Abril 2025

DtDcDjDvDsDgDl
31
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 

Retalls d'art

Antoni Betbesé Delsams

Escultura

Nom: Antoni Betbesé Delsams · Escultor picapedrer
Datació: 1887 - 1971


Biografia i trajectòria 
Antoni Betbesé va néixer a Balaguer el  gener de 1887. Fill de Climent Betbesé i Maria Delsams, va cursar els estudis bàsics i ben aviat va mostrar inquietud cap a tot el que tenia a veure amb el treball de la pedra . Durant aquests anys  emergiren a Balaguer joves artistes  com Francesc Borràs o  Antoni Ollé Pinell que, com  Antoni Betbesé, van fer el salt a Barcelona per continuar els seus estudis a la Llotja d’Arts i Oficis. Betbesé va iniciar els estudis de picadrer el 1905 que durant uns anys els compaginà col·laborant amb la construcció de la casa Milà ( la Pedrera ) d’Antoni Gaudí.

El 1914  Betbesé va tornar a Balaguer  on treballà combinant la feina creadora amb la de restauració d’ elements escultòrics i decoratius  en diferents indrets de Balaguer i rodalies . En aquells temps, Balaguer vivia un moment d’auge intel·lectual: es fundaren publicacions locals com “La Falç” o “Pla i Muntanya”, es creà el Centre Excursionista de Balaguer i emergiren figures de filantrops com Domènec Carrové o Daniel Torruella.

Antoni Betbesé treballà doncs al Santuari del Sant Crist esculpint els altars de pedra, a la construcció del pont  de sant Miquel de Balaguer escairant i encaixant les pedres del arcs, al castell de la Ràpita i al monestir de les Avellanes.

Més tard, va rebre l’encàrrec  d’esculpir els nous rosetons de l’església de Sant Domènec. Les successives guerres , els diferents usos i l’abandó   que havia patit el conjunt havien causat grans desperfectes al convent, al claustre i sobretot a l’església. Una de les parts més afectades va ser el pany de la paret de l’Epístola on hi havia uns grans finestrals apuntats que quedaren totalment malmesos i que van ser anul·lats. Betbesé esculpí cinc petits rosetons amb decoració floral i geomètrica que substituïren els antics finestrals gòtics tapiats. A la banda de l’Evangeli, a la capella més propera a l’absis,  Betbesé hi esculpí un sisè rosetó seguint la mateixa decoració.

L’any 1954 Betbesé inicià el seu treball a l’església de Santa Maria, restaurant els arcs i les claus de volta malmesos durant la Guerra Civil Espanyola, i encarregant-se també de la construcció del nou altar major.

En els mateixos anys també va treballar al cementiri de Santa Maria on esculpí la tomba familiar , una de les seves millors obres tant tècnicament  com estètica. L’obra està formada per tres parts d’estil i iconografia diferent: la part inferior és de forma rectangular i té  unes senzilles incisions rectilínies, al centre  té esculpida el relleu d’un crismó dins d’un cercle, símbol de la victòria de Crist sobre la mort. La part central - i la més elaborada- recorda l’estil escultòric gòtic de figures allargades i estilitzades. S’hi representa a Crist crucificat envoltat per dos arcàngels, dos àngels músics que toquen un violí i un violoncel i dos àngels cantaires. Tota l’escena - exceptuant la part inferior - està emmarcada per una treballada sanefa de motius geomètrics i vegetals. A la part superior,  coronant la tomba, s’hi representa dins d’una fornícula la Mare de  Déu de perfil amb el nen en braços i, a sota, un relleu de l’escut de la ciutat de Balaguer. Tota l’escena està flanquejada per dos motius ornamentals en forma de calze.

Just al costat de la tomba familiar, Betbesé hi esculpí l’anomenada “Tomba dels 19”. Aquest panteó va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Balaguer en homenatge a 19 veïns de Balaguer  que foren executats el 5 d’agost de 1936. La tomba està precedida per tres graons de pedra on hi ha dos plaques de marbre gravades amb els noms dels difunts. A la part central i dins d’un timpà de mig punt hi ha esculpida una imatge clàssica de la Mare de Déu.  A la part superior, una espècie de corona de fulles apuntades sustenta una creu cèltica.

Durant aquells anys també es dedicà a esculpir nombroses làpides de marbre de nínxols al cementiri de Santa Maria.

Betbesé va treballar com a picapedrer fins el 1959, any en què es traslladà a viure amb la seva família a Barcelona. Morí el 1972 i fou enterrat a la tomba que ell mateix esculpí al cementiri de Santa Maria de Balaguer.


Fonts consultades:
Arxiu Comarcal de la Noguera
Arxiu Capitular  d’Urgell
Arxiu Parroquial de Balaguer
Família Betbesé

Autoria de la fitxa:
Mireia Subirada Roma