Exposició temporal

CRÒNICA DE LA REPÚBLICA. LA BALAGUER DE TERESA PÀMIES


 

És probablement cert que idealitzem els records  de la infantesa i l’adolescència si aquesta ha estat mínimament feliç i amb les nostres necessitats d’afecte satisfetes. Fou aquesta part de la seva vida la que Teresa Pàmies visqué a Balaguer en un període intens i de grans canvis a la ciutat i al país. Potser per això, Balaguer està molt sovint present en els seus relats, ja sigui de manera tangencial, un record, un personatge, una olor... o com a ens viu i protagonista de les seves cròniques.

És sobre aquesta ciutat dels records de Teresa Pàmies i, a través d’ells, que presentem aquesta exposició dedicada a la Balaguer efervescent i apassionada de finals dels anys 20 i fins a mitjan anys 30 del segle XX . A través del relat, Teresa Pàmies ens presenta una petita ciutat d’economia principalment pagesa, però amb un comerç viu i una indústria incipient, tancada dins les velles muralles medievals i plena fins a la bandera, on pràcticament no queden habitatges buits ni botigues per obrir. Una ciutat que comença a sortir tímidament cap a l’altra banda del Segre on les noves línies de ferrocarril constitueixen una artèria que la connecta amb la resta del món i on la vida política es vivia intensament.

La Balaguer dels anys vint i trenta cal entendre-la enmig d'una sèrie de canvis socials profunds i uns corrents de pensament que creuaven Europa i s’estenien pel món. Les reivindicacions obreres, les millores en les condicions de treball, l’anomenada lluita de classes, s’escampaven com taca d’oli des de finals segle XIX  acompanyant els canvis en l’economia i provocant la fi d’un sistema que s’havia mantingut inalterat des de feia segles. El món es recuperava dels estralls de la Primera Guerra Mundial enmig de les veus que s’alçaven amb visions de futur totalment oposades. La Revolució Russa de 1917 fou vista com exemple positiu dels canvis necessaris. La Teresa Pàmies política i compromesa es va formar en aquesta Balaguer dinàmica i variada, profundament influïda per l’ambient que s’hi vivia  i de la mà del seu pare, Tomàs Pàmies.

En aquest escenari, els canvis estructurals a l’estat espanyol es desenvolupaven a una velocitat vertiginosa. El primer terç del segle XX fou políticament molt intens, amb l’enderrocament de la monarquia, la constitució de la República, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i, finalment,  l’esclat de la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939. Teresa Pàmies la visqué ja lluny de Balaguer però vinculada pels llaços familiars, essent membre destacada de les JSUC (Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya)  i militant feminista convençuda (impulsora de l’Aliança Nacional de la Dona Jove).

 L’activisme del pare de la Teresa, Tomàs Pàmies, significà políticament la família a Balaguer, que es veié abocada a l’exili en acabar la guerra. Possiblement fou la impossibilitat de retorn i defensa el que portà a l’estigmatització dels personatges a nivell local. Després de l’exili familiar, només restà a la ciutat la mare, Rosa Bertran, la Moreneta del Pastor,  que hi morí en tràgiques circumstàncies l’any 1941.

Teresa Pàmies tornà de l’exili, però no tornà a Balaguer, tot i que hi feu petites estades esporàdiques per visitar amics o parents. Però sobretot Teresa Pàmies tornà a Balaguer per visitar la tomba de la seva mare al costat de la qual volgué ser enterrada.

L’exposició que ens endinsa, doncs, en els paisatges balaguerins de l’escriptora,

“...una dona manifestament política, d’una generació ben determinada: la de la guerra. Ha viscut un exili. Ha tornat a casa. S’hi vol quedar...”

 

CRÈDITS 

Idea i producció: Museu de la Noguera
Comissàries: Carme Alòs i Eva Solanes
Selecció d’imatges: Gerard Costa
Llibres: Bibioteca Margarida de Montferrat i Júlio Burgués
Imatge gràfica: Anna Domenjó
Cessió d’imatges: Arxiu Comarcal de la Noguera, Museu de la Noguera, Ajuntament de Balaguer
Agraïments: Biblioteca Margarida de Montferrat, Arxiu Comarcal de la Noguera, Núria Arbós, Joan Bové, Carme Brusau, Júlio Burgués, Eva Font, Maite Pedrol, Josep M. Torruella