Warning: Illegal offset type in /usr/home/museucn.com/vendor/zendframework/zendframework/library/Zend/I18n/Translator/Translator.php on line 403 Inici - Inici - Inici - - Col·leccions - El Museu - Museu de la noguera

Col·leccions

Inici

L'ànima del silenci

Escultures d'Antoni Boleda

Inauguració: dissabte 1 d'abril a les 19 h

Més informació

A TAULA!

Peça d'abril: Morter de la Jueria de Balaguer s.XV
Presentació: diumenge 2 d'abril de 2017 a les 12 h
Més informació

SETMANA SANTA: RECERCA D'OR EN FAMÍLIA

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
Visita guiada i taller de recerca d'or
Del 10 al 16 d'abril de 2017
 

A LA RECERCA DEL SOMNI DE MARIAM

Vols trobar or?
Més informació

Balaguer Medieval. La ciutat daurada
Seró. Espai Transmissor
Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

Viu l'aventura dels autèntics buscadors d'or

Més informació

VISIT MUSEUM: Els museus de Catalunya a les teves mans

Destaquem

Mostran 1 a 6 de 9 Registres

Informació

Museu

Preus


Entrada individual: 3,10 €
Tarifa reduïda: 2,05 €/persona (aplicable a: grups mínim 10 persones, jubilats, estudiants a partir de 16 anys, aturats, titulars del carnet jove)
Entrada gratuïta: menors de 16 anys, socis ICOM, AMC, AdAC, SCA i els dies 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) i 9 de novembre (Festes del St. Crist)
Servei de visites guiades prèvia reserva.

Horari


De dimarts a dissabte d'11 h a 14 h i de 18 h a 20 h
Diumenges i festius de 10 h a 14 h
*Tancat: els dilluns no festius, 25 i 26  de desembre, 1 i 6  de gener i Dilluns de Pasqua

Monuments

Horari


Parc arqueològic del Pla d'Almatà / Muralles gòtiques / Observatori de la Guerra Civil
Claustre de St Domènec / 
Església de Santa Maria / Santuari del Sant Crist

Del 16 de setembre al 30 de juny
Dissabtes, diumenges i festius de 11 h a 14 h

Del 1 de juliol al 15 de setembre
De dimarts a diumenge de 11 h a 20 h

Castell Formós
Tancat temporalment per restauració i adequació de les restes arqueològiques

*L'entrada als monuments es gratuïta

Visites guiades

Preus


Visita a l'exposició permanent del museu "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"
Durada aproximada: 1,30 h
Preu: 5 €/persona (mínim 10 persones)

Visita guiada a la ciutat "De la madina a la ciutat" i/o monument a determinar: ciutat antiga, muralles medievals, església gòtica de Santa Maria, observatori de la Guerra Civil, parc arqueològic del Pla d'Almatà

Modalitats:
Durada aproximada 4 hores
Preu: 8 €/persona
(mínim 10 persones)

Durada aproximada 3 h
Preu: 6 €/persona
(mínim 10 persones)

Durada aproximada 1,30 h
Preu: 5 €/persona
(mínim 10 persones)

 

Visita al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre i visita a la ciutat o a l'exposició "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"

Durada aproximada 2 h

Preu: 3 € / persona (mínim 10 persones)

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

Preus


Inclouen la visita guiada, el taller de recerca d'or i un vial de plàstic per guardar les partícules d'or del Segre.

Bosseta de 100 g d'arena i 25 mg d'or: 3 €

Compra una bosseta i comença l'aventura dels autèntics buscadors d'or!  

Horari


D'octubre a març

De dimarts a diumenge i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat


D'abril a setembre

De dimarts a divendres de 10 a 14 h
Dissabtes d'11 a 14 h i de 18 a 20 h  
Diumenges i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat

Visites concertades i grups: 973 448 668

Més info.

Seró. Espai Transmissor

Preus


Normal: 5 €
Reduït: 4 € (jubilats, estudiants i grups)
Escolar: 3 €
Menors 12 anys gratuït.

Visites guiades

El Museu de la Noguera ofereix la possibilitat de realitzar les visites als seus espais guiades per historiadors i especialistes.
Les visites inclouen les sales permanents, els monuments, el Centre d'Interpretació de l'Or del Segre, els jaciments arqueològics o la mateixa ciutat de Balaguer i es confeccionen en funció dels interessos i del temps disponible dels visitants.
Les visites es realitzen prèvia reserva.

Itineraris


Visita a l'exposició permanent del museu "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"
*Consulteu els preus

Visita guiada a la ciutat "De la madina a la ciutat" i/o monument a determinar: ciutat antigia, muralles medievals, església gòtica de Santa Maria, observatori de la Guerra Civil, jaciment arqueològic del Pla d'Almatà
Modalitats:
Durada aproximada 4 hores
Durada aproximada 3 h
Durada aproximada 2 h
*Consulteu els preus

Visites guiades al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
El Centre d’Interpretació de l’Or del Segre ofereix la possibilitat de dur a terme la visita guiada a l’espai expositiu i un taller de recerca d'or a l'espai dels safareigs.
Modalitats:
Visita i taller: Es facilita a cada visitant un àbac amb  una bosseta d’arena aurífera del riu Segre i s’ensenya com separar l'or de l'arena. Els visitants poden endur-se les palletes d’or que trobin dins d'una proveta que facilita el Centre.
*Consulteu els preus

Visites guiades a Seró. Espai Transmissor
Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
Diumenges i festius a les 11h, 12h i 13 h
Entre setmana, visites concertades als telèfons:
Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 18 (de 9 a 14 h)
Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 18 a les 20 h)
*Consulteu els preus

Formulari de contacte

(*) Camps obligatoris

Botiga

Mostran 1 a 6 de 19 Registres

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).

Forma de pagament


El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.

Enviament


L'enviament queda subjecte a l'agència encarregada de l'expedició.

Formulari botiga

(*) Camps obligatoris

Contacte

On estem?


Plaça dels Comtes d'Urgell, 5
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 445 194
F. 973 445 053
A/e: museu@balaguer.net

Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 18.55 N
Long. 0º 48' 17.35 E
Ruta GPS:
@41.788487,0.804834

Contacta

(*) Camps obligatoris

L'usuari pot exercir el seu dret de rectificació, cancel·lació i oposició que li atorga la vigent Llei orgànica de protecció de dades (Llei 15/1999, de 13 de desembre) sol·licitant-ho personalment, per telèfon, per correu, fax o correu electrònic al Museu de la Noguera.

El Museu

Què és el Museu de la Noguera?

El Museu de la Noguera va ser fundat l'any 1983 amb la voluntat de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat de Balaguer i establir vincles de recerca i difusió entre la institució i el territori i amb la idea de ser una plataforma per entendre el nostre patrimoni i la nostra cultura des de les seves arrels, tant andalusines com feudals; i és que el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera, i especialment el de la ciutat de Balaguer, conforma un dels conjunts més importants d'aquesta època a Catalunya, tant per la quantitat com per la qualitat de les seves restes i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya.

Actualment, el Museu de la Noguera administra i organitza el patrimoni museístic de Balaguer  i procura la coordinació de l’activitat museística de tota la comarca i el desenvolupament al servei d’aquesta de les tasques de recerca, documentació, conservació i restauració, difusió i pedagogia del patrimoni integral de la comarca.

La seu actual compta amb sales d'exposició estable, sala d'exposicions temporals, botiga, biblioteca, sala de consulta, laboratoris i magatzems.

Descarregueu-vos el PDF de presentació a la nostra zona de descàrregues.

 

Història

El Museu Comarcal de la Noguera neix del conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Balaguer el dia 31 de gener de 1983, el qual fixava la transformació de l'antic Museu Municipal de Balaguer,  - situat primerament al Castell Formós i després a la segona planta de l’edifici de l’ajuntament - en museu comarcal.

L’acord entre l’Ajuntament de Balaguer i la Parròquia de Santa Maria de Balaguer va permetre que el Museu Comarcal passés a ocupar l’edifici de l’antiga església de Sant Josep, construcció de principis del segle XVIII, que malgrat tenir bastants problemes estructurals va permetre, desprès d’una remodelació, obrir les portes del museu el 22 de maig de 1987.  L’equipament contemplava els espais fonamentals de tot museu: magatzems, laboratori de restauració, sala de consulta-biblioteca, espais administratius i sala d’exposicions.
Durant dos anys la programació del museu es concentrà en una variada oferta d’exposicions temporals tant de producció pròpia com de foranies, alhora que es redactava la proposta temàtica de la Sala de Síntesi del museu que s’inaugurava a l’octubre de 1989.

La rellevància del  patrimoni andalusí i feudal  va ser un dels factors determinants de la creació del Museu Comarcal de la Noguera l'any 1983, sobretot a partir de 1982, any en què es van reempendre les excavacions arqueològiques al Castell Formós i es van començar les del Pla d’Almatà. Aquestes intervencions van significar el punt de partida de l'orientació museològica basada en una seu central i un seguit de radials entre els que hem de destacar els dos jaciments citats i el conjunt urbà de la pròpia ciutat. El Museu Comarcal de la Noguera es convertiria en el centre d'interpretació i de dinamització del patrimoni d'època medieval de la ciutat de Balaguer.

El mateix Departament de Cultura va entendre que el punt inicial d'aquest projecte passava per la construcció d'un edifici de nova planta, que havia de ser la seu central, i que va ser encomanat a l’equip format pels arquitectes Humbert Costas i Manel Gomez.  Les obres van començar el desembre de 1992.

El 25 de maig de 1995 s’inaugurava la nova seu a la plaça dels Comtes d’Urgell amb l’exposició “El Mestre de Balaguer (segle XVI)”, així com un dels radials previstos en el projecte, el Jardí Arqueològic del Castell Formós. Aquell mateix any el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat començava els tràmits per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional el Pla d’Almatà,  l’altre dels radials previstos 
El 19 d’abril de 1997 va ser inaugurada l’exposició de les sales estables del museu amb un muntatge que porta com a títol genèric: “Hisn Balagi-Balaguer. De la madina a la ciutat”.

Activitats

Activitats

Anteriors

Mostran 1 a 6 de 7 Registres

Col·leccions

Fons arqueològic


El fons arqueològic està format per l’antic fons del Museu Municipal de Balaguer amb els materials arqueològics procedents de les excavacions realitzades entre els anys 1969 i 1973 al Castell Formós i altres materials provinents de diferents intervencions realitzades a Balaguer i a La Noguera amb posterioritat al Decret 155/81 d’11 de juny pel qual s’aprovava la normativa d’excavacions arqueològiques a Catalunya.  

Del fons destaca la col·lecció de materials andalusins procedents del jaciment arqueològic del Pla d'Almatà o de les diferents intervencions urbanes realitzades a madina Balaguer, que conformen un dels conjunts més significatius i excepcionals de la Catalunya medieval dels segles X i XI. A aquests cal afegir, també d'aquesta època, els materials procedents del Castell Formós, antic palau andalusí convertit a partir de la conquesta de la ciutat de Balaguer en residència dels comtes d'Urgell.

D'entre els materials prehistòrics cal destacar els jaciments de la Roca dels Bous de Llorenç de Montgai, de la Cova Gran de Santa Linya i de la Cova de l'Estret de Tragó; els materials protohistòrics de La Pedrera  de Vallfogona de Balaguer o La Colomina de Gerb; i els materials hispanovisigots del poblat El Bovalar de Serós o de la necròpolis de Palous de Camarasa. 

Fons d'art


El fons d’art inclou col·leccions dels segles XIV-XVII i fins al  segle XX. Quant a les primeres, cal destacar les taules atribuïdes al Mestre de Vielha (segle XV) i les del Mestre de Balaguer (primer quart del segle XVI).
La col·lecció d’art contemporani prové en gran mesura del dipòsit del fons d’art de l’Ajuntament de Balaguer on destaca principalment el fons del pintor balaguerí Francesc Borràs.  Entre altres pintors també hi són representats Viola, Ràfols Casamada, Eduard Alcoy, Rosa Siré, Jaume Minguell, etc., i artistes balaguerins com Marcel·lí Bergé, Andreu Saiz, Josep M. Llobet, Antoni Collado, etc.

Mostran 1 a 6 de 7 Registres

Fons etnogràfic


El Museu de la Noguera fa una tasca de recull i restauració d'objectes de la vida quotidiana que arriben procedents de diferents donacions. La col·lecció compta principalment amb utillatge de cuina i de rebost dels segles XIX i XX. S'inclou també en aquesta col·lecció una sèrie d'elements de vestuari litúrgic i quotidià de segles XVIII-XIX.

Recerca

El Museu de la Noguera promou i dóna suport a la recerca i a la conservació del patrimoni arqueològic i històric de la ciutat de Balaguer  i de la comarca de La Noguera.

Entre les línies de recerca del museu, destaca el projecte Patrons d'assentament i d'ocupació territorial al Segre Mitjà. El Pla d'Almatà (segles VIII - XII), que es desenvolupa a partir de les excavacions arqueològiques al Pla d'Almatà.

A comarca, el museu avala i dóna suport a bona part de l'activitat arqueològica que es duu a terme a La Noguera, entre la que destaca les excavacions als jaciments de Monteró (Camarasa), Antona (Artesa de Segre), La Roca dels Bous (Sant Llorenç de Montgai), el castell de Tartareu (Les Avellanes i Santa Linya)...

El museu facilita les seves instal·lacions als investigadors de la comarca perquè puguin desenvolupar els seus projectes de recerca.

Educació

L'oferta pedagògica del museu inclou la visita a les sales estables i diferents itineraris a la ciutat de Balaguer, als monuments i als jaciments arqueològics. Les visites i els itineraris es realitzen en funció dels interessos del grup i del temps disponible i sempre van acompanyats d'un monitor. Alguns dels itineraris establerts inclouen proposta didàctica. Si voleu més informació no dubteu a contactar amb nosaltres.

Cicles inicial i mitjà d'educació primària

Cicle superior d'educació primària i educació secundària obligatòria

Contacta

(*) Camps obligatoris

Què és el Museu de la Noguera?

El Museu de la Noguera va ser fundat l'any 1983 amb la voluntat de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat de Balaguer i establir vincles de recerca i difusió entre la institució i el territori i amb la idea de ser una plataforma per entendre el nostre patrimoni i la nostra cultura des de les seves arrels, tant andalusines com feudals; i és que el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera, i especialment el de la ciutat de Balaguer, conforma un dels conjunts més importants d'aquesta època a Catalunya, tant per la quantitat com per la qualitat de les seves restes i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya.

Actualment, el Museu de la Noguera administra i organitza el patrimoni museístic de Balaguer  i procura la coordinació de l’activitat museística de tota la comarca i el desenvolupament al servei d’aquesta de les tasques de recerca, documentació, conservació i restauració, difusió i pedagogia del patrimoni integral de la comarca.

La seu actual compta amb sales d'exposició estable, sala d'exposicions temporals, botiga, biblioteca, sala de consulta, laboratoris i magatzems.

Descarregueu-vos el PDF de presentació a la nostra zona de descàrregues.

 

ESPAIS PATRIMONIALS

El Pla d'Almatà

El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l'antiga Al-Andalús, el país que els àrabs van fundar a la península Ibèrica durant els segles VIII i XV.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es creà a partir del segle X.

El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrades de tàpia. A intervevals irregulars s'alternaven 27 torres massisses de tàpia construïdes seguint la mateixa tècnica.

Madina Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina: la mesquita aljama, l'assoc o mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, però també gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina, o d'alóndecs, on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes entorn de carrers, que dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte i cementiris.

Les mesquita aljama estava situada on actualment es troba l'església del sant Crist i era un edifici fonamental: s'hi ensenyava doctrina, s'hi impartia justícia i s'hi celebraven les grans reunions públiques. Al voltant d'aquesta mesquita hi havia un gran cementiri.

El Parc Arqueològic del Pla d'Almatà correspon a una de les zones residencials del barri, on s'han excavat i musealitzat quatre cases i dos trams de carrers. Les excavacions arqueològiques han permès recuperar una important col·lecció d'objectes de la vida quotidiana que es poden veure al Museu de la Noguera.


 

 

Castell Formós

El castell de Balaguer és conegut com a Castell Formós des de la baixa edat mitjana. En coneixem la data de fundació gràcies  a l'historiador Ibn Hayyan, que recull el relat d'Isa b. Ahmad al-Rasi referent als fets que passen a la Marca Superior d'Al-Andalus l'any 284 de l'Hègira (897-898 dC): "Isa b. Ahmad informa: en aquest any del senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al - Qasi va atacar el castell d'Aura, a la demarcació de Barcelona, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic.  En trobar-se amb el comte d'aquesta regió, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pelós), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les seves tropes i aquest dia, en lluita, va donar a l'usurpador Anqadid un cop del qual va morir pocs dies després. Déu va posar de manifest en ell el gran favor que té cap als musulmans! El fill d'Anqadid, Sunyer, - al qui Déu maleeixi - va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes de Ramadà (octubre del 897dC), va començar Lubb b. Muhammad la construcció del hisn Balagi (castell de Balaguer), en els districtes de la llunyana Lleida."

A mitjan segle XI , s'edificà en el seu interior un palau que es decorà amb refinats ataurics realitzats sobre guix i policromats. El programa decoratiu principal es basa en motius vegetals i geomètrics, però també s'hi desenvolupen frisos epigràfics on es llegeixen fragments de l'al-Corà i motius zoomorfes com una harpia dotada de mans o un ocell.

Poc sabem de la distribució de les estances del palau, tret que una alberca regaria una zona enjardinada propera a una galeria d'arcuacions polilobulades i profusament decorades que miraria cap a la zona del riu Segre.

Amb la conquesta de principis de segle XII els comtes d'Urgell van ocupar l'antic palau i el convertiren en la seva residència. Al segle XIV s'hi realitzaren grans obres de reforma que comportaren la conversió de tota la zona nord en un gran jardí regat per canals d'aigua de ceràmica construïts a base d'alicatats i rajoles fabricades per artesans moriscos a Manises-Paterna, que donaven als nous espais un aire de continuïtat estilística amb l'antic palau andalusí.

El castell de Balaguer va ser destruït l'any 1413 arran de la guerra entre el darrer comte d'Urgell Jaume II el Dissortat i el rei Ferran I d'Antequera.

Història

El Museu Comarcal de la Noguera neix del conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Balaguer el dia 31 de gener de 1983, el qual fixava la transformació de l'antic Museu Municipal de Balaguer,  - situat primerament al Castell Formós i després a la segona planta de l’edifici de l’ajuntament - en museu comarcal.

L’acord entre l’Ajuntament de Balaguer i la Parròquia de Santa Maria de Balaguer va permetre que el Museu Comarcal passés a ocupar l’edifici de l’antiga església de Sant Josep, construcció de principis del segle XVIII, que malgrat tenir bastants problemes estructurals va permetre, desprès d’una remodelació, obrir les portes del museu el 22 de maig de 1987.  L’equipament contemplava els espais fonamentals de tot museu: magatzems, laboratori de restauració, sala de consulta-biblioteca, espais administratius i sala d’exposicions.
Durant dos anys la programació del museu es concentrà en una variada oferta d’exposicions temporals tant de producció pròpia com de foranies, alhora que es redactava la proposta temàtica de la Sala de Síntesi del museu que s’inaugurava a l’octubre de 1989.

La rellevància del  patrimoni andalusí i feudal  va ser un dels factors determinants de la creació del Museu Comarcal de la Noguera l'any 1983, sobretot a partir de 1982, any en què es van reempendre les excavacions arqueològiques al Castell Formós i es van començar les del Pla d’Almatà. Aquestes intervencions van significar el punt de partida de l'orientació museològica basada en una seu central i un seguit de radials entre els que hem de destacar els dos jaciments citats i el conjunt urbà de la pròpia ciutat. El Museu Comarcal de la Noguera es convertiria en el centre d'interpretació i de dinamització del patrimoni d'època medieval de la ciutat de Balaguer.

El mateix Departament de Cultura va entendre que el punt inicial d'aquest projecte passava per la construcció d'un edifici de nova planta, que havia de ser la seu central, i que va ser encomanat a l’equip format pels arquitectes Humbert Costas i Manel Gomez.  Les obres van començar el desembre de 1992.

El 25 de maig de 1995 s’inaugurava la nova seu a la plaça dels Comtes d’Urgell amb l’exposició “El Mestre de Balaguer (segle XVI)”, així com un dels radials previstos en el projecte, el Jardí Arqueològic del Castell Formós. Aquell mateix any el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat començava els tràmits per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional el Pla d’Almatà,  l’altre dels radials previstos 
El 19 d’abril de 1997 va ser inaugurada l’exposició de les sales estables del museu amb un muntatge que porta com a títol genèric: “Hisn Balagi-Balaguer. De la madina a la ciutat”.

Exposicions

Permanent

HISN BALAGI - BALAGUER: DE LA MADINA A La ciutat


El Museu de la Noguera és actualment un dels museus referents a Catalunya per entendre la petjada de l'islam i la societat que va resultar de les tres cultures que van conviure a l'al-Andalús de l'època medieval: musulmans, cristians i jueus.

Sota el títol  “Hisn Balagi-Balaguer: de la madina a la ciutat” les restes arqueològiques de madina Balaguer ens endinsen al territori i al context polític i cultural que va determinar la nostra història ara fa mil anys.

Al-Andalús i el comtat d'Urgell


Sota el títol Al-Andalús i el comtat d'Urgell, s'explica el marc territorial i polític del que fou la Marca Superior d'al-Andalús i els comtats catalans, fent especial esment en el  component social i ideològic de les tres cultures que van conviure a al-Andalús: musulmans, cristians i jueus. A partir de les restes arqueològiques exposades s'incideix en la cultura material pròpia del món andalusí,  i la del món feudal, representada pel comtat d'Urgell. Entre els materials exposats, destaca el conjunt arqueològic hispanovisigot del poblat de El Bovalar (Seròs, Segrià), possiblement el conjunt d'inicis del segle VIII més important de Catalunya, i entre el qual trobem una àmplia representació de ceràmiques, eines del camp, sivelles  i plaques de cinturó..., una copa de vidre i un conjunt monetari. L'àmbit exposa també la conquesta feudal i presenta les imatges que han arribat fins a nosaltres dels comtes d'Urgell, ja siguin pintades o esculpides, com el sarcòfag dels fills d'Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, del mestre Aloi de Montbrai.

Madina Balaguer


Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà són la base per explicar  madina Balaguer, la ciutat andalusina de Balaguer. La ciutat de Balaguer té el seu origen en un campament militar creat durant el segle VIII per controlar el riu Segre. A partir del segle X, les fonts escrites parlen de madina Balaguer: una ciutat amb cementiris, zones residencials, mesquites, banys, alfonacs, zones industrials, sòcs, alcásser i suda - la residència del governador - i un ampli territori al voltant agrícola i ramader. En aquesta època s'explota intensament l'or del riu Segre.
Madina Balaguer es va convertir en una pròspera ciutat on convisqueren musulmans, cristians i jueus. Les restes arqueològiques del jaciment del Pla d'Almatà i de la ciutat de Balaguer aporten moltes dades sobre la vida quotidiana i costums d'aquestes comunitats. Actualment, el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més important de Catalunya i un dels referents de la península. Els materials arqueològics exposats són un dels conjunts més singulars de la cultura andalusina dels segles VIII al XII.

Hisn Balagi


Hisn Balagi presenta el castell com a centre del poder, tant en època andalusina com en època comtal. Del moment andalusí, cal destacar les guixeries que decoraven el palau taifa (construït a mitjan segle XI) i que representen un dels pocs conjunts de l'arquitectura islàmica d'aquesta època a la península Ibèrica comparables amb les restes de l'Aljaferia de Saragossa o l'alcassaba de Màlaga: elements vegetals, zoomorfes i epigràfics s'entrellacen en un entramat d'arcuacions polilobulades que conserven restes de la pintura original feta a base de lapislàtzuli d'Afganistan o vermell de cinabri, entre altres. Després de la conquesta feudal de la ciutat, el palau es va convertir en residència dels comtes d'Urgell. De mitjan segle XIV, cal ressaltar les reformes que feren els comtes al palau, de les quals ens n'han pervingut alguns dels elements de doració arquitectònica o les restes de la vaixella comú i de luxe (ceràmica de reflex metàl·lic de Manises) o les conduccions d'aigua dels jardins del palau dels comtes d'Urgell realitzades a base d'alicatats i rajoles blaves de Manises-Paterna.

Ciutat de Balaguer


La conquesta de la ciutat andalusina per part del comte d'Urgell l'any 1105 va suposar la ruïna del nucli urbà i l'emigració de la població andalusina. La ciutat no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l'entrada del casal de Barcelona al front del comtat d'Urgell i que va suposar un gran impuls a un seguit d'obres públiques com l'església de santa Maria, el pont i el portal de sant Miquel, el monestir de sant Domènec... que embelliren la ciutat i que han dibuixat la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies. Un segon fet va tenir una repercussió cabdal en l'organització urbana: la sentència d'Alfons el Benigne segons la qual els jueus havien de viure junts però fora del clos murat i que va suposar la creació de la jueria, que es va construir en uns terrenys al sud del Mercadal que foren inclosos dins el nou recinte murat. Amb la conquesta de Balaguer per part del rei Ferran d,Antequera i la desaparació del comtat d'Urgell, la ciutat s'incorporà a la Corona d'Aragó i s'inicia la transició cap a l'edat moderna.

Temporals

L'ànima del silenci


 

EL RECONEGUT ESCULTOR ANTONI BOLEDA ARRIBA AL MUSEU DE LA NOGUERA A TRAVÉS D'UNA RETROSPECTIVA ORGANITZADA PER L'INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS

La mostra "L'ànima del Silenci", d’Antoni Boleda, intenta atansar-se a les distintes vessants polifacètiques i estils que aquest escultor ponentí ha anat desenvolupant al llarg de la seva carrera com a artista i com a professor.  Veurem la seva formació en l’ofici d’escultor a través dels dibuixos, els esbossos amb fang, les primeres talles en pedra i fusta…, que demostren el talent d’un jove Antoni davant el domini del dibuix, primer, i del volum i l’espai, després. Són obres on el mestratge de professors com Enric Monjo, primer, i Joan Rebull i Ferrant Bernat després, l’estimulen a obrir un camí en el món de l’art que ja mai més abandonarà. És el moment on, amb l’ajut i suport del seu pare, comença a presentar-se i guanyar primers premis en concursos d’àmbit estatal.

Com  en molts dels artistes de la seva generació, hi va haver un procés posterior on va començar a simplificar les figures, arribant moltes vegades a processos d’abstracció on el gest o la proporció ens insinua el possible punt de partida, una constant que s’anirà repetint al llarg de la seva dilatada carrera perquè si una cosa és curiosa és que, al contrari de molts dels artistes del segle XX, no renuncia mai ni a una opció ni a l’altra, fet que el fa quasibé únic, sobretot en una època de “tendències” i “malentesos” postmodernistes. Són obres, tant en les exemptes com en els relleus, amb temàtiques universals de nus, parelles, esports… i realitzades amb materials tant diversos com la terracota, bronze, pedra (sorra de Verdú, marbre de Carrara, pedra de Calatorao, travertins…), fusta (“sapelli”, plataner, cirerer…), plàstics (metacrilat, polietilè…).

Antoni Boleda ens ofereix una àmplia mostra dels seus treballs des de les escultures abstractes, simplificades o minimalistes a les funcionals, pedagògiques o obres públiques.

Una exposició sorprenent que arriba al museu de la Noguera de la mà de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Cada dijous al matí l'escultor, Antoni Boleda, estarà al museu per tal de fer tertúlia amb els visitants i acostar l'art de l'escultura al públic del museu.

Els serveis educatius del museu han preparat juntament amb l'escultor tallers didàctics per a les escoles que ho sol·licitin i també tallers accessibles per als col·lectius que així ho requereixin.

La mostra es podrà veure al museu de la Noguera entre l'1 d'abril i el 28 de maig.  

 

 

- (duplicate)

Temporals anteriors

Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol


L'exposició "Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol" vol ser un repàs a la història del futbol de la capital de La Noguera, des de la seva arribada el 1916, amb la fundació de Bargusios Societat de Football fins als nostres dies. Una història que no es pot deslligar de la història de la ciutat, ja que els èxits i els fracassos esportius, els projectes del club i els seus protagonistes, van molt lligats als esdeveniments socials, culturals i fins i tot que viu a Balaguer. Una història on els verdaders protagonistes són els futbolistes, els entrenadors i els presidents i directius de diferents èpoques del club; els diferents camps de futbol de la ciutat i sobretot les moltes anècdotes que han succeït durant els darrers cent anys.

L'exposició repassa els inicials anys vint la primera meitat de la dècada dels anys trenta del segle passat, abans de la guerra civil, quan el futbol compartia cartell amb el ciclisme i la boxa; la paràlisi esportiva durant la guerra civil i els durs anys de la postguerra quan es va fundar el CF. Balaguer de les cendres de la Unión Deportiva Balaguer; el primer ascens a Tercera Divisió la temporada 1956-57 amb un equip fet de jugadors locals; els gloriosos anys seixanta; la travessa del desert dels setanta i principis dels vuitanta i el retorn a la Tercera Divisió; l'època triomfal dels noranta amb quatre play-off d'ascens a SegonaB disputats i fins el 2001, quan s'aconsegueix la Copa Catalunya davant del Barça de la mà del president Catalino Tenorio i de l'entrenador Carles Viladegut. Finalment, l'època actual en què sota el lema "el futur el tenim a casa" el club ha passat per diferents etapes, algunes més bones que altres, fins a arribar als nostres dies.

 

 

Mostran 1 a 6 de 12 Registres

Centres d'interpretació

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre  i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.

 

El Molí de l'Esquerrà


El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu.
El molí estava format per un soterrani, on hi havia ubicada la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes.

L'or del Segre al llarg de la història


En aquest espai, a través de diferents plafons i vitrines, envoltats per una ambientació d'un bosc de ribera o bultra, es fa un recorregut històric per l'explotació de l'or al riu Segre, documentada ja des d'època romana a la Cerdanya, però que tingué moments d'especial activitat en època andalusina i posteriorment als segles XVI i XVII, quan es començà a utilitzar el mercuri com a amalgamant per poder extreure l'or de l'arena.

La Recerca de l'or


La recerca d'or és realitza a la sala dels safareigs distribuïda en dos espais a diferent nivell. El primer està destinat als més petits i el precedeix un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en la recerca i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Aquí els nens i nenes poden fer una pràctica de recerca d’or en uns safareigs adaptats.

Una col·lecció d’àbacs de diferents materials i èpoques d’arreu del món dóna pas al segon espai, destinat al públic en general, on el visitant pot realitzar un taller de recerca d'or amb l'àbac i arena aurífera del Segre.

Al costat dels safareigs el visitant pot consultar uns dossiers  sobre la història i la tècnica de la recerca d’or al Segre i a diferents zones auríferes d'altres continents del món.

Visita Virtual


Descobrim...

Horari i preus


HORARI

D'octubre a març

De dimarts a diumenge i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat

 

D'abril a setembre

De dimarts a divendres de 10 a 14 h
Dissabtes d'11 a 14 h i de 18 a 20 h  
Diumenges i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat

Visites concertades i grups: 973 448 668

 

PREUS

Bosseta de 100 gr d'arena amb 25 mg de partícules d'or i vial de plàstic per guardar-les: 3,00 €

Compra una bosseta i comença l'aventura dels autèntics buscadors d'or!  


Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebook i twitter

Adreça


Av. Comte Jaume d'Urgell, 12
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 44 86 68

ordelsegre@balaguer.cat

Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 42.46 N
Long. 0º 48' 33.33 E

Horari Setmana Santa 2017


Durant la Setmana Santa viu l'experiència dels autèntics buscadors d'or del Segre.

Recerca d'or en família: Visita guiada i taller de recerca d'or sense reserva prèvia.

HORARIS:

Dilluns 10 d'abril  a les 11, 12 i 13 h i a les 17, 18 i 19 h
Dimarts 11 d'abril a les 11, 12 i 13 h i a les 17, 18 i 19 h
Dimecres 12 d'abril a les 11, 12 i 13 h i a les 17, 18 i 19 h
Dijous 13 d'abril a les 11, 12 i 13 h i a les 17, 18 i 19 h
Divendres 14 d'abril a les 11, 12 i 13 h
Dissabte 15 d'abril a les 11, 12 i 13 h i a les 17, 18 i 19 h
Diumenge 16 d'abril  a  les 11, 12 i 13 h
Dilluns de Pasqua  TANCAT

No cal reserva prèvia

Més informació al 973 44 86 68 i a ordelsegre@balaguer.cat

Segueix les nostres activitats durant la Setmana Santa a facebook i  twitter

 

Seró.Espai Transmissor

Els Reguers de Seró


Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 va posar al descobert les restes espectaculars d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.

El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.

El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.

Les estàtues-menhirs


Les estàtues-menhirs de Seró són unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que representen les vestimentes dels personatges figurats (túniques, capes i mantells, cinturó, sivella...). Entre les restes escultòriques trobem els fragments que constituirien, amb els aproximadament 7 metres d'alçada global estimada, l'estàtua-menhir més alta d'Europa.

Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.

Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.

Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.

L'edifici


Es parteix de la comprensió i reflexió sobre els mitjans i sistemes constructius propis de l´entorn en que es situa l´obra, en una zona agrícola molt prolífera al peu del Pre-Pirineu, on els habitants acostumen a resoldre les necessitats més bàsiques des d´una actitud espontània en relació a les condicions dels materials i a la seva aplicació. El projecte proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material d’acabat. Sense necessitat de “revestir”, materials que normalment resten ocults en acabar una obra, aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la relació amb el context, són dotats d’un nou significat.

A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica ... Finalment iniciem l’accés a la cambra de les mil·lenàries esteles...Un recorregut  en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent,...envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira... va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic  es va disgregant, i en arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles,...silenci...s’alenteix  el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d’argila que mostra  l’empremta que deixa al passar cada visitant...tranquil·lament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuament amb altres..., poc a poc s’intensifiquen la llum i els sons, fins que l’horitzó d’un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de la Noguera.

L’edifici Seró. Espai Transmissor va guanyar el premi FAD d'arquitectura l'any 2013 i va ser una de les tres obres escollides per representar Catalunya a la 14 Biennal d'Arquitectura de Venècia de l'any 2014.

 

ADREÇA


C. Escoles, 2.  SERÓ 25739 (La Noguera, Lleida)

Tel. 661224195

info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat

 

Més informació sobre els horaris i preus

Més informació sobre visites guiades

Horari


TANCAT: 25 de desembre, 1 de gener i 6 de gener

TANCAT: El centre romandrà tancat durant tot el mes de febrer de 2017

La resta de dies l'horari és l'habitual

Visites dissabtes, diumenges i festius a les 11 h, 12 h i 13 h 


Entre setmana, visites concertades adreçant-vos als telèfons:
- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 18 a les 20 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)

o al correu electrònic:  reserves@seroespaitransmissor.cat

Preus


Normal: 5€
Reduït: 4€ (jubilats, estudiants i grups)
Escolar: 3€
Menors 12 anys gratuït

Més informació sobre els horaris i preus
M
és informació sobre visites guiades

BIBLIOTECA

Llibres

Les diferents activitats organitzades i promogudes pel Museu de la Noguera (exposicions, excavacions arqueològiques, reculls etnogràfics, recerca...) han permès generar una prolífica producció intel·lectual que s'ha aplegat en un important esforç editorial.

Mostran 1 a 6 de 13 Registres

Retalls d'art

Retalls d'art és el col·leccionable del patrimoni artístic de Balaguer.
Podeu recollir la carpeta i les fitxes gratuïtament a museu o, si ho preferiu, us les podeu descarregar aquí

Mostran 1 a 6 de 9 Registres

Altres

Zona de descàrrega de PDF informatius.

Bibliografia

Ruta literària per Balaguer




Elaborada per Llorenç Soldevila i Balart Amb el suport de l’Ajuntament de Balaguer 19 d’abril de 2015
Descarrega la ruta

Germans Pla. Les arrels i la memòria




Orial Perez Treviño
Vegeu informació de l'exposició
Vegeu catàleg

BALAGUER: URBANISME ENTRE DUES CULTURES


ALÒS, C.: "Balaguer, urbanisme entre dues cultures", Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum I:  Monògrafic. la ciutat, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 165-178.
Vegeu article

EL PLA D'ALMATÀ (BALAGUER, LA NOGUERA): DE CAMPAMENT MILITAR A MEDINA


CAMATS, A.; MONJO, M.; MULET, M.; SOLANES, E. (2015). "El Pla d'Almatà (Balaguer, La Noguera): de campament militar a medina, Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum II: Intervencions arqueològiques 2010-2014: món rural, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 623-633.
Vegeu article

Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, Catalogne): un nouveau mégalithe avec des statues-menhirs anthropomorphes sculptées en réemploi


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. MARTÍNEZ, P. (2010). "Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, Catalogne): un nouveau mégalithe avec des statues-menhirs anthropomorphes sculptées en réemploi", Statues-menhirs et pierres levées du Néolithique à aujour d'hui, Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Vegeu article

Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final - Calcolítico catalán: singularidades y vínculos con la estatuaris del Midi francés


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. MARTÍNEZ, P. (2010). "Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final - Calcolítico catalán: singularidades y vínculos con la estatuaris del Midi francés", Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Vegeu article

Les cases andalusines del Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)


ALÒS, C.; CAMATS, A.; MONJO, M.; SOLANES, E. (2008). "Les cases andalusines del Pla d'Almatà". Tribuna d'Arqueologia 2006, Departament de Cultura i mitjans de comunicació, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2008, p. 273 - 290

Vegeu article

Intervencions arqueològiques al Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)


GIRALT, J.; BENSENY, J.; CAMÍ, A.: "Intervencions arqueològiques al Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)". Tribuna d'Arqueologia 1993-1994, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 107-123

Vegeu article

"Pethrographic study of the tumular cist with carved steles of Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida, Catalonia)"


GARCIA-VALLÈS, M.; AULINAS, M.; LÓPEZ, JB.; MOYA, A. (2012). "Pethrographic study of the tumular cist with carved steles of Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida, Catalonia)".  Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedins of the IX Association for the Study of marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA) Conference (Tarragona 2009), Tarragona, ICAC, 2012, Documenta, 23, p. 183-189.
Vegeu article

"Patinas developed in environmental burial conditions: the Neolithic steles of Reguers de Seró (Lleida, Spain)"


GARCIA-VALLÈS, M.; AULINAS, M.; LÓPEZ, J. B.; MOYA-GARRA, A. (2010). "Patinas developed in environmental burial conditions: the Neolithic steles of Reguers de Seró (Lleida, Spain)". Environmental Science and Pollution Research, 17, p. 1287-1299.
Vegeu article

"Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l’art megalític de Catalunya"


MOYA, A.; MARTÍNEZ, P.; LÓPEZ, JB. (2010) Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l’art megalític de Catalunya, Cypsela, 18, 2010, p. 11-41.
Vegeu article

"La cista tumular amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): Una aportació insòlita dins l’art megalític peninsular i europeu" (duplicate)


LÓPEZ, JB.; MOYA, A.; ESCALA, O.; NIETO. A. (2010). "La cista tumular amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): Una aportació insòlita dins l’art megalític peninsular i europeu", Tribuna d’Arqueologia 2008-2009, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2010, p. 87-125.
Vegeu article

"Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida) i les evidències d’un grup escultòric singular del megalitisme català: el grup de Seró"


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. (2010). "Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida) i les evidències d’un grup escultòric singular del megalitisme català: el grup de Seró". 2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès). La prehistòria avui al prepirineu lleidatà, Solsona, Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2010, p. 63-80.
Vegeu article

¿La primera orfebrería del nordeste de la Península Ibérica? Nuevas aportaciones a partir de la cuenta áurea de Cau del Tossal Gros (Torruella de Montgrí, Baix Empordà, Girona)


SORIANO, I.; SOLER, J.; SOLER, N. (2012).  "¿La primera orfebrería del nordeste de la Península Ibérica? Nuevas aportaciones a partir de la cuenta áurea de Cau del Tossal Gros (Torruella de Montgrí, Baix Empordà, Girona), Trabajos de Prehistoria, 69, núm. 1, CSIC, Madrid, gener-juny 2012, p. 149-161

Vegeu article

En premsa

Biblioteca i sala de consulta

La biblioteca / sala de consulta del museu és un servei de suport a la recerca i la formació.
El museu disposa d'un important fons bibliogràfic, especialitzat en història - sobretot antiga i medieval - , història de l'art, arqueologia i arqueologia medieval, entre la qual és destacable el nombre de títol dedicats a al-Andalús.
Destaca també la col·lecció de publicacions d'àmbit local i comarcal i compta amb una hemeroteca especialitzada en història de l'art, història i arqueologia.
La biblioteca està oberta a investigadors, professors, estudiants de secundària, batxillerat i universitaris i a tot el públic  interessat.

Activitats

Activitats

Anteriors

Mostran 1 a 6 de 7 Registres

Col·leccions

Fons arqueològic


El fons arqueològic està format per l’antic fons del Museu Municipal de Balaguer amb els materials arqueològics procedents de les excavacions realitzades entre els anys 1969 i 1973 al Castell Formós i altres materials provinents de diferents intervencions realitzades a Balaguer i a La Noguera amb posterioritat al Decret 155/81 d’11 de juny pel qual s’aprovava la normativa d’excavacions arqueològiques a Catalunya.  

Del fons destaca la col·lecció de materials andalusins procedents del jaciment arqueològic del Pla d'Almatà o de les diferents intervencions urbanes realitzades a madina Balaguer, que conformen un dels conjunts més significatius i excepcionals de la Catalunya medieval dels segles X i XI. A aquests cal afegir, també d'aquesta època, els materials procedents del Castell Formós, antic palau andalusí convertit a partir de la conquesta de la ciutat de Balaguer en residència dels comtes d'Urgell.

D'entre els materials prehistòrics cal destacar els jaciments de la Roca dels Bous de Llorenç de Montgai, de la Cova Gran de Santa Linya i de la Cova de l'Estret de Tragó; els materials protohistòrics de La Pedrera  de Vallfogona de Balaguer o La Colomina de Gerb; i els materials hispanovisigots del poblat El Bovalar de Serós o de la necròpolis de Palous de Camarasa. 

Fons d'art


El fons d’art inclou col·leccions dels segles XIV-XVII i fins al  segle XX. Quant a les primeres, cal destacar les taules atribuïdes al Mestre de Vielha (segle XV) i les del Mestre de Balaguer (primer quart del segle XVI).
La col·lecció d’art contemporani prové en gran mesura del dipòsit del fons d’art de l’Ajuntament de Balaguer on destaca principalment el fons del pintor balaguerí Francesc Borràs.  Entre altres pintors també hi són representats Viola, Ràfols Casamada, Eduard Alcoy, Rosa Siré, Jaume Minguell, etc., i artistes balaguerins com Marcel·lí Bergé, Andreu Saiz, Josep M. Llobet, Antoni Collado, etc.

Mostran 1 a 6 de 7 Registres

Fons etnogràfic


El Museu de la Noguera fa una tasca de recull i restauració d'objectes de la vida quotidiana que arriben procedents de diferents donacions. La col·lecció compta principalment amb utillatge de cuina i de rebost dels segles XIX i XX. S'inclou també en aquesta col·lecció una sèrie d'elements de vestuari litúrgic i quotidià de segles XVIII-XIX.

Museu

Preus


Entrada individual: 3,10 €
Tarifa reduïda: 2,05 €/persona (aplicable a: grups mínim 10 persones, jubilats, estudiants a partir de 16 anys, aturats, titulars del carnet jove)
Entrada gratuïta: menors de 16 anys, socis ICOM, AMC, AdAC, SCA i els dies 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) i 9 de novembre (Festes del St. Crist)
Servei de visites guiades prèvia reserva.

Horari


De dimarts a dissabte d'11 h a 14 h i de 18 h a 20 h
Diumenges i festius de 10 h a 14 h
*Tancat: els dilluns no festius, 25 i 26  de desembre, 1 i 6  de gener i Dilluns de Pasqua

Monuments

Horari


Parc arqueològic del Pla d'Almatà / Muralles gòtiques / Observatori de la Guerra Civil
Claustre de St Domènec / 
Església de Santa Maria / Santuari del Sant Crist

Del 16 de setembre al 30 de juny
Dissabtes, diumenges i festius de 11 h a 14 h

Del 1 de juliol al 15 de setembre
De dimarts a diumenge de 11 h a 20 h

Castell Formós
Tancat temporalment per restauració i adequació de les restes arqueològiques

*L'entrada als monuments es gratuïta

Visites guiades

Preus


Visita a l'exposició permanent del museu "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"
Durada aproximada: 1,30 h
Preu: 5 €/persona (mínim 10 persones)

Visita guiada a la ciutat "De la madina a la ciutat" i/o monument a determinar: ciutat antiga, muralles medievals, església gòtica de Santa Maria, observatori de la Guerra Civil, parc arqueològic del Pla d'Almatà

Modalitats:
Durada aproximada 4 hores
Preu: 8 €/persona
(mínim 10 persones)

Durada aproximada 3 h
Preu: 6 €/persona
(mínim 10 persones)

Durada aproximada 1,30 h
Preu: 5 €/persona
(mínim 10 persones)

 

Visita al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre i visita a la ciutat o a l'exposició "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"

Durada aproximada 2 h

Preu: 3 € / persona (mínim 10 persones)

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

Preus


Inclouen la visita guiada, el taller de recerca d'or i un vial de plàstic per guardar les partícules d'or del Segre.

Bosseta de 100 g d'arena i 25 mg d'or: 3 €

Compra una bosseta i comença l'aventura dels autèntics buscadors d'or!  

Horari


D'octubre a març

De dimarts a diumenge i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat


D'abril a setembre

De dimarts a divendres de 10 a 14 h
Dissabtes d'11 a 14 h i de 18 a 20 h  
Diumenges i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat

Visites concertades i grups: 973 448 668

Més info.

Seró. Espai Transmissor

Preus


Normal: 5 €
Reduït: 4 € (jubilats, estudiants i grups)
Escolar: 3 €
Menors 12 anys gratuït.

Recerca

El Museu de la Noguera promou i dóna suport a la recerca i a la conservació del patrimoni arqueològic i històric de la ciutat de Balaguer  i de la comarca de La Noguera.

Entre les línies de recerca del museu, destaca el projecte Patrons d'assentament i d'ocupació territorial al Segre Mitjà. El Pla d'Almatà (segles VIII - XII), que es desenvolupa a partir de les excavacions arqueològiques al Pla d'Almatà.

A comarca, el museu avala i dóna suport a bona part de l'activitat arqueològica que es duu a terme a La Noguera, entre la que destaca les excavacions als jaciments de Monteró (Camarasa), Antona (Artesa de Segre), La Roca dels Bous (Sant Llorenç de Montgai), el castell de Tartareu (Les Avellanes i Santa Linya)...

El museu facilita les seves instal·lacions als investigadors de la comarca perquè puguin desenvolupar els seus projectes de recerca.

Visites guiades

El Museu de la Noguera ofereix la possibilitat de realitzar les visites als seus espais guiades per historiadors i especialistes.
Les visites inclouen les sales permanents, els monuments, el Centre d'Interpretació de l'Or del Segre, els jaciments arqueològics o la mateixa ciutat de Balaguer i es confeccionen en funció dels interessos i del temps disponible dels visitants.
Les visites es realitzen prèvia reserva.

Itineraris


Visita a l'exposició permanent del museu "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"
*Consulteu els preus

Visita guiada a la ciutat "De la madina a la ciutat" i/o monument a determinar: ciutat antigia, muralles medievals, església gòtica de Santa Maria, observatori de la Guerra Civil, jaciment arqueològic del Pla d'Almatà
Modalitats:
Durada aproximada 4 hores
Durada aproximada 3 h
Durada aproximada 2 h
*Consulteu els preus

Visites guiades al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
El Centre d’Interpretació de l’Or del Segre ofereix la possibilitat de dur a terme la visita guiada a l’espai expositiu i un taller de recerca d'or a l'espai dels safareigs.
Modalitats:
Visita i taller: Es facilita a cada visitant un àbac amb  una bosseta d’arena aurífera del riu Segre i s’ensenya com separar l'or de l'arena. Els visitants poden endur-se les palletes d’or que trobin dins d'una proveta que facilita el Centre.
*Consulteu els preus

Visites guiades a Seró. Espai Transmissor
Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
Diumenges i festius a les 11h, 12h i 13 h
Entre setmana, visites concertades als telèfons:
Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 18 (de 9 a 14 h)
Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 18 a les 20 h)
*Consulteu els preus

Formulari de contacte

(*) Camps obligatoris

Botiga

Mostran 1 a 6 de 19 Registres

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).

Forma de pagament


El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.

Enviament


L'enviament queda subjecte a l'agència encarregada de l'expedició.

Formulari botiga

(*) Camps obligatoris

Contacte

On estem?


Plaça dels Comtes d'Urgell, 5
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 445 194
F. 973 445 053
A/e: museu@balaguer.net

Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 18.55 N
Long. 0º 48' 17.35 E
Ruta GPS:
@41.788487,0.804834

Contacta

(*) Camps obligatoris

L'usuari pot exercir el seu dret de rectificació, cancel·lació i oposició que li atorga la vigent Llei orgànica de protecció de dades (Llei 15/1999, de 13 de desembre) sol·licitant-ho personalment, per telèfon, per correu, fax o correu electrònic al Museu de la Noguera.

Llibres

Les diferents activitats organitzades i promogudes pel Museu de la Noguera (exposicions, excavacions arqueològiques, reculls etnogràfics, recerca...) han permès generar una prolífica producció intel·lectual que s'ha aplegat en un important esforç editorial.

Mostran 1 a 6 de 13 Registres

Retalls d'art

Retalls d'art és el col·leccionable del patrimoni artístic de Balaguer.
Podeu recollir la carpeta i les fitxes gratuïtament a museu o, si ho preferiu, us les podeu descarregar aquí

Mostran 1 a 6 de 9 Registres

Altres

Zona de descàrrega de PDF informatius.

Bibliografia

Ruta literària per Balaguer




Elaborada per Llorenç Soldevila i Balart Amb el suport de l’Ajuntament de Balaguer 19 d’abril de 2015
Descarrega la ruta

Germans Pla. Les arrels i la memòria




Orial Perez Treviño
Vegeu informació de l'exposició
Vegeu catàleg

BALAGUER: URBANISME ENTRE DUES CULTURES


ALÒS, C.: "Balaguer, urbanisme entre dues cultures", Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum I:  Monògrafic. la ciutat, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 165-178.
Vegeu article

EL PLA D'ALMATÀ (BALAGUER, LA NOGUERA): DE CAMPAMENT MILITAR A MEDINA


CAMATS, A.; MONJO, M.; MULET, M.; SOLANES, E. (2015). "El Pla d'Almatà (Balaguer, La Noguera): de campament militar a medina, Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum II: Intervencions arqueològiques 2010-2014: món rural, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 623-633.
Vegeu article

Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, Catalogne): un nouveau mégalithe avec des statues-menhirs anthropomorphes sculptées en réemploi


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. MARTÍNEZ, P. (2010). "Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, Catalogne): un nouveau mégalithe avec des statues-menhirs anthropomorphes sculptées en réemploi", Statues-menhirs et pierres levées du Néolithique à aujour d'hui, Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Vegeu article

Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final - Calcolítico catalán: singularidades y vínculos con la estatuaris del Midi francés


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. MARTÍNEZ, P. (2010). "Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final - Calcolítico catalán: singularidades y vínculos con la estatuaris del Midi francés", Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Vegeu article

Les cases andalusines del Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)


ALÒS, C.; CAMATS, A.; MONJO, M.; SOLANES, E. (2008). "Les cases andalusines del Pla d'Almatà". Tribuna d'Arqueologia 2006, Departament de Cultura i mitjans de comunicació, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2008, p. 273 - 290

Vegeu article

Intervencions arqueològiques al Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)


GIRALT, J.; BENSENY, J.; CAMÍ, A.: "Intervencions arqueològiques al Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)". Tribuna d'Arqueologia 1993-1994, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 107-123

Vegeu article

"Pethrographic study of the tumular cist with carved steles of Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida, Catalonia)"


GARCIA-VALLÈS, M.; AULINAS, M.; LÓPEZ, JB.; MOYA, A. (2012). "Pethrographic study of the tumular cist with carved steles of Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida, Catalonia)".  Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedins of the IX Association for the Study of marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA) Conference (Tarragona 2009), Tarragona, ICAC, 2012, Documenta, 23, p. 183-189.
Vegeu article

"Patinas developed in environmental burial conditions: the Neolithic steles of Reguers de Seró (Lleida, Spain)"


GARCIA-VALLÈS, M.; AULINAS, M.; LÓPEZ, J. B.; MOYA-GARRA, A. (2010). "Patinas developed in environmental burial conditions: the Neolithic steles of Reguers de Seró (Lleida, Spain)". Environmental Science and Pollution Research, 17, p. 1287-1299.
Vegeu article

"Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l’art megalític de Catalunya"


MOYA, A.; MARTÍNEZ, P.; LÓPEZ, JB. (2010) Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l’art megalític de Catalunya, Cypsela, 18, 2010, p. 11-41.
Vegeu article

"La cista tumular amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): Una aportació insòlita dins l’art megalític peninsular i europeu" (duplicate)


LÓPEZ, JB.; MOYA, A.; ESCALA, O.; NIETO. A. (2010). "La cista tumular amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): Una aportació insòlita dins l’art megalític peninsular i europeu", Tribuna d’Arqueologia 2008-2009, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2010, p. 87-125.
Vegeu article

"Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida) i les evidències d’un grup escultòric singular del megalitisme català: el grup de Seró"


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. (2010). "Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida) i les evidències d’un grup escultòric singular del megalitisme català: el grup de Seró". 2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès). La prehistòria avui al prepirineu lleidatà, Solsona, Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2010, p. 63-80.
Vegeu article

¿La primera orfebrería del nordeste de la Península Ibérica? Nuevas aportaciones a partir de la cuenta áurea de Cau del Tossal Gros (Torruella de Montgrí, Baix Empordà, Girona)


SORIANO, I.; SOLER, J.; SOLER, N. (2012).  "¿La primera orfebrería del nordeste de la Península Ibérica? Nuevas aportaciones a partir de la cuenta áurea de Cau del Tossal Gros (Torruella de Montgrí, Baix Empordà, Girona), Trabajos de Prehistoria, 69, núm. 1, CSIC, Madrid, gener-juny 2012, p. 149-161

Vegeu article

En premsa

L'ànima del silenci


Escultures d'Antoni Boleda

Inauguració: dissabte 1 d'abril a les 19 h

Més informació

Biblioteca i sala de consulta

La biblioteca / sala de consulta del museu és un servei de suport a la recerca i la formació.
El museu disposa d'un important fons bibliogràfic, especialitzat en història - sobretot antiga i medieval - , història de l'art, arqueologia i arqueologia medieval, entre la qual és destacable el nombre de títol dedicats a al-Andalús.
Destaca també la col·lecció de publicacions d'àmbit local i comarcal i compta amb una hemeroteca especialitzada en història de l'art, història i arqueologia.
La biblioteca està oberta a investigadors, professors, estudiants de secundària, batxillerat i universitaris i a tot el públic  interessat.

A TAULA!


Peça d'abril: Morter de la Jueria de Balaguer s.XV
Presentació: diumenge 2 d'abril de 2017 a les 12 h
Més informació

SETMANA SANTA: RECERCA D'OR EN FAMÍLIA


Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
Visita guiada i taller de recerca d'or
Del 10 al 16 d'abril de 2017
 

La biblioteca / sala de consulta del museu és un servei de suport a la recerca i la formació.
El museu disposa d'un important fons bibliogràfic, especialitzat en història - sobretot antiga i medieval - , història de l'art, arqueologia i arqueologia medieval, entre la qual és destacable el nombre de títol dedicats a al-Andalús.
Destaca també la col·lecció de publicacions d'àmbit local i comarcal i compta amb una hemeroteca especialitzada en història de l'art, història i arqueologia.
La biblioteca està oberta a investigadors, professors, estudiants de secundària, batxillerat i universitaris i a tot el públic  interessat.

A LA RECERCA DEL SOMNI DE MARIAM


Vols trobar or?
Més informació

Balaguer Medieval. La ciutat daurada


Descobreix-la!

Seró. Espai Transmissor


Més informació

Ruta literària per Balaguer




Elaborada per Llorenç Soldevila i Balart Amb el suport de l’Ajuntament de Balaguer 19 d’abril de 2015
Descarrega la ruta

VESTIR LA MODA. Modes de vestir a les terres de Lleida (segles XVIII-XX)


A les col·leccions dels museus lleidatans s'hi conserven diferents peces d'indumentària, principalment dels segles XVIII, XIX i XX, que permeten veure, a través del vestuari de la població, el procés de canvi social i econòmic que es va viure a Europa en aquella època. Són objectes conservats per les famílies com a béns preuats que han passat de generació en generació i que finalment han arribat, a través de donacions, als museus de cada territori. Aquesta exposició produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran pretén donar a conèixer aquests fons i difondre la tasca que s'està fent des de les institucions museístiques del país pel que fa a la documentació, conservació, estudi  i difusió del patrimoni de les terres de Lleida i, per extensió, de Catalunya. La mostra pretén doncs donar a conèixer un moment de canvi en la indumentària que és clau per entendre com ens vestim avui en dia.

La Revolució Francesa (1789-1799) i la Revolució Industrial foren els dos processos que van marcar un abans i un després, ja que van provocar el desenvolupament de nous sistemes de producció i comerç. Un dels sectors que va sofrir transformacions importants va ser el de la indústria tèxtil pels canvis en els processos d'elaboració, abans artesanals i ara mecànics. Al nostre país també es va patir aquest canvi, al mateix nivell que a Anglaterra o França, que foren els centres més influents. Mostra d’això és que el 1767 a Catalunya es va crear la primera fàbrica d’indianes, teixit de cotó estampat per una sola cara. El 1832 els germans Bonaplata obriren a Barcelona la primera fàbrica que feia servir la màquina de vapor per moure de manera mecànica les màquines de teixir i de filar. El vestit i tot el que hi feia referència va formar part activament d'aquest procés cap a una manera de fer i d’actuar que encara perdura avui en dia. Les terres lleidatanes, des del Pirineu fins a la Plana, no van quedar fora d'aquest procés i lentament es va anar implantant la moda tal i com la coneixem avui en dia. El procés però va ser lent i desigual.

En aquesta exposició s'exhibeixen una seixantena de peces dels segles XVIII, XIX i inicis del XX que procedeixen dels fons del Museu de la Noguera (Balaguer), del Museu Comarcal de l'Urgell  (Tàrrega), del Museu Comarcal de Cervera (Cervera), del Museu de Lleida: diocesà i comarcal (Lleida) i de l'Ecomuseu de les valls d'Àneu (Esterri d'Àneu). S'hi poden veure des de peces de roba quotidianes fins a vestits de mudar, vestits de cerimònia i també complements. La mostra es complementa amb imatges i reproduccions d'obres d'art del museu d'Art Jaume Morera de Lleida en les quals es pot observar l'evolució en la manera de vestir a través de l'art i la fotografia. Diversos professionals dels museus lleidatans han treballat conjuntament en la realització d'aquest projecte.

La mostra ha estat comissariada per l'especialista Rosa Figueras i tindrà el següent calendari d'itinerància pels museus lleidatans:
- Museu de la Noguera - Balaguer: 31 de març al 8 de maig de 2016
- Museu Comarcal de Cervera: Del 18 de maig al 17 de juliol de 2016
- Ecomuseu de les valls d'Àneu: Del 24 de juliol al 30 de setembre de 2016
- Museu Comarcal de l'Urgell - Tàrrega: 28 de gener al 19 de març de 2017
- Museu de Lleida Diocesà i Comarcal: 2017

Nucli de làmines i gasteròpode marí perforat

Jaciment: Cova Gran (Santa Linya)
Material: sílex i closca
Cronologia: fa 39.000

A TAULA!

Alimentació i cuina als magatzems del Museu de la Noguera

Fins al 30 d'abril de 2017

 

 

GERMANS PLA. LES ARRELS I LA MEMÒRIA

Sales temporals del Museu de la Noguera.
Del 6 de novembre de 2015 al 28 de febrer de 2016

Sota el títol "Germans Pla. Les arrels i la memòria" es presenta al Museu de la Noguera una exposició fruit d'una recerca que la ciutat de Balaguer es devia a sí mateixa des de feia molts anys. Arran del concurs de cant líric "Germans Pla" que l'Associació Art-4 fa a la ciutat des de l'any 2002 i als treballs fets per estudiosos de la música com Josep Dolcet o el balaguerí Francesc Amorós, el nom dels germans Pla no ens és del tot desconegut, però la seva importància dins la història de la música i sobretot la seva vinculació amb la ciutat de Balaguer queda emboirada pel pas dels segles i l'oblit.

Qui eren els Germans Pla? Per què foren importants en el panorama musical europeu del segle XVIII? I sobretot, què tenien a veure amb Balaguer? Coneixem relativament poques dades objectives sobre aquests tres germans músics i compositors: que s'anomenaven Joan Baptista, Josep i Manuel;  que nasqueren durant el primer quart del segle XVIII i que a mitjan segle els trobem en diverses corts europees de Portugal, Anglaterra, França, Itàlia i Alemanya formant part de cors i orquestres; que també treballaren per a la cort del rei d'Espanya a Madrid i que  tocaven diversos instruments com l'oboè, la flauta, el psaltiri i el fagot i que contemporanis seus com J. Mainwaring, J.F.D. Schubart o B. Saldoni en publicaren excel·lents crítiques que han arribat fins a nosaltres. Hem conservat una part de les seves composicions que des de fa uns anys músics especialistes i institucions estan recuperant en un intent de salvaguardar aquest patrimoni. 

I què tenen a  veure amb Balaguer? Gràcies a una anotació en un llibre de matrimonis de l'Arxiu Parroquial d'Olot, datada el 7 d'abril de 1717, sabem que el pare dels tres músics, en Joan Baptista Pla, era natural de la ciutat de Balaguer i fill de Berthomeu Pla i la seva esposa Clotilde, pagesos de la ciutat.

La recerca feta pel Museu de la Noguera i dirigida pel musicòleg Oriol Pérez Treviño ens ha portat a revisar diversos arxius com l'Històric Comarcal de la Noguera, l'Arxiu Parroquial de Balaguer o l'Arxiu de la Comunitat de les Germanes Clarisses de Balaguer buscant aquestes arrels balaguerines dels Pla i intentant esbrinar qui van ser aquests pagesos anomenats Berthomeu i Clotilde Pla i el seu fill Joan Baptista i, sobretot, com aquest, que es declara també músic en la seva partida de matrimoni, va poder formar-se o tenir influències i inquietuds musicals en la Balaguer del segle XVIII. Aquestes inquietuds i coneixements serien els que va transmetre als seus tres fills que van esdevenir referents musicals a l'Europa de Haendel, Mozart, Haydn i Bach.

L'exposició "Germans Pla. Les arrels i la memòria" fa un recorregut pels tres personatges i la seva família i ens endinsa en la Balaguer del segle XVIII a través de peces de les col·leccions del Museu de la Noguera, algunes d'elles mai exposades, com la vaixella trobada durant les intervencions arqueològiques de l'any 2009 al solar de l'edifici dels Nous Jutjats de Balaguer al carrer Pintor Borràs. També s'exposen instruments de l'època prestats pel Museu de la Música de Barcelona. La recerca als arxius ens ha portat sorpreses com la presència de diverses partitures reutilitzades com a cobertes de llibres que també es poden veure a l'exposició.

I com no podia ser d'una altra manera, l'exposició ofereix la oportunitat d'escoltar la música dels Germans Pla amb les interpretacions que se n'han fet en els darrers anys per tal de recuperar-ne les composicions.

Paral·lelament a l'exposició, el museu oferirà també dos concerts, interpretats per músics de la ciutat amb música de l'època. I també dues conferències sobre l'Europa Musical dels germans Pla i sobre les figures d'aquests músics preeminents.

Veure catàleg de l'exposició >

Germans Pla. Les arrels i la memòria




Orial Perez Treviño
Vegeu informació de l'exposició
Vegeu catàleg

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre


Viu l'aventura dels autèntics buscadors d'or

Més informació

Urna d'incinerarió amb tapadora

Jaciment: La Colomina (Gerb)
Materials: ceràmica i pedra
Cronologia: 900-650 aC

EXPOSICIÓ: L'ÀNIMA DEL SILENCI. ESCULTURES D'ANTONI BOLEDA

Inauguració dissabte 1 d'abril a les 19 h

+ Info

L'OR DEL SEGRE. A LA RECERCA DEL SOMNI DE MARIAM

1r dissabte de cada mes

 



- TOTS ELS PRIMERS DISSABTES DE CADA MES (amb reserva prèvia) de les 10,30 a les 14 h

- DE DIMARTS A DIUMENGE AMB VISITA CONCERTADA PER A GRUPS D'UN MÍNIM DE 8 PERSONES

PREU:
Adults: 28,85 €
Menors de 12 anys: 8,25 €

El preu inclou:
* Visita guiada al Museu de la Noguera, passeig pel centre històric de Balaguer i visita al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
* Taller pràctic per aprendre a separar les palletes d'or de l'arena al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
* Cessió de l'equipament necessari per a la recerca d'or al riu.
* Taller de recerca d'or al riu Segre en un entorn incomparable.
* Degustació d'oli d'oliva dels molins de la Noguera i vi DO Costers del Segre durant l'activitat al riu.
* Obsequi d'un barret de buscador d'or i un vial per guardar les palletes d'or que trobi cadascú.


* Visita guiada a la part alta de Balaguer per veure: el jaciment andalusí del Pla d'Almatà, les muralles i l'església gòtica de Santa Maria i les restes del Castell Formós (aproximadament 3 h)
Consultar preus.

MÉS INFORMACIÓ I RESERVES AL MUSEU DE LA NOGUERA I AL CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE L'OR DEL SEGRE

Descarrega PDF Contacta

BALAGUER: URBANISME ENTRE DUES CULTURES


ALÒS, C.: "Balaguer, urbanisme entre dues cultures", Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum I:  Monògrafic. la ciutat, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 165-178.
Vegeu article

Arracades

Jaciment: La Colomina (Gerb)
Materials: bronze
Cronologia: 900-650 aC

Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol

Joan Bové Cortiella
Museu de la Noguera, 2016
146 pàgines, 21 x 24 x 2,5 cm
Català
Preu: 15 €

Ref. 022

Més informació

A TAULA!

Alimentació i cuina als magatzems del Museu de la Noguera

+ Info

L'ànima del silenci


 

EL RECONEGUT ESCULTOR ANTONI BOLEDA ARRIBA AL MUSEU DE LA NOGUERA A TRAVÉS D'UNA RETROSPECTIVA ORGANITZADA PER L'INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS

La mostra "L'ànima del Silenci", d’Antoni Boleda, intenta atansar-se a les distintes vessants polifacètiques i estils que aquest escultor ponentí ha anat desenvolupant al llarg de la seva carrera com a artista i com a professor.  Veurem la seva formació en l’ofici d’escultor a través dels dibuixos, els esbossos amb fang, les primeres talles en pedra i fusta…, que demostren el talent d’un jove Antoni davant el domini del dibuix, primer, i del volum i l’espai, després. Són obres on el mestratge de professors com Enric Monjo, primer, i Joan Rebull i Ferrant Bernat després, l’estimulen a obrir un camí en el món de l’art que ja mai més abandonarà. És el moment on, amb l’ajut i suport del seu pare, comença a presentar-se i guanyar primers premis en concursos d’àmbit estatal.

Com  en molts dels artistes de la seva generació, hi va haver un procés posterior on va començar a simplificar les figures, arribant moltes vegades a processos d’abstracció on el gest o la proporció ens insinua el possible punt de partida, una constant que s’anirà repetint al llarg de la seva dilatada carrera perquè si una cosa és curiosa és que, al contrari de molts dels artistes del segle XX, no renuncia mai ni a una opció ni a l’altra, fet que el fa quasibé únic, sobretot en una època de “tendències” i “malentesos” postmodernistes. Són obres, tant en les exemptes com en els relleus, amb temàtiques universals de nus, parelles, esports… i realitzades amb materials tant diversos com la terracota, bronze, pedra (sorra de Verdú, marbre de Carrara, pedra de Calatorao, travertins…), fusta (“sapelli”, plataner, cirerer…), plàstics (metacrilat, polietilè…).

Antoni Boleda ens ofereix una àmplia mostra dels seus treballs des de les escultures abstractes, simplificades o minimalistes a les funcionals, pedagògiques o obres públiques.

Una exposició sorprenent que arriba al museu de la Noguera de la mà de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Cada dijous al matí l'escultor, Antoni Boleda, estarà al museu per tal de fer tertúlia amb els visitants i acostar l'art de l'escultura al públic del museu.

Els serveis educatius del museu han preparat juntament amb l'escultor tallers didàctics per a les escoles que ho sol·licitin i també tallers accessibles per als col·lectius que així ho requereixin.

La mostra es podrà veure al museu de la Noguera entre l'1 d'abril i el 28 de maig.  

 

 

- (duplicate)

Museu

EL PLA D'ALMATÀ (BALAGUER, LA NOGUERA): DE CAMPAMENT MILITAR A MEDINA


CAMATS, A.; MONJO, M.; MULET, M.; SOLANES, E. (2015). "El Pla d'Almatà (Balaguer, La Noguera): de campament militar a medina, Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum II: Intervencions arqueològiques 2010-2014: món rural, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 623-633.
Vegeu article

Sivella de cinturó

Jaciment: Necròpolis de Palous (Camarasa)
Material: bronze
Cronologia: 2a meitat segle VII - inicis segle VIII
Núm. inv.: MN- 2595

O rei o res. La fi del comtat d'Urgell

Diversos autors
Museu de la Noguera, 2016
466 pàgines, 21 x 24 x 2,5 cm
Català (traducció castellà, anglès, francès)
Preu: 20 €

Ref. 021

Més informació

O rei o res. 600 anys de la fi del comtat d'Urgell


Dates: Del 08 de novembre de 2013 al 23 de febrer de 2014
Producció: Museu de la Noguera
Lloc: Sales d'exposició temporals del Museu de la Noguera


L'exposició:
La guerra entre el rei Ferran d'Antequera i el comte Jaume d'Urgell va suposar la desaparició de l'històric comtat d'Urgell  i la destrucció del palau de Balaguer, un edifici que era conegut a l'època com el "castell Formós". 

El Museu de la Noguera commemora aquests fets amb una exposició de producció pròpia, en la qual es mostren més de 150 objectes dels segles XIV i XV vinculats als darrers anys  del comtat d'Urgell. Bona part de les peces exposades provenen del castell Formós de Balaguer, però també han prestat peces per a l'exposició el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i el Museu Diocesà de la Seu d'Urgell, així com col·leccionistes privats.

Una de les peces més esperades en aquesta mostra és la talla de la Mare de Déu d'Almatà, atribuïda al mestre d'Anglesola, que va ser retirada del culte fa uns anys pel seu mal estat de conservació i que el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha restaurat al taller del Museu de la Noguera.


Que diuen sobre l'exposició?
LA VANGUARDIA
ARA.CAT
 

Oli de JM Tamburini Dalmau, titulat  "L'últim comte d'Urgell en mans dels homes de Ferran" (1891). Reproducció fotogràfica original del Museo de les Bellas Artes de Sevilla.

Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol


L'exposició "Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol" vol ser un repàs a la història del futbol de la capital de La Noguera, des de la seva arribada el 1916, amb la fundació de Bargusios Societat de Football fins als nostres dies. Una història que no es pot deslligar de la història de la ciutat, ja que els èxits i els fracassos esportius, els projectes del club i els seus protagonistes, van molt lligats als esdeveniments socials, culturals i fins i tot que viu a Balaguer. Una història on els verdaders protagonistes són els futbolistes, els entrenadors i els presidents i directius de diferents èpoques del club; els diferents camps de futbol de la ciutat i sobretot les moltes anècdotes que han succeït durant els darrers cent anys.

L'exposició repassa els inicials anys vint la primera meitat de la dècada dels anys trenta del segle passat, abans de la guerra civil, quan el futbol compartia cartell amb el ciclisme i la boxa; la paràlisi esportiva durant la guerra civil i els durs anys de la postguerra quan es va fundar el CF. Balaguer de les cendres de la Unión Deportiva Balaguer; el primer ascens a Tercera Divisió la temporada 1956-57 amb un equip fet de jugadors locals; els gloriosos anys seixanta; la travessa del desert dels setanta i principis dels vuitanta i el retorn a la Tercera Divisió; l'època triomfal dels noranta amb quatre play-off d'ascens a SegonaB disputats i fins el 2001, quan s'aconsegueix la Copa Catalunya davant del Barça de la mà del president Catalino Tenorio i de l'entrenador Carles Viladegut. Finalment, l'època actual en què sota el lema "el futur el tenim a casa" el club ha passat per diferents etapes, algunes més bones que altres, fins a arribar als nostres dies.

 

 

RECERCA D'OR EN FAMÍLIA

Del 10 al 16 d'abril de 2017

Properament, més informació

Catalunya bombardejada


Dates: Del 20 d'agost de 2013 al 1 de setembre de 2013
Producció: Memorial Democràtic


L'exposició:
La mostra, produïda pel Memorial Democràtic, conmemora el 75è aniversari dels bombardejos a Catalunya.
'Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i les infraestructures catalanes' és l'exposició que el Memorial Democràtic proposa per commemorar els 75 anys dels bombardeigs sobre la població civil catalana i sumar-se així al conjunt d'actes que es celebraran arreu del territori.

Fragment d'arc polilobulat

Jaciment: Castell Formós (Balaguer)
Materials: Guix, pedra, maons
Cronologia: Mitjan segle XI
Núm. inv.: MN-363

RUTA LITERÀRIA BALAGUER


La Ruta literària de Balaguer la conformen un total de 20 indrets senyalitzats amb un QR. En cadascun d'aquests indrets, el visitant pot conéixer el monument o l'espai a través de la lectura dels textos d'escriptors com Teresa Pàmies, Francesc Puigpelat, Josep Carner Ribalta o Josep Pla, entre d'altres. Aquests indrets són: l'Estació del ferrocarril, la Plaça de la Sardana, la Plaça Pau Casals, l'Avinguda Pere III, l'església de Sant Domènec, el monument a Jaume d'Urgell, el pont de Sant Miquel, el carrer del Pont, la passarel·la, la Plaça de Sant Salvador, la casa natal de Teresa Pàmies, el carrer d'Avall, la Plaça Mercadal, el Pont Nou, el carrer del Torrent, l'església de Santa Maria, el Castell Formós i el santuari del Sant Crist.

La Ruta literària de Balaguer forma part del llibre Comarques lleidatanes, l'Alt Pirineu i l'Aran, de Llorenç Soldevila, de la col·lecció Geografia literària, que mostra la fisonomia, la història i els monuments a través de la interpretació que en fan els nostres grans escriptors. Els poemes, narracions, cartes o cançons que ajuden a copsar el país, alhora que el territori pot ajudar a entendre l'obra d'alguns escriptors.


Descarrega la ruta

Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, Catalogne): un nouveau mégalithe avec des statues-menhirs anthropomorphes sculptées en réemploi


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. MARTÍNEZ, P. (2010). "Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, Catalogne): un nouveau mégalithe avec des statues-menhirs anthropomorphes sculptées en réemploi", Statues-menhirs et pierres levées du Néolithique à aujour d'hui, Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Vegeu article

La trampa del temps




Visita a la sala d'exposió estable del Museu de la Noguera.
 
Per mitjà d'un joc d'equips els alumnes segueixen les explicacions sobre la història medieval de Catalunya. Durant el joc, els nois i les noies són dos grups d'aventurers medievals que han estat enviats al futur. Per poder tornar al seu temps, han de recuperar la memòria que han perdut i trobar un objecte màgic, amagat a les vitrines del museu, que els ha de permetre tornar al seu temps.


Durada: 1:30h
Cicle superior d'educació primària

Preus


Entrada individual: 3,10 €
Tarifa reduïda: 2,05 €/persona (aplicable a: grups mínim 10 persones, jubilats, estudiants a partir de 16 anys, aturats, titulars del carnet jove)
Entrada gratuïta: menors de 16 anys, socis ICOM, AMC, AdAC, SCA i els dies 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) i 9 de novembre (Festes del St. Crist)
Servei de visites guiades prèvia reserva.

VISIT MUSEUM: Els museus de Catalunya a les teves mans


Més informació

Arbre de la vida

Jaciment: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: Mitjan segle XI
Núm. inv.: MN-424

De la Terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera


Dates: Del 8 de novembre de 2012 al 27 de gener de 2013
Lloc: Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran
Producció: Xarxa de Museus de Lleida


L'exposició:
De la terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera
és una exposició creada per la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran amb l'objectiu de redescobrir i donar a conèixer la visió singular i original del nostre territori d'un dels creadors més importants de la història de la fotografia a Catalunya, Ton Sirera.
La mostra posa l'accent en la lúdica mirada sobre el paisatge físic i humà de les terres de Lleida que Ton Sirera (Barcelona, 1911 - Lleida 1975) va anar impressionant sobre negatiu al llarg de la seva trajectòria i que més enllà del seu valor com a objecte artístic, ens presenta unes terres de Ponent del tot inèdites, des del Pirineu fins a la plana, paisatges i formes de treballar i viure avui en dia  desaparegudes.

L'OR DEL SEGRE. A LA RECERCA DEL SOMNI DE MARIAM

Propera visita: dissabte 1 d'abril de 2017

+ Info

Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final - Calcolítico catalán: singularidades y vínculos con la estatuaris del Midi francés


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. MARTÍNEZ, P. (2010). "Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final - Calcolítico catalán: singularidades y vínculos con la estatuaris del Midi francés", Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Vegeu article

Permanent

HISN BALAGI - BALAGUER: DE LA MADINA A La ciutat


El Museu de la Noguera és actualment un dels museus referents a Catalunya per entendre la petjada de l'islam i la societat que va resultar de les tres cultures que van conviure a l'al-Andalús de l'època medieval: musulmans, cristians i jueus.

Sota el títol  “Hisn Balagi-Balaguer: de la madina a la ciutat” les restes arqueològiques de madina Balaguer ens endinsen al territori i al context polític i cultural que va determinar la nostra història ara fa mil anys.

Al-Andalús i el comtat d'Urgell


Sota el títol Al-Andalús i el comtat d'Urgell, s'explica el marc territorial i polític del que fou la Marca Superior d'al-Andalús i els comtats catalans, fent especial esment en el  component social i ideològic de les tres cultures que van conviure a al-Andalús: musulmans, cristians i jueus. A partir de les restes arqueològiques exposades s'incideix en la cultura material pròpia del món andalusí,  i la del món feudal, representada pel comtat d'Urgell. Entre els materials exposats, destaca el conjunt arqueològic hispanovisigot del poblat de El Bovalar (Seròs, Segrià), possiblement el conjunt d'inicis del segle VIII més important de Catalunya, i entre el qual trobem una àmplia representació de ceràmiques, eines del camp, sivelles  i plaques de cinturó..., una copa de vidre i un conjunt monetari. L'àmbit exposa també la conquesta feudal i presenta les imatges que han arribat fins a nosaltres dels comtes d'Urgell, ja siguin pintades o esculpides, com el sarcòfag dels fills d'Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, del mestre Aloi de Montbrai.

Madina Balaguer


Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà són la base per explicar  madina Balaguer, la ciutat andalusina de Balaguer. La ciutat de Balaguer té el seu origen en un campament militar creat durant el segle VIII per controlar el riu Segre. A partir del segle X, les fonts escrites parlen de madina Balaguer: una ciutat amb cementiris, zones residencials, mesquites, banys, alfonacs, zones industrials, sòcs, alcásser i suda - la residència del governador - i un ampli territori al voltant agrícola i ramader. En aquesta època s'explota intensament l'or del riu Segre.
Madina Balaguer es va convertir en una pròspera ciutat on convisqueren musulmans, cristians i jueus. Les restes arqueològiques del jaciment del Pla d'Almatà i de la ciutat de Balaguer aporten moltes dades sobre la vida quotidiana i costums d'aquestes comunitats. Actualment, el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més important de Catalunya i un dels referents de la península. Els materials arqueològics exposats són un dels conjunts més singulars de la cultura andalusina dels segles VIII al XII.

Hisn Balagi


Hisn Balagi presenta el castell com a centre del poder, tant en època andalusina com en època comtal. Del moment andalusí, cal destacar les guixeries que decoraven el palau taifa (construït a mitjan segle XI) i que representen un dels pocs conjunts de l'arquitectura islàmica d'aquesta època a la península Ibèrica comparables amb les restes de l'Aljaferia de Saragossa o l'alcassaba de Màlaga: elements vegetals, zoomorfes i epigràfics s'entrellacen en un entramat d'arcuacions polilobulades que conserven restes de la pintura original feta a base de lapislàtzuli d'Afganistan o vermell de cinabri, entre altres. Després de la conquesta feudal de la ciutat, el palau es va convertir en residència dels comtes d'Urgell. De mitjan segle XIV, cal ressaltar les reformes que feren els comtes al palau, de les quals ens n'han pervingut alguns dels elements de doració arquitectònica o les restes de la vaixella comú i de luxe (ceràmica de reflex metàl·lic de Manises) o les conduccions d'aigua dels jardins del palau dels comtes d'Urgell realitzades a base d'alicatats i rajoles blaves de Manises-Paterna.

Ciutat de Balaguer


La conquesta de la ciutat andalusina per part del comte d'Urgell l'any 1105 va suposar la ruïna del nucli urbà i l'emigració de la població andalusina. La ciutat no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l'entrada del casal de Barcelona al front del comtat d'Urgell i que va suposar un gran impuls a un seguit d'obres públiques com l'església de santa Maria, el pont i el portal de sant Miquel, el monestir de sant Domènec... que embelliren la ciutat i que han dibuixat la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies. Un segon fet va tenir una repercussió cabdal en l'organització urbana: la sentència d'Alfons el Benigne segons la qual els jueus havien de viure junts però fora del clos murat i que va suposar la creació de la jueria, que es va construir en uns terrenys al sud del Mercadal que foren inclosos dins el nou recinte murat. Amb la conquesta de Balaguer per part del rei Ferran d,Antequera i la desaparació del comtat d'Urgell, la ciutat s'incorporà a la Corona d'Aragó i s'inicia la transició cap a l'edat moderna.

Horari


De dimarts a dissabte d'11 h a 14 h i de 18 h a 20 h
Diumenges i festius de 10 h a 14 h
*Tancat: els dilluns no festius, 25 i 26  de desembre, 1 i 6  de gener i Dilluns de Pasqua

Els germans Pla. Les arrels i la memòria

Oriol Pérez Treviño
Museu de la Noguera, 2016
30 pàgines, 21 x 15 x 0,3 cm
Català
Preu: 5 €

Ref. 023

Hisn Balagi-Balaguer: de la madina a la ciutat




Visita a les sales d'exposió estable del Museu de la Noguera.
Com un campament militar fundat al segle VIII de la mà de les tropes àrabs i berbers que conqueriren l'antiga Hispània es transformarà en una madina andalusí i, a partir del segle XII, en una ciutat integrada a l'estructura feudal que va donar lloc a la Catalunya de la baixa edat mitjana.


Durada: 1.30 h
Educació secundària obligatòria

El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre  i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.

 

Bust de Manuel Marín


Manuel Marin

Manuel Marín Bonell
 
Manuel Marín Bonell (Morella, 1892 – Madrid, 1973) fou l'enginyer de telecomunicacions que dirigí la instal·lació a la plaça del Mercadal de Balaguer de la primera central   telefònica automàtica a Espanya el 1923, any en què la Mancomunitat de Catalunya decidí automatitzar el servei telefònic i va comissionar Manuel Marín per a estudiar els principals sistemes fabricats a Europa. Durant la seva estada a la ciutat residí a l'hostatgeria del Sant Crist, i aprofitant estones lliures fabricà el que probablement fou el primer receptor de ràdio d’Espanya, amb el qual aconseguí escoltar els programes de les estacions radiofòniques angleses. Aquesta innovació va crear una gran expectació social i va provocar un gran nombre de visites al santuari. 
 
El 1924 Marín passà a ocupar la direcció de les xarxes telefòniques provincials integrades en la Mancomunitat de Catalunya. Contractat pel monopoli Compañía telefónica Nacional de España (que el 5 de novembre de 1925 absorbí la xarxa de telèfons de la Mancomunitat), dirigí la implantació de la telefonia automàtica interurbana a les principals capitals de l’Estat, la instal·lació dels primers contestadors automàtics i del sistema automàtic d’informació de números canviats.
Escriví i publicà tota una sèrie de manuals de conservació i enginyeria d’equips de commutació, algun d’ells traduït a l’anglès, com el Método de conservación de centrales eléctricas.
 
La xarxa telefònica de la Mancomunitat de Catalunya
 
Al començament del segle XX la legislació espanyola havia deixat en mans de la iniciativa privada el desenvolupament dels serveis de telefonia. Això va provocar la desatenció de totes aquelles zones on el cost de la construcció i el manteniment de les línies impedia l’obtenció ràpida de beneficis. Davant d’aquest fet la Mancomunitat de Catalunya es va fixar com a objectiu la creació d’una xarxa telefònica que arribés a tots els pobles i els unís a les xarxes generals existents a Espanya. Per aconseguir-ho es firmà un acord amb la Compañía Peninsular de Teléfonos, representant de les xarxes interurbanes a Catalunya, i es demanà una concessió a l’Estat, que es firmà el 9 de setembre de 1915, i nasqué la Secció de Telèfons de la Mancomunitat, sota la direcció d’Esteve Terradas. El setembre de 1916 s’incorporà a aquesta secció Manuel Marín, que va ser nomenat cap d’Explotació del Servei de Telèfons de Lleida. La central telefònica de Balaguer era del tipus Strowger i sistema Siemens&Halske de Berlín, centrals de commutadors del tipus pas a pas, i començà a funcionar el 15 de desembre de 1923. Per capacitat pertanyia a la categoria de centrals de cent a mil abonats i la seva capacitat inicial fou de dos-cents abonats, que podia ampliar-se fàcilment fins als mil. Va ser l’única d’aquest sistema instal·lada a l’Estat.
 
L'any 1956 es construí un nou edifici per a renovar la central de telefonia, a l'indret on hi havia hagut l'antic hospital i església de Sant Joan, al carrer del Barrinou. S'alliberà un espai davant la central on s'ubicà una plaça que està dedicada a l'enginyer Manuel Marín, que assistí a la inauguració. L'acte oficial fou presidit pel president de la República de Costa Rica, Josep Figueres. El 1962 s'hi instal·là el bust que va esculpir Genaro Iglesias amb la figura de l'enginyer.
 


Fonts consultades:
• CALVO, A. Historia de Telefónica: 1924-1975. Primeras décadas: tecnología, economía y política. Fundación Telefónica. 2011.
• CALVO, A. “Teléfono para todos… o casi. La singular experiencia de la red de la Mancomunidad de Cataluña, 1914-1925”. A Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1 de juliol de 2014, vol. XVIII, n. 481.
• MARÍN, M. Explotación y conservación de centrales automáticas. Curso de conferencias semanales. Compañía Telefónica Nacional de España. 1927.
• Llibre Verd. Fons de l'Ajuntament de Balaguer. Arxiu Comarcal de la Noguera. Fol. 258r. Inauguració de la central telefònica automàtica, obra de la Mancomunitat de Catalunya. 1923.
Filmoteca: No-DO, 8 de juliol de 1963. Núm. 1070 C
Altres fonts consultades: Marçal i Mercè Solà, Frederic Letamendi, Andrés Viola i Josep M. Cadena
Autoria de la Fitxa: Joan Caballer (Gerano Iglesias), Eudalt Sentís (Manuel Marín)

ELS NENS DE LA GUERRA


El modernisme funerari al cementiri de Balaguer


Nadal Puig i Enric Clarasó
 
L’any 1901 el primer premi de la Loteria Nacional va tocar a Balaguer. El dia 23 de desembre dos dècims del número 30.565, premiat amb cinc milions de pessetes cadascun, van ser venuts en un Cafè de la plaça del Mercadal. Un dels dos números de la loteria agracià el capellà i músic balaguerí Nadal Puig i Bellera, que amb els diners guanyats, va contactar amb l’escultor Enric Clarasó per encarregar-li la tomba familiar. 
Clarasó era en aquells moments un dels escultors més representatius de l’art funerari modernista a Barcelona juntament amb J. Llimona o M. Blay, i autor de nombrosos sepulcres i panteons al cementiri de Montjuïc. Formava part amb el seus amics Ramon Casas i Santiago Rusiñol del grup “Els quatre gats“ i amb Rusiñol compartia taller al carrer Muntaner de Barcelona, lloc d’origen del primer “Cau Ferrat” de Sitges.
Enric Clarasó, immers llavors en la producció d’obres de caràcter funerari, va esculpir en un bloc de pedra una gran creu cilíndrica enramada amb motius florals de roses i cascalls. A la creu s’hi recolza la figura d’un nen assegut damunt les cames amb les mans creuades al pit, aguantant un rosari i mirant al cel. Sembla ser que l’escultor va agafar com a model un nen que vivia al carrer de la Costa de Balaguer. Posteriorment, a la base de la creu, el capellà Nadal Puig hi va fer gravar una dedicatòria a la seva mare, que morí el 6 de gener de 1906.
Sembla que l’obra, que va ser col·locada a la parcel·la propietat de la família just darrere de la capella del cementiri de Santa Maria de Balaguer, va produir llavors un efecte en cadena. Fins a aquell moment, la tipologia d’enterraments al cementiri era de senzilles creus de pedra o fusta i làpides de pedra situades al terra, la més antiga de les quals i que encara es conserva data del 1821.

Noves tombes i panteons
 
És al voltant de la capella i de la tomba de la família Puig i Bellera que es comencen a projectar i esculpir tombes i creus monumentals que segueixen el mateix estil i, per tant , el de l’art modernista funerari català de principis del segle XX. 
En són un exemple les de les famílies Borrás i Bech, Lomba i Alei (1906), Monell, Sanuy (1903), Ticó o Barios. Totes segueixen el mateix estil amb alguna lleugera variació. Una tomba presidida per un monticle rocallós, a manera de calvari, que serveix de base d’una creu cilíndrica decorada amb una corona de flors i entrelligada amb motius florals o vegetals com les roses, l’heura i les roselles o cascalls, elements simbòlics que apareixen repetidament al món funerari i que representen l’amor, la immortalitat i el son etern. El nom de la família o dels difunts, gravat generalment en un relleu en forma de pergamí o de llibre obert, s’acompanya molts cops d’un epitafi.
 
En aquests moments es comencen a construir també petits panteons. La majoria es troben situats en un passadís de la zona nord-oest del cementiri a prop de la porta actual d’entrada, tot i que també en trobem a la part sud-est, adossats a la muralla. Són construccions senzilles de planta rectangular i línies corbes, amb teulada a doble vessant en què s’utilitza el ciment i el maó vist. Un d’aquests panteons, en forma de templet, és el de la comunitat de Pares Escolapis de Balaguer, que destaca per les grans columnes acanalades que separen els nínxols i que suporten un timpà curvilini decorat amb un relleu de sant Josep de Calassanç. El panteó està coronat per una creu de pedra trevolada al capdamunt.
 
Al mateix passadís però a la zona sud-oest , s’hi aixeca el panteó-capella de la família Benseny (1907). És de planta quadrada amb teulada a dues aigües de teules vidriades i murs de maó vist, elements típics de l’arquitectura modernista. El panteó està organitzat a partir d’una petita capella central envoltada per sis nínxols disposats verticalment als laterals. L’accés es fa a través d’una porta d’arc de mig punt protegida per una reixa de ferro forjat que dóna pas a l’interior del panteó amb paviment de mosaic amb formes geomètriques i murs decorats amb pintures posteriors a la de la seva construcció.
 
Al voltant d’aquest panteó-capella trobem una altra tipologia de monuments funeraris molt característics d’aquest moment. Són les tombes de planta rectangular o quadrada dins d’una parcel·la delimitada per un sòcol de pedra i una tanca de forja decorada amb motius florals i vegetals molt treballats. L’interior, enrajolat o enllosat, està format per un pedestal acabat en una creu o per una estela i, al davant, una làpida o llosa que cobreix l’accés a la cripta. 
Aquest és el cas de les tombes de les famílies Lluch (1906), Valls (1910) o Fontdevila on també ens apareixen elements simbòlics i representatius del món funerari com els caps d’àngels alats, les heures enfiladisses, els pebeters flamejants, les corones funeràries, les fulles de llorer i, junts en un mateix relleu, l’àncora, la creu i el cor simbolitzant l’Esperança, la Fe i la Caritat.
 
També trobem motius i escultures fets en tallers especialitzats en la seriació per als cementiris, com és el cas de la figura de l’àngel nen, portador de la trompeta del Judici Final, que corona la tomba de la família Daviu, situada davant de la capella del cementiri. Aquest mateix àngel el trobem idèntic al cementiri de Lloret de Mar, a l’hipogeu de Narcís Zaragoza (1906), obra de l’arquitecte Vicenç Artigas i Albertí. 
 
Aquest modernisme funerari no arribarà sol sinó que vindrà acompanyat de la construcció d’habitatges unifamiliars pertanyents a famílies de la burgesia de Balaguer que trien les noves corrents arquitectòniques per construir casa seva. Aquest és el cas del Xalet Montiu, situat al carrer d’Àngel Guimerà i màxim exponent del Modernisme a la ciutat. Se’n desconeix la data exacta de construcció i l’arquitecte que el va projectar, però sabem que el va encarregar l’advocat Lluis Montiu, a qui segons algunes fonts orals va tocar l’altre número de loteria. 

Fonts consultades:

• ALCOY, R. El cementiri de Lloret de Mar. Indagacions sobre un conjunt modernista, Col·lecció Es Frares, Lloret de Mar, Ajuntament de Lloret de Mar, 1990
• Fons Ajuntament de Balaguer. Arxiu Comarcal de la Noguera. núm. 986, 987, 1136
• Lluís Víctor Puig
 

Autoria de la Fitxa:
Mireia Subirada Roma

Les cases andalusines del Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)


ALÒS, C.; CAMATS, A.; MONJO, M.; SOLANES, E. (2008). "Les cases andalusines del Pla d'Almatà". Tribuna d'Arqueologia 2006, Departament de Cultura i mitjans de comunicació, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2008, p. 273 - 290

Vegeu article

Madina Balaguer: una ciutat d'Al-Andalús




Visita a les sales estables del museu i recorregut per la ciutat.
Què era al-Andalús?
Context històric i formes de vida d' al-Andalús  a partir de l'exemple de la ciutat andalusina de madina Balaguer.


Durada: 3 h
Educació secundària obligatòria

Temporals

L'ànima del silenci


 

EL RECONEGUT ESCULTOR ANTONI BOLEDA ARRIBA AL MUSEU DE LA NOGUERA A TRAVÉS D'UNA RETROSPECTIVA ORGANITZADA PER L'INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS

La mostra "L'ànima del Silenci", d’Antoni Boleda, intenta atansar-se a les distintes vessants polifacètiques i estils que aquest escultor ponentí ha anat desenvolupant al llarg de la seva carrera com a artista i com a professor.  Veurem la seva formació en l’ofici d’escultor a través dels dibuixos, els esbossos amb fang, les primeres talles en pedra i fusta…, que demostren el talent d’un jove Antoni davant el domini del dibuix, primer, i del volum i l’espai, després. Són obres on el mestratge de professors com Enric Monjo, primer, i Joan Rebull i Ferrant Bernat després, l’estimulen a obrir un camí en el món de l’art que ja mai més abandonarà. És el moment on, amb l’ajut i suport del seu pare, comença a presentar-se i guanyar primers premis en concursos d’àmbit estatal.

Com  en molts dels artistes de la seva generació, hi va haver un procés posterior on va començar a simplificar les figures, arribant moltes vegades a processos d’abstracció on el gest o la proporció ens insinua el possible punt de partida, una constant que s’anirà repetint al llarg de la seva dilatada carrera perquè si una cosa és curiosa és que, al contrari de molts dels artistes del segle XX, no renuncia mai ni a una opció ni a l’altra, fet que el fa quasibé únic, sobretot en una època de “tendències” i “malentesos” postmodernistes. Són obres, tant en les exemptes com en els relleus, amb temàtiques universals de nus, parelles, esports… i realitzades amb materials tant diversos com la terracota, bronze, pedra (sorra de Verdú, marbre de Carrara, pedra de Calatorao, travertins…), fusta (“sapelli”, plataner, cirerer…), plàstics (metacrilat, polietilè…).

Antoni Boleda ens ofereix una àmplia mostra dels seus treballs des de les escultures abstractes, simplificades o minimalistes a les funcionals, pedagògiques o obres públiques.

Una exposició sorprenent que arriba al museu de la Noguera de la mà de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Cada dijous al matí l'escultor, Antoni Boleda, estarà al museu per tal de fer tertúlia amb els visitants i acostar l'art de l'escultura al públic del museu.

Els serveis educatius del museu han preparat juntament amb l'escultor tallers didàctics per a les escoles que ho sol·licitin i també tallers accessibles per als col·lectius que així ho requereixin.

La mostra es podrà veure al museu de la Noguera entre l'1 d'abril i el 28 de maig.  

 

 

- (duplicate)

Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol


Autor: Joan Bové Cortiella
Edició: Museu de la Noguera - Ajuntament de Balaguer
Característiques: 466 pàgines, 21 x  24 x 1 cm
Idioma: Català
Publicació: novembre 2016

Ressenya bibliogràfica


"Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol" és un repàs a la història del futbol de la capital de La Noguera, des de la seva arribada l'any 1916 amb la fundació del Bargusios Societat de Football fins als nostres dies. Una historia que no es pot deslligar de la història de la ciutat, ja que els seus èxits i els seus fracassos esportius, els projectes del club i els seus protagonistes van molt lligats als esdeveniments socials, culturals i fins i tot polítics de la ciutat. Una història on els vertaders protagonistes són els futbolistes, els entrenadors i els presidents i directius de diferents èpoques del club; els diferents camps de futbol de la ciutat i, sobretot, les moltes anècdotes que han succeït durant els darrers cent anys.

Ell llibre repassa els inicials anys vint i la primera meitat de la dècada dels anys trenta, abans de la Guerra Civil, quan el futbol compartia cartell amb el ciclisme i la boxa; la paràlisi esportiva durant la guerra i els durs anys de la postguerra, quan es funda el C.F. Balaguer de les cendres de la Unió Deportiva Balaguerina; el primer ascens a Tercera Divisió la temporada 1956-1957 amb un equip fet de jugadors locals; els gloriosos anys seixanta; la travessa del desert dels setanta i principis dels vuitanta i el retorn a Tercera Divisió; l'època triomfal dels noranta amb quatre play-off d'ascens a Segona B disputats i fins el 2001, quan s'aconsegueix la Copa Catalunya davant el Barça de la mà del president Catalino Tenorio i de l'entrenador Carles Viladegut. Finalment, l'època actual en què sota el lema "el futur el tenim a casa", el club ha passat per diferents etapes, algunes més bones que altres, fins arribar als nostres dies.

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

BALAGUER MEDIEVAL. LA CIUTAT DAURADA


+ Info

El Periódico - El pequeño Far West de Balaguer

Lunes 5 de diciembre del 2016
Más de 3.000 personas buscan oro cada año con las actividades familiares de un centro de interpretación.

La fiebre del oro más familiar ha vuelto a las tierras de Lleida a través del Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, en Balaguer. Su actividad estrella es la búsqueda de este preciado metal, hasta el punto de que durante los tres prime- ros años de existencia ya han pasa- do por sus instalaciones unas 3.000 personas. Y esperan cerrar el 2016 con más de 4.000 visitas.

El centro de interpretación no se conforma con ofrecer una simple visita guiada por la historia de la ex- plotación de este metal precioso en el río Segre. Aquí el visitante se enfunda las herramientas de los auténticos buscadores y vive la experiencia en directo, hasta encontrar el tesoro por el que ha venido: oro.

L’arquitectura vehicle de modernitat. balaguer, anys 60


Dates: Del 10 de novembre de 2011 al 25 de març de 2012
Lloc: Sales d'exposició temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera

L'exposició:
Producció del Museu de la Noguera comissariada per l’arquitecta Mercè Bosch, estudiosa de l’arquitectura d’aquest període a les terres lleidatanes. L’exposició vol posar en valor una sèrie d’edificis construïts cinc dècades enrere i que han quedat absorbits pel paisatge urbà, mimetitzats pel creixement de la ciutat i que, per coneguts, passen desapercebuts com a pioners de la modernitat a la ciutat. Arquitectes com Damià Solanes o Mariano Gomà, promotors particulars i públics, constructors de l’època, reunits en una mostra amb les seves obres que han esdevingut per a molts balaguerins llocs de vida, de trobada o de gaudi i que recuperen a través d’imatges i plànols originals l’esplendor de fa cinquanta anys.

La ciutat de Balaguer havia viscut durant segles tancada dins l’espai configurat per les muralles. El riu marcava un límit que diferenciava l’espai d’hàbitat i el de treball; l’espai urbà i les hortes, principal font de riquesa i supervivència dels balaguerins, un lloc inalterable dins l’imaginari dels ciutadans.
Però ja abans de la guerra de 1936-1939  es percebia  la necessitat d’un creixement urbanístic a causa de a la densitat del teixit urbà dins les muralles i la impossibilitat d’ampliar serveis. A tal fi, l’any 1939, es va aprovar la construcció d’un pont nou a l’alçada de la plaça Mercadal que enllacés el centre neuràlgic de la ciutat amb un camí que anava directament a l’estació del ferrocarril i permetés integrar la zona d’horta com a espai d’habitatge. Aquest fet cabdal obrí definitivament les portes a la nova Balaguer.

La construcció del nou pont anà seguida de l’elaboració  dels plànols d’Eixample  al  “Davant Balaguer” que van definir la planta de ciutat que ha perdurat fins a l’actualitat. Les primeres edificacions d’habitatge van ser les anomenades “cases barates”, promogudes per l’ Instituto Nacional de Vivienda, seguint el criteri de ciutat jardí amb caire rural on cada habitatge unifamiliar tenia el seu propi hortet. L’augment demogràfic va originar que s’abandonés aquesta tipologia i s’optés per habitatges entremitgeres o edificacions en bloc.
Però els anys 60 marcaren una inflexió en la construcció d’alguns edificis, tant d’ús públic com d’habitatges. Els estudis  sobre arquitectura estaven ancorats en un classicisme afavorit pel règim, però els arquitectes de l’època miraven enfora i a través dels seus viatges o de les publicacions que arribaven s’introduí un concepte de modernitat en les noves construccions que es veié recolzat per les figures dels promotors de les obres  i el bon saber fer dels constructors de l’època.

Així Balaguer veié alçar edificis “moderns” com la casa Tartera, situada a la cantonada dels carrers Fleming i Pare Sanahuja; l’edifici Pijuan a la cantonada Pere III amb Pare Sanahuja, el Parador, el Pavelló Poliesportiu o tants d’altres que estaran exposats en la mostra que es presenta al Museu de la Noguera.

Catàleg:
Títol: L'arquitectura, vehicle de modernitat. Balaguer, anys 60
Autora: Mercè Bosch

El Molí de l'Esquerrà


El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu.
El molí estava format per un soterrani, on hi havia ubicada la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes.

L'ànima del silenci

De l'1 d'abril al 28 de maig
Escultures d'Antoni Boleda

Monuments

Ressenya bibliogràfica


Massana inicia un cicle que, any rere any, ha de convertir les sales d’exposicions dels diferents museus que conformen la Xarxa en escenari i plataforma de les propostes artístiques actuals amb la voluntat d’esdevenir suport i alhora impuls als nostres creadors.
L'exposició “Del llibre de l’aigua: com a titelles”, l’artista reinventa en cadascuna de les sales on s’exposa, adaptant-se als espais, a les llums i als entorns particulars de cada museu i esdevenint una mostra diferent en cada itineració.

Ressenya bibliogràfica


La Noguera antiga és un projecte en el que el Museu de la Noguera hi va començar a treballar a final de l'any 1999. Preveia la realització de dues exposicions temproals, una sèrie d'activitats complementàries i la publicació d'aquest catàleg. El programa expositiu anava més enllà de la simple exhibició dels propis objectes. La història de la comarca de la Noguera ve marcada pel fet territorial de ser una terra de grans rius que unieixen les terres més enllà dels Pirienus i les de la Depressió Central de l'ebre; rius que des de sempre han estat vies de comunicació transversals, factor que ha comprotat una important presència humana al llarg de totes les èpoques. Aquest ha estat estat el principal motiu perquè la nostra comarca, des de sempre, hagi aportat una riquesa arqueològica de primera magnitud, lligada a projectes de recerca dirigits pels millors especialistes del nostre páis. Per aquesta raó vam convidar els autors d'aquest catàleg, sabedors que aportarien les darreres hipòtesis i ens presentarien un estat de la qüestió sobre la història antiga de les terres de Ponent.

Però el museu també perseguia reunir i exhibir per primera vegada un conjunt d'objectes de primer ordre. Els materials provinents de les recerques arqueològiques, algunes d'elles iniciades a finals de segle XIX estan repartits per diferents museus i entitats privades d'arreu de Catalunya. Des del Museu d'Arqueologia fins al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, trobem peces que il·lustren un discurs històric generalitsta que no té en compte el context territorial de procedència ni tampoc les darreres aportacions de la recerca. Gran part del material és inèdit, bé perquè ha aparegut en les darreres campanyes arqueològiques, bé perquè prové de col·leccions particulars que no han estat a l'abast dels estudiosos. La catalogació d'un total de 355 peces és la segona part d'aquest catàleg.

Presentació del catàleg Fragments del cel. Art cristià al Museu de la Noguera

Dia Internacional dels Museus 2012
Mostran 1 a 6 de 19 Registres

Fragments del Cel, Art Cristià al Museu de la Noguera

Museu de la Noguera, 2011
51 pàgines, 21 x 24 cm
Català
Preu: 12 €

Ref. 001

Més informació 

Horari


Parc arqueològic del Pla d'Almatà / Muralles gòtiques / Observatori de la Guerra Civil
Claustre de St Domènec / 
Església de Santa Maria / Santuari del Sant Crist

Del 16 de setembre al 30 de juny
Dissabtes, diumenges i festius de 11 h a 14 h

Del 1 de juliol al 15 de setembre
De dimarts a diumenge de 11 h a 20 h

Castell Formós
Tancat temporalment per restauració i adequació de les restes arqueològiques

*L'entrada als monuments es gratuïta

Les diferents activitats organitzades i promogudes pel Museu de la Noguera (exposicions, excavacions arqueològiques, reculls etnogràfics, recerca...) han permès generar una prolífica producció intel·lectual que s'ha aplegat en un important esforç editorial.

Maces

Autor: Tallers orfebres de F. Roca i Joan Angeli de Barcelona
Material: Plata
Cronologia: 1815

Procedència: Ajuntament de Balaguer
Material: Plata
Cronologia: 1815
Núm. inv.: MN 2437, MN 2438


Les maces de l'Ajuntament de Balaguer són de plata i estan formades per un mànec de secció aplanada, llis i sense ornamentació, i un capçal decorat. Al capçal destaquen quatre figures femenines a l'estil de les cariàtides clàssiquesm unides per una banda floral. El capçal està coronat amb una creu ornamentada. Al tambor inferior del capçal hi ha quatre segells circulars que alternen l'escut de la ciutat amb la inscripció "AÑy 1815". En realitat, aquests segells són monedes de Carles IV i Ferran VII - que encara conserven l'encuny al revers - que haurien estat reaprofitades per a la decoració de les maces. Entre les figures del capçal, s'aprecia el punxó "BAR" - amb una creu grega sobre les lletres - que correspon a Barcelona, la ciutat on es realitzà l'obra. A l'encaix central del mànec, es llegeixen part de dos  punxons: "F. ROCA" i "ANGELI", que segurament corresponen als dos orfebres barcelonins a qui fou encarregada l'obra: F. Roca i Joan Angeli. Ambdos tallers estan documentats des del segle XVIII.

 

Retalls d'art és el col·leccionable del patrimoni artístic de Balaguer.
Podeu recollir la carpeta i les fitxes gratuïtament a museu o, si ho preferiu, us les podeu descarregar aquí

Les exposicions del Museu han generat una prolífica producció intel·lectual de revisió historiogràfica al voltant del jaciments arqueològics de la ciutat així com dels artistes i moments de l'història, que s'han aplegat en un important esforç editorial del Museu, a partir de la publicació dels diferents catàlegs de les exposicions.

Totes les nostres publicacions es poden comprar directament al Centre o per correu electrònic a botiga@museunoguera.com.

Fragment de fris epigràfic

Jaciment: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: mitjan segle XI
Mesures: 38,5 x 40,5 x 20 cm
Núm. inventari: MN 246

La col·lecció de restes de decoració en guix del palau taifa del Castell Formós està formada per 472 fragments en guix treballat, 3 fragments d'arc polilobulat i 111 fragments d'estuc pintats. Són els exemplars trobats més al nord de la península Ibèrica i presenten un repertori formal i d'execució pràcticamentidèntic al programa arquitectònic i decoratiu desenvolupat al monument islàmic per excel·lència del segle XI de tota la Marca Superior: l'Aljaferia de Saragossa. Si exceptuem les de Saragossa i uns pocs exemples de l'alcassaba de Málaga, són les úniques restes de l'arquitectura reial taifa a la península.

Aquest fragment de guixeria correspon a un fris epigràfic. Es tracta de tres caràcters epigràfics verticals que s'estructures en quatre compartiments. El fons del text està decorat amb un atauric ininterromput del qual s'han conservat dues tiges principals un de les quals fa un espiral de dos tombs. De les tiges en surten fulles i palmetes que omplen els espais interepigràfics. La línia base de les lletres és el marc inferior del fris. Tres traces altes de lletres, el cap de les quals toca el llistó superior del fris, accentuen la verticalitat de la composició.

G. Kircher (EWERT 1979, 280) en va fer la següent lectura: de dreta a esquerra, FA o QAF inicial o medial amb la part superior del cos punxeguda; LAM final; SIN inicial que s'uneix amb una LAM medial. Cap a l'esquerra s'uneix en la línia de base les restes d'una MIM. El remat baix de la LAM final enganxat al marc inferior del fris, està treballat igual que el remat superior del traç i passa el mateix amb l'arrencament del ALIF en la línia de base. Les lletres d'aquest fragment permeten la següent interpretació: "m'he sotmès completament a Déu" i corresponen al versicle 20, sura 3, de l'Alcorà.

Bibliografia:
ALÒS-SOLANES (coord.) 2010.Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera. Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura de Balaguer, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i Obra Social Caixa Catalunya, Balaguer, 2010; GIRALT 1994. Cataluna Romànica, volum XVII, La Noguera, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994; EWERT 1979. Hallazgos islámicos en Balaguer y la Aljafería de Zaragoza, Excavaciones Arqueológicas en España, 97, Ministerio de Educación y Ciencia, Dirección General del Patrimonio Artístico y Cultural, 1979

Ressenya bibliogràfica


Catalogació de les peces més representatives de la col·lecció d'art cristià del Museu de la Noguera.

La catalogació de les peces, realitzada pels historiadors de l'art Francesc Fité, Carmen Berlabé i Alberto Velasco, està precedida d'un article introductori de contextualització de la col·lecció i de nou segles de cristianisme a Balaguer.

Resenya bibliogràfica


Catalogació de les 125 peces més representatives de la col·lecció d’època andalusina (segles VIII-XII) del Museu de la Noguera: atuells de ceràmica, joies, armes, monedes... que procedeixen majoritàriament dels jaciments arqueològics de la ciutat de Balaguer - el Pla d'Almatà, la Suda i el centre històric -  i que constitueixen un dels conjunts de l’època més importants i representatius de la península Ibèrica i únic a Catalunya.

La catalogació de les peces, realitzada en part pels tècnics del Museu de la Noguera, està precedida per diversos articles de contextualització de la col·lecció realitzats per arqueòlegs i especialistes encapçalats pel Dr. Philippe Sénac de la Universitat de Toulouse – Le Mirail. Ha col·laborat també en la catalogació el Museo Arqueológico Nacional de Madrid.

Ressenya bibliogràfica


Catàleg de l'exposició "Conviure amb la por. 1938: el cap de pont de Balaguer", on es recullen fragments del diari que Camilo Cava Balcells (Balaguer 1880-1950) va escriure entre 1938 i 1939. Els textos han estat seleccionats per Mar Mampel Cava, besnéta de l’autor, que els recupera a partir de la transcripció que en fa l’historiador Josep Pla i Blanch. Les cites de l’autor han estat comentades per la investigadora Ester Escarp.

La segona part del catàleg ha estat elaborada per Josep Pla Blanch, que ens dóna una visió historicista dels fets del cap de pont de Balaguer a partir de les seus exhaustius treballs de recerca en arxius, memòria oral i treballs de camp.

Intervencions arqueològiques al Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)


GIRALT, J.; BENSENY, J.; CAMÍ, A.: "Intervencions arqueològiques al Pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)". Tribuna d'Arqueologia 1993-1994, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 107-123

Vegeu article

Què és un museu?




Visita guiada a les instal·lacions del museu (laboratoris, magatzems...)
Quina és la funció dels museus? Qui hi treballa? Què hi fa?


Durada: 1h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària

La ciutat de les tres cultures


Recorregut pel centre històric de la ciutat per descobrir l'impromta de les tres cultures que hi van conviure a l'edat mitjana: la andalusina, la feudal i la jueva. Ens endinsem en les formes de vida dels habitants de la Balaguer medieval, en el moment de màxima convivència i respecte cultural, així com també en els conflictes i els interessos socioeconòmics que van posar fi a la pau de l'edat mitjana i van acabar amb l'expulsió de les comunitats morisca i jueva. 


Durada: 3 h
Cicle superior d'educació primària i educació secundària obligatòria

Temporals anteriors

Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol


L'exposició "Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol" vol ser un repàs a la història del futbol de la capital de La Noguera, des de la seva arribada el 1916, amb la fundació de Bargusios Societat de Football fins als nostres dies. Una història que no es pot deslligar de la història de la ciutat, ja que els èxits i els fracassos esportius, els projectes del club i els seus protagonistes, van molt lligats als esdeveniments socials, culturals i fins i tot que viu a Balaguer. Una història on els verdaders protagonistes són els futbolistes, els entrenadors i els presidents i directius de diferents èpoques del club; els diferents camps de futbol de la ciutat i sobretot les moltes anècdotes que han succeït durant els darrers cent anys.

L'exposició repassa els inicials anys vint la primera meitat de la dècada dels anys trenta del segle passat, abans de la guerra civil, quan el futbol compartia cartell amb el ciclisme i la boxa; la paràlisi esportiva durant la guerra civil i els durs anys de la postguerra quan es va fundar el CF. Balaguer de les cendres de la Unión Deportiva Balaguer; el primer ascens a Tercera Divisió la temporada 1956-57 amb un equip fet de jugadors locals; els gloriosos anys seixanta; la travessa del desert dels setanta i principis dels vuitanta i el retorn a la Tercera Divisió; l'època triomfal dels noranta amb quatre play-off d'ascens a SegonaB disputats i fins el 2001, quan s'aconsegueix la Copa Catalunya davant del Barça de la mà del president Catalino Tenorio i de l'entrenador Carles Viladegut. Finalment, l'època actual en què sota el lema "el futur el tenim a casa" el club ha passat per diferents etapes, algunes més bones que altres, fins a arribar als nostres dies.

 

 

Mostran 1 a 6 de 12 Registres

O rei o res. La fi del comtat d'Urgell


Autor: Diversos autors
Edició:  Museu de la Noguera - Ajuntament de Balaguer
Característiques: 466 pàgines, 21 x  24 x 2,5 cm
Idioma: Català (traducció castellà, anglès, francès)
Publicació: setembre 2016
 

Ressenya bibliogràfica


En la línia editorial iniciada amb la col·lecció de materials andalusins i dels objectes religiosos del fons del Museu de la Noguera, "O rei o res. La fi del comtat d'Urgell" recull la col·lecció d'objectes baixmedievals relacionats amb el comtat d'Urgell, molts dels quals procedents de les diferents intervencions arqueològiques realitzades al castell Formós des dels anys 60 del segle passat, però en el qual també s'inclouen objectes que formen part d'altres institucions o col·leccions privades.
"O rei o res. La fi del comtat d'Urgell" és un recull sobre la història del comtat d'Urgell en el qual han participat historiadors, historiadors de l'art, arqueòlegs... Una obra que pretèn ser una revisió de tota la historiografia publicada sobre el comtat d'Urgell des d'obres contemporànies a la fi del comtat com "La fi del comte d'Urgell" escrit durant el mateix segle XV, passant per Jerónimo Zurita (segle XVI), Diego de Monfar i Sors (segle XVII), Jaume Villanueva (segle XIX) o Pere Sanahuja (segle XX), des de la prespectiva d'investigadors actuals de l'alçada del Dr. Prim Bertran que fa una lectura  renovada amb la incorporació de noves dades.

El llibre s'estructura a partir de diferents articles (El comtat d'Urgell. Aproximació històrica de Prim Bertran Roigé, El castell Formós de Balaguer, escenari del poder comtal, Els comtes d'Urgell, promotors artístics, Els llibres del comte Pere II d'Urgell d'Alberto Velasco Gonzàlez i Francesc Fité Llevot; El castell Formós de Balaguer: arqueologia d'una fesomia de Carme Alòs Trepat, Javier Escuder Sánchez i Eva Solanes Potrony; La construcció de la memòria documental de la ciutat de Balaguer fins a la fi del comtat d'Urgell de Robert Cuellas Campobarde; El setge de Balaguer de 1413 per Ferran d'Aragó d'Esteban Sarasa; i La fi del comtat d'Urgell. Parlen els seus protagonistes de Virgínia Costafreda Puigpinós) que aporten una visió global i exhaustiva de diferents aspectes sobre el comtat i les causes que van dur a la desfeta de 1413 a partir de l'actualització de les dades de la mà dels estudiosos que millor la coneixen.

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Ressenya bibliogràfica


En la línia editorial iniciada amb la col·lecció de materials andalusins i dels objectes religiosos del fons del Museu de la Noguera, "O rei o res. La fi del comtat d'Urgell" recull la col·lecció d'objectes baixmedievals relacionats amb el comtat d'Urgell, molts dels quals procedents de les diferents intervencions arqueològiques realitzades al castell Formós des dels anys 60 del segle passat, però en el qual també s'inclouen objectes que formen part d'altres institucions o col·leccions privades.
"O rei o res. La fi del comtat d'Urgell" és un recull sobre la història del comtat d'Urgell en el qual han participat historiadors, historiadors de l'art, arqueòlegs... Una obra que pretèn ser una revisió de tota la historiografia publicada sobre el comtat d'Urgell des d'obres contemporànies a la fi del comtat com "La fi del comte d'Urgell" escrit durant el mateix segle XV, passant per Jerónimo Zurita (segle XVI), Diego de Monfar i Sors (segle XVII), Jaume Villanueva (segle XIX) o Pere Sanahuja (segle XX), des de la prespectiva d'investigadors actuals de l'alçada del Dr. Prim Bertran que fa una lectura  renovada amb la incorporació de noves dades.

El llibre s'estructura a partir de diferents articles (El comtat d'Urgell. Aproximació històrica de Prim Bertran Roigé, El castell Formós de Balaguer, escenari del poder comtal, Els comtes d'Urgell, promotors artístics, Els llibres del comte Pere II d'Urgell d'Alberto Velasco Gonzàlez i Francesc Fité Llevot; El castell Formós de Balaguer: arqueologia d'una fesomia de Carme Alòs Trepat, Javier Escuder Sánchez i Eva Solanes Potrony; La construcció de la memòria documental de la ciutat de Balaguer fins a la fi del comtat d'Urgell de Robert Cuellas Campobarde; El setge de Balaguer de 1413 per Ferran d'Aragó d'Esteban Sarasa; i La fi del comtat d'Urgell. Parlen els seus protagonistes de Virgínia Costafreda Puigpinós) que aporten una visió global i exhaustiva de diferents aspectes sobre el comtat i les causes que van dur a la desfeta de 1413 a partir de l'actualització de les dades de la mà dels estudiosos que millor la coneixen.

Ressenya bibliogràfica


"Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol" és un repàs a la història del futbol de la capital de La Noguera, des de la seva arribada l'any 1916 amb la fundació del Bargusios Societat de Football fins als nostres dies. Una historia que no es pot deslligar de la història de la ciutat, ja que els seus èxits i els seus fracassos esportius, els projectes del club i els seus protagonistes van molt lligats als esdeveniments socials, culturals i fins i tot polítics de la ciutat. Una història on els vertaders protagonistes són els futbolistes, els entrenadors i els presidents i directius de diferents èpoques del club; els diferents camps de futbol de la ciutat i, sobretot, les moltes anècdotes que han succeït durant els darrers cent anys.

Ell llibre repassa els inicials anys vint i la primera meitat de la dècada dels anys trenta, abans de la Guerra Civil, quan el futbol compartia cartell amb el ciclisme i la boxa; la paràlisi esportiva durant la guerra i els durs anys de la postguerra, quan es funda el C.F. Balaguer de les cendres de la Unió Deportiva Balaguerina; el primer ascens a Tercera Divisió la temporada 1956-1957 amb un equip fet de jugadors locals; els gloriosos anys seixanta; la travessa del desert dels setanta i principis dels vuitanta i el retorn a Tercera Divisió; l'època triomfal dels noranta amb quatre play-off d'ascens a Segona B disputats i fins el 2001, quan s'aconsegueix la Copa Catalunya davant el Barça de la mà del president Catalino Tenorio i de l'entrenador Carles Viladegut. Finalment, l'època actual en què sota el lema "el futur el tenim a casa", el club ha passat per diferents etapes, algunes més bones que altres, fins arribar als nostres dies.

Ressenya bibliogràfica


La ciutat de Balaguer va viure durant segles tancada dins l’espai configurat per les muralles. El riu marcava un límit que diferenciava l’espai d’hàbitat i el de treball; l’espai urbà i les hortes, principal font de riquesa i supervivència dels balaguerins, un lloc inalterable dins l’imaginari dels ciutadans.

Però ja abans de la guerra de 1936-1939  es percebia  la necessitat d’un creixement urbanístic degut a la densitat del teixit urbà dins les muralles i la impossibilitat d’ampliar serveis. Segurament fou aquesta percepció la que l’any 1940 donà l’idea de construir un pont nou a l’alçada del Mercadal que enllacés el centre neuràlgic de la ciutat amb un camí que anava directament a l’estació del ferrocarril.

Aquest fet cabdal obrí definitivament les portes a la nova Balaguer. La construcció del pont nou anà seguida del projecte d’urbanització i construcció de les anomenades “casetes barates”, seguint un criteri de ciutat pagesa impulsat pel ministerio de “Regiones Devastadas” on cada vivenda unifamiliar tenia el seu propi hortet.  Posteriorment es realitzaren altres planejaments urbanístics que acabaren de donar forma a la planta de ciutat que tenim actualment.

Però els anys 60 marcaren una inflexió en la construcció d’alguns edificis, tant d’ús públic com d’habitatges. Els estudis  sobre arquitectura estaven encorats en un classicisme afavorit pel règim, però els arquitectes de l’època miraven enfora i a través dels seus viatges o de les publicacions que arribaven s’introduí un concepte de modernitat en les noves construccions que es veié recolzat per les figures dels promotors de les obres  i el bon saber fer dels constructors de l’època.

Així Balaguer veié alçar-se edifics “moderns” com la casa Tartera, situada a la cantonada dels carrers Fleming i Pare Sanahuja; l’edifici Pijuan a la cantonada Pere III amb Pare Sanahuja, el Parador, el Pabelló Poliesportiu o tants d’altres que estaran exposats en la mostra que es presenta al Museu de la Noguera.

L’arquitectura vehicle de modernitat. Balaguer anys 60és una producció del Museu de la Noguera comissariada per l’arquitecte Mercè Bosch, estudiosa de l’arquitectura d’aquest període a les terres lleidatanes. L’exposició vol posar en valor una sèrie d’edificis construïts quatre dècades enrere i que han quedat absorbits pel paisatge urbà, mimetitzats pel creixement de la ciutat i que per coneguts, passen desapercebuts com a pioners de la modernitat a la ciutat. Arquitectes com Damià Solanes o Mariano Gomà, promotors particulars i públics, constructors de l’època, reunits en una mostra amb les seves obres que han esdevingut per a molts balaguerins llocs de vida, de trobada o de gaudi i que recuperen a través d’imatges i plànols originals l’esplendor de fa quaranta anys.

Ressenya bibliogràfica


Des de l'edat mitjana conservem receptaris de cuina elaborats per experts cuiners que d'aquesta manera volien transmetre el seu saber a les noves generacions que treballaven en aquest ofici. Les receptes de l'exposició "Plats i olles. Menjar a la Balaguer medieval i moderna" han estat tretes dels següents textos antics: el Llibre del Sent Soví, que és el compendi de cuina més antic conegut a la península Ibèrica i data del segle XIV; el Llibre del Coch del Mestre Robert de Nola, que és el primer llibre imprès en català i que data de finals del segle XV - inicis segle XVI;  el Libro del Arte de Cocina  de Domingo Hernández de Maceras, cuiner del Colegio Mayor de Sant Salvador d'Oiviedo, que fou publicat l'any 1607; i Avisos y instrucciones per lo principiant Cuyner, que és del segle XVIII i que anava destinat a les cuines dels convents de l'ordre franciscana.

Les receptes han estat adaptades pel cuiner Mateu Dolcet.

Ressenya bibliogràfica


El retaule del mestre de Balaguer (segle XVI) es trobava a l'església de sant Salvador de Balaguer. Parcialment destruït l'any 1936, les restes conservades van ser restaurades entre els anys 1987 i 1995 i posteriorment dipositades al Museu de la Noguera. Aquestes corresponen a dotze compartiments centrals del conjunt i representen el repertori habitual del cicle de la vida de Crist i de la Mare de Déu. 

Al llibre es recullen els estudis dels treballs de restauració efectuats, l'estudi del retaule i la catalogació de les taules conservades.

Ressenya bibliogràfica


Catàleg  de la mostra antològica i retrospectiva de l'artista Marcel·lí Bergé Palou, realitzada a la sala d'exposicions temporals del Museu de la Noguera l'any 1998.

Ressenya bibliogràfica


Guia de l'exposició "Hisn Balagi - Balaguer. De la madina a la ciutat", que acullen les sales d'exposició estable del Museu de la Noguera.

Balaguer, ciutat d'origen islàmic, destaca pel seu paperi per la seva categoria de primer ordre, tant en època islàmica com feudal, resultat dels vincles familiars que, durant l'edat mitjana, van marcar la història del territori que avui conforma Catalunya.

Ressenya bibliogràfica


Catàleg de l'exposició de l'artista Francesc Borràs (1891 - 1968) realitzada a la sala d'exposicions de l'Ajuntament de Balaguer l'any 1985. Pròleg i catalogació de Josep Miquel García.

Joanpere Massana. Del llibre de l’aigua: com a titelles


Dates: 22 de juny al 21 d'agost de 2011
Lloc: Sales d'exposició temporal del Museu de la Noguera
Producció: Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran


L'exposició:
Exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, amb la qual s'enceta una iniciativa que pretèn crear un diàleg fructífer entre les institucions museístiques i els creadors que viuen i treballen a les terres de Lleida.

Amb l’exposició de Massana s’inicia un cicle que, any rere any, ha de convertir les sales d’exposicions dels diferents museus que conformen la Xarxa en escenari i plataforma de les propostes artístiques actuals amb la voluntat d’esdevenir suport i alhora impuls als nostres creadors.

“Del llibre de l’aigua: com a titelles”, és una exposició que l’artista reinventa en cadascuna de les sales on s’exposa, adaptant-se als espais, a les llums i als entorns particulars de cada museu i esdevenint una mostra diferent en cada itineració.

Catàleg de l'exposició:
Títol: Joan Pere Massana. Del llibre de l'aigua: com a titelles
Edita: Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran

Monument al Comte Jaume II d’Urgell

Escultura

Ubicació: Avinguda de Jaume d’Urgell
Datació: 1987
Tècnica: Esculpida
Autor: Víctor M. Pallarés Caballé 


El monument

L’escultura del Comte Jaume II d’Urgell es troba situada a l’inici de l’avinguda que porta el mateix nom i és obra de l’escultor Víctor M. Pallarés  Caballé, partint del disseny del dibuixant balaguerí Frederic Letamendi.
L’obra va ser realitzada per encàrrec de l’associació “Acció Cultural Jaume d’Urgell” l’any 1987 i va tenir un cost d’un milió i mig de pessetes, que va ser sufragat per diferents institucions, entitats i aportacions particulars. El monument tenia com a objectiu retre homenatge al que fou l’últim comte d’Urgell amb motiu del 575è aniversari del Compromís de Casp.

A la inauguració del monument, que va tenir lloc el 31 de maig, van assistir-hi, entre altres personalitats, els alcaldes de Xàtiva i l’Alguer com a representants simbòlics del Nord i Sud dels Països Catalans. S’aprofità l’acte, també, per inaugurar el carrer on aniria ubicat el monument que passaria  de dir-se Sant Antoni Abat a anomenar-se Comte Jaume d’Urgell.

El monument es va esculpir al taller de Pallarés a partir d’un bloc de pedra sorrenca blanca de gra molt fi d’11 tones, procedent de la zona de Vinaixa. Pallarés va treballar-hi durant tres mesos mitjançant la tècnica de la talla directa i utilitzant tota mena d’eines tant mecàniques com manuals.  El resultat final va ser una gran escultura corpòria de 2,60 metres d’alçada i 5 tones de pes.

L’escultura va suposar un repte per a Pallarés  que volia que l’obra no fos estàtica, sinó que transmetés força i tingués valor i sentit. Va esculpir el comte dret  amb les mans recolzades damunt de l’escut del comtat.  Unes  mans, però,  lleugerament desproporcionades a la resta del cos que, segons l’escultor, simbolitzen la força amb què el comte s’aferrava al seu comtat abans de ser derrotat per Ferran d’Antequera.
L’estàtua va ser col·locada damunt de quatre pilars de pedra dins d’un marc enjardinat,  dissenyat pel qui era aparellador de l’Ajuntament, Josep  Portella. En aquest espai s'hi van col·locar uns cubs de diferent mida que simbolitzen el joc d’escacs de l’escut. Darrera de l'escultura es van plantar quatre xiprers que, igual que els pilars que la sostenen, representen les quatre barres.

Jaume II d’Urgell
Jaume II d’Urgell, conegut com el Dissortat, fou l’últim comte del comtat d’Urgell. Fill del comte Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat, succeí el seu pare al capdavant del comtat el 1408.  Un any abans, el rei Martí l’Humà havia nomenat lloctinent general del reialme a Jaume, un dels més alts càrrecs que demostrava l’alta consideració que li tenia el rei i que generalment era reservat a l’hereu de la corona.
El 1410, però, mor Martí l’Humà sense descendència, ja que el seu únic fill, Martí de Sicília, havia mort un any abans.
Aquest fet, unit a la forta descomposició que patia el país amb les lluites entre la noblesa tant a Aragó com a València, propicià que s’endegués la reunió dels tres parlaments de la Confederació: el català, l’aragonès i el valencià,  per elegir successor en el procés que culminaria en el conegut Compromís de Casp.

Entre els candidats a la successió hi havia Jaume d’Urgell, a priori el candidat més ben situat i recolzat per l’aristocràcia de bona part del regne; Lluís, duc de Calàbria, que tenia el recolzament del rei de França; Alfons, duc de Gandia, que morí durant la celebració del compromís de Casp;  Frederic, nét il·legítim de Martí l’Humà, i Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara i que tenia el suport del  papa Benet XIII.

En el Parlament reunit a Alcanyís, en sortiren els nou compromissaris, tres de cada parlament,  que haurien de decidir qui seria el nou rei. Uns compromissaris, però, marcadament  “antiurgellistes” en la seva majoria, que decantaren la votació a favor de Ferran d’Antequera, que fou proclamat rei el 28 de juny de 1412.
El comte derrotat es retirà a Balaguer indecís entre decantar-se per la revolta o sotmetre’s al nou rei castellà. A la seva mare, Margarida de Montferrat, partidària de l’aixecament li és atribuïda la famosa frase: ”Fill meu, o rei o res”.
Hi hagueren algunes manifestacions i revoltes urgellistes que ràpidament foren sofocades per les tropes de Ferran d’Antequera, que entrà a la ciutat de Balaguer el 31 d’octubre de 1413. Empresonà el comte, disgregà la seva família i donà el castell en pagament als seus soldats que el saquejaren totalment.
El comte, després de ser presoner en diversos castells, fou definitivament tancat el 1426 al castell de Xàtiva, on morí l’1 de juny de 1433.

L’artista: Víctor M. Pallarés
Víctor M. Pallarés Caballé, nascut a Amposta l’any 1939,  de ben jove es trasllada  a Lleida, on cursa els estudis inicials a l’Escola d’Arts i Oficis, i continua després a l’Escola de Belles Arts  de la Llotja a Barcelona. Als 20 anys marxa a Toulouse i després a París, on completa la seva formació a l’Escola Superior de Belles Arts.
De nou establert a Lleida, compagina la creació purament artística amb treballs per encàrrec amb marbre o pedra del país.

En la seva extensa obra abraça àmbits molt diferents: el purament creatiu, el religiós, amb l’escultura del Crist de l’església del Sagrat Cor de Balaguer, el funerari o la vessant monumental. Cal destacar  també la seva tasca com a restaurador, sobretot a la Seu Vella de Lleida.
Des de l’any 1963 ha participat en nombroses exposicions tant individuals com col·lectives en diverses ciutats catalanes i franceses.

Va formar part del grup artístic Estudi 76 juntament amb els artistes balaguerins M. Bergé, R. Gasol, J.M. Llobet i A. Saiz, grup que pretenia revitalitzar l’ambient cultural de Balaguer i reflectir  en les seves obres els canvis socials que s’estaven produint. Exposaren diversos cops a Balaguer i Lleida entre els anys 1978 i 1982.


Fonts consultades:
• Frederic Letamendi
• Víctor M. Pallarés
• Josep Portella
• Arxiu Comarcal de la Noguera

Bibliografia :
• SANAHUJA, P. Història de la Ciutat de Balaguer, Balaguer, 1965
• PALLARÉS CABALLE, VÍCTOR M. Restauracions, Imatges i Monuments Religiosos: Pallarés Escultor, Lleida, 2001
• NADAL GAYA, J.M. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants: l’Art a la Lleida del segle XX, Lleida, 2003

Autoria de la Fitxa:
Mireia Subirada Roma

Picipala

Dia Internacional dels Museus 2012

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).

Forma de pagament


El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.

Enviament


L'enviament queda subjecte a l'agència encarregada de l'expedició.

Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera

Museu de la Noguera, 2010
200 pàgines, 21 x 24 cm
Català. Traducció castellà i anglés
Preu: 15 €

Ref. 002

Més informació 

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Predel·la

Autor: Mestre de Viella
Material: Pintura al tremp sobre fusta
Cronologia: segle XV
Núm. inv.: MN-2450
Mostran 1 a 6 de 13 Registres
Mostran 1 a 6 de 9 Registres

Maces de l'Ajuntament

Orfebreria

Nom de la peça: Maces de l'Ajuntament de Balaguer
Ubicació: Museu de la Noguera; núm inv. MN- 2437, MN-2438
Datació: 1815
Autor: (Possiblement) Tallers orfebres de F. Roca i Joan Angeli de Barcelona


Descripció
Les maces de l'Ajuntament de Balaguer són de plata i estan formades per un mànec de secció acanalada, llis i sense ornamentació, i un capçal decorat.

Al capçal destaquen quatre figures femenines a l'estil de les cariàtides clàssiques, unides per una banda floral. El capçal està coronat amb una creu ornamentada.
Les  dues peces que conformen el mànec estan encaixades a l'interior a través d’un tub de fusta.

Al tambor inferior del capçal hi ha quatre segells circulars que alternen l'escut de la ciutat amb la inscripció "AÑY 1815". En realitat, aquests segells són monedes de Carles IV i Ferran VII -que encara conserven l'encuny al revers- que haurien estat reaprofitades per a la decoració de les maces.
Entre les figures del capçal, s'aprecia el punxó “BAR” - amb una creu grega sobre les lletres - que correspon a Barcelona, la ciutat on es realitzà l'obra.
A l'encaix central del mànec, es llegeixen part de dos punxons: "F. ROCA" i  "ANGELI", que segurament corresponen als dos orfebres barcelonins a qui fou encarregada l'obra: F. Roca i Joan Angeli. Ambodós tallers estan documentats des del segle XVIII.

Context històric
L'existència de les maces és coneguda arreu d’Europa des d'època medieval. La  seva funció era permetre als macers fer pas al carrer i obrir la comitiva de la corporació municipal, així com protegir-la de possibles agressions.

El macer era un funcionari encarregat de portar la maça, generalment de plata, d’una institució en els cerimonials solemnes, tant religiosos com civils.
La presència del macer en determinades solemnitats i comitives municipals és una tradició antiga que simbolitza el poder de l'autoritat. Originàriament, antecedien les desfilades dels reis però, posteriorment, es va estendre a altres institucions bé per delegació reial, bé per representació pròpia, com a les paeries. Després, es va estendre a altres corporacions com a figura representativa de la seva autoritat.

Amb el temps, les maces i els macers han quedat com un element distintiu que representa l'autoritat municipal i acompanyen el consitori en les seves sortides oficials amb motiu de les grans festes de la ciutat i dels esdeveniments importants o en determinades festes religioses.
A Catalunya les trobem lligades a les paeries: Montblanc, Cervera, Lleida...

Les maces de l'Ajuntament de Balaguer daten de principis del segle XIX.
L’any 1934, l’Ajuntament va decidir treure les creus ornamentades que culminen el capçal de cadascuna de les maces, per motius religiosos. Acabada la Guerra Civil, les creus van tornar a ser col·locades als capçals i es van deixar tal com estan avui.
Actualment, les maces acompanyen la comitiva municipal a la missa del Sant Crist el dia 9 de novembre. Durant la resta de l'any les maces i els vestits dels macers es conserven al Museu de la Noguera.

Generalment, l'uniforme de macer està compost per un tabard, molt semblant a una dalmàtica, que acostuma a estar brodat amb les armes de la institució a  què pertany, gorra de vellut amb ploma i maça de plata.
El vestit dels macers de Balaguer ha estat canviat dos cops. L’any 1908, l’Ajuntament va acordar canviar-los ja que eren, segons diu l’acta del 30 d’abril de 1908, ridículs, i es va decidir substituir-los per un vestit d’americana de panyo blau marí amb una franja daurada als pantalons i als punys de les mànigues i una gorra amb l’escut de la ciutat brodat. A més, a l’uniforme s' hi posaren les inicials del càrrec que ostentaven.
Posteriorment, l’any 1944, es va considerar antiquada aquesta vestimenta i es va decidir  fer uns nous vestits d’època amb ornaments brodats a mà, que són els que es conserven actualment.

Un altre element simbòlic: les trampes
Les trampes eren dues timbales que, posades damunt d’un cavall, feia sonar un home vestit a estil del segle XV, generalment en la processó de Corpus.
A Balaguer, aquesta tradició va iniciar-se l’any 1846, quan es van inaugurar les trampes, que van convertir-se en una de les tradicions més seguides pels balaguerins. Grans i petits seguien amb admiració el so de les trampes durant tota la processó de Corpus.
Dues persones vestides amb un vestit de color vermell fins als peus i amb una jaqueta blanca, aguantaven un gran bombo de metall i caminaven pausadament. Al seu darrere, un altre personatge portava una maça a cada mà i les deixava caure de tant en tant damunt del bombo de metall, primer amb una sola mà i després amb totes dues: això acompassadament i sense parar mentre durava la processó.
Les trampes van deixar de sortir a principis de segle XX, tot i que es van recuperar  per la processó del Corpus de l’any 1930.
A partir dels anys 40, les trampes també sortien durant la Festa Major del Sant Crist i eren passejades damunt d’un cavall. El cavaller, que anava acompanyat d'un patge que conduïa el cavall, les feia sonar de carrer en carrer parant a les places per anunciar la Festa Major.
Actualment, la tradició de les trampes ha desaparegut.


Bibliografia:
• Pla i Muntanya, Balaguer, 16 juny 1930
• Pla i Muntanya, Balaguer, 16 juny 1934
• Acta de l'Ajuntament de Balaguer de 30 d’abril de 1908. Fons de l'Ajuntament de Balaguer. ACN
• Programa de la Festa Major del Sant Crist, Ajuntament de Balaguer, Balaguer, 1986
• Llibre Verd. Fons de l'Ajuntament de Balaguer. ACN

Autoria de la fitxa:
Joan Bové i Eva Solanes
Autors de les fotografies: Joan Bové, Vanessa Duch, Arxiu Comarcal de la Noguera

Formulari botiga

(*) Camps obligatoris

"Pethrographic study of the tumular cist with carved steles of Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida, Catalonia)"


GARCIA-VALLÈS, M.; AULINAS, M.; LÓPEZ, JB.; MOYA, A. (2012). "Pethrographic study of the tumular cist with carved steles of Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida, Catalonia)".  Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedins of the IX Association for the Study of marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA) Conference (Tarragona 2009), Tarragona, ICAC, 2012, Documenta, 23, p. 183-189.
Vegeu article

Pla d'Almatà




Visita al jaciment arqueològic del Pla d'Almatà.

Com eren les ciutats medievals d'al-Àndalus? Coneix una altra manera de viure a partir de les restes arqueològiques: les cases,  les llars de foc, els patis, les sitges, les latrines... 

Què és un jaciment arqueològic? Què fan els arqueòlegs? Per què és important?


Durada: 0:30h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària

Pla d'Almatà




Visita al jaciment arqueològic del Pla d'Almatà.

La Marca Superior d'al-Andalús i les ciutats, a partir de les restes arqueològiques que es conserven de madina Balaguer. Formes de vida a l'edat mitjana: cases, alimentació, urbanisme, defensa, cultura, ciència... L'arqueologia i la importància del patrimoni.


Durada: 0:45h
Cicle superior d'educació primària i Educació secundària obligatòria

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Els Reguers de Seró


Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 va posar al descobert les restes espectaculars d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.

El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.

El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Harpia

Jaciment: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: mitjan segle XI
Mesures: 20,7 x 14,4 x 6,5 cm
Núm. inventari: MN-331

Representació antropomorfa d'una harpia amb dues mans. El motiu principal forma part d'una decoració vegetal a base d'atauric. L'harìa es troba disposada de perfil i amb el cap gairebé de front. La conservem pràcticament sencera, a excepció de la cua i les urpes de la pota esquerra. Presenta un pentinat acabat  a banda i banda per un lòbul semicircular ressaltat i l'extrem dels cabells punxegut.

L'harpia té dues mans: l'esquerra surt des de l'arrencada de l'ala mentre que la dreta ho fa a la mateixa alçada, però des del pit i és lleugerament més gran. Ambdues tenen els dits encongits, excepte l'índex que sembla assenyalar alguna cosa. És possible que estigués totalment pintada, malgrat que conservem poques restes de color: negre en el contorn exterior de la cara i el pentinat, i vermell en els panxells de les cames, arrencades de la cua, el pit i l'ala.

Segons GIRALT (GIRALT 1994, 235) iconogràficament es tracta d'una representació totalment desconeguda en l'art islàmic de l'època i és possible que es tracti d'una representació de l'au fènix que simbolitzi una exaltació de la figura del promotor de la construcció, amb un significat de pau i prosperitat. També secunda la idea de Ewert (Ewert 1979, 175) que estudià les guixeries de Balaguer als anys 70 del segle XX, que l'harpia formés part d'un arbre de la vida on apareixerien dues harpìes enfrontades acompanyades per dos paons.

Bibliografia:

GIRALT 1994. Cataluna Romànica, volum XVII, La Noguera, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994; EWERT 1979. Hallazgos islámicos en Balaguer y la Aljafería de Zaragoza, Excavaciones Arqueológicas en España, 97, Ministerio de Educación y Ciencia, Dirección General del Patrimonio Artístico y CUltural, 1979; MUSEU DE LA NOGUERA ed. 2010. Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera, Museu de la Noguera. Balaguer, 2010
  
Veure la peça en 3D:

Harpia by Museu d'Arqueologia de Catalunya on Sketchfab

Frederic Letamendi “LETA” antologia


Dates: Del 26 de març al 16 de maig de 2010
Lloc: Sales d'exposicions temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera


L'exposició:
Exposició - homenatge a l'artista balaguerí Federic Letamendi.
Amb un realisme documental que sembla inequívoc, cadascuna de les obres de Frederic Letamendi “Leta” representa de manera fidedigna moltes de les tasques que es duien a terme majoritàriament durant les dècades dels anys 40 i 50. Els oficis, les festes, les fires, els mercats i la gent que omple de vida cada racó són els màxims exponents de la seva obra, representats amb el filtre d’una mirada carregada d’ironia i comicitat.   

De les obres més primerenques se’n desprèn la inquietud i el despertar d’un jove artista que picava l’ullet a la realitat que l’envoltava, transformant en acudits visuals les escenes que presenciava a través de personatges caricaturitzats però alhora entranyables. Amb el temps les faccions dels seus personatges s’aniran estilitzant i les formes començaran a omplir tota la superfície pictòrica amb un estil més contingut, però mantenint sempre l’ humor àcid com a leit motiv.

Sota la influència de ninotaires i dibuixants còmics coetanis com Antonio Mingote, Francesc Vila “Cesc” o Lorenzo Goñi, i de les grans figures de la pintura i el dibuix com Brueghel el Vell o Honoré Daumier, trobà el seu propi estil basat en la conjunció d’escenes amb temàtiques costumistes, un rerefons humorístic i un domini de la tècnica excepcional.




 



 

L'or del Segre al llarg de la història


En aquest espai, a través de diferents plafons i vitrines, envoltats per una ambientació d'un bosc de ribera o bultra, es fa un recorregut històric per l'explotació de l'or al riu Segre, documentada ja des d'època romana a la Cerdanya, però que tingué moments d'especial activitat en època andalusina i posteriorment als segles XVI i XVII, quan es començà a utilitzar el mercuri com a amalgamant per poder extreure l'or de l'arena.

Visites guiades

HISN BALAGI - BALAGUER: DE LA MADINA A La ciutat


El Museu de la Noguera és actualment un dels museus referents a Catalunya per entendre la petjada de l'islam i la societat que va resultar de les tres cultures que van conviure a l'al-Andalús de l'època medieval: musulmans, cristians i jueus.

Sota el títol  “Hisn Balagi-Balaguer: de la madina a la ciutat” les restes arqueològiques de madina Balaguer ens endinsen al territori i al context polític i cultural que va determinar la nostra història ara fa mil anys.

Primera sala


La primera es centra en el marc territorial i polític del que fou la Marca Superior d'al-Àndalus i els comtats catalans fent especial esment en el component social i ideològic de les dues cultures enfrontades. Destaca la presencia dels materials d'època visigoda procedents del poblat de El Bovalar (Serós), segurament el conjunt d'inicis del segle VIII més important de Catalunya, amb una àmplia representació de ceràmica, d’eines del camp, etc. així com sivelles de cinturó, copa de vidre i tresor monetari. També en aquesta sala es podrà comparar la cultura material pròpia del món andalusí i la del món feudal representat pel comtat d’Urgell.

Plat

Jaciment: Plaça Mercadal (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN-2202

Taller d'escriptura àrab

2012

Conviure amb la por. 1938: el cap de pont de Balaguer

Museu de la Noguera, 2008
78 pàgines, 21 x 21 cm
Català
Preu: 12 €

Ref. 003

Més informació 

Escull

Escultura

Nom de la peça: Escull
Ubicació: Avinguda dels Països Catalans
Datació: 1999
Tècnica: Estructura de ferro soldat i pintat
Autor: Josep Mateu Profitós


L’escultura a la Unitat de la Llengua, coneguda amb l’acrònim de l’ESCULL i situada al marge esquerre del riu Segre, és obra de l’artista balaguerí Josep Mateu Profitós.

La peça va ser realitzada per encàrrec de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Balaguer l’any 1999, i tenia com a objectiu atorgar més representativitat i visibilitat al barri de l’Eixample, que s’expandia cap a aquesta zona de la ciutat. Aquesta voluntat i el motiu per la unitat de la llengua van ser els factors determinants en la concepció d’aquesta escultura pública.
Josep Mateu, artista que principalment ha entès la seva obra a través de l’escultura i el gravat, plantejà una peça feta de ferro de quinze metres d’alçada, que es disposava en l’espai com un ventall obert. Per aconseguir-ho, va idear dues formes geomètriques abstractes que arrenquen de la base de l’escultura, i que formen un tercer volum que es correspon amb la part central d’un ventall. Aquest plantejament parteix de la multiplicitat de lectures que poden oferir les formes geomètriques abstractes a l’hora de representar un tema tant complex com la unitat de la llengua. No obstant això, l’artista no basà la seva obra en cap concepció simbòlica dels elements, sinó més aviat en una representació versàtil i universal d’una realitat concreta. Així formalment, català, valencià i balear esdevenen una tríada resolta com a unitat. 
Tanmateix, l’únic element simbòlic que conté l’obra és el color. L’artista suggereix a l’espectador lectures relacionals amb una tonalitat associada tradicionalment a la passió; i més concretament, a una de les múltiples passions: el vincle de l’individu amb la pròpia cultura i amb les manifestacions d’aquesta.   
Retornant a l’aspecte formal de l’escultura, la visualització de la composició es preveu en constant canvi: l’angle de visió de l’espectador determinarà en cada imatge la percepció de l’obra. Aquesta capacitat li ofereix a l’autor la possibilitat de presentar l’escultura com una unió de formes canviants. Per altra banda, els espais buits que resten al mig també són significatius per a Mateu, ja que confereixen una dimensió de trànsit en l’obra.
Finalment, a la base de l’obra s’hi va inscriure un vers de l’historiador, poeta i assagista Joan Fuster: El català és això que parlem a Maó, a la Barceloneta, a Balaguer, a Elx, a Andorra, a Tarragona, a Felanitx, a Perpinyà… Així aquest breu text esdevé referència per entendre la idea de versatilitat de la llengua i la cultura catalana que l’artista proposa amb la seva escultura. Quant a la realització de la peça, la qualitat de monumental que havia de tenir evidencia el fet que l’artista hagués de treballar prèviament amb esbossos, fotomuntatges i maquetes. Josep Mateu realitzà diverses construccions prèvies que unificaven els elements que concebia essencials per a l’obra: la unió de dues formes geomètriques abstractes i la resolució d’aquestes en un tercer volum final. Aquestes primeres maquetes eren de materials senzills, com fullola o cartró. Seguidament, l’artista va concebre models més avançats, amb més detall quant a forma i materialitat.   
Tanmateix, en un principi havia plantejat la possibilitat de realitzar-la amb planxes massisses i deixar-la sense pintar per obtenir el color de l’òxid. D’aquesta manera el ferro hauria cedit la seva tonalitat als efectes de les condicions meteorològiques i del pas del temps.  
La peça acabada, amb unes mides de 15 x 6 x 4 metres, va ser construïda per l’empresa Cemesa de Soses a partir de xapes de ferro buides i fixades des de l’interior. Finalment el muntatge es va dur a terme en el mateix emplaçament de la peça, i fou inaugurada el dia 11 de setembre de 1999. 

Biografia
Josep Mateu Profitós, nascut a Balaguer l’any 1955, és llicenciat en Història Contemporània (1979) i en Belles Arts (1992), ambdues per la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a professor a Tàrrega. 
Des de l’any 1992 ha realitzat diverses exposicions, tant individuals com col·lectives en diferents espais, galeries, museus i centres culturals, tant d’àmbit nacional com internacional. Juntament amb Balaguer, Josep Mateu té escultures de caràcter públic en poblacions com Pont de Suert o Cubelles. També a Balaguer cal destacar la seva col·laboració amb el Grup d’Art4, col·lectiu per a la difusió de l’activitat artística, creat l’any 1997.  
En l’àmbit internacional destaca la seva participació l’any 2005 en una mostra col·lectiva de gravat al Museo Nacional del Grabado de Buenos Aires, titulada Madera de artista; i a la fira Index de Dubai, a través de la galeria Artágora de Sevilla, l’any 2007.
 


Autoria de la fitxa:
Text: Irma Secanell Pané
Imatge del muntatge: Josep Mateu Profitós
Imatges actuals: Vanessa Duch Alòs

Revista d'estudis electrònica V1

Inici

"Patinas developed in environmental burial conditions: the Neolithic steles of Reguers de Seró (Lleida, Spain)"


GARCIA-VALLÈS, M.; AULINAS, M.; LÓPEZ, J. B.; MOYA-GARRA, A. (2010). "Patinas developed in environmental burial conditions: the Neolithic steles of Reguers de Seró (Lleida, Spain)". Environmental Science and Pollution Research, 17, p. 1287-1299.
Vegeu article

Fons arqueològic


El fons arqueològic està format per l’antic fons del Museu Municipal de Balaguer amb els materials arqueològics procedents de les excavacions realitzades entre els anys 1969 i 1973 al Castell Formós i altres materials provinents de diferents intervencions realitzades a Balaguer i a La Noguera amb posterioritat al Decret 155/81 d’11 de juny pel qual s’aprovava la normativa d’excavacions arqueològiques a Catalunya.  

Del fons destaca la col·lecció de materials andalusins procedents del jaciment arqueològic del Pla d'Almatà o de les diferents intervencions urbanes realitzades a madina Balaguer, que conformen un dels conjunts més significatius i excepcionals de la Catalunya medieval dels segles X i XI. A aquests cal afegir, també d'aquesta època, els materials procedents del Castell Formós, antic palau andalusí convertit a partir de la conquesta de la ciutat de Balaguer en residència dels comtes d'Urgell.

D'entre els materials prehistòrics cal destacar els jaciments de la Roca dels Bous de Llorenç de Montgai, de la Cova Gran de Santa Linya i de la Cova de l'Estret de Tragó; els materials protohistòrics de La Pedrera  de Vallfogona de Balaguer o La Colomina de Gerb; i els materials hispanovisigots del poblat El Bovalar de Serós o de la necròpolis de Palous de Camarasa. 

Recorregut pel passeig de la muralla




Recorregut pel passeig de la muralla.

Què és una muralla?
Com estava construïda? 
Com funcionava? 
Per a què servia?
Impacte de les guerres a les poblacions.


Durada: 0:45h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària

Santa Maria




Visita a l'església de santa Maria.

Introducció a l'art gòtic català: sistemes constructius, processos constructius, decoracions, funció dels espais.


Durada: 0:30h
Cicle superior d'educació primària i educació secundària obligatòria

Preus


Visita a l'exposició permanent del museu "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"
Durada aproximada: 1,30 h
Preu: 5 €/persona (mínim 10 persones)

Visita guiada a la ciutat "De la madina a la ciutat" i/o monument a determinar: ciutat antiga, muralles medievals, església gòtica de Santa Maria, observatori de la Guerra Civil, parc arqueològic del Pla d'Almatà

Modalitats:
Durada aproximada 4 hores
Preu: 8 €/persona
(mínim 10 persones)

Durada aproximada 3 h
Preu: 6 €/persona
(mínim 10 persones)

Durada aproximada 1,30 h
Preu: 5 €/persona
(mínim 10 persones)

 

Visita al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre i visita a la ciutat o a l'exposició "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"

Durada aproximada 2 h

Preu: 3 € / persona (mínim 10 persones)

Ciutat de Balaguer

Al-Andalús i el comtat d'Urgell


Sota el títol Al-Andalús i el comtat d'Urgell, s'explica el marc territorial i polític del que fou la Marca Superior d'al-Andalús i els comtats catalans, fent especial esment en el  component social i ideològic de les tres cultures que van conviure a al-Andalús: musulmans, cristians i jueus. A partir de les restes arqueològiques exposades s'incideix en la cultura material pròpia del món andalusí,  i la del món feudal, representada pel comtat d'Urgell. Entre els materials exposats, destaca el conjunt arqueològic hispanovisigot del poblat de El Bovalar (Seròs, Segrià), possiblement el conjunt d'inicis del segle VIII més important de Catalunya, i entre el qual trobem una àmplia representació de ceràmiques, eines del camp, sivelles  i plaques de cinturó..., una copa de vidre i un conjunt monetari. L'àmbit exposa també la conquesta feudal i presenta les imatges que han arribat fins a nosaltres dels comtes d'Urgell, ja siguin pintades o esculpides, com el sarcòfag dels fills d'Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, del mestre Aloi de Montbrai.

Madina Balaguer


Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà són la base per explicar  madina Balaguer, la ciutat andalusina de Balaguer. La ciutat de Balaguer té el seu origen en un campament militar creat durant el segle VIII per controlar el riu Segre. A partir del segle X, les fonts escrites parlen de madina Balaguer: una ciutat amb cementiris, zones residencials, mesquites, banys, alfonacs, zones industrials, sòcs, alcásser i suda - la residència del governador - i un ampli territori al voltant agrícola i ramader. En aquesta època s'explota intensament l'or del riu Segre.
Madina Balaguer es va convertir en una pròspera ciutat on convisqueren musulmans, cristians i jueus. Les restes arqueològiques del jaciment del Pla d'Almatà i de la ciutat de Balaguer aporten moltes dades sobre la vida quotidiana i costums d'aquestes comunitats. Actualment, el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més important de Catalunya i un dels referents de la península. Els materials arqueològics exposats són un dels conjunts més singulars de la cultura andalusina dels segles VIII al XII.

Hisn Balagi


Hisn Balagi presenta el castell com a centre del poder, tant en època andalusina com en època comtal. Del moment andalusí, cal destacar les guixeries que decoraven el palau taifa (construït a mitjan segle XI) i que representen un dels pocs conjunts de l'arquitectura islàmica d'aquesta època a la península Ibèrica comparables amb les restes de l'Aljaferia de Saragossa o l'alcassaba de Màlaga: elements vegetals, zoomorfes i epigràfics s'entrellacen en un entramat d'arcuacions polilobulades que conserven restes de la pintura original feta a base de lapislàtzuli d'Afganistan o vermell de cinabri, entre altres. Després de la conquesta feudal de la ciutat, el palau es va convertir en residència dels comtes d'Urgell. De mitjan segle XIV, cal ressaltar les reformes que feren els comtes al palau, de les quals ens n'han pervingut alguns dels elements de doració arquitectònica o les restes de la vaixella comú i de luxe (ceràmica de reflex metàl·lic de Manises) o les conduccions d'aigua dels jardins del palau dels comtes d'Urgell realitzades a base d'alicatats i rajoles blaves de Manises-Paterna.

Túmul de Seró

Magolla de la creu de terme del Pont de Sant Miquel

Autor: Anònim
Tècnica i material: escultura en pedra
Cronologia: primera meitat de segle XV
Núm. d'inv.: MN 2445

Fotografia d'Aitor Estévez

Detall de la decoració d'una de les estàtues

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre  i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.

 

El Molí de l'Esquerrà


El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu.
El molí estava format per un soterrani, on hi havia ubicada la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes.

L'or del Segre al llarg de la història


En aquest espai, a través de diferents plafons i vitrines, envoltats per una ambientació d'un bosc de ribera o bultra, es fa un recorregut històric per l'explotació de l'or al riu Segre, documentada ja des d'època romana a la Cerdanya, però que tingué moments d'especial activitat en època andalusina i posteriorment als segles XVI i XVII, quan es començà a utilitzar el mercuri com a amalgamant per poder extreure l'or de l'arena.

La Recerca de l'or


La recerca d'or és realitza a la sala dels safareigs distribuïda en dos espais a diferent nivell. El primer està destinat als més petits i el precedeix un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en la recerca i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Aquí els nens i nenes poden fer una pràctica de recerca d’or en uns safareigs adaptats.

Una col·lecció d’àbacs de diferents materials i èpoques d’arreu del món dóna pas al segon espai, destinat al públic en general, on el visitant pot realitzar un taller de recerca d'or amb l'àbac i arena aurífera del Segre.

Al costat dels safareigs el visitant pot consultar uns dossiers  sobre la història i la tècnica de la recerca d’or al Segre i a diferents zones auríferes d'altres continents del món.

Visita Virtual


Descobrim...

Horari i preus


HORARI

D'octubre a març

De dimarts a diumenge i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat

 

D'abril a setembre

De dimarts a divendres de 10 a 14 h
Dissabtes d'11 a 14 h i de 18 a 20 h  
Diumenges i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat

Visites concertades i grups: 973 448 668

 

PREUS

Bosseta de 100 gr d'arena amb 25 mg de partícules d'or i vial de plàstic per guardar-les: 3,00 €

Compra una bosseta i comença l'aventura dels autèntics buscadors d'or!  


Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebook i twitter

Adreça


Av. Comte Jaume d'Urgell, 12
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 44 86 68

ordelsegre@balaguer.cat

Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 42.46 N
Long. 0º 48' 33.33 E

Horari Setmana Santa 2017


Durant la Setmana Santa viu l'experiència dels autèntics buscadors d'or del Segre.

Recerca d'or en família: Visita guiada i taller de recerca d'or sense reserva prèvia.

HORARIS:

Dilluns 10 d'abril  a les 11, 12 i 13 h i a les 17, 18 i 19 h
Dimarts 11 d'abril a les 11, 12 i 13 h i a les 17, 18 i 19 h
Dimecres 12 d'abril a les 11, 12 i 13 h i a les 17, 18 i 19 h
Dijous 13 d'abril a les 11, 12 i 13 h i a les 17, 18 i 19 h
Divendres 14 d'abril a les 11, 12 i 13 h
Dissabte 15 d'abril a les 11, 12 i 13 h i a les 17, 18 i 19 h
Diumenge 16 d'abril  a  les 11, 12 i 13 h
Dilluns de Pasqua  TANCAT

No cal reserva prèvia

Més informació al 973 44 86 68 i a ordelsegre@balaguer.cat

Segueix les nostres activitats durant la Setmana Santa a facebook i  twitter

 

El Museu de la Noguera ofereix la possibilitat de realitzar les visites als seus espais guiades per historiadors i especialistes.
Les visites inclouen les sales permanents, els monuments, el Centre d'Interpretació de l'Or del Segre, els jaciments arqueològics o la mateixa ciutat de Balaguer i es confeccionen en funció dels interessos i del temps disponible dels visitants.
Les visites es realitzen prèvia reserva.

CONVIURE AMB LA POR: 1938, el cap de pont de Balaguer


Dates: Del 8 de novembre de 2008 al 22 de febrer de 2009
Lloc: Sales d'exposició temporal del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera 


L'exposició:
El 6 d’abril de 1938, les tropes dels militars sublevats l’any 1936, al capdavant de les quals en aquesta zona hi havia el General Yagüe, van entrar a la ciutat de Balaguer després d’una llarga batalla. Poques hores abans les tropes de l’exèrcit de la República havien volat el pont de sant Miquel per frenar-ne l’avançada, deixant Balaguer definitivament en zona feixista.
La ciutat havia viscut la Guerra Civil fins al moment bastant allunyada de la crua realitat de la contesa, alertada però pels refugiats del front d’Aragó, que passaven a milers fugint de l’exèrcit franquista; també a través dels ciutadans que lluitaven en els diferents fronts d’Espanya, i naturalment mitjançant la premsa escrita i la ràdio. Però el que havia amoïnat més els ciutadans era l’escassetat de productes de primera necessitat, i la inestabilitat política que comportava buits de poder amb desordres, robatoris, assassinats, denúncies d’uns i altres, etc.
El que semblava però la fi d’una situació complicada, va esdevenir l’arribada de la crueltat de la guerra a Balaguer. Les tropes republicanes van reaccionar a la pèrdua de la ciutat i van endegar una contraofensiva des de les terres del marge esquerra del riu Segre. L’exèrcit feixista va establir llavors el que s’anomena un “cap de pont”: una franja de terreny que protegeix i envolta el pas d’un pont per tal de mantenir la posició. D’aquesta manera la ciutat i les poblacions veïnes van quedar a primera línia de front durant nou mesos, fins al gener de 1939.

L’exposició pren com a fil conductor el diari d’un personatge balaguerí de l’època, Camilo Cava Balcells, advocat i periodista, que durant tot aquell període i des de dins la ciutat, escrigué pacientment una crònica del dia a dia al cap de pont de Balaguer. La visió d’un testimoni civil que ens arriba des de setanta anys de distància i que reflecteix la por, la impotència i el cansament d’una població desgastada i trista.
Acompanyen el relat imatges, objectes i documents de diversos fons i arxius, entre els que cal destacar els fons de l’Arxiu Comarcal de la Noguera i la col·lecció de la família Cava de Balaguer.

La mostra compta amb el patrocini de l’Ajuntament de Balaguer, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i el d’ Interior, Relacions Institucionals i Participació – Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Activitats:
Dins el marc de l’exposició s’inicia un cicle de tres conferències que impartiran diferents professors universitaris.
El divendres, 6 de febrer, la Dra. Àngels Santa, catedràtica de filologia francesa de la Universitat de Lleida, parlarà sobre “Els intel·lectuals i la Guerra Civil Española. L’exemple de Paul Nizan”. El dimecres 11, el Dr. Josep Maria Solé Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona impartirà una conferència amb el títol: “El cap de pont de Balaguer dins la Guerra Civil a Catalunya”. Finalment el divendres 20, Joan Sagués. professor de la Universitat de Lleida  impartirà la conferència: "El memorial democràtic i la recuperació de la memòria històrica a les terres de Lleida".

El Museu oferirà també visites guiades gratuïtes a l’exposició cada tercer diumenge de mes, fins a la seva clausura el proper 22 de febrer.

Igualment s’ha elaborat una proposta didàctica, adreçada a alumnes d’educació primària, secundària i batxillerat, elaborada per professors del Camp d’Aprenentatge de la Noguera en col·laboració amb el departament d’educació del Museu de la Noguera.

Catàleg de l'exposició:
Títol: Conviure amb la por. 1938: el cap de pont de Balaguer
Edita: Museu de la Noguera
 

De l’ànima al paper: dibuixos i esbossos de francesc borràs (1891-1968)


Dates: Del 7 de novembre de 2009 al 28 de febrer de 2010
Lloc: Sales d'exposicions temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera


L'exposició:
Francesc Borràs i Farràs (1891-1968) va néixer i morir a Balaguer, i va esdevenir al llarg de la seva vida un dels pintors  més coneguts de la ciutat.
L’any 1907 va iniciar els estudis a l’Escola de Llotja de Barcelona on va entrar en contacte amb les avantguardes de la pintura catalana del tombant de segle, tot i que ell milità sempre dins d’un costumisme realista. Frederic Marés, que el va conèixer, opinava sobre ell que era un pintor de naixement, amb grans condicions i facilitat per la pintura; que tenia un estil semblant a Velázquez i pintava amb molta traça, tècnica i rapidesa i que era un home espontani, de pintura fresca, pinzellada fàcil amb domini del dibuix i el color.
En ple procés de reconeixement de la seva pintura, la mort de la seva filla l’any 1947, però, va comportar la renúncia de consolidació de la seva obra en el panorama artístic del moment i l’aïllà dels cercles culturals. Els anys següents, i fins a la seva mort, els visqué endinsat en el seu treball, realitzant retrats, especialment del Sant Crist, i escenes costumistes de Balaguer.

L’any 1985 la família Borràs-Farràs de Balaguer va fer donació a l’Ajuntament de la ciutat d’una part de les pintures que l’artista balaguerí havia deixat en morir. Es tractava principalment d’olis sobre tela i fusta, que representaven paisatges de Balaguer, escenes de mercat, retrats, imatges del sant Crist i bodegons.  
Anys més tard, tècnics de l’Ajuntament de Balaguer van tenir accés al taller del pintor, on es van recollir dibuixos preparatoris i esbossos de totes les etapes del pintor, juntament amb un gran nombre de negatius fotogràfics i plaques de vidre que contenien imatges relatives a la vida diària de la ciutat de Balaguer, escenes costumistes o paisatges, molts d’ells el pas previ als preparatoris de les obres. També es recolliren diversos llibres i manuals de pintura, pots de pinzells, paletes... Tot aquest material passà a formar part de les col·leccions del Museu de la Noguera i de l’Arxiu Històric Comarcal de la Noguera.

Després de diverses exposicions sobre el fons llegat l’any 1985, es va començar a treballar en la restauració d’aquestes obres que s’havien recuperat al taller de l’artista. I ha estat a partir d’aquestes obres d’art que s’ha realitzat recentment un estudi sobre l’essència del procés creatiu de Francesc Borràs.

A partir d’aquest estudi i dels propis esbossos, dibuixos preparatoris, llenços inacabats, fotografies... “De l’ànima al paper. Dibuixos i esbossos de Francesc Borràs (1891 – 1968)”  és una mostra que pretén apropar l’espectador a la tècnica del pintor donant a conèixer la seva metodologia, pas a pas: des de la idea primigènia traçada damunt un tros de paper, o una imatge fotogràfica amb aires casuals, però darrera la qual s’endevina la visió d’artista, fins als primers estudis de l’obra i la seva execució final.
Tota una lliçó d’un mètode que ens mostra un Borràs amb la seva particular manera d’entendre el món plasmada sobre un llenç. Un Borràs íntim i proper que acosta l’espectador a les seves vivències i al seu entorn, que el condiciona i alhora forma  part de la seva obra.
La mostra incorpora també una sèrie d’aquarel·les, dibuixos a llapis i olis inèdits fins al moment i que han estat recentment restaurats al Centre de Conservació i Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya amb el finançament de l’Ajuntament de Balaguer.

Senyors de la guerra, balaguer i la marca superior


Dates: Del 9 de novembre de 2005 al 29 de gener de 2006
Lloc: Sales d’exposicions temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera


L'exposició:
Amb motiu del 900 aniversari de la conquesta de madina Balaguer per part dels comtes d’Urgell, el Museu de la Noguera dedica aquesta exposició a explicar els fets que van portar a aquella guerra i les conseqüències que se’n derivaren.
Durant tot aquest any l’Institut Municipal Progrés i Cultura de Balaguer, des de la seva àrea del Museu de la Noguera ha estat realitzant diversos actes per convidar la ciutadania a reflexionar sobre els mecanismes humans, culturals  i econòmics que han portat a les guerres al llarg de tota la història i en particular a Catalunya i  a la ciutat de Balaguer.  Conferències , cinema, cursos, concerts i ara aquesta exposició que culminarà aquesta commemoració de la pèrdua d’una de les madines més septentrionals d’al-Andalús.
“Senyors de la Guerra: Balaguer i la Marca Superior” és una exposició que vol, englobar en una sola mostra les sales d’exposicions permanents del museu, - dedicades a la Catalunya medieval vista des de Balaguer, una ciutat d’origen islàmic que es transformarà en ciutat feudal a partir de la conquesta de 1105 – i una mostra temporal dedicada al procés de la conquesta que tingué lloc durant el segle XI i inicis del segle XII.
A més de peces arqueològiques procedents de diversos jaciments de Lleida i Osca, llibres i pergamins dels arxius de Lleida i la Seu i Balaguer, també es presentaran per primer cop al públic els atuells que procedeixen de les darreres excavacions al Pla d’Almatà de Balaguer.
Una altra peça inèdita fins avui en dia, i que es podrà veure en aquesta mostra, és la tapa del sarcòfag del cavaller Arnau Mir de Tost, que procedeix de la col·legiata de sant Pere d’Àger i ha estat recentment restaurada. Acompanyaran aquesta escultura el testament original del cavaller i la còpia dels  escacs de cristall de roca egipcis que figuren en aquell document.
Els museus i institucions que han deixat peces per aquesta mostra són els següents: Arxiu Històric Comarcal de la Noguera, Arxiu Capitular de Lleida, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter, Museu Diocesà d’Urgell, Museo de Huesca, Servei d’Arqueologia de la Paeria de Lleida i Ajuntament d’Àger.
L’exposició comptarà també amb un audiovisual dedicat a l’evolució la guerra al llarg de la història realitzat per Vanessa Duch, artista guanyadora de la Mostra d’Art Jove de la Noguera 2003.

Molí de l'Esquerrà

Entrada

Mural i safareig petit

Muralla

Necròpolis

Gran cambra del palau dels comtes d'Urgell, segle XIV

Segona sala


La segona sala, sota el títol Madîna Balagî, tracta amb profunditat la ciutat islàmica, des del seu origen fins al moment de màxim floriment (segle XI). S’ha de destacar el tracte que es dona al Pla d'Almatà, el jaciment arqueològic d'època islàmica més important de Catalunya, així com la presència d’una mostra molt àmplia de la ceràmica andalusina.

Plat

Jaciment: Plaça Mercadal (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN-2203

Visita teatralitzada

Harpia 2012
Visita d'Arsenda de Mormur i Blanca de Vilves al Museu de la Noguera

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).

Seró. Espai Transmissor



 
 
L'ànima del silenci

Escultures d'Antoni Boleda

Inauguració: dissabte 1 d'abril a les 19 h

Més informació

A TAULA!

Peça d'abril: Morter de la Jueria de Balaguer s.XV
Presentació: diumenge 2 d'abril de 2017 a les 12 h
Més informació

SETMANA SANTA: RECERCA D'OR EN FAMÍLIA

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
Visita guiada i taller de recerca d'or
Del 10 al 16 d'abril de 2017
 

A LA RECERCA DEL SOMNI DE MARIAM

Vols trobar or?
Més informació

Balaguer Medieval. La ciutat daurada
Seró. Espai Transmissor
Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

Viu l'aventura dels autèntics buscadors d'or

Més informació

VISIT MUSEUM: Els museus de Catalunya a les teves mans

Mural dels Comtes d'Urgell

Pintura

Nom de la peça: MURAL DELS COMTES D’URGELL
Ubicació: Vestíbul de l’Ajuntament de Balaguer
Datació: 1971
Tècnica: pintura al fresc
Autor: Jaume Minguell i Miret


Context històric
El mural de l’Ajuntament de Balaguer està compost per vuit figures amb els seus atributs, que representen diversos comtes d’Urgell. L’obra fou pintada per Jaume Minguell l’any 1971 per decorar el vestíbul del nou edifici de la casa consistorial. El motiu fou decidit entre l’arquitecte de l’edifici, Mariano Gomà Pujades, i l’alcalde de la ciutat, Andrés Viola. L’artista escollit fou el pintor targarí Jaume Minguell Miret (1922-1991).

L’arquitecte volia donar un caire històric a tot el vestíbul: col·locà una de les reixes de l’antiga presó de Balaguer damunt d’una de les escales de l’esmentat espai i feu recuperar algunes grans bigues de càrrega de l’antic convent de les Avellanes que avui en dia emmarquen el fresc. Per seguir amb aquest ambient historicista es decidí que el mural tingués com a tema la representació d’alguns dels comtes d’Urgell més significatius per a la història de la ciutat.
S’encomanà també a Jaume Minguell l’execució de dos petits murals situats damunt els accessos a les sales d’actes i exposicions del mateix vestíbul.  Sobre la primera el motiu era la construcció del pont de Balaguer. Aquest mural fou pintat i encara es pot contemplar al mateix lloc. L’altre havia de representar la construcció de l’església de Santa Maria de Balaguer, però no s’arribà a realitzar mai.


Descripció
Presideix el mural la figura de Pere III el Cerimoniós (1319-1387), situada al centre. Aquest rei de la corona catalanoaragonesa va néixer al castell de Balaguer, tal com ell mateix ho explica en la seva crònica. Aquest passatge està representat en la part baixa de la sanefa que emmarca el mural. Pere III era fill dels comtes d’Urgell Alfons el Benigne i Teresa d’Entença. El seu pare fou cridat a ser rei i Pere, el seu primogènit, heretà posteriorment el reialme.

En el mural el rei aguanta amb la mà esquerra les armes plenes de Catalunya, mentre que està emmarcat per un escut amb les armes plenes de la casa d’Urgell (escacat en daurat i negre). El rei llueix, però, la corona comtal. Amb la mà dreta acarona un gran gos negre, símbol de fidelitat.

Al costat esquerre del rei, apareix la figura del comte Jaume II el Dissortat (1380-1433), el darrer comte d’Urgell. Jaume portà el comtat a una guerra contra el rei Ferran d’Antequera, en la disputa per la corona catalanoaragonesa generada arran del Compromís de Casp. El duel es saldà amb l’empresonament del comte i la dissolució del comtat i tot el seu patrimoni. Jaume II d’Urgell morí en una presó a Xàtiva vint anys després de la seva rendició.

Al mural el comte sosté amb la mà dreta les armes partides de Catalunya i el comtat d’Urgell. A la mà esquerra porta un llistat amb els noms de tots els comtes d’Urgell, perquè ell és el final de la nissaga. A terra, als seus peus, hi apareixen els grillons i les cadenes, símbol de la captivitat a mans del rei els darrers vint anys de la seva vida.  A diferència de la resta de figures, la corona comtal està dipositada a terra, com a icona de l’extinció del comtat d’Urgell en la figura d’aquest comte. Darrere el personatge, damunt el seu cap i al costat dret, hi apareix el segell de cera amb que autentificava els seus documents.

Al costat de Jaume II, hi ha dues figures formant un grup. Són Ermengol VII d’Urgell ( ? – 1184) i la seva esposa Dolça de Foix (1143-1209). Tots dos foren els impulsors de la restauració i repoblació de la ciutat de Balaguer, i li atorgaren, la primera carta pobla l’any 1174. Entre altres grans obres iniciaren la construcció del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, i la comtessa vídua fundà i es retirà al monestir de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer. En la representació de l’Ajuntament de Balaguer, la parella sosté un escut on hi ha representades les armes plenes del comtat d’Urgell. La comtessa porta a la mà el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i darrere el comte apareix també l’escut d’aquest monestir.

Al costat esquerre de la parella hi ha representada la figura de la comtessa consort Cecília de Comenges (?-1384), esposa del comte Jaume I i, per tant cunyada del rei Pere III el Cerimoniós. Tots dos esposos iniciaren una sèrie de fundacions i construccions entre les quals s’ha de destacar la de l’església parroquial de Santa Maria de Balaguer, que emprengué la comtessa ja vídua i que, en el nostre mural, aguanta amb la mà dreta. Amb la mà esquerra sosté el propi mantell, que porta a la part baixa una sanefa amb les armes de Comenges (una creu patent). El vestit de la senyora porta també una sanefa baixa amb els escacs d’Urgell. Darrere la figura, a la part alta, a la dreta, hi apareix el mateix escut de la casa de Comenges i a la part esquerra, les armes plenes de la casa comtal d’Urgell.

A la dreta del rei Pere III, ja en l’altra meitat del fresc, hi ha la figura del comte Ermengol VI (1097-1154), en nom del qual fou conquerida Balaguer als andalusins a inicis del segle XII, ja que ell era menor d’edat. El comte Ermengol VI passà la major part de la seva infantesa a Castella, en terres dels seus avis materns, però retornà als seus territoris per participar en la conquesta de la ciutat de Lleida, i també en les de Fraga i Mequinensa. En la nostra representació va vestit de guerrer, amb calces de malla, ausberg, perpunt,  mantell i cervellera. Porta la corona comtal i sosté l’escut amb les armes plenes d’Urgell, que apareixen també al perpunt. Darrere seu es representen dos escuts difícils d’identificar, però la flor de lis ens pot indicar la vinculació existent amb les ciutats de Lleida i Fraga, que el comte col·laborà a conquerir.

A la dreta d’aquest comte hi trobem la figura de Pedro Ansúrez (? - 1117), senyor de Valladolid, el conqueridor de fet de la ciutat de Balaguer als andalusins l’any 1105 en nom del seu nét Ermengol VI. És l’única figura que porta espasa i la sosté per darrere de l’escut amb les armes plenes d’Urgell. El comte de Valladolid va també vestit de guerrer, com el seu nét, amb calces de malla, ausberg, un mantell que li cobreix el cos i cervellera. Li cenyeix el cap la corona comtal. Als seus peus es desenvolupa una esquematització de la ciutat de Valladolid, de la qual era senyor directe. Al costat esquerre del cap hi trobem les armes d’Urgell, i al cantó dret una combinació de lletres de l’alfabet grec i el llatí omega-tau-jota, amb un significat dubtós fins al moment.

A l’extrem dret del mural hi ha representada l’única dona de tota la història del comtat que ostentà legítimament i directa el títol de comtessa d’Urgell: Aurembiaix (1196-1231). La nissaga de Guifré el Pilós acabaria a la casa comtal d’Urgell amb la filla d’Ermengol VIII i Elvira Núñez de Lara.  Aquesta senyora tingué una vida dissortada, apartada del comtat pel seu oncle, el vescomte d’Àger, Guerau Ponç de Cabrera, que usurpà terres i castells. La comtessa es posà sota la protecció del rei Jaume I, a qui feu donació del comtat a canvi de l’ajut per recuperar-lo. La tradició diu que existí un pacte de concubinatge entre tots dos, malgrat que la historiografia recent ho desmenteix. Aurembiaix morí comtessa, a l’edat de 32 anys, al castell de Balaguer i sense descendència. El comtat passà llavors definitivament a mans de la família Cabrera.

La comtessa aguanta un petit escut amb les armes plenes d’Urgell, motiu que apareix també a les sanefes que decoren les mànigues del vestit. Al costat del cap, hi ha representada la moneda d’aquesta senyora, amb les armes d’Urgell envoltades per calderes, que eren el símbol de la família Lara, a la qual pertanyia la seva mare Elvira Núñez de Lara. També trobem una caldera decorada amb els escacs urgellencs als peus de la comtessa, a mode de cistella on s’ha dipositat unes herbes. Un altre element significatiu en aquesta figura és l’escut amb les armes plenes de la corona catalanoaragonesa darrere el cap de la comtessa. Cal recordar que fou durant el seu mandat que es lliurà el comtat a la corona, i els comtes d’Urgell el posseïren a partir de llavors només en feu.


Fonts consultades:
- CORREDERA, E. (1976) Memorias cronológicas de los Condes de Urgel de Jaime Villanueva. Balaguer
- SANAHUJA, P. (1965) Història de la ciutat de Balaguer. Balaguer
- Andrés Viola Estany

Autoria de la fitxa:
Carme Alòs Trepat

Revista d'estudis electrònica V2

Inici

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).

Com comprar?


Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).

"Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l’art megalític de Catalunya"


MOYA, A.; MARTÍNEZ, P.; LÓPEZ, JB. (2010) Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l’art megalític de Catalunya, Cypsela, 18, 2010, p. 11-41.
Vegeu article

Fons d'art


El fons d’art inclou col·leccions dels segles XIV-XVII i fins al  segle XX. Quant a les primeres, cal destacar les taules atribuïdes al Mestre de Vielha (segle XV) i les del Mestre de Balaguer (primer quart del segle XVI).
La col·lecció d’art contemporani prové en gran mesura del dipòsit del fons d’art de l’Ajuntament de Balaguer on destaca principalment el fons del pintor balaguerí Francesc Borràs.  Entre altres pintors també hi són representats Viola, Ràfols Casamada, Eduard Alcoy, Rosa Siré, Jaume Minguell, etc., i artistes balaguerins com Marcel·lí Bergé, Andreu Saiz, Josep M. Llobet, Antoni Collado, etc.

Mostran 1 a 6 de 7 Registres

Cicles inicial i mitjà d'educació primària

Santa Maria




Visita a l'església de santa Maria.

Les esglésies medievals. Els grans edificis gòtics.
Com estan construïts?
Quins materials es feien servir?
Aprenem a mirar: les decoracions esculturades de sostres i parets: animals, éssers fantàstics, escuts.


Durada: 0:20h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària

EXPOSICIÓ O REI O RES. 600 anys de la fi del comtat d'Urgell

Passeig de la Muralla medieval




Recorregut pel passeig de la muralla medieval.

La guerra a l'edat mitjana, fortificacions a les ciutats: muralles, torres, portes, fossats. Armament. Torres de guaita i castells.
La Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 a Catalunya. El front del Segre.


Durada: 1h
Cicle superior d'educació primària i educació secundària obligatòria

Ciutat de Balaguer


La conquesta de la ciutat andalusina per part del comte d'Urgell l'any 1105 va suposar la ruïna del nucli urbà i l'emigració de la població andalusina. La ciutat no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l'entrada del casal de Barcelona al front del comtat d'Urgell i que va suposar un gran impuls a un seguit d'obres públiques com l'església de santa Maria, el pont i el portal de sant Miquel, el monestir de sant Domènec... que embelliren la ciutat i que han dibuixat la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies. Un segon fet va tenir una repercussió cabdal en l'organització urbana: la sentència d'Alfons el Benigne segons la qual els jueus havien de viure junts però fora del clos murat i que va suposar la creació de la jueria, que es va construir en uns terrenys al sud del Mercadal que foren inclosos dins el nou recinte murat. Amb la conquesta de Balaguer per part del rei Ferran d,Antequera i la desaparació del comtat d'Urgell, la ciutat s'incorporà a la Corona d'Aragó i s'inicia la transició cap a l'edat moderna.

Creu de terme, s. XIV

El Museu Comarcal de la Noguera neix del conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Balaguer el dia 31 de gener de 1983, el qual fixava la transformació de l'antic Museu Municipal de Balaguer,  - situat primerament al Castell Formós i després a la segona planta de l’edifici de l’ajuntament - en museu comarcal.

L’acord entre l’Ajuntament de Balaguer i la Parròquia de Santa Maria de Balaguer va permetre que el Museu Comarcal passés a ocupar l’edifici de l’antiga església de Sant Josep, construcció de principis del segle XVIII, que malgrat tenir bastants problemes estructurals va permetre, desprès d’una remodelació, obrir les portes del museu el 22 de maig de 1987.  L’equipament contemplava els espais fonamentals de tot museu: magatzems, laboratori de restauració, sala de consulta-biblioteca, espais administratius i sala d’exposicions.
Durant dos anys la programació del museu es concentrà en una variada oferta d’exposicions temporals tant de producció pròpia com de foranies, alhora que es redactava la proposta temàtica de la Sala de Síntesi del museu que s’inaugurava a l’octubre de 1989.

Inici de l'exposició

Castell Formós, 1973

Ceràmica andalusí

Arcades, Castell Formós

Túmul de Seró

Itineraris


Visita a l'exposició permanent del museu "Hisn Balagí - Balaguer. De la madina a la ciutat"
*Consulteu els preus

Visita guiada a la ciutat "De la madina a la ciutat" i/o monument a determinar: ciutat antigia, muralles medievals, església gòtica de Santa Maria, observatori de la Guerra Civil, jaciment arqueològic del Pla d'Almatà
Modalitats:
Durada aproximada 4 hores
Durada aproximada 3 h
Durada aproximada 2 h
*Consulteu els preus

Visites guiades al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
El Centre d’Interpretació de l’Or del Segre ofereix la possibilitat de dur a terme la visita guiada a l’espai expositiu i un taller de recerca d'or a l'espai dels safareigs.
Modalitats:
Visita i taller: Es facilita a cada visitant un àbac amb  una bosseta d’arena aurífera del riu Segre i s’ensenya com separar l'or de l'arena. Els visitants poden endur-se les palletes d’or que trobin dins d'una proveta que facilita el Centre.
*Consulteu els preus

Visites guiades a Seró. Espai Transmissor
Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
Diumenges i festius a les 11h, 12h i 13 h
Entre setmana, visites concertades als telèfons:
Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 18 (de 9 a 14 h)
Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 18 a les 20 h)
*Consulteu els preus

Pintura Jaume Minguell

Autor: Jaume Minguell
Tècnica i material: oli sobre llenç
Cronologia: segle XX
Núm. d'inv.: MN-2337

Faldilla, cosset i mocador

Material: vellut i seda
Cronologia: segle XVIII - XIX

Les estàtues-menhirs


Les estàtues-menhirs de Seró són unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que representen les vestimentes dels personatges figurats (túniques, capes i mantells, cinturó, sivella...). Entre les restes escultòriques trobem els fragments que constituirien, amb els aproximadament 7 metres d'alçada global estimada, l'estàtua-menhir més alta d'Europa.

Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.

Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.

Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.

Sala de les esteles

Arquitectura, vehicle de modernitat. Balaguer anys 60


Autor: Mercè Bosch Roma
Edició:  Escola Arquitectura La Salle Universitat Ramon Llull, 2011
Característiques: 42 pàgines, 14 x 21 cm
Idioma: Català

Ressenya bibliogràfica


La ciutat de Balaguer va viure durant segles tancada dins l’espai configurat per les muralles. El riu marcava un límit que diferenciava l’espai d’hàbitat i el de treball; l’espai urbà i les hortes, principal font de riquesa i supervivència dels balaguerins, un lloc inalterable dins l’imaginari dels ciutadans.

Però ja abans de la guerra de 1936-1939  es percebia  la necessitat d’un creixement urbanístic degut a la densitat del teixit urbà dins les muralles i la impossibilitat d’ampliar serveis. Segurament fou aquesta percepció la que l’any 1940 donà l’idea de construir un pont nou a l’alçada del Mercadal que enllacés el centre neuràlgic de la ciutat amb un camí que anava directament a l’estació del ferrocarril.

Aquest fet cabdal obrí definitivament les portes a la nova Balaguer. La construcció del pont nou anà seguida del projecte d’urbanització i construcció de les anomenades “casetes barates”, seguint un criteri de ciutat pagesa impulsat pel ministerio de “Regiones Devastadas” on cada vivenda unifamiliar tenia el seu propi hortet.  Posteriorment es realitzaren altres planejaments urbanístics que acabaren de donar forma a la planta de ciutat que tenim actualment.

Però els anys 60 marcaren una inflexió en la construcció d’alguns edificis, tant d’ús públic com d’habitatges. Els estudis  sobre arquitectura estaven encorats en un classicisme afavorit pel règim, però els arquitectes de l’època miraven enfora i a través dels seus viatges o de les publicacions que arribaven s’introduí un concepte de modernitat en les noves construccions que es veié recolzat per les figures dels promotors de les obres  i el bon saber fer dels constructors de l’època.

Així Balaguer veié alçar-se edifics “moderns” com la casa Tartera, situada a la cantonada dels carrers Fleming i Pare Sanahuja; l’edifici Pijuan a la cantonada Pere III amb Pare Sanahuja, el Parador, el Pabelló Poliesportiu o tants d’altres que estaran exposats en la mostra que es presenta al Museu de la Noguera.

L’arquitectura vehicle de modernitat. Balaguer anys 60és una producció del Museu de la Noguera comissariada per l’arquitecte Mercè Bosch, estudiosa de l’arquitectura d’aquest període a les terres lleidatanes. L’exposició vol posar en valor una sèrie d’edificis construïts quatre dècades enrere i que han quedat absorbits pel paisatge urbà, mimetitzats pel creixement de la ciutat i que per coneguts, passen desapercebuts com a pioners de la modernitat a la ciutat. Arquitectes com Damià Solanes o Mariano Gomà, promotors particulars i públics, constructors de l’època, reunits en una mostra amb les seves obres que han esdevingut per a molts balaguerins llocs de vida, de trobada o de gaudi i que recuperen a través d’imatges i plànols originals l’esplendor de fa quaranta anys.

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Plats i Olles. Menjar a la Balaguer medieval i moderna


Dates:  Del 20 de desembre de 2003 al 22 de febrer de 2004
Lloc: Sales temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera


L'exposició:
La mostra fa un repàs al sistema alimentari de Catalunya des del segle XI i fins al segle XVIII, a través dels objectes i de la documentació escrita que es conserven al Museu de la Noguera i a l’Arxiu Històric Comarcal de Balaguer.
Mitjançant la informació continguda al “Llibre d’Ordinacions de la Paeria de Balaguer”, també conegut com “Llibre Vermell”, datat al segle XIV, es coneix la gran varietat d’aliments que es podien trobar al mercat de Balaguer durant l’any. Les ordinacions també regulaven els preus, establien mesures higièniques i controlaven el frau i la competència. En alguns casos estableixen, fins i tot, el lloc on s’havien de vendre determinats productes, com és el cas del mercat del peix, situat a la plaça de sant Salvador, i  donen llistats sencers dels peixos i les carns que es podien comprar durant l’any, i ens trobem amb productes tant sorprenents com la llagosta, l’esturió o el dofí, entre una llista de 69 espècies de peix de mar. 
Altra documentació consultada ha estat el fons notarial de l’Arxiu de Balaguer, on a través dels inventaris que els ciutadans particulars realitzaven de les seves possessions, podem identificar l’aixovar domèstic que composava l’utillatge de les cases dels segles XVI, XVII i XVIII.

“Plats i Olles. Menjar a la Balaguer Medieval i Moderna” es divideix en tres grans àmbits: el rebost, la cuina i la taula. Dins de cadascun d’ells es diferenciava la gastronomia àrab i jueva i la cristiana, donada la diferent utilització d’alguns productes, de les maneres de cuinar-los i els variats costums a l’hora de servir-los. Cadascun dels àmbits estava presentat per una recepta de cuina antiga, extretes de diversos receptaris medievals i moderns com el Llibre de Sent Soví (segle XIV), o el Libre del Coch de Robert de Nola (segle XV), entre d’altres.
El més d'un centenar de peces exposades provenen d’excavacions arqueològiques realitzades a Balaguer, al jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, al Castell Formós, a la plaça de sant Salvador i a l’antiga església de sant Josep. Les peces d’època moderna pertanyen al fons del Museu majoritàriament, i provenen de dipòsits i donacions de col·leccions particulars.

Activitats:
Paral·lelament a l’exposició, l’Associació de Dones d’Almatà organitza per al públic en general un curs de Cuina Antiga que tindrà lloc els dies 13, 14 i 15 de gener.
L’Associació Gastronòmica Comtat d’Urgell ha organitzat una Mostra Gastronòmica per què es puguin degustar menús medievals i moderns en set restaurants de Balaguer i la rodalia. Des del 17 de gener i fins el 22 de febrer les receptes de l’exposició i algunes altres, es podran tastar als restaurants: Cal Morell, El Faro, Sapore, Xirricló, L’Espígol, La Fontblanca i Cal Pepito.

Catàleg:
Títol: Plats i olles. Menjar a la balaguer medieval i moderna. Les receptes de l'exposició.
Edició: Museu de la Noguera
Coordinació: Adaptació de les receptes Mateu Dolcet

Fotografia d'Aitor Estévez

BALAGUER. UN SEGLE DE VIDA, CENT ANYS DE FUTBOL

Seró.Espai Transmissor

Els Reguers de Seró


Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 va posar al descobert les restes espectaculars d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.

El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.

El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.

Les estàtues-menhirs


Les estàtues-menhirs de Seró són unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que representen les vestimentes dels personatges figurats (túniques, capes i mantells, cinturó, sivella...). Entre les restes escultòriques trobem els fragments que constituirien, amb els aproximadament 7 metres d'alçada global estimada, l'estàtua-menhir més alta d'Europa.

Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.

Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.

Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.

L'edifici


Es parteix de la comprensió i reflexió sobre els mitjans i sistemes constructius propis de l´entorn en que es situa l´obra, en una zona agrícola molt prolífera al peu del Pre-Pirineu, on els habitants acostumen a resoldre les necessitats més bàsiques des d´una actitud espontània en relació a les condicions dels materials i a la seva aplicació. El projecte proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material d’acabat. Sense necessitat de “revestir”, materials que normalment resten ocults en acabar una obra, aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la relació amb el context, són dotats d’un nou significat.

A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica ... Finalment iniciem l’accés a la cambra de les mil·lenàries esteles...Un recorregut  en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent,...envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira... va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic  es va disgregant, i en arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles,...silenci...s’alenteix  el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d’argila que mostra  l’empremta que deixa al passar cada visitant...tranquil·lament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuament amb altres..., poc a poc s’intensifiquen la llum i els sons, fins que l’horitzó d’un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de la Noguera.

L’edifici Seró. Espai Transmissor va guanyar el premi FAD d'arquitectura l'any 2013 i va ser una de les tres obres escollides per representar Catalunya a la 14 Biennal d'Arquitectura de Venècia de l'any 2014.

 

ADREÇA


C. Escoles, 2.  SERÓ 25739 (La Noguera, Lleida)

Tel. 661224195

info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat

 

Més informació sobre els horaris i preus

Més informació sobre visites guiades

Horari


TANCAT: 25 de desembre, 1 de gener i 6 de gener

TANCAT: El centre romandrà tancat durant tot el mes de febrer de 2017

La resta de dies l'horari és l'habitual

Visites dissabtes, diumenges i festius a les 11 h, 12 h i 13 h 


Entre setmana, visites concertades adreçant-vos als telèfons:
- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 18 a les 20 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)

o al correu electrònic:  reserves@seroespaitransmissor.cat

Preus


Normal: 5€
Reduït: 4€ (jubilats, estudiants i grups)
Escolar: 3€
Menors 12 anys gratuït

Més informació sobre els horaris i preus
M
és informació sobre visites guiades

El Museu de la Noguera va ser fundat l'any 1983 amb la voluntat de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat de Balaguer i establir vincles de recerca i difusió entre la institució i el territori i amb la idea de ser una plataforma per entendre el nostre patrimoni i la nostra cultura des de les seves arrels, tant andalusines com feudals; i és que el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera, i especialment el de la ciutat de Balaguer, conforma un dels conjunts més importants d'aquesta època a Catalunya, tant per la quantitat com per la qualitat de les seves restes i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya.

Conserva

Investiga

La Noguera antiga. Des dels primers pobladors fins als visigots - EXHAURIT

Museu de la Noguera - Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2001
100 pàgines, 22 x 24 cm
Català. Traducció castellà
Preu: 15 €

Ref. 011

 Més informació

Horari i preus


HORARI

D'octubre a març

De dimarts a diumenge i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat

 

D'abril a setembre

De dimarts a divendres de 10 a 14 h
Dissabtes d'11 a 14 h i de 18 a 20 h  
Diumenges i festius d'11 a 14 h

* Dilluns no festiu tancat

Visites concertades i grups: 973 448 668

 

PREUS

Bosseta de 100 gr d'arena amb 25 mg de partícules d'or i vial de plàstic per guardar-les: 3,00 €

Compra una bosseta i comença l'aventura dels autèntics buscadors d'or!  


Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebook i twitter

Molí de l'Esquerrà

Espai expositiu

La Recerca de l'or


La recerca d'or és realitza a la sala dels safareigs distribuïda en dos espais a diferent nivell. El primer està destinat als més petits i el precedeix un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en la recerca i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Aquí els nens i nenes poden fer una pràctica de recerca d’or en uns safareigs adaptats.

Una col·lecció d’àbacs de diferents materials i èpoques d’arreu del món dóna pas al segon espai, destinat al públic en general, on el visitant pot realitzar un taller de recerca d'or amb l'àbac i arena aurífera del Segre.

Al costat dels safareigs el visitant pot consultar uns dossiers  sobre la història i la tècnica de la recerca d’or al Segre i a diferents zones auríferes d'altres continents del món.

BALAGUER. UN SEGLE DE VIDA, CENT ANYS DE FUTBOL (duplicate)

Col.lecció d' àbacs

Parc arqueològic

El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l'antiga Al-Andalús, el país que els àrabs van fundar a la península Ibèrica durant els segles VIII i XV.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es creà a partir del segle X.

El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrades de tàpia. A intervevals irregulars s'alternaven 27 torres massisses de tàpia construïdes seguint la mateixa tècnica.

Madina Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina: la mesquita aljama, l'assoc o mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, però també gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina, o d'alóndecs, on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes entorn de carrers, que dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte i cementiris.

Les mesquita aljama estava situada on actualment es troba l'església del sant Crist i era un edifici fonamental: s'hi ensenyava doctrina, s'hi impartia justícia i s'hi celebraven les grans reunions públiques. Al voltant d'aquesta mesquita hi havia un gran cementiri.

El Parc Arqueològic del Pla d'Almatà correspon a una de les zones residencials del barri, on s'han excavat i musealitzat quatre cases i dos trams de carrers. Les excavacions arqueològiques han permès recuperar una important col·lecció d'objectes de la vida quotidiana que es poden veure al Museu de la Noguera.


 

 

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

vista aèria de les restes arqueològiques

Joanpere Massana. Del llibre de l’aigua: com a titelles

Museu de la Noguera, 2011
51 pàgines, 21 x 24 cm
Català
Preu: 12 €

Ref. 013

Més informació

 

Tercera sala


Hisn Balagî títol de la tercera sala presenta el Castell com a centre del poder, tant en època islàmica com en època comtal, del qual cal destacar les guixeries que decoraven el palau àrab que es va construir entre 1046 i 1050, i que representen un dels pocs conjunts de l'arquitectura islàmica d'aquesta època a la península ibèrica comparables amb les restes de l'Aljaferia de Saragossa o l'alcassaba de Màlaga. També cal ressaltar les restes del palau comtal, tant els elements de decoració arquitectònica com les restes de la vaixella comú i de luxe (ceràmica de reflex metàl·lic de Manises) dels comtes. Finalment la sala ha incorporat tres metres de les conduccions d'aigua dels jardins del palau comtal realitzades a base d'alicatats i rajoles blaves de Manises-Paterna.

Un passeig per les muralles - NOU RECORREGUT!



 
 

Zona de descàrrega de PDF informatius.

Plata

Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: Segle XI
Núm. inv.: MN-2267

Forma de pagament


El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.

Demostració d'alquerque

Harpia 2012

On estem?


Plaça dels Comtes d'Urgell, 5
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 445 194
F. 973 445 053
A/e: museu@balaguer.net

Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 18.55 N
Long. 0º 48' 17.35 E
Ruta GPS:
@41.788487,0.804834

Mènsules, Sant Domènec, s. XIV

Antoni Betbesé Delsams

Escultura

Nom: Antoni Betbesé Delsams · Escultor picapedrer
Datació: 1887 - 1971


Biografia i trajectòria 
Antoni Betbesé va néixer a Balaguer el  gener de 1887. Fill de Climent Betbesé i Maria Delsams, va cursar els estudis bàsics i ben aviat va mostrar inquietud cap a tot el que tenia a veure amb el treball de la pedra . Durant aquests anys  emergiren a Balaguer joves artistes  com Francesc Borràs o  Antoni Ollé Pinell que, com  Antoni Betbesé, van fer el salt a Barcelona per continuar els seus estudis a la Llotja d’Arts i Oficis. Betbesé va iniciar els estudis de picadrer el 1905 que durant uns anys els compaginà col·laborant amb la construcció de la casa Milà ( la Pedrera ) d’Antoni Gaudí.

El 1914  Betbesé va tornar a Balaguer  on treballà combinant la feina creadora amb la de restauració d’ elements escultòrics i decoratius  en diferents indrets de Balaguer i rodalies . En aquells temps, Balaguer vivia un moment d’auge intel·lectual: es fundaren publicacions locals com “La Falç” o “Pla i Muntanya”, es creà el Centre Excursionista de Balaguer i emergiren figures de filantrops com Domènec Carrové o Daniel Torruella.

Antoni Betbesé treballà doncs al Santuari del Sant Crist esculpint els altars de pedra, a la construcció del pont  de sant Miquel de Balaguer escairant i encaixant les pedres del arcs, al castell de la Ràpita i al monestir de les Avellanes.

Més tard, va rebre l’encàrrec  d’esculpir els nous rosetons de l’església de Sant Domènec. Les successives guerres , els diferents usos i l’abandó   que havia patit el conjunt havien causat grans desperfectes al convent, al claustre i sobretot a l’església. Una de les parts més afectades va ser el pany de la paret de l’Epístola on hi havia uns grans finestrals apuntats que quedaren totalment malmesos i que van ser anul·lats. Betbesé esculpí cinc petits rosetons amb decoració floral i geomètrica que substituïren els antics finestrals gòtics tapiats. A la banda de l’Evangeli, a la capella més propera a l’absis,  Betbesé hi esculpí un sisè rosetó seguint la mateixa decoració.

L’any 1954 Betbesé inicià el seu treball a l’església de Santa Maria, restaurant els arcs i les claus de volta malmesos durant la Guerra Civil Espanyola, i encarregant-se també de la construcció del nou altar major.

En els mateixos anys també va treballar al cementiri de Santa Maria on esculpí la tomba familiar , una de les seves millors obres tant tècnicament  com estètica. L’obra està formada per tres parts d’estil i iconografia diferent: la part inferior és de forma rectangular i té  unes senzilles incisions rectilínies, al centre  té esculpida el relleu d’un crismó dins d’un cercle, símbol de la victòria de Crist sobre la mort. La part central - i la més elaborada- recorda l’estil escultòric gòtic de figures allargades i estilitzades. S’hi representa a Crist crucificat envoltat per dos arcàngels, dos àngels músics que toquen un violí i un violoncel i dos àngels cantaires. Tota l’escena - exceptuant la part inferior - està emmarcada per una treballada sanefa de motius geomètrics i vegetals. A la part superior,  coronant la tomba, s’hi representa dins d’una fornícula la Mare de  Déu de perfil amb el nen en braços i, a sota, un relleu de l’escut de la ciutat de Balaguer. Tota l’escena està flanquejada per dos motius ornamentals en forma de calze.

Just al costat de la tomba familiar, Betbesé hi esculpí l’anomenada “Tomba dels 19”. Aquest panteó va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Balaguer en homenatge a 19 veïns de Balaguer  que foren executats el 5 d’agost de 1936. La tomba està precedida per tres graons de pedra on hi ha dos plaques de marbre gravades amb els noms dels difunts. A la part central i dins d’un timpà de mig punt hi ha esculpida una imatge clàssica de la Mare de Déu.  A la part superior, una espècie de corona de fulles apuntades sustenta una creu cèltica.

Durant aquells anys també es dedicà a esculpir nombroses làpides de marbre de nínxols al cementiri de Santa Maria.

Betbesé va treballar com a picapedrer fins el 1959, any en què es traslladà a viure amb la seva família a Barcelona. Morí el 1972 i fou enterrat a la tomba que ell mateix esculpí al cementiri de Santa Maria de Balaguer.


Fonts consultades:
Arxiu Comarcal de la Noguera
Arxiu Capitular  d’Urgell
Arxiu Parroquial de Balaguer
Família Betbesé

Autoria de la fitxa:
Mireia Subirada Roma

Activitats

Disc d'or amb camafeu oval

Procedència: Racó de la Pampa, Soses (Segrià)
Material: làmina i fil d'or, pasta de vidre o cornalina
Cronologia:època tardoromana

El disc d'or amb camafeu oval, exposat en una de  les vitrines del Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, just al costat del collaret de la Valleta del Valero, és una reproducció de la peça original que es pot veure a la sala permanent del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.

El disc va ser trobat de forma fortuïta a l'indret conegut com el Racó de la Pampa a Soses però, possiblement, formava part juntament amb el collaret de la Valleta del Valero, del mateix conjunt d'ocultació o funerari.

El disc té un diàmetre de 5,40 cm i està treballat amb làmina i fil d'or. Al centre hi ha incrustat un camafeu oval de pasta de vidre o cornalina, que representa un bust femení, segurament d'època Julio-Clàudia ( 27 aC - 68 dC ), amb el pentinat característic de l'època amb els cabells llisos recollits a banda i banda del cap, per darrere les orelles i finalment subjectats al clatell.

Aquest tipus de disc o fíbula discoïdal tenia una funcionalitat purament ornamental i s'ha de relacionar amb la classe alta i teratinent de l'època que va ocupar durant un llarg període aquest territori al llarg del curs del Segre.
 

*La reproducció l'ha realitzat l’estudi de maquetisme i museografia L’ESFERA

Formulari de contacte

(*) Camps obligatoris

Forma de pagament


El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.

(*) Camps obligatoris

"La cista tumular amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): Una aportació insòlita dins l’art megalític peninsular i europeu" (duplicate)


LÓPEZ, JB.; MOYA, A.; ESCALA, O.; NIETO. A. (2010). "La cista tumular amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): Una aportació insòlita dins l’art megalític peninsular i europeu", Tribuna d’Arqueologia 2008-2009, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2010, p. 87-125.
Vegeu article

Forma de pagament


El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.

Forma de pagament


El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.

Museu de la Noguera


Fons etnogràfic


El Museu de la Noguera fa una tasca de recull i restauració d'objectes de la vida quotidiana que arriben procedents de diferents donacions. La col·lecció compta principalment amb utillatge de cuina i de rebost dels segles XIX i XX. S'inclou també en aquesta col·lecció una sèrie d'elements de vestuari litúrgic i quotidià de segles XVIII-XIX.

Recorregut pel Centre Històric




Recorregut pel centre històric de la ciutat (plaça Mercadal, plaça del Pou...)

Les ciutats antigues: els porxos com a centre del comerç. Artesanat i oficis antics.
Mercats.
Safarejos públics. Esglésies, mesquites.


Durada: 0:45h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària

EXPOSICIÓ O REI O RES. 600 anys de la fi del comtat d'Urgell

Cicle superior d'educació primària i educació secundària obligatòria

Castell Formós




Visita al castell Formós.

De hisn a suda i de suda a castell, les residències senyorials a l'edat mitjana. La frontera entre al-Andalús i els comtats. Senyors andalusins, senyors feudals: el feudalisme.


Durada: 0:45h
Cicle superior d'educació primària i educació secundària obligatòria

El Pla d'Almatà

El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l'antiga Al-Andalús, el país que els àrabs van fundar a la península Ibèrica durant els segles VIII i XV.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es creà a partir del segle X.

El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrades de tàpia. A intervevals irregulars s'alternaven 27 torres massisses de tàpia construïdes seguint la mateixa tècnica.

Madina Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina: la mesquita aljama, l'assoc o mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, però també gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina, o d'alóndecs, on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes entorn de carrers, que dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte i cementiris.

Les mesquita aljama estava situada on actualment es troba l'església del sant Crist i era un edifici fonamental: s'hi ensenyava doctrina, s'hi impartia justícia i s'hi celebraven les grans reunions públiques. Al voltant d'aquesta mesquita hi havia un gran cementiri.

El Parc Arqueològic del Pla d'Almatà correspon a una de les zones residencials del barri, on s'han excavat i musealitzat quatre cases i dos trams de carrers. Les excavacions arqueològiques han permès recuperar una important col·lecció d'objectes de la vida quotidiana que es poden veure al Museu de la Noguera.


 

 

Al-Andalús

Vaixella andalusí

Ajuntament, anys 80

Fragments del Cel, Art Cristià al Museu de la Noguera


Edició: Museu de la Noguera, Diputació de Lleida, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2011
Característiques: 51 pàgines, 21 x 24 cm
Idioma: Català

 


 

 

Ressenya bibliogràfica


Catalogació de les peces més representatives de la col·lecció d'art cristià del Museu de la Noguera.

La catalogació de les peces, realitzada pels historiadors de l'art Francesc Fité, Carmen Berlabé i Alberto Velasco, està precedida d'un article introductori de contextualització de la col·lecció i de nou segles de cristianisme a Balaguer.

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Alicatats, Castell Formós

Revista d'estudis electrònica V3

Inici

Pintura Francesc Borràs

Autor: Francesc Borràs
Tècnica i material: oli sobre llenç
Cronologia: segle XX
Núm. d'inv.: MN-2002

Calze, patena i corporal

Material: bronze i teixit
Cronologia: s. XIX

Destaquem

Mostran 1 a 6 de 9 Registres

Preus


Inclouen la visita guiada, el taller de recerca d'or i un vial de plàstic per guardar les partícules d'or del Segre.

Bosseta de 100 g d'arena i 25 mg d'or: 3 €

Compra una bosseta i comença l'aventura dels autèntics buscadors d'or!  

TALLERS DIDÀCTICS A LA SALA POLIVALENT

Fotografia Antonio Cayuelas

Túmul de Seró

BALAGUER. UN SEGLE DE VIDA, CENT ANYS DE FUTBOL

Documenta

Educa

Adreça


Av. Comte Jaume d'Urgell, 12
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 44 86 68

ordelsegre@balaguer.cat

Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 42.46 N
Long. 0º 48' 33.33 E

Entrada

El castell de Balaguer és conegut com a Castell Formós des de la baixa edat mitjana. En coneixem la data de fundació gràcies  a l'historiador Ibn Hayyan, que recull el relat d'Isa b. Ahmad al-Rasi referent als fets que passen a la Marca Superior d'Al-Andalus l'any 284 de l'Hègira (897-898 dC): "Isa b. Ahmad informa: en aquest any del senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al - Qasi va atacar el castell d'Aura, a la demarcació de Barcelona, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic.  En trobar-se amb el comte d'aquesta regió, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pelós), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les seves tropes i aquest dia, en lluita, va donar a l'usurpador Anqadid un cop del qual va morir pocs dies després. Déu va posar de manifest en ell el gran favor que té cap als musulmans! El fill d'Anqadid, Sunyer, - al qui Déu maleeixi - va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes de Ramadà (octubre del 897dC), va començar Lubb b. Muhammad la construcció del hisn Balagi (castell de Balaguer), en els districtes de la llunyana Lleida."

A mitjan segle XI , s'edificà en el seu interior un palau que es decorà amb refinats ataurics realitzats sobre guix i policromats. El programa decoratiu principal es basa en motius vegetals i geomètrics, però també s'hi desenvolupen frisos epigràfics on es llegeixen fragments de l'al-Corà i motius zoomorfes com una harpia dotada de mans o un ocell.

Poc sabem de la distribució de les estances del palau, tret que una alberca regaria una zona enjardinada propera a una galeria d'arcuacions polilobulades i profusament decorades que miraria cap a la zona del riu Segre.

Amb la conquesta de principis de segle XII els comtes d'Urgell van ocupar l'antic palau i el convertiren en la seva residència. Al segle XIV s'hi realitzaren grans obres de reforma que comportaren la conversió de tota la zona nord en un gran jardí regat per canals d'aigua de ceràmica construïts a base d'alicatats i rajoles fabricades per artesans moriscos a Manises-Paterna, que donaven als nous espais un aire de continuïtat estilística amb l'antic palau andalusí.

El castell de Balaguer va ser destruït l'any 1413 arran de la guerra entre el darrer comte d'Urgell Jaume II el Dissortat i el rei Ferran I d'Antequera.

Palletes d'or del Segre

BALAGUER. UN SEGLE DE VIDA, CENT ANYS DE FUTBOL (duplicate)

Taller de recerca d'or

Quarta sala


L'última sala, titulada Ciutat de Balaguer, està dedicada a explicar els trets característics de la ciutat des segles XIV-XV, època en què fou la capital del Comtat d'Urgell.

Marcel·lí Berge i Palou. Recerca, concepte i espiritualitat

Museu de la Noguera, 1998
53 pàgines, 21 x 30 cm
Català
Preu: 12 €

Ref. 016

 Més informació

Collaret de la Valleta del Valero

Valleta del Valero (Soses)
Material: fil d'or
Cronologia:segle V dC.

El collaret de la Valleta del Valero, exposat en una de  les vitrines del Centre d’Interpretació de l’Or, és una reproducció de la peça original que es troba al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.

El collaret va ser trobat per casualitat per un veí de Soses en un indret conegut com la Valleta del Valero, a la vessant d’un tossal conegut amb el mateix nom situat a la dreta del Segre entre les poblacions d’Aitona i Soses.
Cronològicament està datat  al segle V dC.

El collaret, d’una longitud de 32 cm.,  està compost d’una cadena formada per vuit fils d’or, trenats en forma d’espiga de la qual hi pengen 29 anelles amb un penjoll fusiforme a cadascuna.
En un dels extrems del collaret hi ha representat el cap d’un lleó al qual s’hi enganxa una placa triangular acabada en ganxo que correspon al mecanisme de la tanca.

Aquest tipus de collarets d’or eren indicadors de posició social i símbol de prestigi i representa un document important per al coneixement del poblament de la conca del baix Segre a l’Antiguitat tardana.

*La reproducció l'ha realitzat l’estudi de maquetisme i museografia L’ESFERA

Anteriors

Mostran 1 a 6 de 7 Registres

Enviament


L'enviament queda subjecte a l'agència encarregada de l'expedició.

Gerreta

Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 1a meitat segle XI
Núm. inv.: MN-2188

Inauguració de l'ampliació del parc arqueologic del Pla d'Almatà

Jornades Europees de Patrimoni 2012
L'ànima del silenci

Escultures d'Antoni Boleda

Inauguració: dissabte 1 d'abril a les 19 h

Més informació

A TAULA!

Peça d'abril: Morter de la Jueria de Balaguer s.XV
Presentació: diumenge 2 d'abril de 2017 a les 12 h
Més informació

SETMANA SANTA: RECERCA D'OR EN FAMÍLIA

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
Visita guiada i taller de recerca d'or
Del 10 al 16 d'abril de 2017
 

A LA RECERCA DEL SOMNI DE MARIAM

Vols trobar or?
Més informació

Balaguer Medieval. La ciutat daurada
Seró. Espai Transmissor
Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

Viu l'aventura dels autèntics buscadors d'or

Més informació

VISIT MUSEUM: Els museus de Catalunya a les teves mans

Contacta

(*) Camps obligatoris

L'usuari pot exercir el seu dret de rectificació, cancel·lació i oposició que li atorga la vigent Llei orgànica de protecció de dades (Llei 15/1999, de 13 de desembre) sol·licitant-ho personalment, per telèfon, per correu, fax o correu electrònic al Museu de la Noguera.

Turisme d'experiències. L'or del Segre. A la recerca del somni de Mariam


ADREÇA


C. Escoles, 2.  SERÓ 25739 (La Noguera, Lleida)

Tel. 661224195

info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat

 

Més informació sobre els horaris i preus

Més informació sobre visites guiades

Sant Miquel

Escultura

Nom de la peça: Sant Miquel
Ubicació: Pont de sant Miquel
Datació: 1976 (copia de la imatge original del segle XIV)
Tècnica: Esculpida
Autor: Antoni Agraz


Descripció i context històric:
Entrant a al Centre Històric de la ciutat de Balaguer pel pont de sant Miquel, trobem a mà dreta una escultura que representa l’arcàngel sant Miquel matant un dimoni amb la seva llança. Aquesta figura reprodueix fidedignament l’original que hi havia al portal d’entrada a la ciutat a través del pont.

El portal de sant Miquel era una construcció d’època gòtica, que possiblement podríem situar a finals del segle XIV, en les acaballes del comtat d’Urgell. Coronava la porta una escultura de l’arcàngel sant Miquel, patró del comtat, protegida per un dosser de pedra brodada. A costat i costat el flanquejaven dos àngels sostenint sengles escuts i a un nivell més baix però també a costat i costat del sant apareixien dos escuts amb els escacs de la casa d’Urgell.

El Portal de sant Miquel fortificava l’entrada a la ciutat des del nord i l’est, ja que formava part d’una estructura defensiva complexa, on es combinava amb el portal de Gerb, situat al seu costat, i el tram de muralla que pujava cap al castell i el que corria paral·lel al riu. Possiblement existia un altre portal a l’entrada del pont, davant del convent dels Predicadors, del que malauradament no se n’ha conservat cap traça ni notícia.

A finals del segle XIX, la construcció de la carretera de Balaguer a Tremp va comportar l’enderroc del portal de Gerb i va convertir el portal de sant Miquel en una edificació ruïnosa que dificultava el trànsit de vehicles. L’any 1894 l’Ajuntament de la ciutat decidí enderrocar-lo, amb la forta oposició del Centre Excursionista de Catalunya i l’Associació Artística-Arqueològica de Barcelona, que enviaren cartes al consistori per evitar el desmuntatge del monument. Un fet fatídic però va accelerar la demolició: una pedra del portal es va desprendre ferint de mort una dona que entrava a la ciutat. Per ordre del Govern Civil de Lleida l’Ajuntament va procedir al desmuntatge de la part superior de l’arc, que era la més afectada per l’erosió natural, però un cop acabat els informes tècnics aconsellaven fer el desmuntatge sencer perquè tot el que quedava del monument amenaçava a ruïna. El Governador Civil de Lleida va ordenar l’enderroc total, numerant però les pedres que es poguessin conservar de cara a una futura restauració. Sobre els elements escultòrics es va ordenar que fossin traslladats al Museo Provincial. L’ajuntament però acordà col·locar aquestes peces a la façana de la casa consistorial, però mai es dugué a terme, i les escultures foren emmagatzemades als baixos del mateix edifici.

L’any 1913 l’Ajuntament de Balaguer acordà la venda del sant Miquel, els dos àngels i els escuts de la casa d’Urgell al Sr. Domingo Bové, que actuava per al multimilionari estadounidenc Charles Deering (1857-1927), per la quantitat de 6.650 pessetes. Deering estava construint llavors un palau a Sitges, on ubicà les escultures de Balaguer.

Per raons desconegudes Deering abandonà Sitges el 1921, però les escultures del Pont de sant Miquel quedaren en la seva ubicació al palau de Maricel, a la façana del baluard. L’any 1954 l’Ajuntament de Sitges comprà el palau que al 1969 passà a mans de la Diputació de Barcelona. En aquest moment s’iniciaren obres de remodelació, restauració i condicionament del palau com a museu. L’any 1974 el mal estat en què es trobava l’escultura del sant Miquel de Balaguer feia perillar els vianants, i es decidí fer-ne una còpia per substituir-lo. El treball s’encomanà a l’escultor Antoni Agraz. L’any 1977 es feu la substitució de l’escultura original per la còpia, i se’n regalà una a la ciutat de Balaguer, que és la que actualment presideix l’entrada del pont de sant Miquel.

Es desconeix on anà a parar l’original de l’escultura, que segons les fonts de l’època estava molt malmesa.


Bibliografia:
- Llibre Verd o de cròniques de la Ciutat de Balaguer. ACN200-100-T-3813 pgs.169r-170v
- SANAHUJA, P. (1965) Història de la Ciutat de Balaguer, Balaguer
- CARROVÉ I VIOLA, D. (1935) El Pont de Balaguer. Monografia Històrica a Revista Pla i Muntanya
- ESQUERDA I BOSCH, M. (2006) Porta de sant Miquel Fitxes de la Peça del Mes. Museu Maricel. Sitges

Autoria de la Fitxa:
Carme Alòs Trepat

Contacta

(*) Camps obligatoris

(*) Camps obligatoris

Enviament


L'enviament queda subjecte a l'agència encarregada de l'expedició.

L'usuari pot exercir el seu dret de rectificació, cancel·lació i oposició que li atorga la vigent Llei orgànica de protecció de dades (Llei 15/1999, de 13 de desembre) sol·licitant-ho personalment, per telèfon, per correu, fax o correu electrònic al Museu de la Noguera.

Enviament


L'enviament queda subjecte a l'agència encarregada de l'expedició.

Enviament


L'enviament queda subjecte a l'agència encarregada de l'expedició.

"Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida) i les evidències d’un grup escultòric singular del megalitisme català: el grup de Seró"


LÓPEZ, JB.; MOYA, A. (2010). "Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida) i les evidències d’un grup escultòric singular del megalitisme català: el grup de Seró". 2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès). La prehistòria avui al prepirineu lleidatà, Solsona, Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2010, p. 63-80.
Vegeu article

Visita Virtual


Castell Formós




Visita al castell Formós.

Funció militar i defensiva dels castells: fossats, torres, penyasegats. Els castell com a residència dels senyors de la ciutat.


Durada: 0:30h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària

EXPOSICIÓ O REI O RES. 600 anys de la fi del comtat d'Urgell

Santa Maria de les Franqueses




Visita al monestir de santa Maria de les Franqueses.

La vida als monestirs medievals. L'orde del Císter. El romànic, sistemes constructius, decoracions, funcionalitat dels espais. L'escola escultòrica de Lleida.


Durada: 0:45h
Cicle superior d'educació primària i educació secundària obligatòria

Castell Formós

El castell de Balaguer és conegut com a Castell Formós des de la baixa edat mitjana. En coneixem la data de fundació gràcies  a l'historiador Ibn Hayyan, que recull el relat d'Isa b. Ahmad al-Rasi referent als fets que passen a la Marca Superior d'Al-Andalus l'any 284 de l'Hègira (897-898 dC): "Isa b. Ahmad informa: en aquest any del senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al - Qasi va atacar el castell d'Aura, a la demarcació de Barcelona, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic.  En trobar-se amb el comte d'aquesta regió, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pelós), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les seves tropes i aquest dia, en lluita, va donar a l'usurpador Anqadid un cop del qual va morir pocs dies després. Déu va posar de manifest en ell el gran favor que té cap als musulmans! El fill d'Anqadid, Sunyer, - al qui Déu maleeixi - va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes de Ramadà (octubre del 897dC), va començar Lubb b. Muhammad la construcció del hisn Balagi (castell de Balaguer), en els districtes de la llunyana Lleida."

A mitjan segle XI , s'edificà en el seu interior un palau que es decorà amb refinats ataurics realitzats sobre guix i policromats. El programa decoratiu principal es basa en motius vegetals i geomètrics, però també s'hi desenvolupen frisos epigràfics on es llegeixen fragments de l'al-Corà i motius zoomorfes com una harpia dotada de mans o un ocell.

Poc sabem de la distribució de les estances del palau, tret que una alberca regaria una zona enjardinada propera a una galeria d'arcuacions polilobulades i profusament decorades que miraria cap a la zona del riu Segre.

Amb la conquesta de principis de segle XII els comtes d'Urgell van ocupar l'antic palau i el convertiren en la seva residència. Al segle XIV s'hi realitzaren grans obres de reforma que comportaren la conversió de tota la zona nord en un gran jardí regat per canals d'aigua de ceràmica construïts a base d'alicatats i rajoles fabricades per artesans moriscos a Manises-Paterna, que donaven als nous espais un aire de continuïtat estilística amb l'antic palau andalusí.

El castell de Balaguer va ser destruït l'any 1413 arran de la guerra entre el darrer comte d'Urgell Jaume II el Dissortat i el rei Ferran I d'Antequera.

Al-Andalús i el comtat d'Urgell

La rellevància del  patrimoni andalusí i feudal  va ser un dels factors determinants de la creació del Museu Comarcal de la Noguera l'any 1983, sobretot a partir de 1982, any en què es van reempendre les excavacions arqueològiques al Castell Formós i es van començar les del Pla d’Almatà. Aquestes intervencions van significar el punt de partida de l'orientació museològica basada en una seu central i un seguit de radials entre els que hem de destacar els dos jaciments citats i el conjunt urbà de la pròpia ciutat. El Museu Comarcal de la Noguera es convertiria en el centre d'interpretació i de dinamització del patrimoni d'època medieval de la ciutat de Balaguer.

El mateix Departament de Cultura va entendre que el punt inicial d'aquest projecte passava per la construcció d'un edifici de nova planta, que havia de ser la seu central, i que va ser encomanat a l’equip format pels arquitectes Humbert Costas i Manel Gomez.  Les obres van començar el desembre de 1992.

El 25 de maig de 1995 s’inaugurava la nova seu a la plaça dels Comtes d’Urgell amb l’exposició “El Mestre de Balaguer (segle XVI)”, així com un dels radials previstos en el projecte, el Jardí Arqueològic del Castell Formós. Aquell mateix any el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat començava els tràmits per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional el Pla d’Almatà,  l’altre dels radials previstos 
El 19 d’abril de 1997 va ser inaugurada l’exposició de les sales estables del museu amb un muntatge que porta com a títol genèric: “Hisn Balagi-Balaguer. De la madina a la ciutat”.

Església de Sant Josep, 1987-1994

Madina Balaguer

Horari


TANCAT: 25 de desembre, 1 de gener i 6 de gener

TANCAT: El centre romandrà tancat durant tot el mes de febrer de 2017

La resta de dies l'horari és l'habitual

Visites dissabtes, diumenges i festius a les 11 h, 12 h i 13 h 


Entre setmana, visites concertades adreçant-vos als telèfons:
- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 18 a les 20 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)

o al correu electrònic:  reserves@seroespaitransmissor.cat

Guixeries, Castell Formós

Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera


Edició: Museu de la Noguera, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Obra Social Caixa Catalunya, 2010
Coordinació científica: Carme Alòs, Eva Solanes
Característiques: 200 pàgines, 21 x 24 cm
Idioma: català. Traducció castellà i anglès

Resenya bibliogràfica


Catalogació de les 125 peces més representatives de la col·lecció d’època andalusina (segles VIII-XII) del Museu de la Noguera: atuells de ceràmica, joies, armes, monedes... que procedeixen majoritàriament dels jaciments arqueològics de la ciutat de Balaguer - el Pla d'Almatà, la Suda i el centre històric -  i que constitueixen un dels conjunts de l’època més importants i representatius de la península Ibèrica i únic a Catalunya.

La catalogació de les peces, realitzada en part pels tècnics del Museu de la Noguera, està precedida per diversos articles de contextualització de la col·lecció realitzats per arqueòlegs i especialistes encapçalats pel Dr. Philippe Sénac de la Universitat de Toulouse – Le Mirail. Ha col·laborat també en la catalogació el Museo Arqueológico Nacional de Madrid.

Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu

Pintura Josep Viola

Autor: Josep Viola
Tècnica i material: acrílic sobre llenç
Cronologia: segle XX
Núm. d'inv.: MN-1938
Mostran 1 a 6 de 7 Registres
Mostran 1 a 6 de 12 Registres

L'edifici


Es parteix de la comprensió i reflexió sobre els mitjans i sistemes constructius propis de l´entorn en que es situa l´obra, en una zona agrícola molt prolífera al peu del Pre-Pirineu, on els habitants acostumen a resoldre les necessitats més bàsiques des d´una actitud espontània en relació a les condicions dels materials i a la seva aplicació. El projecte proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material