Desembre 2024

DtDcDjDvDsDgDl
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 

Retalls d'art

Bust de Manuel Marín


Manuel Marin

Manuel Marín Bonell
 
Manuel Marín Bonell (Morella, 1892 – Madrid, 1973) fou l'enginyer de telecomunicacions que dirigí la instal·lació a la plaça del Mercadal de Balaguer de la primera central   telefònica automàtica a Espanya el 1923, any en què la Mancomunitat de Catalunya decidí automatitzar el servei telefònic i va comissionar Manuel Marín per a estudiar els principals sistemes fabricats a Europa. Durant la seva estada a la ciutat residí a l'hostatgeria del Sant Crist, i aprofitant estones lliures fabricà el que probablement fou el primer receptor de ràdio d’Espanya, amb el qual aconseguí escoltar els programes de les estacions radiofòniques angleses. Aquesta innovació va crear una gran expectació social i va provocar un gran nombre de visites al santuari. 
 
El 1924 Marín passà a ocupar la direcció de les xarxes telefòniques provincials integrades en la Mancomunitat de Catalunya. Contractat pel monopoli Compañía telefónica Nacional de España (que el 5 de novembre de 1925 absorbí la xarxa de telèfons de la Mancomunitat), dirigí la implantació de la telefonia automàtica interurbana a les principals capitals de l’Estat, la instal·lació dels primers contestadors automàtics i del sistema automàtic d’informació de números canviats.
Escriví i publicà tota una sèrie de manuals de conservació i enginyeria d’equips de commutació, algun d’ells traduït a l’anglès, com el Método de conservación de centrales eléctricas.
 
La xarxa telefònica de la Mancomunitat de Catalunya
 
Al començament del segle XX la legislació espanyola havia deixat en mans de la iniciativa privada el desenvolupament dels serveis de telefonia. Això va provocar la desatenció de totes aquelles zones on el cost de la construcció i el manteniment de les línies impedia l’obtenció ràpida de beneficis. Davant d’aquest fet la Mancomunitat de Catalunya es va fixar com a objectiu la creació d’una xarxa telefònica que arribés a tots els pobles i els unís a les xarxes generals existents a Espanya. Per aconseguir-ho es firmà un acord amb la Compañía Peninsular de Teléfonos, representant de les xarxes interurbanes a Catalunya, i es demanà una concessió a l’Estat, que es firmà el 9 de setembre de 1915, i nasqué la Secció de Telèfons de la Mancomunitat, sota la direcció d’Esteve Terradas. El setembre de 1916 s’incorporà a aquesta secció Manuel Marín, que va ser nomenat cap d’Explotació del Servei de Telèfons de Lleida. La central telefònica de Balaguer era del tipus Strowger i sistema Siemens&Halske de Berlín, centrals de commutadors del tipus pas a pas, i començà a funcionar el 15 de desembre de 1923. Per capacitat pertanyia a la categoria de centrals de cent a mil abonats i la seva capacitat inicial fou de dos-cents abonats, que podia ampliar-se fàcilment fins als mil. Va ser l’única d’aquest sistema instal·lada a l’Estat.
 
L'any 1956 es construí un nou edifici per a renovar la central de telefonia, a l'indret on hi havia hagut l'antic hospital i església de Sant Joan, al carrer del Barrinou. S'alliberà un espai davant la central on s'ubicà una plaça que està dedicada a l'enginyer Manuel Marín, que assistí a la inauguració. L'acte oficial fou presidit pel president de la República de Costa Rica, Josep Figueres. El 1962 s'hi instal·là el bust que va esculpir Genaro Iglesias amb la figura de l'enginyer.
 


Fonts consultades:
• CALVO, A. Historia de Telefónica: 1924-1975. Primeras décadas: tecnología, economía y política. Fundación Telefónica. 2011.
• CALVO, A. “Teléfono para todos… o casi. La singular experiencia de la red de la Mancomunidad de Cataluña, 1914-1925”. A Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1 de juliol de 2014, vol. XVIII, n. 481.
• MARÍN, M. Explotación y conservación de centrales automáticas. Curso de conferencias semanales. Compañía Telefónica Nacional de España. 1927.
• Llibre Verd. Fons de l'Ajuntament de Balaguer. Arxiu Comarcal de la Noguera. Fol. 258r. Inauguració de la central telefònica automàtica, obra de la Mancomunitat de Catalunya. 1923.
Filmoteca: No-DO, 8 de juliol de 1963. Núm. 1070 C
Altres fonts consultades: Marçal i Mercè Solà, Frederic Letamendi, Andrés Viola i Josep M. Cadena
Autoria de la Fitxa: Joan Caballer (Gerano Iglesias), Eudalt Sentís (Manuel Marín)