En femení. La història a través de les nostres dones
En el marc d’una historiografia tradicional molt dominada per la visió patriarcal de la societat, el projecte "En femení. La història a través de les nostres dones" té com a objectiu principal visibilitzar les dones de la nostra història i el paper que han tingut en l'esdevenir d'aquesta a través de l'exemple de dones properes, que massa vegades han passat desapercebudes.
La recerca que es duu a terme sobre la vida i les gestes d'aquestes dones es materialitza en una fitxa, que forma part del col·leccionable "En femení. La història a través de les nostres dones".
La primera de les fitxes va estar dedicada a Serafina Valls, unes de les primeres doctores en medicina de Catalunya a principis segle XX que va exercir al Marroc, on va desenvolupar una important tasca en el camp de l'obstetrícia.
El projecte "Arqueologia d'una ciutat andalusina: madina Balaghí"
El projecte “Arqueologia d’una ciutat andalusina: madina Balaghí” té com a objectiu general estudiar arqueològicament la fundació, desenvolupament i abandonament d’una ciutat andalusina amb p
articularitats molt específiques: la seva localització, en el que era la Marca Superior d’al-Andalús, la suposada fundació a partir d’un campament de conquesta, una grandària excepcional en el panorama urbà d’al-Andalús i el fet que es conservi en bona part, al Pla d’Almatà, gràcies a que no hi ha hagut una ocupació posterior a la conquesta feudal, excepte en espais molt puntuals. Els objectius més concrets són la identificació de les restes de l’assentament més primerenc i la determinació de si es tractava d’un campament o no, la datació de les muralles i les seves fases, la reconstrucció de les fases d’ocupació i el procés d’urbanització del recinte, la relació que això té amb el desenvolupament de les activitats productives, tant agràries com artesanals, l’estudi de la maqbara i de la població enterrada.
El tema de recerca en el qual cal integrar el projecte arqueològic sobre Madina Balaghí és el de les ciutats d’al-Andalús més primerenques i, més específicament, les de la Marca Superior. La línia d’investigació sobre les ciutats andalusines ha produït abundant bibliografia en els darrers anys i es renoven plantejaments tradicionals gràcies a la recerca arqueològica. Majoritàriament, però, es tracta de ciutats habitades avui dia i, per tant, la recerca ha estat pautada per les intervencions preventives o d’urgència. També a Catalunya ha estat així.
La recerca arqueològica se centra en el jaciment del Pla d’Almatà, un extens jaciment emmurallat (27 hectàrees) amb una cronologia que queda emmarcada entre la conquesta islàmica i la feudal catalana (segles VIII al XII) i que presenta els elements característics d’una ciutat andalusina. Els eixos de l’actual projecte s’orienten a la recerca, la preservació i la consolidació de les restes, a la difusió i a la formació d’arqueòlegs.
Actualment, el projecte d’actuacions en curs es centra en tres aspectes de l’organització urbana de la ciutat: la trama dels carrers i cases a la zona artesanal del barri dels terrissaires, la maqbara o cementiri i la muralla.
El Museu de la Noguera i la Universitat Autònoma de Barcelona organitzen cada estiu un curs d’arqueologia andalusina orientat a formar els estudiants d’arqueologia o graduats, en el qual s’alterna l’excavació arqueològica al jaciment amb la realització de classes realitzades pels membres de l’equip o per professors i professionals convidats.
Direcció i coordinació del projecte: Carme Alòs, Helena Kirchner, Marta Monjo, Eva Solanes, Júlia Olivé.
Excavació arqueològica al Castell Formós (Balaguer, La Noguera). Adequació a la comprensió del jaciment a la visita pública
El Museu de la Noguera dirigeix i coordina les excavacions arqueològiques que es duen a terme al Castell Formós de Balaguer.
El museu organitza cada estiu el Taller d'arqueologia Cota 0, adreçat a estudiants i interessats en l'arqueologia i el patrimoni en el qual es pot participar a l'excavació arqueològica.
Direcció i coordinació del projecte: Carme Alòs, Eva Solanes.
La Guerra Civil Espanyola i el Cap de Pont de Balaguer són dos dels eixos bàsics del projecte de recerca sobre MEMÒRIA HISTÒRICA que es duu a terme des del Museu de la Noguera.
Es tracta d'una línia de recerca que posa èmfasi en com va viure la població civil els efectes de la guerra i que pretén recollir i conservar els testimonis dels homes, dones i nens que van patir els estralls de la guerra.
CONVIURE AMB LA POR. MEMÒRIA DELS NENS DEL CAP DE PONT DE BALAGUER
"Conviure amb la por. Memòria dels nens del Cap de Pont de Balaguer (1938) és un documental realitzat pel Museu de la Noguera i produït per Balaguer TV en el qual es dona veu als nens i les nenes que van patir els efectes de la Guerra Civil Espanyola a la zona del Cap de Pont de Balaguer l'any 1938 i que ara són persones de més de 80 anys.
Per a la realització del documental, el museu va entrevistar a 28 persones de Balaguer, La Sentiu de Sió, Bellcaire d'Urgell, Camarasa, Vallfogona de Balaguer i La Ràpita que van explicar els seus records més personals de la guerra i que van omplir més de 20 hores de gravació. El que es buscava en l'enregistrament d'aquestes gravacions eren justament els records dels nens i les nenes, la vivència del conflicte bèl·lic per part dels infants. El resultat ha estat un documental que ofereix una altra visió de la guerra, la dels nens i les nenes, en una de les zones que van patir més la violència dels combats, la franja que formava el cap de pont de Balaguer. Més enllà del conflicte bèl·lic, però, els ulls dels nens permeten fer una altra mirada a la guerra, i entendre-la des de la visió dels infants. Es tracta en definitiva d'un documental entranyable, sensible i molt emotiu. Un petit homentatge que el Museu de la Noguera fa als padrins i padrines que van haver de viure la guerra i que ha de permetre reflexionar sobre que va suposar aquella guerra per a una població tan fràgil com la seva infància.
Les gravacios es van realitzar en els pobles d'origen de les persones entrevistades, en alguns casos a les escoles de les poblacions, per tal de vincular la infància dels testimonis amb un espai propi dels infants actuals.
LA DANSA DE LA GALOP
El Museu de la Noguera segueix una línia estratègica de recuperació d'elements tradicionals i festius de la ciutat que singularitzen les festes i les doten de trets identitaris específics.La dansa de La Galop de Balaguer es troba recollida al Costumari Català de Joan Amades. Segons el folklorista aquest ball es ballava en l'anomenada Fira dels Enamorats del mes de setembre, una fira de bestiar que era famosa per la quantitat de matrimonis que s'hi pactaven entre les famílies que anaven a la fira. Les noves parelles feien un primer contacte públic a través d'aquesta dansa, sota la supervisió dels pares i tutors.
La recuperació de la dansa s'ha dut a terme amb col·laboració de l'Escola Municipal de Música i l'Espai de Dansa i Creació La Xemeneia, així com altres entitats i associacions de la ciutat.
Per donar a conéixer els passos de la dansa s'organitzen diversos tallers i s'ha inclós en el Pla Municipal de Dinàmica Educativa des del curs 2018-2019. També hi ha una ballada popular en el marc de les festes medievals de l'Harpia.
Per escoltar La Galop cliqueu aquí: