Fons arqueològic

Harpia

Representació antropomorfa d'una harpia amb dues mans. El motiu principal forma part d'una decoració vegetal a base d'atauric. L'harìa es troba disposada de perfil i amb el cap gairebé de front. La conservem pràcticament sencera, a excepció de la cua i les urpes de la pota esquerra. Presenta un pentinat acabat  a banda i banda per un lòbul semicircular ressaltat i l'extrem dels cabells punxegut.

L'harpia té dues mans: l'esquerra surt des de l'arrencada de l'ala mentre que la dreta ho fa a la mateixa alçada, però des del pit i és lleugerament més gran. Ambdues tenen els dits encongits, excepte l'índex que sembla assenyalar alguna cosa. És possible que estigués totalment pintada, malgrat que conservem poques restes de color: negre en el contorn exterior de la cara i el pentinat, i vermell en els panxells de les cames, arrencades de la cua, el pit i l'ala.

Segons GIRALT (GIRALT 1994, 235) iconogràficament es tracta d'una representació totalment desconeguda en l'art islàmic de l'època i és possible que es tracti d'una representació de l'au fènix que simbolitzi una exaltació de la figura del promotor de la construcció, amb un significat de pau i prosperitat. També secunda la idea de Ewert (Ewert 1979, 175) que estudià les guixeries de Balaguer als anys 70 del segle XX, que l'harpia formés part d'un arbre de la vida on apareixerien dues harpìes enfrontades acompanyades per dos paons.

Bibliografia:

MUSEU DE LA NOGUERA ed. 2010. Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera, Museu de la Noguera. Balaguer, 2010; GIRALT 1994. Cataluna Romànica, volum XVII, La Noguera, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994; EWERT 1979. Hallazgos islámicos en Balaguer y la Aljafería de Zaragoza, Excavaciones Arqueológicas en España, 97, Ministerio de Educación y Ciencia, Dirección General del Patrimonio Artístico y CUltural, 1979

  
Veure la peça en 3D:

Harpia by Museu d'Arqueologia de Catalunya on Sketchfab