqué la Secció de Telèfons de la Mancomunitat, sota la direcció d’Esteve Terradas. El setembre de 1916 s’incorporà a aquesta secció Manuel Marín, que va ser nomenat cap d’Explotació del Servei de Telèfons de Lleida. La central telefònica de Balaguer era del tipus Strowger i sistema Siemens&Halske de Berlín, centrals de commutadors del tipus pas a pas, i començà a funcionar el 15 de desembre de 1923. Per capacitat pertanyia a la categoria de centrals de cent a mil abonats i la seva capacitat inicial fou de dos-cents abonats, que podia ampliar-se fàcilment fins als mil. Va ser l’única d’aquest sistema instal·lada a l’Estat.
 
L'any 1956 es construí un nou edifici per a renovar la central de telefonia, a l'indret on hi havia hagut l'antic hospital i església de Sant Joan, al carrer del Barrinou. S'alliberà un espai davant la central on s'ubicà una plaça que està dedicada a l'enginyer Manuel Marín, que assistí a la inauguració. L'acte oficial fou presidit pel president de la República de Costa Rica, Josep Figueres. El 1962 s'hi instal·là el bust que va esculpir Genaro Iglesias amb la figura de l'enginyer.
 


Fonts consultades:
• CALVO, A. Historia de Telefónica: 1924-1975. Primeras décadas: tecnología, economía y política. Fundación Telefónica. 2011.
• CALVO, A. “Teléfono para todos… o casi. La singular experiencia de la red de la Mancomunidad de Cataluña, 1914-1925”. A Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1 de juliol de 2014, vol. XVIII, n. 481.
• MARÍN, M. Explotación y conservación de centrales automáticas. Curso de conferencias semanales. Compañía Telefónica Nacional de España. 1927.
• Llibre Verd. Fons de l'Ajuntament de Balaguer. Arxiu Comarcal de la Noguera. Fol. 258r. Inauguració de la central telefònica automàtica, obra de la Mancomunitat de Catalunya. 1923.
Filmoteca: No-DO, 8 de juliol de 1963. Núm. 1070 C
Altres fonts consultades: Marçal i Mercè Solà, Frederic Letamendi, Andrés Viola i Josep M. Cadena
Autoria de la Fitxa: Joan Caballer (Gerano Iglesias), Eudalt Sentís (Manuel Marín)

De la Terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera


Dates: Del 8 de novembre de 2012 al 27 de gener de 2013
Lloc: Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran
Producció: Xarxa de Museus de Lleida


L'exposició:
De la terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera
és una exposició creada per la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran amb l'objectiu de redescobrir i donar a conèixer la visió singular i original del nostre territori d'un dels creadors més importants de la història de la fotografia a Catalunya, Ton Sirera.
La mostra posa l'accent en la lúdica mirada sobre el paisatge físic i humà de les terres de Lleida que Ton Sirera (Barcelona, 1911 - Lleida 1975) va anar impressionant sobre negatiu al llarg de la seva trajectòria i que més enllà del seu valor com a objecte artístic, ens presenta unes terres de Ponent del tot inèdites, des del Pirineu fins a la plana, paisatges i formes de treballar i viure avui en dia  desaparegudes.

- (duplicate)

SETMANA SANTA 2019 A SERÓ (duplicate)

HORARIS DE VISITA:
Divendres: 11, 12 i 13 h
Dissabte: 11, 12, 13, 17 i 18 h
Dimenge: 11, 12 i 13 h

- (duplicate)
- (duplicate)
- (duplicate)
- (duplicate)

El modernisme funerari al cementiri de Balaguer


Nadal Puig i Enric Clarasó
 
L’any 1901 el primer premi de la Loteria Nacional va tocar a Balaguer. El dia 23 de desembre dos dècims del número 30.565, premiat amb cinc milions de pessetes cadascun, van ser venuts en un Cafè de la plaça del Mercadal. Un dels dos números de la loteria agracià el capellà i músic balaguerí Nadal Puig i Bellera, que amb els diners guanyats, va contactar amb l’escultor Enric Clarasó per encarregar-li la tomba familiar. 
Clarasó era en aquells moments un dels escultors més representatius de l’art funerari modernista a Barcelona juntament amb J. Llimona o M. Blay, i autor de nombrosos sepulcres i panteons al cementiri de Montjuïc. Formava part amb el seus amics Ramon Casas i Santiago Rusiñol del grup “Els quatre gats“ i amb Rusiñol compartia taller al carrer Muntaner de Barcelona, lloc d’origen del primer “Cau Ferrat” de Sitges.
Enric Clarasó, immers llavors en la producció d’obres de caràcter funerari, va esculpir en un bloc de pedra una gran creu cilíndrica enramada amb motius florals de roses i cascalls. A la creu s’hi recolza la figura d’un nen assegut damunt les cames amb les mans creuades al pit, aguantant un rosari i mirant al cel. Sembla ser que l’escultor va agafar com a model un nen que vivia al carrer de la Costa de Balaguer. Posteriorment, a la base de la creu, el capellà Nadal Puig hi va fer gravar una dedicatòria a la seva mare, que morí el 6 de gener de 1906.
Sembla que l’obra, que va ser col·locada a la parcel·la propietat de la família just darrere de la capella del cementiri de Santa Maria de Balaguer, va produir llavors un efecte en cadena. Fins a aquell moment, la tipologia d’enterraments al cementiri era de senzilles creus de pedra o fusta i làpides de pedra situades al terra, la més antiga de les quals i que encara es conserva data del 1821.

Noves tombes i panteons
 
És al voltant de la capella i de la tomba de la família Puig i Bellera que es comencen a projectar i esculpir tombes i creus monumentals que segueixen el mateix estil i, per tant , el de l’art modernista funerari català de principis del segle XX. 
En són un exemple les de les famílies Borrás i Bech, Lomba i Alei (1906), Monell, Sanuy (1903), Ticó o Barios. Totes segueixen el mateix estil amb alguna lleugera variació. Una tomba presidida per un monticle rocallós, a manera de calvari, que serveix de base d’una creu cilíndrica decorada amb una corona de flors i entrelligada amb motius florals o vegetals com les roses, l’heura i les roselles o cascalls, elements simbòlics que apareixen repetidament al món funerari i que representen l’amor, la immortalitat i el son etern. El nom de la família o dels difunts, gravat generalment en un relleu en forma de pergamí o de llibre obert, s’acompanya molts cops d’un epitafi.
 
En aquests moments es comencen a construir també petits panteons. La majoria es troben situats en un passadís de la zona nord-oest del cementiri a prop de la porta actual d’entrada, tot i que també en trobem a la part sud-est, adossats a la muralla. Són construccions senzilles de planta rectangular i línies corbes, amb teulada a doble vessant en què s’utilitza el ciment i el maó vist. Un d’aquests panteons, en forma de templet, és el de la comunitat de Pares Escolapis de Balaguer, que destaca per les grans columnes acanalades que separen els nínxols i que suporten un timpà curvilini decorat amb un relleu de sant Josep de Calassanç. El panteó està coronat per una creu de pedra trevolada al capdamunt.
 
Al mateix passadís però a la zona sud-oest , s’hi aixeca el panteó-capella de la família Benseny (1907). És de planta quadrada amb teulada a dues aigües de teules vidriades i murs de maó vist, elements típics de l’arquitectura modernista. El panteó està organitzat a partir d’una petita capella central envoltada per sis nínxols disposats verticalment als laterals. L’accés es fa a través d’una porta d’arc de mig punt protegida per una reixa de ferro forjat que dóna pas a l’interior del panteó amb paviment de mosaic amb formes geomètriques i murs decorats amb pintures posteriors a la de la seva construcció.
 
Al voltant d’aquest panteó-capella trobem una altra tipologia de monuments funeraris molt característics d’aquest moment. Són les tombes de planta rectangular o quadrada dins d’una parcel·la delimitada per un sòcol de pedra i una tanca de forja decorada amb motius florals i vegetals molt treballats. L’interior, enrajolat o enllosat, està format per un pedestal acabat en una creu o per una estela i, al davant, una làpida o llosa que cobreix l’accés a la cripta. 
Aquest és el cas de les tombes de les famílies Lluch (1906), Valls (1910) o Fontdevila on també ens apareixen elements simbòlics i representatius del món funerari com els caps d’àngels alats, les heures enfiladisses, els pebeters flamejants, les corones funeràries, les fulles de llorer i, junts en un mateix relleu, l’àncora, la creu i el cor simbolitzant l’Esperança, la Fe i la Caritat.
 
També trobem motius i escultures fets en tallers especialitzats en la seriació per als cementiris, com és el cas de la figura de l’àngel nen, portador de la trompeta del Judici Final, que corona la tomba de la família Daviu, situada davant de la capella del cementiri. Aquest mateix àngel el trobem idèntic al cementiri de Lloret de Mar, a l’hipogeu de Narcís Zaragoza (1906), obra de l’arquitecte Vicenç Artigas i Albertí. 
 
Aquest modernisme funerari no arribarà sol sinó que vindrà acompanyat de la construcció d’habitatges unifamiliars pertanyents a famílies de la burgesia de Balaguer que trien les noves corrents arquitectòniques per construir casa seva. Aquest és el cas del Xalet Montiu, situat al carrer d’Àngel Guimerà i màxim exponent del Modernisme a la ciutat. Se’n desconeix la data exacta de construcció i l’arquitecte que el va projectar, però sabem que el va encarregar l’advocat Lluis Montiu, a qui segons algunes fonts orals va tocar l’altre número de loteria. 

Fonts consultades:

• ALCOY, R. El cementiri de Lloret de Mar. Indagacions sobre un conjunt modernista, Col·lecció Es Frares, Lloret de Mar, Ajuntament de Lloret de Mar, 1990
• Fons Ajuntament de Balaguer. Arxiu Comarcal de la Noguera. núm. 986, 987, 1136
• Lluís Víctor Puig
 

Autoria de la Fitxa:
Mireia Subirada Roma

Santa Maria




Visita a l'església de santa Maria.

Introducció a l'art gòtic català: sistemes constructius, processos constructius, decoracions, funció dels espais.


Durada: 0:30h
 

SERÓ. ESPAI TRANSMISSOR

MUSEUM QUIZ A CASA


Diversos museus catalans hem impulsat el MuseumQuizACasa, una edició especial del cèlebre concurs Museum Quiz per participar des de casa per oferir-vos una alternativa cultural i de lleure divertida mentre duri el confinament social com a mesura de prevenció del Covid-19.

Divendres, 17 d'abril de 18 a 22 h, sessió familiar de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran.

Preparats?

 

 

 

"El castell Formós de Balaguer: un palau andalusí? Darrers descobertes


Carme ALÒS, Joan Bové, Carme BRUSAU, Javier ESCUDER, Eva SOLANES, Mireia Subirada
Primeres jornades d'arqueologia i paleontologia de Ponent, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Diputació de Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2018, p. 228-235

Vegeu article

Exposició temporal

JOSEP CARNER-RIBALTA: EL SOMNI QUE PERDURA


 

 

JOSEP CARNER RIBALTA. EL SOMNI QUE PERDURA

Endinsar-se a la vida de Josep Carner Ribalta provoca una sensació contínua de dejavú i obre el pensament a reflexionar sobre la nostra societat, els nostres reptes presents i el nostre incert futur com a comunitat. Fa pocs anys es va commemorarel 120 aniversari del seu naixement, a la plaça Mercadal de Balaguer, l'inici d'una vida atzarosa però amb un objectiu concret que es perfilà a la ciutat del Segre durant la infantesa d'aquest home autodidacta i polièdric:  materialitzar el somni d'una Catalunya republicana i independent al costat de personatges com Francesc Macià o Ventura Gassol. I aquest objectiu el va dur a un recorregut vital allunyat de la seva terra amb un enyorament que va immortalitzar en la seva obra literària bastida al llarg de tota la vida.

 

 

Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol


Autor: Joan Bové Cortiella
Edició: Museu de la Noguera - Ajuntament de Balaguer
Característiques: 466 pàgines, 21 x  24 x 1 cm
Idioma: Català
Publicació: novembre 2016

Ressenya bibliogràfica


"Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol" és un repàs a la història del futbol de la capital de La Noguera, des de la seva arribada l'any 1916 amb la fundació del Bargusios Societat de Football fins als nostres dies. Una historia que no es pot deslligar de la història de la ciutat, ja que els seus èxits i els seus fracassos esportius, els projectes del club i els seus protagonistes van molt lligats als esdeveniments socials, culturals i fins i tot polítics de la ciutat. Una història on els vertaders protagonistes són els futbolistes, els entrenadors i els presidents i directius de diferents èpoques del club; els diferents camps de futbol de la ciutat i, sobretot, les moltes anècdotes que han succeït durant els darrers cent anys.

Ell llibre repassa els inicials anys vint i la primera meitat de la dècada dels anys trenta, abans de la Guerra Civil, quan el futbol compartia cartell amb el ciclisme i la boxa; la paràlisi esportiva durant la guerra i els durs anys de la postguerra, quan es funda el C.F. Balaguer de les cendres de la Unió Deportiva Balaguerina; el primer ascens a Tercera Divisió la temporada 1956-1957 amb un equip fet de jugadors locals; els gloriosos anys seixanta; la travessa del desert dels setanta i principis dels vuitanta i el retorn a Tercera Divisió; l'època triomfal dels noranta amb quatre play-off d'ascens a Segona B disputats i fins el 2001, quan s'aconsegueix la Copa Catalunya davant el Barça de la mà del president Catalino Tenorio i de l'entrenador Carles Viladegut. Finalment, l'època actual en què sota el lema "el futur el tenim a casa", el club ha passat per diferents etapes, algunes més bones que altres, fins arribar als nostres dies.

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

El Molí de l'Esquerrà (duplicate)


El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu. El molí estava format per un soterrani, on s'ubicava la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes. Actualment és l'entrada principal al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.

El Periódico - El pequeño Far West de Balaguer

Lunes 5 de diciembre del 2016
Más de 3.000 personas buscan oro cada año con las actividades familiares de un centro de interpretación.

La fiebre del oro más familiar ha vuelto a las tierras de Lleida a través del Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, en Balaguer. Su actividad estrella es la búsqueda de este preciado metal, hasta el punto de que durante los tres prime- ros años de existencia ya han pasa- do por sus instalaciones unas 3.000 personas. Y esperan cerrar el 2016 con más de 4.000 visitas.

El centro de interpretación no se conforma con ofrecer una simple visita guiada por la historia de la ex- plotación de este metal precioso en el río Segre. Aquí el visitante se enfunda las herramientas de los auténticos buscadores y vive la experiencia en directo, hasta encontrar el tesoro por el que ha venido: oro.

El Molí de l'Esquerrà


El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu. El molí estava format per un soterrani, on s'ubicava la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes. Actualment és l'entrada principal al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.

SE'N PARLAVE... I N'HI HAVIE


El material didàctic de l'exposició està concebut per treballar el fenomen de la cacera de bruixes, però també per transmetre una visió positiva de la figura de la bruixa i oferir una mirada transversal a la por, la llibertat o la diferència, des de la perspectiva de l'educació de gènere. 

Durada: 1 h

Més informació

Descarrega-te'l!

Monuments

Ressenya bibliogràfica


Massana inicia un cicle que, any rere any, ha de convertir les sales d’exposicions dels diferents museus que conformen la Xarxa en escenari i plataforma de les propostes artístiques actuals amb la voluntat d’esdevenir suport i alhora impuls als nostres creadors.
L'exposició “Del llibre de l’aigua: com a titelles”, l’artista reinventa en cadascuna de les sales on s’exposa, adaptant-se als espais, a les llums i als entorns particulars de cada museu i esdevenint una mostra diferent en cada itineració.

Ressenya bibliogràfica


La Noguera antiga és un projecte en el que el Museu de la Noguera hi va començar a treballar a final de l'any 1999. Preveia la realització de dues exposicions temproals, una sèrie d'activitats complementàries i la publicació d'aquest catàleg. El programa expositiu anava més enllà de la simple exhibició dels propis objectes. La història de la comarca de la Noguera ve marcada pel fet territorial de ser una terra de grans rius que unieixen les terres més enllà dels Pirienus i les de la Depressió Central de l'ebre; rius que des de sempre han estat vies de comunicació transversals, factor que ha comprotat una important presència humana al llarg de totes les èpoques. Aquest ha estat estat el principal motiu perquè la nostra comarca, des de sempre, hagi aportat una riquesa arqueològica de primera magnitud, lligada a projectes de recerca dirigits pels millors especialistes del nostre páis. Per aquesta raó vam convidar els autors d'aquest catàleg, sabedors que aportarien les darreres hipòtesis i ens presentarien un estat de la qüestió sobre la història antiga de les terres de Ponent.

Però el museu també perseguia reunir i exhibir per primera vegada un conjunt d'objectes de primer ordre. Els materials provinents de les recerques arqueològiques, algunes d'elles iniciades a finals de segle XIX estan repartits per diferents museus i entitats privades d'arreu de Catalunya. Des del Museu d'Arqueologia fins al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, trobem peces que il·lustren un discurs històric generalitsta que no té en compte el context territorial de procedència ni tampoc les darreres aportacions de la recerca. Gran part del material és inèdit, bé perquè ha aparegut en les darreres campanyes arqueològiques, bé perquè prové de col·leccions particulars que no han estat a l'abast dels estudiosos. La catalogació d'un total de 355 peces és la segona part d'aquest catàleg.

Presentació del catàleg Fragments del cel. Art cristià al Museu de la Noguera

Dia Internacional dels Museus 2012
Mostran 1 a 6 de 18 Registres

Ressenya bibliogràfica


L'obra de Francesc Borràs és en essència un testimoni pictòric del caràcter baalguerí. Les seves pintures mostren la vida als carrers, la gent i tot allò que conformava el relat col·lectiu de la ciutat. Tanmateix, a banda de l'obra dedicada als mercats, a les escenes quotidianes i a la vida als carrers, a les escenes quotidianes i a la vida als carrers, Francesc Borràs també realitzà un seguit de peces per guanyar-se la vida. Sovint es tracta de retrats que li encarregaven les famílies més benestants i influents, i constitueixen la part més comercial del seu treball.
En aquest gènere fou un artista molt prolífic, ja que a banda de retrats fets per encàrrec, també en va fer de la seva família, de la gent que l'envoltava o, fins i tot, de personatges anònims. Així, l'obra de Francesc Borràs, per una banda, reuneix múltiples testimonis dels costums, els colors i les formes propis de la vida als carrers; i, per l'altra, és també reflex de la identitat social, en especial de les classes més benestants.
Aquest doble vessant del seu treball pot servir per entendre dues formes de concebre la seva obra: per un costat, hi ha l'aspecte més personal de la seva trajectòria, el que empenyia a l'artista a sortir al carrer i a deixar-se seduir per tot allò que l'envoltava; i, per l'altre, queda palesa la voluntat de deixar constància, a través dels retrats per encàrrec, de la identitat d'uns individus que formaven part de la societat del moment, entenent que aquests retrats esdevenien testimoni d'una època.
L'exposició "Francesc Borràs. El retrat de la mirada" presenta a partir de diversos eixos temàtics unes obres que comparteixen un element formal clau en aquest artista: la representació de la mirada. Aquest element formal és distintiu en els retrats de Francesc Borràs, ja que contribueix a destacar la capacitat tècnica i expressiva de l'artista i a entendre la seva obra a través de la voluntat de mostrar allò que ens diferencia i que condiciona l'expressivitat mateixa del rostre.

Horari


Del 16 de setembre al 23 de juny

Església de Santa Maria i Espai Portolà
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h

Parc arqueològic del Pla d'Almatà / Muralles gòtiques / Observatori de la Guerra Civil / Claustre de St Domènec
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h 

Església de Santa Maria de les Franqueses
Obert el primer diumenge de mes. Visites guiades gratuïtes a les 11, 12 i 13 h


Castell Formós
Tancat temporalment per restauració i adequació de les restes arqueològiques

 

Del 24 de juny al 15 de setembre

Església de Santa Maria i Espai Portolà
De dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 19 h i diumenges i festius de 10 a 13 h

Parc arqueològic del Pla d'Almatà i Claustre de St Domènec
De dilluns a dissabte de 10 a 19 h i diumenge i festius de 10 a 13 h

Muralles gòtiques i observatori de la Guerra Civil
De dilluns a diumenge de 10 a 19 h

Església de Santa Maria de les Franqueses
Obert el primer diumenge de mes. Visites guiades gratuïtes a les 11, 12 i 13 h

Castell Formós
Tancat temporalment per restauració i adequació de les restes arqueològiques


*L'entrada als monuments es gratuïta. Tancats els dies 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua

Ressenya bibliogràfica


"Conviure amb la por. Memòria dels nens del Cap de Pont de Balaguer (1938) és un documental realitzat pel Museu de la Noguera i produït per Balaguer TV en el qual es dona veu als nens i les nenes que van patir els efectes de la Guerra Civil Espanyola a la zona del Cap de Pont de Balaguer de l'any 1938 i que ara són persones de més de 80 anys. 
Per a la realització del documental, el museu va entrevistar a 28 persones de Balaguer, La Sentiu de Sió, Bellcaire d'Urgell, Camarasa, Vallfogona de Balaguer i La Ràpita que van explicar els seus records més personals de la guerra i que van omplir més de cent hores de gravació. El que es buscava en l'enregistrament d'aquestes gravacions eren justament els records dels nens i les nenes, la vivència del conflicte bèl·lic per part dels infants. El resultat ha estat un documental que ofereix una altra visió de la guerra, la dels nens i les nenes, en una de les zones que van patir més la violència dels combats, la franja que formava el cap de pont de Balaguer. Més enllà del conflicte bèl·lic, però, els ulls dels nens ens permeten fer una altra mirada a la guerra, i entendre-la des de la visió dels infants. Es tracta en definitiva d'un documental entranyable, sensible i molt emotiu. Un petit homentatge que el Museu de la Noguera fa als padrins i padrines que van haver de viure la guerra i que ha de permetre reflexionar sobre que va suposar aquella guerra per a una població tan fràgil com la seva infància.
Les gravacions es van realitzar en els pobles d'origen de les persones entrevistades, en alguns casos a les escoles de les poblacions, per tal de vincular la infància dels testimonis amb un espai propi dels infants actuals.

 

 

Les diferents activitats organitzades i promogudes pel Museu de la Noguera (exposicions, excavacions arqueològiques, reculls etnogràfics, recerca...) han permès generar una prolífica producció intel·lectual que s'ha aplegat en un important esforç editorial.

Maces

Autor: Tallers orfebres de F. Roca i Joan Angeli de Barcelona
Material: Plata
Cronologia: 1815

Procedència: Ajuntament de Balaguer
Material: Plata
Cronologia: 1815
Núm. inv.: MN 2437, MN 2438


Les maces de l'Ajuntament de Balaguer són de plata i estan formades per un mànec de secció aplanada, llis i sense ornamentació, i un capçal decorat. Al capçal destaquen quatre figures femenines a l'estil de les cariàtides clàssiquesm unides per una banda floral. El capçal està coronat amb una creu ornamentada. Al tambor inferior del capçal hi ha quatre segells circulars que alternen l'escut de la ciutat amb la inscripció "AÑy 1815". En realitat, aquests segells són monedes de Carles IV i Ferran VII - que encara conserven l'encuny al revers - que haurien estat reaprofitades per a la decoració de les maces. Entre les figures del capçal, s'aprecia el punxó "BAR" - amb una creu grega sobre les lletres - que correspon a Barcelona, la ciutat on es realitzà l'obra. A l'encaix central del mànec, es llegeixen part de dos  punxons: "F. ROCA" i "ANGELI", que segurament corresponen als dos orfebres barcelonins a qui fou encarregada l'obra: F. Roca i Joan Angeli. Ambdos tallers estan documentats des del segle XVIII.

 

Retalls d'art és el col·leccionable del patrimoni artístic de Balaguer.
Podeu recollir la carpeta i les fitxes gratuïtament a museu o, si ho preferiu, us les podeu descarregar aquí

La història l'han escrit per igual homes i dones. Cadascú en el seu àmbit i amb la seva pròpia rellevància, però no hauríem arribat fins aquí sense l'aportació conjunta de tots.
EN FEMENÍ és un projecte que vol visibilitzar la història de les dones. Dones que, moltes vegades pel fet de ser-ho no han passat a la història, però que han contribuït a fer-la.

 

EN FEMENÍ és un col·leccionable de diferents personatges femenins que han repercutit en la història però que pel fet de ser dones han quedat oblidades.Podeu recollir les fitxes gratuïtament al museu o bé us les podeu descarregar aquí.

Les exposicions del Museu han generat una prolífica producció intel·lectual de revisió historiogràfica al voltant del jaciments arqueològics de la ciutat així com dels artistes i moments de l'història, que s'han aplegat en un important esforç editorial del Museu, a partir de la publicació dels diferents catàlegs de les exposicions.

Totes les nostres publicacions es poden comprar directament al Centre o per correu electrònic a botiga@museunoguera.com.

Fragment de fris epigràfic

Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: mitjan segle XI
Mesures: 38,5 x 40,5 x 20 cm
Núm. inventari: MN 246

La col·lecció de restes de decoració en guix del palau taifa del Castell Formós està formada per 472 fragments en guix treballat, 3 fragments d'arc polilobulat i 111 fragments d'estuc pintats. Són els exemplars trobats més al nord de la península Ibèrica i presenten un repertori formal i d'execució pràcticamentidèntic al programa arquitectònic i decoratiu desenvolupat al monument islàmic per excel·lència del segle XI de tota la Marca Superior: l'Aljaferia de Saragossa. Si exceptuem les de Saragossa i uns pocs exemples de l'alcassaba de Málaga, són les úniques restes de l'arquitectura reial taifa a la península.

Aquest fragment de guixeria correspon a un fris epigràfic. Es tracta de tres caràcters epigràfics verticals que s'estructures en quatre compartiments. El fons del text està decorat amb un atauric ininterromput del qual s'han conservat dues tiges principals un de les quals fa un espiral de dos tombs. De les tiges en surten fulles i palmetes que omplen els espais interepigràfics. La línia base de les lletres és el marc inferior del fris. Tres traces altes de lletres, el cap de les quals toca el llistó superior del fris, accentuen la verticalitat de la composició.

G. Kircher (EWERT 1979, 280) en va fer la següent lectura: de dreta a esquerra, FA o QAF inicial o medial amb la part superior del cos punxeguda; LAM final; SIN inicial que s'uneix amb una LAM medial. Cap a l'esquerra s'uneix en la línia de base les restes d'una MIM. El remat baix de la LAM final enganxat al marc inferior del fris, està treballat igual que el remat superior del traç i passa el mateix amb l'arrencament del ALIF en la línia de base. Les lletres d'aquest fragment permeten la següent interpretació: "m'he sotmès completament a Déu" i corresponen al versicle 20, sura 3, de l'Alcorà.

Bibliografia:
ALÒS-SOLANES (coord.) 2010.Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera. Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura de Balaguer, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i Obra Social Caixa Catalunya, Balaguer, 2010; GIRALT 1994. Cataluna Romànica, volum XVII, La Noguera, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994; EWERT 1979. Hallazgos islámicos en Balaguer y la Aljafería de Zaragoza, Excavaciones Arqueológicas en España, 97, Ministerio de Educación y Ciencia, Dirección General del Patrimonio Artístico y Cultural, 1979

Ressenya bibliogràfica


Catalogació de les peces més representatives de la col·lecció d'art cristià del Museu de la Noguera.

La catalogació de les peces, realitzada pels historiadors de l'art Francesc Fité, Carmen Berlabé i Alberto Velasco, està precedida d'un article introductori de contextualització de la col·lecció i de nou segles de cristianisme a Balaguer.

Resenya bibliogràfica


Catalogació de les 125 peces més representatives de la col·lecció d’època andalusina (segles VIII-XII) del Museu de la Noguera: atuells de ceràmica, joies, armes, monedes... que procedeixen majoritàriament dels jaciments arqueològics de la ciutat de Balaguer - el Pla d'Almatà, la Suda i el centre històric -  i que constitueixen un dels conjunts de l’època més importants i representatius de la península Ibèrica i únic a Catalunya.

La catalogació de les peces, realitzada en part pels tècnics del Museu de la Noguera, està precedida per diversos articles de contextualització de la col·lecció realitzats per arqueòlegs i especialistes encapçalats pel Dr. Philippe Sénac de la Universitat de Toulouse – Le Mirail. Ha col·laborat també en la catalogació el Museo Arqueológico Nacional de Madrid.

Ressenya bibliogràfica


Catàleg de l'exposició "Conviure amb la por. 1938: el cap de pont de Balaguer", on es recullen fragments del diari que Camilo Cava Balcells (Balaguer 1880-1950) va escriure entre 1938 i 1939. Els textos han estat seleccionats per Mar Mampel Cava, besnéta de l’autor, que els recupera a partir de la transcripció que en fa l’historiador Josep Pla i Blanch. Les cites de l’autor han estat comentades per la investigadora Ester Escarp.

La segona part del catàleg ha estat elaborada per Josep Pla Blanch, que ens dóna una visió historicista dels fets del cap de pont de Balaguer a partir de les seus exhaustius treballs de recerca en arxius, memòria oral i treballs de camp.

Què és un museu?




Visita guiada a les instal·lacions del museu (laboratoris, magatzems...)
Quina és la funció dels museus? Qui hi treballa? Què hi fa?


Durada: 1h
 

Què és un museu?




Visita guiada a les instal·lacions del museu (laboratoris, magatzems...)
Quina és la funció dels museus? Qui hi treballa? Què hi fa?


Durada: 1h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària

Passeig de la muralla medieval




Recorregut pel passeig de la muralla medieval.

La guerra a l'edat mitjana, fortificacions a les ciutats: muralles, torres, portes, fossats. Armament. Torres de guaita i castells.
La Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 a Catalunya. El front del Segre.


Durada: 1h
 

EL PLA D'ALMATÀ (BALAGUER, LA NOGUERA)

- (duplicate)

O rei o res. La fi del comtat d'Urgell


Autor: Diversos autors
Edició:  Museu de la Noguera - Ajuntament de Balaguer
Característiques: 466 pàgines, 21 x  24 x 2,5 cm
Idioma: Català (traducció castellà, anglès, francès)
Publicació: setembre 2016
 

Ressenya bibliogràfica


En la línia editorial iniciada amb la col·lecció de materials andalusins i dels objectes religiosos del fons del Museu de la Noguera, "O rei o res. La fi del comtat d'Urgell" recull la col·lecció d'objectes baixmedievals relacionats amb el comtat d'Urgell, molts dels quals procedents de les diferents intervencions arqueològiques realitzades al castell Formós des dels anys 60 del segle passat, però en el qual també s'inclouen objectes que formen part d'altres institucions o col·leccions privades.
"O rei o res. La fi del comtat d'Urgell" és un recull sobre la història del comtat d'Urgell en el qual han participat historiadors, historiadors de l'art, arqueòlegs... Una obra que pretèn ser una revisió de tota la historiografia publicada sobre el comtat d'Urgell des d'obres contemporànies a la fi del comtat com "La fi del comte d'Urgell" escrit durant el mateix segle XV, passant per Jerónimo Zurita (segle XVI), Diego de Monfar i Sors (segle XVII), Jaume Villanueva (segle XIX) o Pere Sanahuja (segle XX), des de la prespectiva d'investigadors actuals de l'alçada del Dr. Prim Bertran que fa una lectura  renovada amb la incorporació de noves dades.

El llibre s'estructura a partir de diferents articles (El comtat d'Urgell. Aproximació històrica de Prim Bertran Roigé, El castell Formós de Balaguer, escenari del poder comtal, Els comtes d'Urgell, promotors artístics, Els llibres del comte Pere II d'Urgell d'Alberto Velasco Gonzàlez i Francesc Fité Llevot; El castell Formós de Balaguer: arqueologia d'una fesomia de Carme Alòs Trepat, Javier Escuder Sánchez i Eva Solanes Potrony; La construcció de la memòria documental de la ciutat de Balaguer fins a la fi del comtat d'Urgell de Robert Cuellas Campobarde; El setge de Balaguer de 1413 per Ferran d'Aragó d'Esteban Sarasa; i La fi del comtat d'Urgell. Parlen els seus protagonistes de Virgínia Costafreda Puigpinós) que aporten una visió global i exhaustiva de diferents aspectes sobre el comtat i les causes que van dur a la desfeta de 1413 a partir de l'actualització de les dades de la mà dels estudiosos que millor la coneixen.

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Ressenya bibliogràfica


En la línia editorial iniciada amb la col·lecció de materials andalusins i dels objectes religiosos del fons del Museu de la Noguera, "O rei o res. La fi del comtat d'Urgell" recull la col·lecció d'objectes baixmedievals relacionats amb el comtat d'Urgell, molts dels quals procedents de les diferents intervencions arqueològiques realitzades al castell Formós des dels anys 60 del segle passat, però en el qual també s'inclouen objectes que formen part d'altres institucions o col·leccions privades.
"O rei o res. La fi del comtat d'Urgell" és un recull sobre la història del comtat d'Urgell en el qual han participat historiadors, historiadors de l'art, arqueòlegs... Una obra que pretèn ser una revisió de tota la historiografia publicada sobre el comtat d'Urgell des d'obres contemporànies a la fi del comtat com "La fi del comte d'Urgell" escrit durant el mateix segle XV, passant per Jerónimo Zurita (segle XVI), Diego de Monfar i Sors (segle XVII), Jaume Villanueva (segle XIX) o Pere Sanahuja (segle XX), des de la prespectiva d'investigadors actuals de l'alçada del Dr. Prim Bertran que fa una lectura  renovada amb la incorporació de noves dades.

El llibre s'estructura a partir de diferents articles (El comtat d'Urgell. Aproximació històrica de Prim Bertran Roigé, El castell Formós de Balaguer, escenari del poder comtal, Els comtes d'Urgell, promotors artístics, Els llibres del comte Pere II d'Urgell d'Alberto Velasco Gonzàlez i Francesc Fité Llevot; El castell Formós de Balaguer: arqueologia d'una fesomia de Carme Alòs Trepat, Javier Escuder Sánchez i Eva Solanes Potrony; La construcció de la memòria documental de la ciutat de Balaguer fins a la fi del comtat d'Urgell de Robert Cuellas Campobarde; El setge de Balaguer de 1413 per Ferran d'Aragó d'Esteban Sarasa; i La fi del comtat d'Urgell. Parlen els seus protagonistes de Virgínia Costafreda Puigpinós) que aporten una visió global i exhaustiva de diferents aspectes sobre el comtat i les causes que van dur a la desfeta de 1413 a partir de l'actualització de les dades de la mà dels estudiosos que millor la coneixen.

Ressenya bibliogràfica


"Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol" és un repàs a la història del futbol de la capital de La Noguera, des de la seva arribada l'any 1916 amb la fundació del Bargusios Societat de Football fins als nostres dies. Una historia que no es pot deslligar de la història de la ciutat, ja que els seus èxits i els seus fracassos esportius, els projectes del club i els seus protagonistes van molt lligats als esdeveniments socials, culturals i fins i tot polítics de la ciutat. Una història on els vertaders protagonistes són els futbolistes, els entrenadors i els presidents i directius de diferents èpoques del club; els diferents camps de futbol de la ciutat i, sobretot, les moltes anècdotes que han succeït durant els darrers cent anys.

Ell llibre repassa els inicials anys vint i la primera meitat de la dècada dels anys trenta, abans de la Guerra Civil, quan el futbol compartia cartell amb el ciclisme i la boxa; la paràlisi esportiva durant la guerra i els durs anys de la postguerra, quan es funda el C.F. Balaguer de les cendres de la Unió Deportiva Balaguerina; el primer ascens a Tercera Divisió la temporada 1956-1957 amb un equip fet de jugadors locals; els gloriosos anys seixanta; la travessa del desert dels setanta i principis dels vuitanta i el retorn a Tercera Divisió; l'època triomfal dels noranta amb quatre play-off d'ascens a Segona B disputats i fins el 2001, quan s'aconsegueix la Copa Catalunya davant el Barça de la mà del president Catalino Tenorio i de l'entrenador Carles Viladegut. Finalment, l'època actual en què sota el lema "el futur el tenim a casa", el club ha passat per diferents etapes, algunes més bones que altres, fins arribar als nostres dies.

Ressenya bibliogràfica


La ciutat de Balaguer va viure durant segles tancada dins l’espai configurat per les muralles. El riu marcava un límit que diferenciava l’espai d’hàbitat i el de treball; l’espai urbà i les hortes, principal font de riquesa i supervivència dels balaguerins, un lloc inalterable dins l’imaginari dels ciutadans.

Però ja abans de la guerra de 1936-1939  es percebia  la necessitat d’un creixement urbanístic degut a la densitat del teixit urbà dins les muralles i la impossibilitat d’ampliar serveis. Segurament fou aquesta percepció la que l’any 1940 donà l’idea de construir un pont nou a l’alçada del Mercadal que enllacés el centre neuràlgic de la ciutat amb un camí que anava directament a l’estació del ferrocarril.

Aquest fet cabdal obrí definitivament les portes a la nova Balaguer. La construcció del pont nou anà seguida del projecte d’urbanització i construcció de les anomenades “casetes barates”, seguint un criteri de ciutat pagesa impulsat pel ministerio de “Regiones Devastadas” on cada vivenda unifamiliar tenia el seu propi hortet.  Posteriorment es realitzaren altres planejaments urbanístics que acabaren de donar forma a la planta de ciutat que tenim actualment.

Però els anys 60 marcaren una inflexió en la construcció d’alguns edificis, tant d’ús públic com d’habitatges. Els estudis  sobre arquitectura estaven encorats en un classicisme afavorit pel règim, però els arquitectes de l’època miraven enfora i a través dels seus viatges o de les publicacions que arribaven s’introduí un concepte de modernitat en les noves construccions que es veié recolzat per les figures dels promotors de les obres  i el bon saber fer dels constructors de l’època.

Així Balaguer veié alçar-se edifics “moderns” com la casa Tartera, situada a la cantonada dels carrers Fleming i Pare Sanahuja; l’edifici Pijuan a la cantonada Pere III amb Pare Sanahuja, el Parador, el Pabelló Poliesportiu o tants d’altres que estaran exposats en la mostra que es presenta al Museu de la Noguera.

L’arquitectura vehicle de modernitat. Balaguer anys 60és una producció del Museu de la Noguera comissariada per l’arquitecte Mercè Bosch, estudiosa de l’arquitectura d’aquest període a les terres lleidatanes. L’exposició vol posar en valor una sèrie d’edificis construïts quatre dècades enrere i que han quedat absorbits pel paisatge urbà, mimetitzats pel creixement de la ciutat i que per coneguts, passen desapercebuts com a pioners de la modernitat a la ciutat. Arquitectes com Damià Solanes o Mariano Gomà, promotors particulars i públics, constructors de l’època, reunits en una mostra amb les seves obres que han esdevingut per a molts balaguerins llocs de vida, de trobada o de gaudi i que recuperen a través d’imatges i plànols originals l’esplendor de fa quaranta anys.

Ressenya bibliogràfica


Des de l'edat mitjana conservem receptaris de cuina elaborats per experts cuiners que d'aquesta manera volien transmetre el seu saber a les noves generacions que treballaven en aquest ofici. Les receptes de l'exposició "Plats i olles. Menjar a la Balaguer medieval i moderna" han estat tretes dels següents textos antics: el Llibre del Sent Soví, que és el compendi de cuina més antic conegut a la península Ibèrica i data del segle XIV; el Llibre del Coch del Mestre Robert de Nola, que és el primer llibre imprès en català i que data de finals del segle XV - inicis segle XVI;  el Libro del Arte de Cocina  de Domingo Hernández de Maceras, cuiner del Colegio Mayor de Sant Salvador d'Oiviedo, que fou publicat l'any 1607; i Avisos y instrucciones per lo principiant Cuyner, que és del segle XVIII i que anava destinat a les cuines dels convents de l'ordre franciscana.

Les receptes han estat adaptades pel cuiner Mateu Dolcet.

Els germans Pla. Les arrels i la memòria

Oriol Pérez Treviño
Museu de la Noguera, 2016
30 pàgines, 21 x 15 x 0,3 cm
Català
Preu: 5 €

Ref. 023

Ressenya bibliogràfica


El retaule del mestre de Balaguer (segle XVI) es trobava a l'església de sant Salvador de Balaguer. Parcialment destruït l'any 1936, les restes conservades van ser restaurades entre els anys 1987 i 1995 i posteriorment dipositades al Museu de la Noguera. Aquestes corresponen a dotze compartiments centrals del conjunt i representen el repertori habitual del cicle de la vida de Crist i de la Mare de Déu. 

Al llibre es recullen els estudis dels treballs de restauració efectuats, l'estudi del retaule i la catalogació de les taules conservades.

Ressenya bibliogràfica


Catàleg  de la mostra antològica i retrospectiva de l'artista Marcel·lí Bergé Palou, realitzada a la sala d'exposicions temporals del Museu de la Noguera l'any 1998.

Ressenya bibliogràfica


Guia de l'exposició "Hisn Balagi - Balaguer. De la madina a la ciutat", que acullen les sales d'exposició estable del Museu de la Noguera.

Balaguer, ciutat d'origen islàmic, destaca pel seu paperi per la seva categoria de primer ordre, tant en època islàmica com feudal, resultat dels vincles familiars que, durant l'edat mitjana, van marcar la història del territori que avui conforma Catalunya.

Ressenya bibliogràfica


Catàleg de l'exposició de l'artista Francesc Borràs (1891 - 1968) realitzada a la sala d'exposicions de l'Ajuntament de Balaguer l'any 1985. Pròleg i catalogació de Josep Miquel García.

L’arquitectura vehicle de modernitat. balaguer, anys 60


Dates: Del 10 de novembre de 2011 al 25 de març de 2012
Lloc: Sales d'exposició temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera

L'exposició:
Producció del Museu de la Noguera comissariada per l’arquitecta Mercè Bosch, estudiosa de l’arquitectura d’aquest període a les terres lleidatanes. L’exposició vol posar en valor una sèrie d’edificis construïts cinc dècades enrere i que han quedat absorbits pel paisatge urbà, mimetitzats pel creixement de la ciutat i que, per coneguts, passen desapercebuts com a pioners de la modernitat a la ciutat. Arquitectes com Damià Solanes o Mariano Gomà, promotors particulars i públics, constructors de l’època, reunits en una mostra amb les seves obres que han esdevingut per a molts balaguerins llocs de vida, de trobada o de gaudi i que recuperen a través d’imatges i plànols originals l’esplendor de fa cinquanta anys.

La ciutat de Balaguer havia viscut durant segles tancada dins l’espai configurat per les muralles. El riu marcava un límit que diferenciava l’espai d’hàbitat i el de treball; l’espai urbà i les hortes, principal font de riquesa i supervivència dels balaguerins, un lloc inalterable dins l’imaginari dels ciutadans.
Però ja abans de la guerra de 1936-1939  es percebia  la necessitat d’un creixement urbanístic a causa de a la densitat del teixit urbà dins les muralles i la impossibilitat d’ampliar serveis. A tal fi, l’any 1939, es va aprovar la construcció d’un pont nou a l’alçada de la plaça Mercadal que enllacés el centre neuràlgic de la ciutat amb un camí que anava directament a l’estació del ferrocarril i permetés integrar la zona d’horta com a espai d’habitatge. Aquest fet cabdal obrí definitivament les portes a la nova Balaguer.

La construcció del nou pont anà seguida de l’elaboració  dels plànols d’Eixample  al  “Davant Balaguer” que van definir la planta de ciutat que ha perdurat fins a l’actualitat. Les primeres edificacions d’habitatge van ser les anomenades “cases barates”, promogudes per l’ Instituto Nacional de Vivienda, seguint el criteri de ciutat jardí amb caire rural on cada habitatge unifamiliar tenia el seu propi hortet. L’augment demogràfic va originar que s’abandonés aquesta tipologia i s’optés per habitatges entremitgeres o edificacions en bloc.
Però els anys 60 marcaren una inflexió en la construcció d’alguns edificis, tant d’ús públic com d’habitatges. Els estudis  sobre arquitectura estaven ancorats en un classicisme afavorit pel règim, però els arquitectes de l’època miraven enfora i a través dels seus viatges o de les publicacions que arribaven s’introduí un concepte de modernitat en les noves construccions que es veié recolzat per les figures dels promotors de les obres  i el bon saber fer dels constructors de l’època.

Així Balaguer veié alçar edificis “moderns” com la casa Tartera, situada a la cantonada dels carrers Fleming i Pare Sanahuja; l’edifici Pijuan a la cantonada Pere III amb Pare Sanahuja, el Parador, el Pavelló Poliesportiu o tants d’altres que estaran exposats en la mostra que es presenta al Museu de la Noguera.


Descarregueu el catàleg L'arquitectura, vehicle de modernitat. Balaguer, anys 60
 

Monument al Comte Jaume II d’Urgell

Escultura

Ubicació: Avinguda de Jaume d’Urgell
Datació: 1987
Tècnica: Esculpida
Autor: Víctor M. Pallarés Caballé 


El monument

L’escultura del Comte Jaume II d’Urgell es troba situada a l’inici de l’avinguda que porta el mateix nom i és obra de l’escultor Víctor M. Pallarés  Caballé, partint del disseny del dibuixant balaguerí Frederic Letamendi.
L’obra va ser realitzada per encàrrec de l’associació “Acció Cultural Jaume d’Urgell” l’any 1987 i va tenir un cost d’un milió i mig de pessetes, que va ser sufragat per diferents institucions, entitats i aportacions particulars. El monument tenia com a objectiu retre homenatge al que fou l’últim comte d’Urgell amb motiu del 575è aniversari del Compromís de Casp.

A la inauguració del monument, que va tenir lloc el 31 de maig, van assistir-hi, entre altres personalitats, els alcaldes de Xàtiva i l’Alguer com a representants simbòlics del Nord i Sud dels Països Catalans. S’aprofità l’acte, també, per inaugurar el carrer on aniria ubicat el monument que passaria  de dir-se Sant Antoni Abat a anomenar-se Comte Jaume d’Urgell.

El monument es va esculpir al taller de Pallarés a partir d’un bloc de pedra sorrenca blanca de gra molt fi d’11 tones, procedent de la zona de Vinaixa. Pallarés va treballar-hi durant tres mesos mitjançant la tècnica de la talla directa i utilitzant tota mena d’eines tant mecàniques com manuals.  El resultat final va ser una gran escultura corpòria de 2,60 metres d’alçada i 5 tones de pes.

L’escultura va suposar un repte per a Pallarés  que volia que l’obra no fos estàtica, sinó que transmetés força i tingués valor i sentit. Va esculpir el comte dret  amb les mans recolzades damunt de l’escut del comtat.  Unes  mans, però,  lleugerament desproporcionades a la resta del cos que, segons l’escultor, simbolitzen la força amb què el comte s’aferrava al seu comtat abans de ser derrotat per Ferran d’Antequera.
L’estàtua va ser col·locada damunt de quatre pilars de pedra dins d’un marc enjardinat,  dissenyat pel qui era aparellador de l’Ajuntament, Josep  Portella. En aquest espai s'hi van col·locar uns cubs de diferent mida que simbolitzen el joc d’escacs de l’escut. Darrera de l'escultura es van plantar quatre xiprers que, igual que els pilars que la sostenen, representen les quatre barres.

Jaume II d’Urgell
Jaume II d’Urgell, conegut com el Dissortat, fou l’últim comte del comtat d’Urgell. Fill del comte Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat, succeí el seu pare al capdavant del comtat el 1408.  Un any abans, el rei Martí l’Humà havia nomenat lloctinent general del reialme a Jaume, un dels més alts càrrecs que demostrava l’alta consideració que li tenia el rei i que generalment era reservat a l’hereu de la corona.
El 1410, però, mor Martí l’Humà sense descendència, ja que el seu únic fill, Martí de Sicília, havia mort un any abans.
Aquest fet, unit a la forta descomposició que patia el país amb les lluites entre la noblesa tant a Aragó com a València, propicià que s’endegués la reunió dels tres parlaments de la Confederació: el català, l’aragonès i el valencià,  per elegir successor en el procés que culminaria en el conegut Compromís de Casp.

Entre els candidats a la successió hi havia Jaume d’Urgell, a priori el candidat més ben situat i recolzat per l’aristocràcia de bona part del regne; Lluís, duc de Calàbria, que tenia el recolzament del rei de França; Alfons, duc de Gandia, que morí durant la celebració del compromís de Casp;  Frederic, nét il·legítim de Martí l’Humà, i Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara i que tenia el suport del  papa Benet XIII.

En el Parlament reunit a Alcanyís, en sortiren els nou compromissaris, tres de cada parlament,  que haurien de decidir qui seria el nou rei. Uns compromissaris, però, marcadament  “antiurgellistes” en la seva majoria, que decantaren la votació a favor de Ferran d’Antequera, que fou proclamat rei el 28 de juny de 1412.
El comte derrotat es retirà a Balaguer indecís entre decantar-se per la revolta o sotmetre’s al nou rei castellà. A la seva mare, Margarida de Montferrat, partidària de l’aixecament li és atribuïda la famosa frase: ”Fill meu, o rei o res”.
Hi hagueren algunes manifestacions i revoltes urgellistes que ràpidament foren sofocades per les tropes de Ferran d’Antequera, que entrà a la ciutat de Balaguer el 31 d’octubre de 1413. Empresonà el comte, disgregà la seva família i donà el castell en pagament als seus soldats que el saquejaren totalment.
El comte, després de ser presoner en diversos castells, fou definitivament tancat el 1426 al castell de Xàtiva, on morí l’1 de juny de 1433.

L’artista: Víctor M. Pallarés
Víctor M. Pallarés Caballé, nascut a Amposta l’any 1939,  de ben jove es trasllada  a Lleida, on cursa els estudis inicials a l’Escola d’Arts i Oficis, i continua després a l’Escola de Belles Arts  de la Llotja a Barcelona. Als 20 anys marxa a Toulouse i després a París, on completa la seva formació a l’Escola Superior de Belles Arts.
De nou establert a Lleida, compagina la creació purament artística amb treballs per encàrrec amb marbre o pedra del país.

En la seva extensa obra abraça àmbits molt diferents: el purament creatiu, el religiós, amb l’escultura del Crist de l’església del Sagrat Cor de Balaguer, el funerari o la vessant monumental. Cal destacar  també la seva tasca com a restaurador, sobretot a la Seu Vella de Lleida.
Des de l’any 1963 ha participat en nombroses exposicions tant individuals com col·lectives en diverses ciutats catalanes i franceses.

Va formar part del grup artístic Estudi 76 juntament amb els artistes balaguerins M. Bergé, R. Gasol, J.M. Llobet i A. Saiz, grup que pretenia revitalitzar l’ambient cultural de Balaguer i reflectir  en les seves obres els canvis socials que s’estaven produint. Exposaren diversos cops a Balaguer i Lleida entre els anys 1978 i 1982.


Fonts consultades:
• Frederic Letamendi
• Víctor M. Pallarés
• Josep Portella
• Arxiu Comarcal de la Noguera

Bibliografia :
• SANAHUJA, P. Història de la Ciutat de Balaguer, Balaguer, 1965
• PALLARÉS CABALLE, VÍCTOR M. Restauracions, Imatges i Monuments Religiosos: Pallarés Escultor, Lleida, 2001
• NADAL GAYA, J.M. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants: l’Art a la Lleida del segle XX, Lleida, 2003

Autoria de la Fitxa:
Mireia Subirada Roma

Picipala

Dia Internacional dels Museus 2012

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del museu enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant el títol de la publicació i les vostres dades (nom i cognoms i adreça) i us enviarem el número de compte on fer el pagament. Els enviaments es faran per correu postal ordinari.

Forma de pagament


El pagament es realitzarà per transferència bancària. El client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar la comanda caldrà enviar el comprovant de la transferència a botiga@museucn.

Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el museu a museu@balaguer.cat.

 

Enviament


L'enviament es farà per correu postal ordinari.

"EL PLA D'ALMATÀ (BALAGUER, LA NOGUERA): DE CAMPAMENT MILITAR A MEDINA"


Anna CAMATS, Marta MONJO, Marta MULET, Eva SOLANES
Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum II: Intervencions arqueològiques 2010-2014: món rural, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 623-633.


Vegeu article

Pots comprar aquest llibre a la BOTIGA DEL MUSEU

Aquest llibre està esgotat. Us el podeu descarregar a PUBLICACIONS - ARXIU BIBLIOGRÀFIC - CATÀLEGS DEL MUSEU

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

COMPRA ARA


Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Predel·la

Autor: Mestre de Viella
Material: Pintura al tremp sobre fusta
Cronologia: segle XV
Núm. inv.: MN-2450

COMPRA ARA


Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Mostran 1 a 6 de 14 Registres

SERÓ. ESPAI TRANSMISSOR

Mostran 1 a 6 de 9 Registres

Maces de l'Ajuntament

Orfebreria

Nom de la peça: Maces de l'Ajuntament de Balaguer
Ubicació: Museu de la Noguera; núm inv. MN- 2437, MN-2438
Datació: 1815
Autor: (Possiblement) Tallers orfebres de F. Roca i Joan Angeli de Barcelona


Descripció
Les maces de l'Ajuntament de Balaguer són de plata i estan formades per un mànec de secció acanalada, llis i sense ornamentació, i un capçal decorat.

Al capçal destaquen quatre figures femenines a l'estil de les cariàtides clàssiques, unides per una banda floral. El capçal està coronat amb una creu ornamentada.
Les  dues peces que conformen el mànec estan encaixades a l'interior a través d’un tub de fusta.

Al tambor inferior del capçal hi ha quatre segells circulars que alternen l'escut de la ciutat amb la inscripció "AÑY 1815". En realitat, aquests segells són monedes de Carles IV i Ferran VII -que encara conserven l'encuny al revers- que haurien estat reaprofitades per a la decoració de les maces.
Entre les figures del capçal, s'aprecia el punxó “BAR” - amb una creu grega sobre les lletres - que correspon a Barcelona, la ciutat on es realitzà l'obra.
A l'encaix central del mànec, es llegeixen part de dos punxons: "F. ROCA" i  "ANGELI", que segurament corresponen als dos orfebres barcelonins a qui fou encarregada l'obra: F. Roca i Joan Angeli. Ambodós tallers estan documentats des del segle XVIII.

Context històric
L'existència de les maces és coneguda arreu d’Europa des d'època medieval. La  seva funció era permetre als macers fer pas al carrer i obrir la comitiva de la corporació municipal, així com protegir-la de possibles agressions.

El macer era un funcionari encarregat de portar la maça, generalment de plata, d’una institució en els cerimonials solemnes, tant religiosos com civils.
La presència del macer en determinades solemnitats i comitives municipals és una tradició antiga que simbolitza el poder de l'autoritat. Originàriament, antecedien les desfilades dels reis però, posteriorment, es va estendre a altres institucions bé per delegació reial, bé per representació pròpia, com a les paeries. Després, es va estendre a altres corporacions com a figura representativa de la seva autoritat.

Amb el temps, les maces i els macers han quedat com un element distintiu que representa l'autoritat municipal i acompanyen el consitori en les seves sortides oficials amb motiu de les grans festes de la ciutat i dels esdeveniments importants o en determinades festes religioses.
A Catalunya les trobem lligades a les paeries: Montblanc, Cervera, Lleida...

Les maces de l'Ajuntament de Balaguer daten de principis del segle XIX.
L’any 1934, l’Ajuntament va decidir treure les creus ornamentades que culminen el capçal de cadascuna de les maces, per motius religiosos. Acabada la Guerra Civil, les creus van tornar a ser col·locades als capçals i es van deixar tal com estan avui.
Actualment, les maces acompanyen la comitiva municipal a la missa del Sant Crist el dia 9 de novembre. Durant la resta de l'any les maces i els vestits dels macers es conserven al Museu de la Noguera.

Generalment, l'uniforme de macer està compost per un tabard, molt semblant a una dalmàtica, que acostuma a estar brodat amb les armes de la institució a  què pertany, gorra de vellut amb ploma i maça de plata.
El vestit dels macers de Balaguer ha estat canviat dos cops. L’any 1908, l’Ajuntament va acordar canviar-los ja que eren, segons diu l’acta del 30 d’abril de 1908, ridículs, i es va decidir substituir-los per un vestit d’americana de panyo blau marí amb una franja daurada als pantalons i als punys de les mànigues i una gorra amb l’escut de la ciutat brodat. A més, a l’uniforme s' hi posaren les inicials del càrrec que ostentaven.
Posteriorment, l’any 1944, es va considerar antiquada aquesta vestimenta i es va decidir  fer uns nous vestits d’època amb ornaments brodats a mà, que són els que es conserven actualment.

Un altre element simbòlic: les trampes
Les trampes eren dues timbales que, posades damunt d’un cavall, feia sonar un home vestit a estil del segle XV, generalment en la processó de Corpus.
A Balaguer, aquesta tradició va iniciar-se l’any 1846, quan es van inaugurar les trampes, que van convertir-se en una de les tradicions més seguides pels balaguerins. Grans i petits seguien amb admiració el so de les trampes durant tota la processó de Corpus.
Dues persones vestides amb un vestit de color vermell fins als peus i amb una jaqueta blanca, aguantaven un gran bombo de metall i caminaven pausadament. Al seu darrere, un altre personatge portava una maça a cada mà i les deixava caure de tant en tant damunt del bombo de metall, primer amb una sola mà i després amb totes dues: això acompassadament i sense parar mentre durava la processó.
Les trampes van deixar de sortir a principis de segle XX, tot i que es van recuperar  per la processó del Corpus de l’any 1930.
A partir dels anys 40, les trampes també sortien durant la Festa Major del Sant Crist i eren passejades damunt d’un cavall. El cavaller, que anava acompanyat d'un patge que conduïa el cavall, les feia sonar de carrer en carrer parant a les places per anunciar la Festa Major.
Actualment, la tradició de les trampes ha desaparegut.


Bibliografia:
• Pla i Muntanya, Balaguer, 16 juny 1930
• Pla i Muntanya, Balaguer, 16 juny 1934
• Acta de l'Ajuntament de Balaguer de 30 d’abril de 1908. Fons de l'Ajuntament de Balaguer. ACN
• Programa de la Festa Major del Sant Crist, Ajuntament de Balaguer, Balaguer, 1986
• Llibre Verd. Fons de l'Ajuntament de Balaguer. ACN

Autoria de la fitxa:
Joan Bové i Eva Solanes
Autors de les fotografies: Joan Bové, Vanessa Duch, Arxiu Comarcal de la Noguera

Formulari botiga

(*) Camps obligatoris

SETMANA SANTA 2019 A SERÓ (duplicate)


HORARIS DE VISITA:
Divendres: 11, 12 i 13 h
Dissabte: 11, 12, 13, 17 i 18 h
Dimenge: 11, 12 i 13 h

Escola


L'oferta pedagògica del museu inclou la visita a les sales estables i diferents itineraris a la ciutat de Balaguer, als monuments i als jaciments arqueològics. Les visites i els itineraris es realitzen en funció dels interessos del grup i del temps disponible i sempre van acompanyats d'un monitor. Alguns dels itineraris establerts inclouen proposta didàctica.

Si voleu més informació no dubteu a contactar amb nosaltres.

Els Reguers de Seró (duplicate)


Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 va posar al descobert les restes espectaculars d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.

El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.

El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.

Pla d'Almatà




Visita al jaciment arqueològic del Pla d'Almatà.

Com eren les ciutats medievals d'al-Àndalus? Coneix una altra manera de viure a partir de les restes arqueològiques: les cases,  les llars de foc, els patis, les sitges, les latrines... 

Què és un jaciment arqueològic? Què fan els arqueòlegs? Per què és important?


Durada: 0:30h
 

Pla d'Almatà




Visita al jaciment arqueològic del Pla d'Almatà.

Com eren les ciutats medievals d'al-Àndalus? Coneix una altra manera de viure a partir de les restes arqueològiques: les cases,  les llars de foc, els patis, les sitges, les latrines... 

Què és un jaciment arqueològic? Què fan els arqueòlegs? Per què és important?


Durada: 0:30h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària

Castell Formós




Visita al castell Formós.

De hisn a suda i de suda a castell, les residències senyorials a l'edat mitjana. La frontera entre al-Andalús i els comtats. Senyors andalusins, senyors feudals: el feudalisme.


Durada: 0:45h
 

HISTÒRIC D'EXPOSICIONS

Mostran 1 a 6 de 14 Registres

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Els Reguers de Seró


Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 va posar al descobert les restes espectaculars d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.

El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.

El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

L'or del Segre al llarg de la història (duplicate)


En aquest espai, a través de diferents plafons i vitrines i envoltats per una ambientació d'un bosc de ribera, es fa un recorregut històric per l'explotació de l'or al riu Segre, documentada ja des d'època romana a la Cerdanya, però que tingué moments d'especial activitat en època andalusina i posteriorment als segles XVI i XVII, quan es començà a utilitzar el mercuri com a amalgamant per poder extreure l'or de l'arena.

Harpia

Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: Mitjan segle XI
Mesures: 20,7 x 14,4 x 6,5 cm
Núm. inventari: MN 331

Representació antropomorfa d'una harpia amb dues mans. El motiu principal forma part d'una decoració vegetal a base d'atauric. L'harìa es troba disposada de perfil i amb el cap gairebé de front. La conservem pràcticament sencera, a excepció de la cua i les urpes de la pota esquerra. Presenta un pentinat acabat  a banda i banda per un lòbul semicircular ressaltat i l'extrem dels cabells punxegut.

L'harpia té dues mans: l'esquerra surt des de l'arrencada de l'ala mentre que la dreta ho fa a la mateixa alçada, però des del pit i és lleugerament més gran. Ambdues tenen els dits encongits, excepte l'índex que sembla assenyalar alguna cosa. És possible que estigués totalment pintada, malgrat que conservem poques restes de color: negre en el contorn exterior de la cara i el pentinat, i vermell en els panxells de les cames, arrencades de la cua, el pit i l'ala.

Segons GIRALT (GIRALT 1994, 235) iconogràficament es tracta d'una representació totalment desconeguda en l'art islàmic de l'època i és possible que es tracti d'una representació de l'au fènix que simbolitzi una exaltació de la figura del promotor de la construcció, amb un significat de pau i prosperitat. També secunda la idea de Ewert (Ewert 1979, 175) que estudià les guixeries de Balaguer als anys 70 del segle XX, que l'harpia formés part d'un arbre de la vida on apareixerien dues harpìes enfrontades acompanyades per dos paons.

Bibliografia:

MUSEU DE LA NOGUERA ed. 2010. Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera, Museu de la Noguera. Balaguer, 2010; GIRALT 1994. Cataluna Romànica, volum XVII, La Noguera, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994; EWERT 1979. Hallazgos islámicos en Balaguer y la Aljafería de Zaragoza, Excavaciones Arqueológicas en España, 97, Ministerio de Educación y Ciencia, Dirección General del Patrimonio Artístico y CUltural, 1979

  
Veure la peça en 3D:

Harpia by Museu d'Arqueologia de Catalunya on Sketchfab

Joanpere Massana. Del llibre de l’aigua: com a titelles


Dates: 22 de juny al 21 d'agost de 2011
Lloc: Sales d'exposició temporal del Museu de la Noguera
Producció: Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran


L'exposició:
Exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, amb la qual s'enceta una iniciativa que pretèn crear un diàleg fructífer entre les institucions museístiques i els creadors que viuen i treballen a les terres de Lleida.

Amb l’exposició de Massana s’inicia un cicle que, any rere any, ha de convertir les sales d’exposicions dels diferents museus que conformen la Xarxa en escenari i plataforma de les propostes artístiques actuals amb la voluntat d’esdevenir suport i alhora impuls als nostres creadors.

“Del llibre de l’aigua: com a titelles”, és una exposició que l’artista reinventa en cadascuna de les sales on s’exposa, adaptant-se als espais, a les llums i als entorns particulars de cada museu i esdevenint una mostra diferent en cada itineració.

Catàleg de l'exposició:
Títol: Joan Pere Massana. Del llibre de l'aigua: com a titelles
Edita: Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran

L'or del Segre al llarg de la història


L’exposició proposa un recorregut històric per l’explotació de l’or al Segre, un riu aurífer que, durant tot el seu trajecte, diposita a les arenes i graves unes petites partícules d’or producte de l’erosió de les muntanyes dels Pirineus.

La recerca d’or al Segre està documentada ja des d’època romana a la zona de la Cerdanya però, més tard, tingué dos moments d’especial activitat. Primer, en època andalusina (VIII-XII), moment que singularitza la història de la ciutat per la importància de les restes arqueològiques que es conserven, com el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà, el Castell Formós o en el Centre Històric de Balaguer. I posteriorment, als segles XVI i XVII, quan aquest valuós metall es tornà a explotar de forma intensa amb la utilització del mercuri com a amalgamant per poder extreure les partícules d’or de l’arena i grava del riu.

A principis del segle XVIII, la seva explotació s’abandonà progressivament quan els costos per extreure’l foren més alts que no pas el benefici que se n’obtenia.

Els plafons i les vitrines expliquen i il·lustren aquesta vinculació històrica de Balaguer i la plana de Lleida amb la cerca de l’or com una activitat econòmica més i també els usos i propietats d’aquest mineral.

Visites guiades

HISN BALAGHí - BALAGUER: DE LA MADINA A LA CIUTAT


Madina Balaghí fou el nom amb què es coneixia Balaguer durant els segles IX, X i XI quan la ciutat va formar part d’al-Andalús, el gran país que, a partir del segle VIII, es va configurar arran de la conquesta d’Hispània per part d’un exèrcit àrab i  que es va convertir en la primera potència econòmica, cultural i política d’Occident.

L’exposició  “Hisn Balaghí-Balaguer: de la madina a la ciutat” descobreix l’empremta deixada per les comunitats que van conviure a la madina Balaghí, ens endinsa en el seu territori i ens presenta  els homes i les dones que es van passejar pels seus carrers, van fer negocis als banys, van sembrar blat al secà i plantar albergínies, síndries i espinacs a l’horta i van resar a les mesquites, les esglésies i les sinagogues. 

Primera sala


La primera es centra en el marc territorial i polític del que fou la Marca Superior d'al-Àndalus i els comtats catalans fent especial esment en el component social i ideològic de les dues cultures enfrontades. Destaca la presencia dels materials d'època visigoda procedents del poblat de El Bovalar (Serós), segurament el conjunt d'inicis del segle VIII més important de Catalunya, amb una àmplia representació de ceràmica, d’eines del camp, etc. així com sivelles de cinturó, copa de vidre i tresor monetari. També en aquesta sala es podrà comparar la cultura material pròpia del món andalusí i la del món feudal representat pel comtat d’Urgell.

Safa

Procedència: Plaça Mercadal (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN 2202

Taller d'escriptura àrab

2012

Fragments del Cel, Art Cristià al Museu de la Noguera

Museu de la Noguera, 2011
51 pàgines, 21 x 24 cm
Català
Preu: 12 €

Ref. 001

Més informació 

- (duplicate)

Escull

Escultura

Nom de la peça: Escull
Ubicació: Avinguda dels Països Catalans
Datació: 1999
Tècnica: Estructura de ferro soldat i pintat
Autor: Josep Mateu Profitós


L’escultura a la Unitat de la Llengua, coneguda amb l’acrònim de l’ESCULL i situada al marge esquerre del riu Segre, és obra de l’artista balaguerí Josep Mateu Profitós.

La peça va ser realitzada per encàrrec de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Balaguer l’any 1999, i tenia com a objectiu atorgar més representativitat i visibilitat al barri de l’Eixample, que s’expandia cap a aquesta zona de la ciutat. Aquesta voluntat i el motiu per la unitat de la llengua van ser els factors determinants en la concepció d’aquesta escultura pública.
Josep Mateu, artista que principalment ha entès la seva obra a través de l’escultura i el gravat, plantejà una peça feta de ferro de quinze metres d’alçada, que es disposava en l’espai com un ventall obert. Per aconseguir-ho, va idear dues formes geomètriques abstractes que arrenquen de la base de l’escultura, i que formen un tercer volum que es correspon amb la part central d’un ventall. Aquest plantejament parteix de la multiplicitat de lectures que poden oferir les formes geomètriques abstractes a l’hora de representar un tema tant complex com la unitat de la llengua. No obstant això, l’artista no basà la seva obra en cap concepció simbòlica dels elements, sinó més aviat en una representació versàtil i universal d’una realitat concreta. Així formalment, català, valencià i balear esdevenen una tríada resolta com a unitat. 
Tanmateix, l’únic element simbòlic que conté l’obra és el color. L’artista suggereix a l’espectador lectures relacionals amb una tonalitat associada tradicionalment a la passió; i més concretament, a una de les múltiples passions: el vincle de l’individu amb la pròpia cultura i amb les manifestacions d’aquesta.   
Retornant a l’aspecte formal de l’escultura, la visualització de la composició es preveu en constant canvi: l’angle de visió de l’espectador determinarà en cada imatge la percepció de l’obra. Aquesta capacitat li ofereix a l’autor la possibilitat de presentar l’escultura com una unió de formes canviants. Per altra banda, els espais buits que resten al mig també són significatius per a Mateu, ja que confereixen una dimensió de trànsit en l’obra.
Finalment, a la base de l’obra s’hi va inscriure un vers de l’historiador, poeta i assagista Joan Fuster: El català és això que parlem a Maó, a la Barceloneta, a Balaguer, a Elx, a Andorra, a Tarragona, a Felanitx, a Perpinyà… Així aquest breu text esdevé referència per entendre la idea de versatilitat de la llengua i la cultura catalana que l’artista proposa amb la seva escultura. Quant a la realització de la peça, la qualitat de monumental que havia de tenir evidencia el fet que l’artista hagués de treballar prèviament amb esbossos, fotomuntatges i maquetes. Josep Mateu realitzà diverses construccions prèvies que unificaven els elements que concebia essencials per a l’obra: la unió de dues formes geomètriques abstractes i la resolució d’aquestes en un tercer volum final. Aquestes primeres maquetes eren de materials senzills, com fullola o cartró. Seguidament, l’artista va concebre models més avançats, amb més detall quant a forma i materialitat.   
Tanmateix, en un principi havia plantejat la possibilitat de realitzar-la amb planxes massisses i deixar-la sense pintar per obtenir el color de l’òxid. D’aquesta manera el ferro hauria cedit la seva tonalitat als efectes de les condicions meteorològiques i del pas del temps.  
La peça acabada, amb unes mides de 15 x 6 x 4 metres, va ser construïda per l’empresa Cemesa de Soses a partir de xapes de ferro buides i fixades des de l’interior. Finalment el muntatge es va dur a terme en el mateix emplaçament de la peça, i fou inaugurada el dia 11 de setembre de 1999. 

Biografia
Josep Mateu Profitós, nascut a Balaguer l’any 1955, és llicenciat en Història Contemporània (1979) i en Belles Arts (1992), ambdues per la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a professor a Tàrrega. 
Des de l’any 1992 ha realitzat diverses exposicions, tant individuals com col·lectives en diferents espais, galeries, museus i centres culturals, tant d’àmbit nacional com internacional. Juntament amb Balaguer, Josep Mateu té escultures de caràcter públic en poblacions com Pont de Suert o Cubelles. També a Balaguer cal destacar la seva col·laboració amb el Grup d’Art4, col·lectiu per a la difusió de l’activitat artística, creat l’any 1997.  
En l’àmbit internacional destaca la seva participació l’any 2005 en una mostra col·lectiva de gravat al Museo Nacional del Grabado de Buenos Aires, titulada Madera de artista; i a la fira Index de Dubai, a través de la galeria Artágora de Sevilla, l’any 2007.
 


Autoria de la fitxa:
Text: Irma Secanell Pané
Imatge del muntatge: Josep Mateu Profitós
Imatges actuals: Vanessa Duch Alòs

Revista d'estudis electrònica V1

Inici

Túmul de Seró (duplicate)

"Les cases andalusines del Pla d'Almatà"


Carme ALÒS, Anna CAMATS, Marta MONJO, Eva SOLANES
Tribuna d'Arqueologia 2006, Departament de Cultura i mitjans de comunicació, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2008, p. 273 - 290

Vegeu article

TERRITORI DE VALOR

Descarrega't la versió per pintar

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
El projecte TERRITORI DE VALOR, impulsat pel Consorci Gal Noguera Segrià Nord i el Consell Comarcal de la Noguera, té com a objectiu principal dotar als establiments i empreses turístiques de recursos per captar i fidelitzar el turisme familiar.
 

L'any 2019 es van escollir 6 atractius turístics del territori: El Parc Astronòmic del Montsec d'Àger, el Centre d'Interpretació de l'Or del Segre de Balaguer, el poble de Montsonís, el Monestir de les Avellenes, els murals del Gargar de Penelles i la Font Sol Aigua de Tiurana.

De cada recurs turístic s'ha elaborat una sèrie de material adreçat al públic familiar sobretot als més petits. Fullets d'explicació de cada punt turístic, fitxes amb propostes didàctiques i de jocs, i estovalles de paper d'un sol ús que es poden pintar, són les propostes que es podran trobar als equipaments turístics del territori ( allotjaments, restaurants, empreses d'activitats, etc).

Podeu consultar i descarregar tot aquest material didàctic a www.territoridevalor.cat

PROPOSTES DIDÀCTIQUES. Educació primària

Recorregut pel passeig de la muralla




Recorregut pel passeig de la muralla.

Què és una muralla?
Com estava construïda? 
Com funcionava? 
Per a què servia?
Impacte de les guerres a les poblacions.


Durada: 0:45h
 

Detall de la decoració d'una de les estàtues (duplicate)

Fons arqueològic


El fons arqueològic està format per l’antic fons del Museu Municipal de Balaguer amb els materials arqueològics procedents de les excavacions realitzades entre els anys 1969 i 1973 al Castell Formós i altres materials provinents de diferents intervencions realitzades a Balaguer i a La Noguera amb posterioritat al Decret 155/81 d’11 de juny pel qual s’aprovava la normativa d’excavacions arqueològiques a Catalunya.  

Del fons destaca la col·lecció de materials andalusins procedents del jaciment arqueològic del Pla d'Almatà o de les diferents intervencions urbanes realitzades a madina Balaguer, que conformen un dels conjunts més significatius i excepcionals de la Catalunya medieval dels segles X i XI. A aquests cal afegir, també d'aquesta època, els materials procedents del Castell Formós, antic palau andalusí convertit a partir de la conquesta de la ciutat de Balaguer en residència dels comtes d'Urgell.

D'entre els materials prehistòrics cal destacar els jaciments de la Roca dels Bous de Sant Llorenç de Montgai, de la Cova Gran de Santa Linya i de la Cova de l'Estret de Tragó; els materials protohistòrics de La Pedrera  de Vallfogona de Balaguer o La Colomina de Gerb; i els materials hispanovisigots del poblat El Bovalar de Serós o de la necròpolis de Palous de Camarasa. 

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC EN 3D


Veieu l'Harpia en 3D
Clica aquí!

Recorregut pel passeig de la muralla




Recorregut pel passeig de la muralla.

Què és una muralla?
Com estava construïda? 
Com funcionava? 
Per a què servia?
Impacte de les guerres a les poblacions.


Durada: 0:45h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària

Fotografia d'Aitor Estévez (duplicate)

Preus


*  "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent
     Durada 1,30 h
     Preu: 5 €/persona (mínim 10 persones)

* "De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent, a la ciutat i als monuments

    Modalitats:
    Durada 4 hores
    Preu: 8 €/persona
    (mínim 10 persones)

    Durada 3 h
    Preu: 6 €/persona
    (mínim 10 persones)

    Durada 1,30 h
    Preu: 5 €/persona
    (mínim 10 persones)

 

* "La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
    Durada 2,30 h
    Preu: 6 € / persona (mínim 10 persones)

Espai dels jueus

AL-ANDALÚS I EL COMTAT D'URGELL


L’any 711 un exèrcit àrab enviat pel governador del nord d’Àfrica va creuar l’estrat de Gibraltar i va iniciar la conquesta d’Hispània, una conquesta que va ser ràpida i on els pactes i les capitulacions van ser la tònica general.

La població indígena de les nostres terres devia estar agrupada en poblats similars al de Palous, a Camarasa, o al del Bovalar, a Serós, amb una economia fonamentada en l’agricultura i, especialment, en la ramaderia.

Amb la conquesta d’Hispània es va configurar un nou país, al-Andalús, amb capital a Còrdova i depenent del califa de Damasc, un complex mosaic ètnic en el qual van conviure diverses cultures: les tribus àrabs i berebers que es van establir a les noves terres conquerides; els hispano-romans i visigots que es van mantenir fidels al cristianisme, coneguts com a mossàrabs; els jueus; i els conversos a l’Islam, els muladís. I és que l’arribada d’aquestes gents va suposar també l’arribada d’una nova religió, l’Islam, que comportava una nova forma d’adoració, una nova manera de viure i  una nova mentalitat.

Els nouvinguts, experts agricultors, van millorar els sistema de regs i van posar en explotació grans zones en les quals van introduir importants innovacions en el camp de la irrigació. Van introduir nous conreus de cereals, fruiters i verdures. Però, sobretot, el concepte musulmà de comunitat va afavorir una civilització marcadament urbana, factor que es va traduir en una notable activitat mercantil. A les socs de les ciutats andalusines s’hi podien trobar productes fins aleshores desconeguts com l’ivori, el mercuri, l’encens, la càmfora, el sàndal, la mirra, el clau, el pebre... i a les madines van arribar les darreres innovacions i tècniques com el paper, el llibre, la ceràmica vidrada, la brúixola, la pólvora, la seda, el cotó...

MADINA BALAGHÍ


El nucli originari de madina Balaghí va ser al barri del Pla d’Almatà al segle VIII, si bé la ciutat va créixer de manera considerable durant el segle XI. Cementiris, zones residencials, mesquites, banys, fondes, zones industrials, sòcs...  i l’explotació de l’horta i dels molins hidràulics, fariners o drapers, situats a les sèquies o al riu Sió, i de l'or del riu Segre, exemplifiquen a madina Balaghí l’ideal de la ciutat islàmica.

Actualment, el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més important de Catalunya i un dels referents de la península per a aquesta època.

HISN BALAGHÍ - EL CASTELL FORMÓS


Coneixem la data i el motiu de la fundació del castell de Balaguer gràcies a una font àrab que explica com, l’any 284 de l’Hègira (897), el senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al -Qasi va atacar el castell d’Aura a la demarcació de Barcelona i després d’haver matat el comte que hi vivia, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pilós), va començar la construcció del hisn Balaghí en els districtes de la llunyana Lleida. La construcció del castell respon, per tant, a una intenció de fortificar la frontera i a ser un lloc purament defensiu i estratègic.

Aquesta fortificació defensiva, a mitjan segle XI, en època de  les taifes, va convertir-se en residència senyorial. La suda - el palau – va esdevenir la manifestació de l’autoritat i al seu voltant es va originar un centre dedicat a la literatura, la música i les arts decoratives. Un taller vinculat a la cort de Còrdova executà l’encàrrec de decorar el palau amb plafons de guix d’un delicadesa exquisida: elements vegetals, zoomorfes i epigràfics s'entrellacen en un entramat d'arcuacions polilobulades que conserven restes de la pintura original feta a base de blau de lapislàtzuli d'Afganistan i vermell de cinabri, entre altres.

 

Després de la conquesta feudal de la ciutat l’any 1105, el palau va passar a ser propietat dels comtes d'Urgell que reorganitzaren i repoblaren el territori. El matrimoni entre Teresa d’Entença i l’infant Alfons -el futur rei Alfons el Benigne- l’any 1314 va suposar l’entrada del casal de Barcelona al front del comtat d’Urgell i l’elecció del castell com a residència permanent dels comtes. Els comtes van aprofitar l’estructura bàsica del palau andalusí i el van reformar i adaptar a les noves exigències de la cort comtal. Algunes de les reformes més importants es produïren durant el segle XIV, com la projecció dels jardins decorats amb canals d'aigua fets amb alicatats i rajoles blaves de Manises-Paterna.

La revolta de l’últim comte d’Urgell, Jaume II el Dissortat, contra el rei Ferran d’Antequera va suposar la destrucció total del castell i la fi del comtat l’any 1413.

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre (duplicate)

- (duplicate)

- (duplicate)
- (duplicate)
- (duplicate)
- (duplicate)

-- (duplicate)


El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre  i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.

 

El Molí de l'Esquerrà (duplicate)


El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu. El molí estava format per un soterrani, on s'ubicava la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes. Actualment és l'entrada principal al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.

- (duplicate)

L'or del Segre al llarg de la història (duplicate)


En aquest espai, a través de diferents plafons i vitrines i envoltats per una ambientació d'un bosc de ribera, es fa un recorregut històric per l'explotació de l'or al riu Segre, documentada ja des d'època romana a la Cerdanya, però que tingué moments d'especial activitat en època andalusina i posteriorment als segles XVI i XVII, quan es començà a utilitzar el mercuri com a amalgamant per poder extreure l'or de l'arena.

- (duplicate)

La Recerca de l'or (duplicate)


La recerca d'or és realitza a la sala dels safareigs distribuïda en dos espais a diferent nivell. El primer està destinat als més petits i el precedeix un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en la recerca i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Aquí els nens i nenes poden fer una pràctica de recerca d’or en uns safareigs adaptats.

Una col·lecció d’àbacs de diferents materials i èpoques d’arreu del món dóna pas al segon espai, destinat al públic en general, on el visitant pot realitzar un taller de recerca d'or amb l'àbac i arena aurífera del Segre.

Al costat dels safareigs el visitant pot consultar diferents dossiers  sobre la història i la tècnica de la recerca d’or al Segre i les diferents zones auríferes d'altres llocs del món.

- (duplicate)

Visita Virtual (duplicate)


Descobrim... (duplicate)

- (duplicate)

- (duplicate)

Horari i preus (duplicate)


HORARIS
 

D'abril a setembre

De dimarts a divendres de 10 a 14 h
Dissabte d'11 a 14 h i de 18 a 20 h 
Diumenge i festius d'11 a 14 h    
    * Dilluns no festiu tancat
 

Visites guiades i tallers de recerca d'or: Sense reserva prèvia. Per grups de més de 10 persones cal concertar la visita. L'horari de les visites es pot veure modificat si s'està atenent un grup concertat.
De dimarts a divendres a les 11 h, 12 h i 13 h.
Dissabtes a les 11 h, 12 h, 13 h, 18 i 19 h.
Diumenges i festius a les 11 h, 12 h i 13 h. 
                                                               


D'octubre a març

De dimarts a diumenge i festius d'11 a 14 h
    * Dilluns no festiu tancat

Visita guiada i taller de recerca d'or a les 11 h, 12 h i 13 h. Sense reserva prèvia. Per grups de més de 10 persones cal concertar la visita. L'horari de les visites es pot veure modificat si s'està atenent un grup concertat.

 

PREUS

 Entrada + Visita guiada + taller de recerca d'or 

    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes)
    - Menors de 16 anys: 2 €

    

** Consulteu les propostes per a centres educatius 

Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebook twitter i instagram

** Accés amb animals: no es permet l'entrada a l'equipament amb animals excepte gossos pigall.

Horari Cap de Setmana de Sant Joan (duplicate)


RECERCA D'OR EN FAMÍLIA: Entrada Visita guiada + taller de recerca d'or al Centre

Dissabte 22 de juny : a les 11 h, 12 h, 13 h, 18 h i 19 h
Diumenge 23 de juny : a les 11 h, 12 h i 13 h
Dilluns 24 de juny: a les 11 h, 12 h i 13 h 
 

Preus:
    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes)
    - Menors de 16 anys: 2 €

Durada: 1 hora. Sense reserva prèvia.

I... emporta't tot l'or que trobis

Més informació al 973 44 86 68 i a ordelsegre@balaguer.cat

 


 

Adreça (duplicate)


Av. Comte Jaume d'Urgell, 12
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 44 86 68

ordelsegre@balaguer.cat

Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 42.46 N
Long. 0º 48' 33.33 E

- (duplicate)

Túmul de Seró

Magolla de la creu de terme del Pont de Sant Miquel

Autor: Anònim
Tècnica i material: escultura en pedra
Cronologia: primera meitat de segle XV
Núm. d'inv.: MN 2445

Palletes d'or

Procedència: gravera de la Plana del Corb (Balaguer)
Dipòsit Sorigué S.A.U.

L'or és un metall groc daurat, dúctil i mal·leable, molt resistent a la corrosió i bon conductor de l'electricitat i de la calor.

Les palletes d'or que s'extreuen de la llera i les terrasses del riu Segre són, en la major part, de forma plana i amb vores arrodonides, a causa de l'impacte, la fricció i l'aixafament que sofreixen durant el seu recorregut riu avall.

L'or que es troba a la zona de Balaguer té una puresa del 98,5 % ( més de 23,5 quirats), i es calcula que a la conca del Segre les reserves d'or que queden per extreure són aproximadament d'unes 12 tones. Per aconseguir un gram d'or fa falta rentar 500 tones d'arena.

Estirant un gram d'or es pot aconseguir un fil de 3 quilòmetres de longitud o una làmina d'1m².

 

el Molí de l'Esquerrà (duplicate)

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre



 

Utilitzant l'or com a fil conductor s'expliquen els usos i propietats de diferents minerals així com el medi natural, social i cultural que envolta la recerca de l'or al riu Segre. 

Més informació

- (duplicate)

Recorregut històric (duplicate)

Fotografia d'Aitor Estévez

Detall de la decoració d'una de les estàtues

Horari i preus TARDOR


ACTIVITATS

INICIACIÓ A LA DE RECERCA D'OR:

De dimarts a diumenge i festius a les 11 h, 12 h i 13 h
Dilluns 9 de novembre: entrada gratuïta

  * Només amb RESERVA PRÈVIA
  * Durada 1 hora
  * Limitades a una unitat familiar de màxim 6 membres
  * Amb totes les mesures de prevenció necessàries.

                                               

PREUS

Iniciació a la recerca d'or: inclou l'entrada + visita guiada + taller de recerca d'or

    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )

Entrada combinada: inclou l'entrada al Museu de la Noguera + iniciació a la recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or

    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )
  

** Consulteu les propostes per a centres educatius 

Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebooktwitter i instagram

 

Tallers i activitats escolars (duplicate)

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre  i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.

 

El Molí de l'Esquerrà


El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu. El molí estava format per un soterrani, on s'ubicava la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes. Actualment és l'entrada principal al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.

L'or del Segre al llarg de la història


L’exposició proposa un recorregut històric per l’explotació de l’or al Segre, un riu aurífer que, durant tot el seu trajecte, diposita a les arenes i graves unes petites partícules d’or producte de l’erosió de les muntanyes dels Pirineus.

La recerca d’or al Segre està documentada ja des d’època romana a la zona de la Cerdanya però, més tard, tingué dos moments d’especial activitat. Primer, en època andalusina (VIII-XII), moment que singularitza la història de la ciutat per la importància de les restes arqueològiques que es conserven, com el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà, el Castell Formós o en el Centre Històric de Balaguer. I posteriorment, als segles XVI i XVII, quan aquest valuós metall es tornà a explotar de forma intensa amb la utilització del mercuri com a amalgamant per poder extreure les partícules d’or de l’arena i grava del riu.

A principis del segle XVIII, la seva explotació s’abandonà progressivament quan els costos per extreure’l foren més alts que no pas el benefici que se n’obtenia.

Els plafons i les vitrines expliquen i il·lustren aquesta vinculació històrica de Balaguer i la plana de Lleida amb la cerca de l’or com una activitat econòmica més i també els usos i propietats d’aquest mineral.

El taller de recerca d'or


L’activitat de recerca d’or es realitza a la zona dels safarejos, un espai destinat a la pràctica artesanal de la cerca d’or amb àbac, un instrument utilitzat al llarg de la història per a l’extracció manual de l’or i altres minerals d’interès econòmic dels rius aurífers i les mines.

L’espai està precedit per un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en l’explotació i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Durant una estona s’hi pot viure l’aventura dels autèntics buscadors d’or del Segre.

Amb l’àbac, una mica de sorra aurífera i l’ajuda de l’aigua dels safarejos, s’aprèn la tècnica per separar les partícules d’or de l’arena. Passada una estona, la paciència es transforma en emoció quan es comencen a veure unes petites partícules daurades que apareixen entre l’arena remoguda per l’aigua. A poc a poc, aquestes palletes d’or queden dipositades al fons de l’àbac, d’on es poden treure fàcilment. La recompensa de tota aquesta experiència viscuda és poder-se endur a casa tot l’or trobat.

Es tracta d’una activitat única, emocionant i inoblidable que transporta a les èpoques daurades d’explotació d’or al riu Segre.

 

Visita Virtual


Descobrim...

Horari i preus TARDOR


ACTIVITATS

INICIACIÓ A LA DE RECERCA D'OR:

De dimarts a diumenge i festius a les 11 h, 12 h i 13 h
Dilluns 9 de novembre: entrada gratuïta

  * Només amb RESERVA PRÈVIA
  * Durada 1 hora
  * Limitades a una unitat familiar de màxim 6 membres
  * Amb totes les mesures de prevenció necessàries.

                                               

PREUS

Iniciació a la recerca d'or: inclou l'entrada + visita guiada + taller de recerca d'or

    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )

Entrada combinada: inclou l'entrada al Museu de la Noguera + iniciació a la recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or

    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes, menors de 16 anys )
  

** Consulteu les propostes per a centres educatius 

Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebooktwitter i instagram

 

Pont de desembre


INICIACIÓ A LA RECERCA D'OR: Entrada + Visita guiada + Taller de recerca d'or

Dissabte 5 de desembre: a les 11 h, 12 h i 13 h
Diumenge 6 de desembre: a les 11 h, 12 h i 13 h
Dilluns 7 de desembre: a les 11 h, 12 h i 13 h
Dimarts 8 de desembre: a les 11 h, 12 h i 13

Preus:
    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € *
 

Durada: 1 hora. Imprescindible reserva prèvia

I... emporta't tot l'or que trobis

Més informació al 973 44 86 68 i a ordelsegre@balaguer.cat


* Jubilats i pensionistes, menors de 16 anys, club XATIC, Amics ARA LLEIDA, Promoció ESPAIS VISITABLES. 
* Amb el carnet docent es descompta 1 € de l'activitat en concepte de la gratuïtat de l'entrada

Adreça


Av. Comte Jaume d'Urgell, 12
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 44 86 68

ordelsegre@balaguer.cat

Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 42.46 N
Long. 0º 48' 33.33 E

El museu realitza diferents tipus de visites guiades adaptades a les necessitats, interessos i disponibilitat horària dels visitants.

Es realitzen en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i àrab) i són amb reserva prèvia. Per a reserves, podeu omplir el formulari de contacte o posar-vos directament en contacte amb el museu.

 

 

CONVIURE AMB LA POR: 1938, el cap de pont de Balaguer


Dates: Del 8 de novembre de 2008 al 22 de febrer de 2009
Lloc: Sales d'exposició temporal del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera 


L'exposició:
El 6 d’abril de 1938, les tropes dels militars sublevats l’any 1936, al capdavant de les quals en aquesta zona hi havia el General Yagüe, van entrar a la ciutat de Balaguer després d’una llarga batalla. Poques hores abans les tropes de l’exèrcit de la República havien volat el pont de sant Miquel per frenar-ne l’avançada, deixant Balaguer definitivament en zona feixista.
La ciutat havia viscut la Guerra Civil fins al moment bastant allunyada de la crua realitat de la contesa, alertada però pels refugiats del front d’Aragó, que passaven a milers fugint de l’exèrcit franquista; també a través dels ciutadans que lluitaven en els diferents fronts d’Espanya, i naturalment mitjançant la premsa escrita i la ràdio. Però el que havia amoïnat més els ciutadans era l’escassetat de productes de primera necessitat, i la inestabilitat política que comportava buits de poder amb desordres, robatoris, assassinats, denúncies d’uns i altres, etc.
El que semblava però la fi d’una situació complicada, va esdevenir l’arribada de la crueltat de la guerra a Balaguer. Les tropes republicanes van reaccionar a la pèrdua de la ciutat i van endegar una contraofensiva des de les terres del marge esquerra del riu Segre. L’exèrcit feixista va establir llavors el que s’anomena un “cap de pont”: una franja de terreny que protegeix i envolta el pas d’un pont per tal de mantenir la posició. D’aquesta manera la ciutat i les poblacions veïnes van quedar a primera línia de front durant nou mesos, fins al gener de 1939.

L’exposició pren com a fil conductor el diari d’un personatge balaguerí de l’època, Camilo Cava Balcells, advocat i periodista, que durant tot aquell període i des de dins la ciutat, escrigué pacientment una crònica del dia a dia al cap de pont de Balaguer. La visió d’un testimoni civil que ens arriba des de setanta anys de distància i que reflecteix la por, la impotència i el cansament d’una població desgastada i trista.
Acompanyen el relat imatges, objectes i documents de diversos fons i arxius, entre els que cal destacar els fons de l’Arxiu Comarcal de la Noguera i la col·lecció de la família Cava de Balaguer.

La mostra compta amb el patrocini de l’Ajuntament de Balaguer, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i el d’ Interior, Relacions Institucionals i Participació – Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Activitats:
Dins el marc de l’exposició s’inicia un cicle de tres conferències que impartiran diferents professors universitaris.
El divendres, 6 de febrer, la Dra. Àngels Santa, catedràtica de filologia francesa de la Universitat de Lleida, parlarà sobre “Els intel·lectuals i la Guerra Civil Española. L’exemple de Paul Nizan”. El dimecres 11, el Dr. Josep Maria Solé Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona impartirà una conferència amb el títol: “El cap de pont de Balaguer dins la Guerra Civil a Catalunya”. Finalment el divendres 20, Joan Sagués. professor de la Universitat de Lleida  impartirà la conferència: "El memorial democràtic i la recuperació de la memòria històrica a les terres de Lleida".

El Museu oferirà també visites guiades gratuïtes a l’exposició cada tercer diumenge de mes, fins a la seva clausura el proper 22 de febrer.

Igualment s’ha elaborat una proposta didàctica, adreçada a alumnes d’educació primària, secundària i batxillerat, elaborada per professors del Camp d’Aprenentatge de la Noguera en col·laboració amb el departament d’educació del Museu de la Noguera.

Catàleg de l'exposició:
Títol: Conviure amb la por. 1938: el cap de pont de Balaguer
Edita: Museu de la Noguera
 

De l’ànima al paper: dibuixos i esbossos de francesc borràs (1891-1968)


Dates: Del 7 de novembre de 2009 al 28 de febrer de 2010
Lloc: Sales d'exposicions temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera


L'exposició:
Francesc Borràs i Farràs (1891-1968) va néixer i morir a Balaguer, i va esdevenir al llarg de la seva vida un dels pintors  més coneguts de la ciutat.
L’any 1907 va iniciar els estudis a l’Escola de Llotja de Barcelona on va entrar en contacte amb les avantguardes de la pintura catalana del tombant de segle, tot i que ell milità sempre dins d’un costumisme realista. Frederic Marés, que el va conèixer, opinava sobre ell que era un pintor de naixement, amb grans condicions i facilitat per la pintura; que tenia un estil semblant a Velázquez i pintava amb molta traça, tècnica i rapidesa i que era un home espontani, de pintura fresca, pinzellada fàcil amb domini del dibuix i el color.
En ple procés de reconeixement de la seva pintura, la mort de la seva filla l’any 1947, però, va comportar la renúncia de consolidació de la seva obra en el panorama artístic del moment i l’aïllà dels cercles culturals. Els anys següents, i fins a la seva mort, els visqué endinsat en el seu treball, realitzant retrats, especialment del Sant Crist, i escenes costumistes de Balaguer.

L’any 1985 la família Borràs-Farràs de Balaguer va fer donació a l’Ajuntament de la ciutat d’una part de les pintures que l’artista balaguerí havia deixat en morir. Es tractava principalment d’olis sobre tela i fusta, que representaven paisatges de Balaguer, escenes de mercat, retrats, imatges del sant Crist i bodegons.  
Anys més tard, tècnics de l’Ajuntament de Balaguer van tenir accés al taller del pintor, on es van recollir dibuixos preparatoris i esbossos de totes les etapes del pintor, juntament amb un gran nombre de negatius fotogràfics i plaques de vidre que contenien imatges relatives a la vida diària de la ciutat de Balaguer, escenes costumistes o paisatges, molts d’ells el pas previ als preparatoris de les obres. També es recolliren diversos llibres i manuals de pintura, pots de pinzells, paletes... Tot aquest material passà a formar part de les col·leccions del Museu de la Noguera i de l’Arxiu Històric Comarcal de la Noguera.

Després de diverses exposicions sobre el fons llegat l’any 1985, es va començar a treballar en la restauració d’aquestes obres que s’havien recuperat al taller de l’artista. I ha estat a partir d’aquestes obres d’art que s’ha realitzat recentment un estudi sobre l’essència del procés creatiu de Francesc Borràs.

A partir d’aquest estudi i dels propis esbossos, dibuixos preparatoris, llenços inacabats, fotografies... “De l’ànima al paper. Dibuixos i esbossos de Francesc Borràs (1891 – 1968)”  és una mostra que pretén apropar l’espectador a la tècnica del pintor donant a conèixer la seva metodologia, pas a pas: des de la idea primigènia traçada damunt un tros de paper, o una imatge fotogràfica amb aires casuals, però darrera la qual s’endevina la visió d’artista, fins als primers estudis de l’obra i la seva execució final.
Tota una lliçó d’un mètode que ens mostra un Borràs amb la seva particular manera d’entendre el món plasmada sobre un llenç. Un Borràs íntim i proper que acosta l’espectador a les seves vivències i al seu entorn, que el condiciona i alhora forma  part de la seva obra.
La mostra incorpora també una sèrie d’aquarel·les, dibuixos a llapis i olis inèdits fins al moment i que han estat recentment restaurats al Centre de Conservació i Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya amb el finançament de l’Ajuntament de Balaguer.

Senyors de la guerra, balaguer i la marca superior


Dates: Del 9 de novembre de 2005 al 29 de gener de 2006
Lloc: Sales d’exposicions temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera


L'exposició:
Amb motiu del 900 aniversari de la conquesta de madina Balaguer per part dels comtes d’Urgell, el Museu de la Noguera dedica aquesta exposició a explicar els fets que van portar a aquella guerra i les conseqüències que se’n derivaren.
Durant tot aquest any l’Institut Municipal Progrés i Cultura de Balaguer, des de la seva àrea del Museu de la Noguera ha estat realitzant diversos actes per convidar la ciutadania a reflexionar sobre els mecanismes humans, culturals  i econòmics que han portat a les guerres al llarg de tota la història i en particular a Catalunya i  a la ciutat de Balaguer.  Conferències , cinema, cursos, concerts i ara aquesta exposició que culminarà aquesta commemoració de la pèrdua d’una de les madines més septentrionals d’al-Andalús.
“Senyors de la Guerra: Balaguer i la Marca Superior” és una exposició que vol, englobar en una sola mostra les sales d’exposicions permanents del museu, - dedicades a la Catalunya medieval vista des de Balaguer, una ciutat d’origen islàmic que es transformarà en ciutat feudal a partir de la conquesta de 1105 – i una mostra temporal dedicada al procés de la conquesta que tingué lloc durant el segle XI i inicis del segle XII.
A més de peces arqueològiques procedents de diversos jaciments de Lleida i Osca, llibres i pergamins dels arxius de Lleida i la Seu i Balaguer, també es presentaran per primer cop al públic els atuells que procedeixen de les darreres excavacions al Pla d’Almatà de Balaguer.
Una altra peça inèdita fins avui en dia, i que es podrà veure en aquesta mostra, és la tapa del sarcòfag del cavaller Arnau Mir de Tost, que procedeix de la col·legiata de sant Pere d’Àger i ha estat recentment restaurada. Acompanyaran aquesta escultura el testament original del cavaller i la còpia dels  escacs de cristall de roca egipcis que figuren en aquell document.
Els museus i institucions que han deixat peces per aquesta mostra són els següents: Arxiu Històric Comarcal de la Noguera, Arxiu Capitular de Lleida, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter, Museu Diocesà d’Urgell, Museo de Huesca, Servei d’Arqueologia de la Paeria de Lleida i Ajuntament d’Àger.
L’exposició comptarà també amb un audiovisual dedicat a l’evolució la guerra al llarg de la història realitzat per Vanessa Duch, artista guanyadora de la Mostra d’Art Jove de la Noguera 2003.

Frederic Letamendi “LETA” antologia


Dates: Del 26 de març al 16 de maig de 2010
Lloc: Sales d'exposicions temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera


L'exposició:
Exposició - homenatge a l'artista balaguerí Federic Letamendi.
Amb un realisme documental que sembla inequívoc, cadascuna de les obres de Frederic Letamendi “Leta” representa de manera fidedigna moltes de les tasques que es duien a terme majoritàriament durant les dècades dels anys 40 i 50. Els oficis, les festes, les fires, els mercats i la gent que omple de vida cada racó són els màxims exponents de la seva obra, representats amb el filtre d’una mirada carregada d’ironia i comicitat.   

De les obres més primerenques se’n desprèn la inquietud i el despertar d’un jove artista que picava l’ullet a la realitat que l’envoltava, transformant en acudits visuals les escenes que presenciava a través de personatges caricaturitzats però alhora entranyables. Amb el temps les faccions dels seus personatges s’aniran estilitzant i les formes començaran a omplir tota la superfície pictòrica amb un estil més contingut, però mantenint sempre l’ humor àcid com a leit motiv.

Sota la influència de ninotaires i dibuixants còmics coetanis com Antonio Mingote, Francesc Vila “Cesc” o Lorenzo Goñi, i de les grans figures de la pintura i el dibuix com Brueghel el Vell o Honoré Daumier, trobà el seu propi estil basat en la conjunció d’escenes amb temàtiques costumistes, un rerefons humorístic i un domini de la tècnica excepcional.




 



 

el Molí de l'Esquerrà

Recorregut històric

Tallers i activitats escolars

Muralla

Necròpolis

Gran cambra del palau dels comtes d'Urgell, segle XIV

Segona sala


La segona sala, sota el títol Madîna Balagî, tracta amb profunditat la ciutat islàmica, des del seu origen fins al moment de màxim floriment (segle XI). S’ha de destacar el tracte que es dona al Pla d'Almatà, el jaciment arqueològic d'època islàmica més important de Catalunya, així com la presència d’una mostra molt àmplia de la ceràmica andalusina.

Safa

Jaciment: Plaça Mercadal (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN 2203

Visita teatralitzada

Harpia 2012
Visita d'Arsenda de Mormur i Blanca de Vilves al Museu de la Noguera

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del museu enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant el títol de la publicació i les vostres dades (nom i cognoms i adreça) i us enviarem el número de compte on fer el pagament. Els enviaments es faran per correu postal ordinari.

Seró. Espai Transmissor


Col·leccionable EN FEMENÍ

Segona fitxa disponible

Més informació

.
EXPOSICIÓ

Del 6 de novembre de 2020 al 28 de febrer de 2021
Sala d'exposicions temporals

Més informació

Balaguer Medieval. La ciutat daurada
INICIACIÓ A LA RECERCA D'OR

Visita guiada i taller de recerca d'or
Informació i reserves

Balaguer en família

Jocs de pistes per a tota la família

Més informació

Pont de desembre


INICIACIÓ A LA RECERCA D'OR: Entrada + Visita guiada + Taller de recerca d'or

Dissabte 5 de desembre: a les 11 h, 12 h i 13 h
Diumenge 6 de desembre: a les 11 h, 12 h i 13 h
Dilluns 7 de desembre: a les 11 h, 12 h i 13 h
Dimarts 8 de desembre: a les 11 h, 12 h i 13

Preus:
    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € *
 

Durada: 1 hora. Imprescindible reserva prèvia

I... emporta't tot l'or que trobis

Més informació al 973 44 86 68 i a ordelsegre@balaguer.cat


* Jubilats i pensionistes, menors de 16 anys, club XATIC, Amics ARA LLEIDA, Promoció ESPAIS VISITABLES. 
* Amb el carnet docent es descompta 1 € de l'activitat en concepte de la gratuïtat de l'entrada

Mural dels Comtes d'Urgell

Pintura

Nom de la peça: MURAL DELS COMTES D’URGELL
Ubicació: Vestíbul de l’Ajuntament de Balaguer
Datació: 1971
Tècnica: pintura al fresc
Autor: Jaume Minguell i Miret


Context històric
El mural de l’Ajuntament de Balaguer està compost per vuit figures amb els seus atributs, que representen diversos comtes d’Urgell. L’obra fou pintada per Jaume Minguell l’any 1971 per decorar el vestíbul del nou edifici de la casa consistorial. El motiu fou decidit entre l’arquitecte de l’edifici, Mariano Gomà Pujades, i l’alcalde de la ciutat, Andrés Viola. L’artista escollit fou el pintor targarí Jaume Minguell Miret (1922-1991).

L’arquitecte volia donar un caire històric a tot el vestíbul: col·locà una de les reixes de l’antiga presó de Balaguer damunt d’una de les escales de l’esmentat espai i feu recuperar algunes grans bigues de càrrega de l’antic convent de les Avellanes que avui en dia emmarquen el fresc. Per seguir amb aquest ambient historicista es decidí que el mural tingués com a tema la representació d’alguns dels comtes d’Urgell més significatius per a la història de la ciutat.
S’encomanà també a Jaume Minguell l’execució de dos petits murals situats damunt els accessos a les sales d’actes i exposicions del mateix vestíbul.  Sobre la primera el motiu era la construcció del pont de Balaguer. Aquest mural fou pintat i encara es pot contemplar al mateix lloc. L’altre havia de representar la construcció de l’església de Santa Maria de Balaguer, però no s’arribà a realitzar mai.


Descripció
Presideix el mural la figura de Pere III el Cerimoniós (1319-1387), situada al centre. Aquest rei de la corona catalanoaragonesa va néixer al castell de Balaguer, tal com ell mateix ho explica en la seva crònica. Aquest passatge està representat en la part baixa de la sanefa que emmarca el mural. Pere III era fill dels comtes d’Urgell Alfons el Benigne i Teresa d’Entença. El seu pare fou cridat a ser rei i Pere, el seu primogènit, heretà posteriorment el reialme.

En el mural el rei aguanta amb la mà esquerra les armes plenes de Catalunya, mentre que està emmarcat per un escut amb les armes plenes de la casa d’Urgell (escacat en daurat i negre). El rei llueix, però, la corona comtal. Amb la mà dreta acarona un gran gos negre, símbol de fidelitat.

Al costat esquerre del rei, apareix la figura del comte Jaume II el Dissortat (1380-1433), el darrer comte d’Urgell. Jaume portà el comtat a una guerra contra el rei Ferran d’Antequera, en la disputa per la corona catalanoaragonesa generada arran del Compromís de Casp. El duel es saldà amb l’empresonament del comte i la dissolució del comtat i tot el seu patrimoni. Jaume II d’Urgell morí en una presó a Xàtiva vint anys després de la seva rendició.

Al mural el comte sosté amb la mà dreta les armes partides de Catalunya i el comtat d’Urgell. A la mà esquerra porta un llistat amb els noms de tots els comtes d’Urgell, perquè ell és el final de la nissaga. A terra, als seus peus, hi apareixen els grillons i les cadenes, símbol de la captivitat a mans del rei els darrers vint anys de la seva vida.  A diferència de la resta de figures, la corona comtal està dipositada a terra, com a icona de l’extinció del comtat d’Urgell en la figura d’aquest comte. Darrere el personatge, damunt el seu cap i al costat dret, hi apareix el segell de cera amb que autentificava els seus documents.

Al costat de Jaume II, hi ha dues figures formant un grup. Són Ermengol VII d’Urgell ( ? – 1184) i la seva esposa Dolça de Foix (1143-1209). Tots dos foren els impulsors de la restauració i repoblació de la ciutat de Balaguer, i li atorgaren, la primera carta pobla l’any 1174. Entre altres grans obres iniciaren la construcció del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, i la comtessa vídua fundà i es retirà al monestir de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer. En la representació de l’Ajuntament de Balaguer, la parella sosté un escut on hi ha representades les armes plenes del comtat d’Urgell. La comtessa porta a la mà el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i darrere el comte apareix també l’escut d’aquest monestir.

Al costat esquerre de la parella hi ha representada la figura de la comtessa consort Cecília de Comenges (?-1384), esposa del comte Jaume I i, per tant cunyada del rei Pere III el Cerimoniós. Tots dos esposos iniciaren una sèrie de fundacions i construccions entre les quals s’ha de destacar la de l’església parroquial de Santa Maria de Balaguer, que emprengué la comtessa ja vídua i que, en el nostre mural, aguanta amb la mà dreta. Amb la mà esquerra sosté el propi mantell, que porta a la part baixa una sanefa amb les armes de Comenges (una creu patent). El vestit de la senyora porta també una sanefa baixa amb els escacs d’Urgell. Darrere la figura, a la part alta, a la dreta, hi apareix el mateix escut de la casa de Comenges i a la part esquerra, les armes plenes de la casa comtal d’Urgell.

A la dreta del rei Pere III, ja en l’altra meitat del fresc, hi ha la figura del comte Ermengol VI (1097-1154), en nom del qual fou conquerida Balaguer als andalusins a inicis del segle XII, ja que ell era menor d’edat. El comte Ermengol VI passà la major part de la seva infantesa a Castella, en terres dels seus avis materns, però retornà als seus territoris per participar en la conquesta de la ciutat de Lleida, i també en les de Fraga i Mequinensa. En la nostra representació va vestit de guerrer, amb calces de malla, ausberg, perpunt,  mantell i cervellera. Porta la corona comtal i sosté l’escut amb les armes plenes d’Urgell, que apareixen també al perpunt. Darrere seu es representen dos escuts difícils d’identificar, però la flor de lis ens pot indicar la vinculació existent amb les ciutats de Lleida i Fraga, que el comte col·laborà a conquerir.

A la dreta d’aquest comte hi trobem la figura de Pedro Ansúrez (? - 1117), senyor de Valladolid, el conqueridor de fet de la ciutat de Balaguer als andalusins l’any 1105 en nom del seu nét Ermengol VI. És l’única figura que porta espasa i la sosté per darrere de l’escut amb les armes plenes d’Urgell. El comte de Valladolid va també vestit de guerrer, com el seu nét, amb calces de malla, ausberg, un mantell que li cobreix el cos i cervellera. Li cenyeix el cap la corona comtal. Als seus peus es desenvolupa una esquematització de la ciutat de Valladolid, de la qual era senyor directe. Al costat esquerre del cap hi trobem les armes d’Urgell, i al cantó dret una combinació de lletres de l’alfabet grec i el llatí omega-tau-jota, amb un significat dubtós fins al moment.

A l’extrem dret del mural hi ha representada l’única dona de tota la història del comtat que ostentà legítimament i directa el títol de comtessa d’Urgell: Aurembiaix (1196-1231). La nissaga de Guifré el Pilós acabaria a la casa comtal d’Urgell amb la filla d’Ermengol VIII i Elvira Núñez de Lara.  Aquesta senyora tingué una vida dissortada, apartada del comtat pel seu oncle, el vescomte d’Àger, Guerau Ponç de Cabrera, que usurpà terres i castells. La comtessa es posà sota la protecció del rei Jaume I, a qui feu donació del comtat a canvi de l’ajut per recuperar-lo. La tradició diu que existí un pacte de concubinatge entre tots dos, malgrat que la historiografia recent ho desmenteix. Aurembiaix morí comtessa, a l’edat de 32 anys, al castell de Balaguer i sense descendència. El comtat passà llavors definitivament a mans de la família Cabrera.

La comtessa aguanta un petit escut amb les armes plenes d’Urgell, motiu que apareix també a les sanefes que decoren les mànigues del vestit. Al costat del cap, hi ha representada la moneda d’aquesta senyora, amb les armes d’Urgell envoltades per calderes, que eren el símbol de la família Lara, a la qual pertanyia la seva mare Elvira Núñez de Lara. També trobem una caldera decorada amb els escacs urgellencs als peus de la comtessa, a mode de cistella on s’ha dipositat unes herbes. Un altre element significatiu en aquesta figura és l’escut amb les armes plenes de la corona catalanoaragonesa darrere el cap de la comtessa. Cal recordar que fou durant el seu mandat que es lliurà el comtat a la corona, i els comtes d’Urgell el posseïren a partir de llavors només en feu.


Fonts consultades:
- CORREDERA, E. (1976) Memorias cronológicas de los Condes de Urgel de Jaime Villanueva. Balaguer
- SANAHUJA, P. (1965) Història de la ciutat de Balaguer. Balaguer
- Andrés Viola Estany

Autoria de la fitxa:
Carme Alòs Trepat

Seró.Espai Transmissor (duplicate)

- (duplicate)

SETMANA SANTA 2019 A SERÓ (duplicate)

HORARIS DE VISITA:
Divendres: 11, 12 i 13 h
Dissabte: 11, 12, 13, 17 i 18 h
Dimenge: 11, 12 i 13 h

- (duplicate)
- (duplicate)
- (duplicate)
- (duplicate)

Els Reguers de Seró (duplicate)


Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 va posar al descobert les restes espectaculars d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.

El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.

El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.

Les estàtues-menhirs (duplicate)


Les estàtues-menhirs de Seró són unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que representen les vestimentes dels personatges figurats (túniques, capes i mantells, cinturó, sivella...). Entre les restes escultòriques trobem els fragments que constituirien, amb els aproximadament 7 metres d'alçada global estimada, l'estàtua-menhir més alta d'Europa.

Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.

Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.

Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.

- (duplicate)

L'edifici (duplicate)


Es parteix de la comprensió i reflexió sobre els mitjans i sistemes constructius propis de l´entorn en que es situa l´obra, en una zona agrícola molt prolífera al peu del Pre-Pirineu, on els habitants acostumen a resoldre les necessitats més bàsiques des d´una actitud espontània en relació a les condicions dels materials i a la seva aplicació. El projecte proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material d’acabat. Sense necessitat de “revestir”, materials que normalment resten ocults en acabar una obra, aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la relació amb el context, són dotats d’un nou significat.

A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica ... Finalment iniciem l’accés a la cambra de les mil·lenàries esteles...Un recorregut  en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent,...envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira... va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic  es va disgregant, i en arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles,...silenci...s’alenteix  el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d’argila que mostra  l’empremta que deixa al passar cada visitant...tranquil·lament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuament amb altres..., poc a poc s’intensifiquen la llum i els sons, fins que l’horitzó d’un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de la Noguera.

L’edifici Seró. Espai Transmissor va guanyar el premi FAD d'arquitectura l'any 2013 i va ser una de les tres obres escollides per representar Catalunya a la 14 Biennal d'Arquitectura de Venècia de l'any 2014.

 

- (duplicate)

- (duplicate)

SETMANA SANTA 2019 A SERÓ (duplicate)


HORARIS DE VISITA:

Divendres: 11, 12 i 13 h
Dissabte: 11, 12, 13, 17 i 18 h
Diumenge: 11, 12 i 13 h

cost entrada: adaluts 5 euros
estudiants, jubilats i grups de 10 o més persones 4 euros
menors de 12 anys gratuïta

 

Horari (duplicate)


VISITES GUIADES:

      - Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
      - Diumenges, ponts i festius a les 11 h, 12 h i 13 h


Entre setmana, visites concertades adreçant-vos als telèfons:

- Seró. Espai transmissor: 661 224 195

- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 18 a les 20 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)

o al correu electrònic:  reserves@seroespaitransmissor.cat

ADREÇA (duplicate)


C. Escoles, 2.  SERÓ 25739 (La Noguera, Lleida)

Tel. 661224195

info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat

 

 

Preus (duplicate)


Normal: 5,00 €
Reduït: 4,00 € (jubilats, estudiants i grups)
Escolar: 1,50 € visita + 1,50 € taller
Menors 12 anys:  gratuït

 

- (duplicate)

- (duplicate)

Revista d'estudis electrònica V2

Inici

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).

Túmul de Seró (duplicate)

Les estàtues-menhirs (duplicate)


Les estàtues-menhirs de Seró són unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que representen les vestimentes dels personatges figurats (túniques, capes i mantells, cinturó, sivella...). Entre les restes escultòriques trobem els fragments que constituirien, amb els aproximadament 7 metres d'alçada global estimada, l'estàtua-menhir més alta d'Europa.

Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.

Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.

Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.

Sala de les esteles (duplicate)

Fons d'art


El fons d’art inclou col·leccions dels segles XIV-XVII i fins al  segle XX. Quant a les primeres, cal destacar les taules atribuïdes al Mestre de Vielha (segle XV) i les del Mestre de Balaguer (primer quart del segle XVI).
La col·lecció d’art contemporani prové en gran mesura del dipòsit del fons d’art de l’Ajuntament de Balaguer on destaca principalment el fons del pintor balaguerí Francesc Borràs.  Entre altres pintors també hi són representats Viola, Ràfols Casamada, Eduard Alcoy, Rosa Siré, Jaume Minguell, etc., i artistes balaguerins com Marcel·lí Bergé, Andreu Saiz, Josep M. Llobet, Antoni Collado, etc.

Mostran 1 a 6 de 7 Registres

Santa Maria




Visita a l'església de santa Maria.

Les esglésies medievals. Els grans edificis gòtics.
Com estan construïts?
Quins materials es feien servir?
Aprenem a mirar: les decoracions esculturades de sostres i parets: animals, éssers fantàstics, escuts.


Durada: 0:20h
 

PERSPECTIVA DE GÈNERE


En femení. La història a través de les nostres dones

En el marc d’una historiografia tradicional molt dominada per la visió patriarcal de la societat, el projecte "En femení. La història a través de les nostres dones" té com a objectiu principal visibilitzar les dones de la nostra història i el paper que han tingut en l'esdevenir d'aquesta a través de l'exemple de dones properes, que massa vegades han passat desapercebudes.
La recerca que es duu a terme sobre la vida i les gestes d'aquestes dones es materialitza en una fitxa, que forma part del col·leccionable "En femení. La història a través de les nostres dones".

La primera de les fitxes va estar dedicada a Serafina Valls, unes de les primeres doctores en medicina de Catalunya a principis segle XX que va exercir al Marroc, on va desenvolupar una important tasca en el camp de l'obstetrícia.

 

SERAFINA VALLS. La primera metgesa de Balaguer

Santa Maria




Visita a l'església de santa Maria.

Les esglésies medievals. Els grans edificis gòtics.
Com estan construïts?
Quins materials es feien servir?
Aprenem a mirar: les decoracions esculturades de sostres i parets: animals, éssers fantàstics, escuts.


Durada: 0:20h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària

Fotografia d'Aitor Estévez (duplicate)

EXPOSICIÓ O REI O RES. 600 anys de la fi del comtat d'Urgell

Santa Maria de les Franqueses




Visita al monestir de santa Maria de les Franqueses.

La vida als monestirs medievals. L'orde del Císter. El romànic, sistemes constructius, decoracions, funcionalitat dels espais. L'escola escultòrica de Lleida.


Durada: 0:45h
 

LA CIUTAT DE BALAGUER


La conquesta de la madina Balaghí per part del comte d'Urgell l'any 1105 va ser violenta i en va suposar la ruïna i l'emigració de la població andalusina, i les diferents revoltes nobiliàries en què va estar involucrat el comtat d’Urgell durant el segle XIII tampoc no devien ajudar gaire a la consolidació social i urbana. La ciutat no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l'entrada del casal de Barcelona al front del comtat d'Urgell, quan es va dur a terme un gran impuls en la construcció d'obres públiques com l'església de santa Maria, el pont i el portal de sant Miquel, el monestir de sant Domènec... que van embellir la ciutat i que han dibuixat la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies.

 

L'Espai dels jueus
La presència de jueus a Balaguer la coneixem des de finals segle XI, quan foren repartides entre els conqueridors de la ciutat les possessions de  Juceff Cavaller.  Amb la repoblació feudal els jueus  es degueren  establir de nou a la ciutat on visqueren en pau fins al segle XIV, quan se’ls obligà a traslladar-se a un nou barri apartat: la jueria.  Isaac Déuslosalv, Salom Abraham, Phaïm de Fochalquier, Vidal Solomó o Juceff Sanoga foren membres destacats de l’aljama jueva balaguerina d’aquell moment. Possiblement la protecció dels comtes d’Urgell, residents a la ciutat, evità els assalts als calls que tingueren lloc en altres indrets propers com Tàrrega (1348) o Lleida (1391).

La comunitat de Balaguer era especialment nombrosa a inicis del segle XV, quan contribuïen a la hisenda del municipi 60 famílies jueves. La fi del comtat d’Urgell al 1413 suposà l’acabament de la protecció senyorial i ben aviat les pressions socials i eclesiàstiques provocaren l’èxode de jueus i les conversions al cristianisme reals... o fingides. El tribunal de la Inquisició feu a Balaguer tres Autes de Fe entre 1490 i 1493, on 66 criptojueus foren condemnats o obligats a abjurar de la seva fe. 
Començava així una nova època d’uniformitat cultural i religiosa que es va mantenir inalterada fins a finals del segle XX.
 

Creu de terme (segle XIV)

El Museu Comarcal de la Noguera neix del conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Balaguer el dia 31 de gener de 1983, el qual fixava la transformació de l'antic Museu Municipal de Balaguer,  - situat primerament al Castell Formós i després a la segona planta de l’edifici de l’ajuntament - en museu comarcal.

L’acord entre l’Ajuntament de Balaguer i la Parròquia de Santa Maria de Balaguer va permetre que el Museu Comarcal passés a ocupar l’edifici de l’antiga església de Sant Josep, construcció de principis del segle XVIII, que malgrat tenir bastants problemes estructurals va permetre, desprès d’una remodelació, obrir les portes del museu el 22 de maig de 1987.  L’equipament contemplava els espais fonamentals de tot museu: magatzems, laboratori de restauració, sala de consulta-biblioteca, espais administratius i sala d’exposicions.
Durant dos anys la programació del museu es concentrà en una variada oferta d’exposicions temporals tant de producció pròpia com de foranies, alhora que es redactava la proposta temàtica de la Sala de Síntesi del museu que s’inaugurava a l’octubre de 1989.

espai al-andalús

Castell Formós, 1973

ESPAI MADINA - BALAGHÍ

ESPAI CASTELL FORMÓS

Túmul de Seró

VISITES


"Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permament del museu
 Durada 1,30 hores
 *Consulteu els preus

"De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permanent "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat", a la ciutat i als principals monuments 
 Modalitats:
 Durada 4 hores
 Durada 3 hores
 Durada 2 hores
 *Consulteu els preus

"Balaguer. La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
 Durada 2,30 hores
 *Consulteu els preus

 

 

 

- (duplicate)

Horari i preus (duplicate)


HORARIS
 

D'abril a setembre

De dimarts a divendres de 10 a 14 h
Dissabte d'11 a 14 h i de 18 a 20 h 
Diumenge i festius d'11 a 14 h    
    * Dilluns no festiu tancat
 

Visites guiades i tallers de recerca d'or: Sense reserva prèvia. Per grups de més de 10 persones cal concertar la visita. L'horari de les visites es pot veure modificat si s'està atenent un grup concertat.
De dimarts a divendres a les 11 h, 12 h i 13 h.
Dissabtes a les 11 h, 12 h, 13 h, 18 i 19 h.
Diumenges i festius a les 11 h, 12 h i 13 h. 
                                                               


D'octubre a març

De dimarts a diumenge i festius d'11 a 14 h
    * Dilluns no festiu tancat

Visita guiada i taller de recerca d'or a les 11 h, 12 h i 13 h. Sense reserva prèvia. Per grups de més de 10 persones cal concertar la visita. L'horari de les visites es pot veure modificat si s'està atenent un grup concertat.

 

PREUS

 Entrada + Visita guiada + taller de recerca d'or 

    - General: 5 €
    - Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes)
    - Menors de 16 anys: 2 €

    

** Consulteu les propostes per a centres educatius 

Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebook twitter i instagram

** Accés amb animals: no es permet l'entrada a l'equipament amb animals excepte gossos pigall.

Pintura Jaume Minguell

Autor: Jaume Minguell
Tècnica i material: oli sobre llenç
Cronologia: segle XX
Núm. d'inv.: MN-2337

Àbac o batea per a la cerca d'or

Procedència: Colòmbia
Material: fusta de quebratxo


L’àbac o batea és un instrument, generalment en forma de plat, de 20 a 40 cm de diàmetre, de 6 a 10 cm de profunditat i amb uns angles de 25 a 60°. Utilitzant aigua, l’àbac serveix per separar per densitat els minerals pesants (com l’or) dels minerals lleugers entre les sorres i graves.

Se'n poden trobar de fusta, ferro o alumini, però actualment, les que més s'utilitzen són les de plàstic per la seva lleugeresa, i de color fosc o negre perquè les partícules d’or destaquin clarament sobre el fons.

 

 

1/2 escut d'or de Ferran VI

Procedència: Antona (Artesa de Segre)
Pes: 1,78 gr - Diàmetre: 1,4 cm
Cronologia: 1758


Anvers: FERDINAND. VI. D . G . 1758. Cap del rei a la dreta.
Revers: HISPANIARUM . REX . J – M(coronada)- B. Escut coronat.

Aquest tipus de peça és el divisor més petit de l'escut (la peça de més valor era de 8 escuts), que es van fabricar en gran quantitat.No és una troballa freqüent ja que es tracta d’una peça d'un valor elevat tot i ser petita.

L’estat de conservació és molt bo i gairebé no té desgast, el que fa pensar en una data de pèrdua o d’ocultació molt propera a la data d’emissió.

 

 

Faldilla, cosset i mocador

Material: vellut i seda
Cronologia: segle XVIII - XIX

Molí de l'Esquerrà (duplicate)

Les estàtues-menhirs


Les estàtues-menhirs de Seró són unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que representen les vestimentes dels personatges figurats (túniques, capes i mantells, cinturó, sivella...). Entre les restes escultòriques trobem els fragments que constituirien, amb els aproximadament 7 metres d'alçada global estimada, l'estàtua-menhir més alta d'Europa.

Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.

Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.

Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.

Sala de les esteles

explotació aurífera al segle xi (duplicate)

Arquitectura, vehicle de modernitat. Balaguer anys 60


Autor: Mercè Bosch Roma
Edició:  Escola Arquitectura La Salle Universitat Ramon Llull, 2011
Característiques: 42 pàgines, 14 x 21 cm
Idioma: Català

Ressenya bibliogràfica


La ciutat de Balaguer va viure durant segles tancada dins l’espai configurat per les muralles. El riu marcava un límit que diferenciava l’espai d’hàbitat i el de treball; l’espai urbà i les hortes, principal font de riquesa i supervivència dels balaguerins, un lloc inalterable dins l’imaginari dels ciutadans.

Però ja abans de la guerra de 1936-1939  es percebia  la necessitat d’un creixement urbanístic degut a la densitat del teixit urbà dins les muralles i la impossibilitat d’ampliar serveis. Segurament fou aquesta percepció la que l’any 1940 donà l’idea de construir un pont nou a l’alçada del Mercadal que enllacés el centre neuràlgic de la ciutat amb un camí que anava directament a l’estació del ferrocarril.

Aquest fet cabdal obrí definitivament les portes a la nova Balaguer. La construcció del pont nou anà seguida del projecte d’urbanització i construcció de les anomenades “casetes barates”, seguint un criteri de ciutat pagesa impulsat pel ministerio de “Regiones Devastadas” on cada vivenda unifamiliar tenia el seu propi hortet.  Posteriorment es realitzaren altres planejaments urbanístics que acabaren de donar forma a la planta de ciutat que tenim actualment.

Però els anys 60 marcaren una inflexió en la construcció d’alguns edificis, tant d’ús públic com d’habitatges. Els estudis  sobre arquitectura estaven encorats en un classicisme afavorit pel règim, però els arquitectes de l’època miraven enfora i a través dels seus viatges o de les publicacions que arribaven s’introduí un concepte de modernitat en les noves construccions que es veié recolzat per les figures dels promotors de les obres  i el bon saber fer dels constructors de l’època.

Així Balaguer veié alçar-se edifics “moderns” com la casa Tartera, situada a la cantonada dels carrers Fleming i Pare Sanahuja; l’edifici Pijuan a la cantonada Pere III amb Pare Sanahuja, el Parador, el Pabelló Poliesportiu o tants d’altres que estaran exposats en la mostra que es presenta al Museu de la Noguera.

L’arquitectura vehicle de modernitat. Balaguer anys 60és una producció del Museu de la Noguera comissariada per l’arquitecte Mercè Bosch, estudiosa de l’arquitectura d’aquest període a les terres lleidatanes. L’exposició vol posar en valor una sèrie d’edificis construïts quatre dècades enrere i que han quedat absorbits pel paisatge urbà, mimetitzats pel creixement de la ciutat i que per coneguts, passen desapercebuts com a pioners de la modernitat a la ciutat. Arquitectes com Damià Solanes o Mariano Gomà, promotors particulars i públics, constructors de l’època, reunits en una mostra amb les seves obres que han esdevingut per a molts balaguerins llocs de vida, de trobada o de gaudi i que recuperen a través d’imatges i plànols originals l’esplendor de fa quaranta anys.

Plats i Olles. Menjar a la Balaguer medieval i moderna


Dates:  Del 20 de desembre de 2003 al 22 de febrer de 2004
Lloc: Sales temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera


L'exposició:
La mostra fa un repàs al sistema alimentari de Catalunya des del segle XI i fins al segle XVIII, a través dels objectes i de la documentació escrita que es conserven al Museu de la Noguera i a l’Arxiu Històric Comarcal de Balaguer.
Mitjançant la informació continguda al “Llibre d’Ordinacions de la Paeria de Balaguer”, també conegut com “Llibre Vermell”, datat al segle XIV, es coneix la gran varietat d’aliments que es podien trobar al mercat de Balaguer durant l’any. Les ordinacions també regulaven els preus, establien mesures higièniques i controlaven el frau i la competència. En alguns casos estableixen, fins i tot, el lloc on s’havien de vendre determinats productes, com és el cas del mercat del peix, situat a la plaça de sant Salvador, i  donen llistats sencers dels peixos i les carns que es podien comprar durant l’any, i ens trobem amb productes tant sorprenents com la llagosta, l’esturió o el dofí, entre una llista de 69 espècies de peix de mar. 
Altra documentació consultada ha estat el fons notarial de l’Arxiu de Balaguer, on a través dels inventaris que els ciutadans particulars realitzaven de les seves possessions, podem identificar l’aixovar domèstic que composava l’utillatge de les cases dels segles XVI, XVII i XVIII.

“Plats i Olles. Menjar a la Balaguer Medieval i Moderna” es divideix en tres grans àmbits: el rebost, la cuina i la taula. Dins de cadascun d’ells es diferenciava la gastronomia àrab i jueva i la cristiana, donada la diferent utilització d’alguns productes, de les maneres de cuinar-los i els variats costums a l’hora de servir-los. Cadascun dels àmbits estava presentat per una recepta de cuina antiga, extretes de diversos receptaris medievals i moderns com el Llibre de Sent Soví (segle XIV), o el Libre del Coch de Robert de Nola (segle XV), entre d’altres.
El més d'un centenar de peces exposades provenen d’excavacions arqueològiques realitzades a Balaguer, al jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, al Castell Formós, a la plaça de sant Salvador i a l’antiga església de sant Josep. Les peces d’època moderna pertanyen al fons del Museu majoritàriament, i provenen de dipòsits i donacions de col·leccions particulars.

Activitats:
Paral·lelament a l’exposició, l’Associació de Dones d’Almatà organitza per al públic en general un curs de Cuina Antiga que tindrà lloc els dies 13, 14 i 15 de gener.
L’Associació Gastronòmica Comtat d’Urgell ha organitzat una Mostra Gastronòmica per què es puguin degustar menús medievals i moderns en set restaurants de Balaguer i la rodalia. Des del 17 de gener i fins el 22 de febrer les receptes de l’exposició i algunes altres, es podran tastar als restaurants: Cal Morell, El Faro, Sapore, Xirricló, L’Espígol, La Fontblanca i Cal Pepito.

Catàleg:
Títol: Plats i olles. Menjar a la balaguer medieval i moderna. Les receptes de l'exposició.
Edició: Museu de la Noguera
Coordinació: Adaptació de les receptes Mateu Dolcet

Fotografia de X. Bermúdez

La Recerca de l'or (duplicate)


La recerca d'or és realitza a la sala dels safareigs distribuïda en dos espais a diferent nivell. El primer està destinat als més petits i el precedeix un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en la recerca i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Aquí els nens i nenes poden fer una pràctica de recerca d’or en uns safareigs adaptats.

Una col·lecció d’àbacs de diferents materials i èpoques d’arreu del món dóna pas al segon espai, destinat al públic en general, on el visitant pot realitzar un taller de recerca d'or amb l'àbac i arena aurífera del Segre.

Al costat dels safareigs el visitant pot consultar diferents dossiers  sobre la història i la tècnica de la recerca d’or al Segre i les diferents zones auríferes d'altres llocs del món.

Seró.Espai Transmissor

SERÓ. ESPAI TRANSMISSOR

Els Reguers de Seró


Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 va posar al descobert les restes espectaculars d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.

El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.

El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.

Les estàtues-menhirs


Les estàtues-menhirs de Seró són unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que representen les vestimentes dels personatges figurats (túniques, capes i mantells, cinturó, sivella...). Entre les restes escultòriques trobem els fragments que constituirien, amb els aproximadament 7 metres d'alçada global estimada, l'estàtua-menhir més alta d'Europa.

Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.

Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.

Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.

L'edifici


Es parteix de la comprensió i reflexió sobre els mitjans i sistemes constructius propis de l´entorn en que es situa l´obra, en una zona agrícola molt prolífera al peu del Pre-Pirineu, on els habitants acostumen a resoldre les necessitats més bàsiques des d´una actitud espontània en relació a les condicions dels materials i a la seva aplicació. El projecte proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material d’acabat. Sense necessitat de “revestir”, materials que normalment resten ocults en acabar una obra, aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la relació amb el context, són dotats d’un nou significat.

A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica ... Finalment iniciem l’accés a la cambra de les mil·lenàries esteles...Un recorregut  en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent,...envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira... va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic  es va disgregant, i en arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles,...silenci...s’alenteix  el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d’argila que mostra  l’empremta que deixa al passar cada visitant...tranquil·lament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuament amb altres..., poc a poc s’intensifiquen la llum i els sons, fins que l’horitzó d’un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de la Noguera.

L’edifici Seró. Espai Transmissor va guanyar el premi FAD d'arquitectura l'any 2013 i va ser una de les tres obres escollides per representar Catalunya a la 14 Biennal d'Arquitectura de Venècia de l'any 2014.

 

Horari


VISITES GUIADES:

      - Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
      - Diumenges, festius i ponts laborables a les 11 h, 12 h i 13 h


Per visites concertades entre setmana adreceu-vos a:

- Seró. Espai transmissor: 661 224 195 o reserves@seroespaitransmissor.cat
- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 17 a les 19 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)

ADREÇA


C. Escoles, 2.  SERÓ 25739 (La Noguera, Lleida)

Tel. 661224195

info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat

 

 

Preus


Normal: 5,00 €
Reduïda: 4,00 € (jubilats, estudiants i grups de més de 10 persones)
Escolar: 1,50 € visita + 1,50 € taller


Entrada gratuïta: menors de 12 anys, membres de Megalithic Routes

 

El Museu de la Noguera va ser fundat l'any 1983 amb la voluntat de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat de Balaguer i establir vincles de recerca i difusió entre la institució i el territori i amb la idea de ser una plataforma per entendre el nostre patrimoni i la nostra cultura des de les seves arrels, tant andalusines com feudals; i és que el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera, i especialment el de la ciutat de Balaguer, conforma un dels conjunts més importants d'aquesta època a Catalunya, tant per la quantitat com per la qualitat de les seves restes i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya.

Recerca d'or al riu (duplicate)

Conserva

Investiga

Molí de l'Esquerrà

explotació aurífera al segle xi

El taller de recerca d'or


L’activitat de recerca d’or es realitza a la zona dels safarejos, un espai destinat a la pràctica artesanal de la cerca d’or amb àbac, un instrument utilitzat al llarg de la història per a l’extracció manual de l’or i altres minerals d’interès econòmic dels rius aurífers i les mines.

L’espai està precedit per un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en l’explotació i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Durant una estona s’hi pot viure l’aventura dels autèntics buscadors d’or del Segre.

Amb l’àbac, una mica de sorra aurífera i l’ajuda de l’aigua dels safarejos, s’aprèn la tècnica per separar les partícules d’or de l’arena. Passada una estona, la paciència es transforma en emoció quan es comencen a veure unes petites partícules daurades que apareixen entre l’arena remoguda per l’aigua. A poc a poc, aquestes palletes d’or queden dipositades al fons de l’àbac, d’on es poden treure fàcilment. La recompensa de tota aquesta experiència viscuda és poder-se endur a casa tot l’or trobat.

Es tracta d’una activitat única, emocionant i inoblidable que transporta a les èpoques daurades d’explotació d’or al riu Segre.

 

Recerca d'or al riu

Parc arqueològic

El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l'antiga Al-Andalús, el país que els àrabs van fundar a la península Ibèrica durant els segles VIII i XV.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es creà a partir del segle X.

El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrades de tàpia. A intervevals irregulars s'alternaven 27 torres massisses de tàpia construïdes seguint la mateixa tècnica.

Madina Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina: la mesquita aljama, l'assoc o mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, però també gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina, o d'alfòndecs, on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes entorn de carrers, que dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte i cementiris.

Les mesquita aljama estava situada on actualment es troba l'església del sant Crist i era un edifici fonamental: s'hi ensenyava doctrina, s'hi impartia justícia i s'hi celebraven les grans reunions públiques. Al voltant d'aquesta mesquita hi havia un gran cementiri.

El Parc Arqueològic del Pla d'Almatà correspon a una de les zones residencials del barri, on s'han excavat i musealitzat quatre cases i dos trams de carrers. Les excavacions arqueològiques han permès recuperar una important col·lecció d'objectes de la vida quotidiana que es poden veure al Museu de la Noguera.


 

 

vista aèria de les restes arqueològiques

Tercera sala


Hisn Balagî títol de la tercera sala presenta el Castell com a centre del poder, tant en època islàmica com en època comtal, del qual cal destacar les guixeries que decoraven el palau àrab que es va construir entre 1046 i 1050, i que representen un dels pocs conjunts de l'arquitectura islàmica d'aquesta època a la península ibèrica comparables amb les restes de l'Aljaferia de Saragossa o l'alcassaba de Màlaga. També cal ressaltar les restes del palau comtal, tant els elements de decoració arquitectònica com les restes de la vaixella comú i de luxe (ceràmica de reflex metàl·lic de Manises) dels comtes. Finalment la sala ha incorporat tres metres de les conduccions d'aigua dels jardins del palau comtal realitzades a base d'alicatats i rajoles blaves de Manises-Paterna.

Un passeig per les muralles



 
 

Plata

Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: Segle XI
Núm. inv.: MN 2267

Forma de pagament


El pagament es realitzarà per transferència bancària. El client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar la comanda caldrà enviar el comprovant de la transferència a botiga@museucn.

Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el museu a museu@balaguer.cat.

 

Demostració d'alquerque

Harpia 2012

SERÓ. ESPAI TRANSMISSOR


 

 

MÉS INFORMACIÓ

 

 

LA RECERCA ARQUEOLÒGICA


El projecte "Arqueologia d'una ciutat andalusina: madina Balaghí"

El projecte “Arqueologia d’una ciutat andalusina: madina Balaghí” té com a objectiu general estudiar arqueològicament la fundació, desenvolupament i abandonament d’una ciutat andalusina amb p

articularitats molt específiques: la seva localització, en el que era la Marca Superior d’al-Andalús, la suposada fundació a partir d’un campament de conquesta, una grandària excepcional en el panorama urbà d’al-Andalús i el fet que es conservi en bona part, al  Pla d’Almatà, gràcies a que no hi ha hagut una ocupació posterior a la conquesta feudal, excepte en espais molt puntuals. Els objectius més concrets són la identificació de les restes de l’assentament més primerenc i la determinació de si es tractava d’un campament o no, la datació de les muralles i les seves fases, la reconstrucció de les fases d’ocupació i el procés d’urbanització del recinte, la relació que això té amb el desenvolupament de les activitats productives, tant agràries com artesanals, l’estudi de la maqbara i de la població enterrada.

El tema de recerca en el qual cal integrar el projecte arqueològic sobre Madina Balaghí és el de les ciutats d’al-Andalús més primerenques i, més específicament, les de la Marca Superior. La línia d’investigació sobre les ciutats andalusines ha produït abundant bibliografia en els darrers anys i es renoven plantejaments tradicionals gràcies a la recerca arqueològica. Majoritàriament, però, es tracta de ciutats habitades avui dia i, per tant, la recerca ha estat pautada per les intervencions preventives o d’urgència. També a Catalunya ha estat així.

La recerca arqueològica se centra en el jaciment del Pla d’Almatà, un extens jaciment emmurallat (27 hectàrees) amb una cronologia que queda emmarcada entre la conquesta islàmica i la feudal catalana (segles VIII al XII) i que presenta els elements característics d’una ciutat andalusina. Els eixos de l’actual projecte s’orienten a la recerca, la preservació i la consolidació de les restes, a la difusió i a la formació d’arqueòlegs.

Actualment, el projecte d’actuacions en curs es centra en tres aspectes de l’organització urbana de la ciutat: la trama dels carrers i cases a la zona artesanal del barri dels terrissaires, la maqbara o cementiri i la muralla.

El Museu de la Noguera i la Universitat Autònoma de Barcelona organitzen cada estiu un curs d’arqueologia andalusina orientat a formar els estudiants d’arqueologia o graduats,  en el qual s’alterna l’excavació arqueològica al jaciment amb la realització de classes realitzades pels membres de l’equip o per professors i professionals convidats.

 

Direcció i coordinació del projecte: Carme Alòs, Helena Kirchner, Marta Monjo, Eva Solanes, Júlia Olivé.

       

 

 

Excavació arqueològica al Castell Formós (Balaguer, La Noguera). Adequació a la comprensió del jaciment a la visita pública

El Museu de la Noguera dirigeix i coordina les excavacions arqueològiques que es duen a terme al Castell Formós de Balaguer.
El museu organitza cada estiu el Taller d'arqueologia Cota 0, adreçat a estudiants i interessats en l'arqueologia i el patrimoni en el qual es pot participar a l'excavació arqueològica.
 

Direcció i coordinació del projecte: Carme Alòs, Eva Solanes.

 

 

 

On estem?


Plaça dels Comtes d'Urgell, 5
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 445 194
F. 973 445 053
A/e: museu@balaguer.net

Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 18.55 N
Long. 0º 48' 17.35 E
Ruta GPS:
@41.788487,0.804834

Mènsules de l'església de Sant Domènec (segle XIV)

Antoni Betbesé Delsams

Escultura

Nom: Antoni Betbesé Delsams · Escultor picapedrer
Datació: 1887 - 1971


Biografia i trajectòria 
Antoni Betbesé va néixer a Balaguer el  gener de 1887. Fill de Climent Betbesé i Maria Delsams, va cursar els estudis bàsics i ben aviat va mostrar inquietud cap a tot el que tenia a veure amb el treball de la pedra . Durant aquests anys  emergiren a Balaguer joves artistes  com Francesc Borràs o  Antoni Ollé Pinell que, com  Antoni Betbesé, van fer el salt a Barcelona per continuar els seus estudis a la Llotja d’Arts i Oficis. Betbesé va iniciar els estudis de picadrer el 1905 que durant uns anys els compaginà col·laborant amb la construcció de la casa Milà ( la Pedrera ) d’Antoni Gaudí.

El 1914  Betbesé va tornar a Balaguer  on treballà combinant la feina creadora amb la de restauració d’ elements escultòrics i decoratius  en diferents indrets de Balaguer i rodalies . En aquells temps, Balaguer vivia un moment d’auge intel·lectual: es fundaren publicacions locals com “La Falç” o “Pla i Muntanya”, es creà el Centre Excursionista de Balaguer i emergiren figures de filantrops com Domènec Carrové o Daniel Torruella.

Antoni Betbesé treballà doncs al Santuari del Sant Crist esculpint els altars de pedra, a la construcció del pont  de sant Miquel de Balaguer escairant i encaixant les pedres del arcs, al castell de la Ràpita i al monestir de les Avellanes.

Més tard, va rebre l’encàrrec  d’esculpir els nous rosetons de l’església de Sant Domènec. Les successives guerres , els diferents usos i l’abandó   que havia patit el conjunt havien causat grans desperfectes al convent, al claustre i sobretot a l’església. Una de les parts més afectades va ser el pany de la paret de l’Epístola on hi havia uns grans finestrals apuntats que quedaren totalment malmesos i que van ser anul·lats. Betbesé esculpí cinc petits rosetons amb decoració floral i geomètrica que substituïren els antics finestrals gòtics tapiats. A la banda de l’Evangeli, a la capella més propera a l’absis,  Betbesé hi esculpí un sisè rosetó seguint la mateixa decoració.

L’any 1954 Betbesé inicià el seu treball a l’església de Santa Maria, restaurant els arcs i les claus de volta malmesos durant la Guerra Civil Espanyola, i encarregant-se també de la construcció del nou altar major.

En els mateixos anys també va treballar al cementiri de Santa Maria on esculpí la tomba familiar , una de les seves millors obres tant tècnicament  com estètica. L’obra està formada per tres parts d’estil i iconografia diferent: la part inferior és de forma rectangular i té  unes senzilles incisions rectilínies, al centre  té esculpida el relleu d’un crismó dins d’un cercle, símbol de la victòria de Crist sobre la mort. La part central - i la més elaborada- recorda l’estil escultòric gòtic de figures allargades i estilitzades. S’hi representa a Crist crucificat envoltat per dos arcàngels, dos àngels músics que toquen un violí i un violoncel i dos àngels cantaires. Tota l’escena - exceptuant la part inferior - està emmarcada per una treballada sanefa de motius geomètrics i vegetals. A la part superior,  coronant la tomba, s’hi representa dins d’una fornícula la Mare de  Déu de perfil amb el nen en braços i, a sota, un relleu de l’escut de la ciutat de Balaguer. Tota l’escena està flanquejada per dos motius ornamentals en forma de calze.

Just al costat de la tomba familiar, Betbesé hi esculpí l’anomenada “Tomba dels 19”. Aquest panteó va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Balaguer en homenatge a 19 veïns de Balaguer  que foren executats el 5 d’agost de 1936. La tomba està precedida per tres graons de pedra on hi ha dos plaques de marbre gravades amb els noms dels difunts. A la part central i dins d’un timpà de mig punt hi ha esculpida una imatge clàssica de la Mare de Déu.  A la part superior, una espècie de corona de fulles apuntades sustenta una creu cèltica.

Durant aquells anys també es dedicà a esculpir nombroses làpides de marbre de nínxols al cementiri de Santa Maria.

Betbesé va treballar com a picapedrer fins el 1959, any en què es traslladà a viure amb la seva família a Barcelona. Morí el 1972 i fou enterrat a la tomba que ell mateix esculpí al cementiri de Santa Maria de Balaguer.


Fonts consultades:
Arxiu Comarcal de la Noguera
Arxiu Capitular  d’Urgell
Arxiu Parroquial de Balaguer
Família Betbesé

Autoria de la fitxa:
Mireia Subirada Roma

- (duplicate)

Activitats

Mostran 1 a 6 de 7 Registres

Forma de pagament


El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.

(*) Camps obligatoris

Forma de pagament


El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.

Forma de pagament


El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.

SETMANA SANTA 2019 A SERÓ (duplicate)


HORARIS DE VISITA:

Divendres: 11, 12 i 13 h
Dissabte: 11, 12, 13, 17 i 18 h
Diumenge: 11, 12 i 13 h

cost entrada: adaluts 5 euros
estudiants, jubilats i grups de 10 o més persones 4 euros
menors de 12 anys gratuïta

 

Turisme d'experiències. L'or del Segre. A la recerca del somni de Mariam


Túmul de Seró (duplicate)

"Intervencions arqueològiques al Pla d'Almatà (Balaguer, La Noguera)"


Josep GIRALT, Josep BENSENY, Àlex CAMÍ
Tribuna d'Arqueologia 1993-1994, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 107-123

Vegeu article

Museu de la Noguera


- (duplicate)

TALLERS DIDÀCTICS A LA SALA POLIVALENT (duplicate)

Recorregut pel Centre Històric




Recorregut pel centre històric de la ciutat (plaça Mercadal, plaça del Pou...)

Les ciutats antigues: els porxos com a centre del comerç. Artesanat i oficis antics.
Mercats.
Safarejos públics. Esglésies, mesquites.


Durada: 0:45h
 

Fons etnogràfic


El Museu de la Noguera fa una tasca de recull i restauració d'objectes de la vida quotidiana que arriben procedents de diferents donacions. La col·lecció compta principalment amb utillatge de cuina i de rebost dels segles XIX i XX. S'inclou també en aquesta col·lecció una sèrie d'elements de vestuari litúrgic i quotidià de segles XVIII-XIX.

Recorregut pel Centre Històric




Recorregut pel centre històric de la ciutat (plaça Mercadal, plaça del Pou...)

Les ciutats antigues: els porxos com a centre del comerç. Artesanat i oficis antics.
Mercats.
Safarejos públics. Esglésies, mesquites.


Durada: 0:45h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària

Fotografia Antonio Cayuelas (duplicate)

EXPOSICIÓ O REI O RES. 600 anys de la fi del comtat d'Urgell

PROPOSTES DIDÀCTIQUES. Educació secundària

El Pla d'Almatà

El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l'antiga Al-Andalús, el país que els àrabs van fundar a la península Ibèrica durant els segles VIII i XV.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es creà a partir del segle X.

El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrades de tàpia. A intervevals irregulars s'alternaven 27 torres massisses de tàpia construïdes seguint la mateixa tècnica.

Madina Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina: la mesquita aljama, l'assoc o mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, però també gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina, o d'alfòndecs, on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes entorn de carrers, que dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte i cementiris.

Les mesquita aljama estava situada on actualment es troba l'església del sant Crist i era un edifici fonamental: s'hi ensenyava doctrina, s'hi impartia justícia i s'hi celebraven les grans reunions públiques. Al voltant d'aquesta mesquita hi havia un gran cementiri.

El Parc Arqueològic del Pla d'Almatà correspon a una de les zones residencials del barri, on s'han excavat i musealitzat quatre cases i dos trams de carrers. Les excavacions arqueològiques han permès recuperar una important col·lecció d'objectes de la vida quotidiana que es poden veure al Museu de la Noguera.


 

 

espai al-andalús

CERÀMICA PRODUÏDA ALS FORNS DEL PLA D'ALMATÀ (SEGLE XI)

Ajuntament, anys 80

Horari


VISITES GUIADES:

      - Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
      - Diumenges, festius i ponts laborables a les 11 h, 12 h i 13 h


Per visites concertades entre setmana adreceu-vos a:

- Seró. Espai transmissor: 661 224 195 o reserves@seroespaitransmissor.cat
- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 17 a les 19 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)

Fragments del Cel, Art Cristià al Museu de la Noguera


Edició: Museu de la Noguera, Diputació de Lleida, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2011
Característiques: 51 pàgines, 21 x 24 cm
Idioma: Català

 


 

 

Ressenya bibliogràfica


Catalogació de les peces més representatives de la col·lecció d'art cristià del Museu de la Noguera.

La catalogació de les peces, realitzada pels historiadors de l'art Francesc Fité, Carmen Berlabé i Alberto Velasco, està precedida d'un article introductori de contextualització de la col·lecció i de nou segles de cristianisme a Balaguer.

Pots comprar aquest llibre a la BOTIGA DEL MUSEU

FRAGMENT D'ARC POLILOBULAT (Castell Formós, segle XI)

- (duplicate)

Revista d'estudis electrònica V3

Inici

Pintura Francesc Borràs

Autor: Francesc Borràs
Tècnica i material: oli sobre llenç
Cronologia: segle XX
Núm. d'inv.: MN-2002

Horari Cap de Setmana de Sant Joan (duplicate)


RECERCA D'OR EN FAMÍLIA: Entrada Visita guiada + taller de recerca d'or al Centre

Dissabte 22 de juny : a les 11 h, 12 h, 13 h, 18 h i 19 h