Exposició temporal

CRÒNICA DE LA REPÚBLICA. LA BALAGUER DE TERESA PÀMIES


 

És probablement cert que idealitzem els records  de la infantesa i l’adolescència si aquesta ha estat mínimament feliç i amb les nostres necessitats d’afecte satisfetes. Fou aquesta part de la seva vida la que Teresa Pàmies visqué a Balaguer en un període intens i de grans canvis a la ciutat i al país. Potser per això, Balaguer està molt sovint present en els seus relats, ja sigui de manera tangencial, un record, un personatge, una olor... o com a ens viu i protagonista de les seves cròniques.

És sobre aquesta ciutat dels records de Teresa Pàmies i, a través d’ells, que presentem aquesta exposició dedicada a la Balaguer efervescent i apassionada de finals dels anys 20 i fins a mitjan anys 30 del segle XX . A través del relat, Teresa Pàmies ens presenta una petita ciutat d’economia principalment pagesa, però amb un comerç viu i una indústria incipient, tancada dins les velles muralles medievals i plena fins a la bandera, on pràcticament no queden habitatges buits ni botigues per obrir. Una ciutat que comença a sortir tímidament cap a l’altra banda del Segre on les noves línies de ferrocarril constitueixen una artèria que la connecta amb la resta del món i on la vida política es vivia intensament.

La Balaguer dels anys vint i trenta cal entendre-la enmig d'una sèrie de canvis socials profunds i uns corrents de pensament que creuaven Europa i s’estenien pel món. Les reivindicacions obreres, les millores en les condicions de treball, l’anomenada lluita de classes, s’escampaven com taca d’oli des de finals segle XIX  acompanyant els canvis en l’economia i provocant la fi d’un sistema que s’havia mantingut inalterat des de feia segles. El món es recuperava dels estralls de la Primera Guerra Mundial enmig de les veus que s’alçaven amb visions de futur totalment oposades. La Revolució Russa de 1917 fou vista com exemple positiu dels canvis necessaris. La Teresa Pàmies política i compromesa es va formar en aquesta Balaguer dinàmica i variada, profundament influïda per l’ambient que s’hi vivia  i de la mà del seu pare, Tomàs Pàmies.

En aquest escenari, els canvis estructurals a l’estat espanyol es desenvolupaven a una velocitat vertiginosa. El primer terç del segle XX fou políticament molt intens, amb l’enderrocament de la monarquia, la constitució de la República, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i, finalment,  l’esclat de la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939. Teresa Pàmies la visqué ja lluny de Balaguer però vinculada pels llaços familiars, essent membre destacada de les JSUC (Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya)  i militant feminista convençuda (impulsora de l’Aliança Nacional de la Dona Jove).

 L’activisme del pare de la Teresa, Tomàs Pàmies, significà políticament la família a Balaguer, que es veié abocada a l’exili en acabar la guerra. Possiblement fou la impossibilitat de retorn i defensa el que portà a l’estigmatització dels personatges a nivell local. Després de l’exili familiar, només restà a la ciutat la mare, Rosa Bertran, la Moreneta del Pastor,  que hi morí en tràgiques circumstàncies l’any 1941.

Teresa Pàmies tornà de l’exili, però no tornà a Balaguer, tot i que hi feu petites estades esporàdiques per visitar amics o parents. Però sobretot Teresa Pàmies tornà a Balaguer per visitar la tomba de la seva mare al costat de la qual volgué ser enterrada.

L’exposició que ens endinsa, doncs, en els paisatges balaguerins de l’escriptora,

“...una dona manifestament política, d’una generació ben determinada: la de la guerra. Ha viscut un exili. Ha tornat a casa. S’hi vol quedar...”

 

CRÈDITS 

Idea i producció: Museu de la Noguera
Comissàries: Carme Alòs i Eva Solanes
Selecció d’imatges: Gerard Costa
Llibres: Bibioteca Margarida de Montferrat i Júlio Burgués
Imatge gràfica: Anna Domenjó
Cessió d’imatges: Arxiu Comarcal de la Noguera, Museu de la Noguera, Ajuntament de Balaguer
Agraïments: Biblioteca Margarida de Montferrat, Arxiu Comarcal de la Noguera, Núria Arbós, Joan Bové, Carme Brusau, Júlio Burgués, Eva Font, Maite Pedrol, Josep M. Torruella

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EXPOSICIÓ LA REVOLUCIÓ NEOLÍTICA


 

 

L'exposició "La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis" té un discurs eminentment didàctic i utilitza de forma molt innovadora el llenguatge del còmic, creat pel dibuixant gironí Quim Bou. La seva història connecta passat i present a través de la Joana, una estudiant d’arqueologia de la UAB, que marxa a excavar a la Draga. Ella anirà descobrint la vida d’aquests primers agricultors i ramaders d’una manera propera i divertida.

L’exposició és un extraordinari aparador dels resultats de pràcticament 30 anys d’exhaustives excavacions arqueològiques fetes en el poblat neolític de la Draga i coordinades pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, amb un equip multidisciplinari format per científics del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Consell Superior de d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF). L'exposició ha estat comissariada per Antoni Palomo, conservador del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

L’estany de Banyoles va presenciar, fa uns 7400 anys, l’arribada d’un grup de persones nouvingudes que s’instal·laren durant pràcticament 400 anys. Així és com es va formar el poblat neolític més important a Catalunya i en el que es poden observar enormes canvis en la manera de relacionar-se les societats pageses i el medi.

La primera gran transformació del medi és provocada pels profunds canvis que s’esdevenen a partir del que s’ha anomenat “la revolució neolítica”, moment on s’introdueixen plantes i animals domèstics desconeguts fins aleshores en el nostre territori i s’utilitzen tecnologies que transformarien radicalment l’entorn.

La Draga és l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental. Això ha permès que es trobi en una zona amb humitat permanent, actualment coberta de forma parcial per les aigües de l’estany. Aquest fet ha propiciat una extraordinària conservació de les restes orgàniques sobre materials vegetals, des de les restes de les cabanes als estris realitzats en materials vegetals com arcs, falçs, mànecs d’aixes, cordes, recipients de fusta, pals cavadors, cullerots i cistells entre altres.

Àmbits de l’exposició:

La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis s’estructura en àmbits que responen a quatre conceptes bàsics que la protagonista del relat experimenta: l’emoció, l’anàlisi, la interpretació i la imaginació.

L’emoció. Mostra l’impacte que va generar la descoberta de l’assentament del poblat de la Draga el 1990 i la descoberta d’objectes excepcionals. D’altra banda, contextualitza històricament en el neolític i descriu la complexitat i singularitat del jaciment lacustre de la Draga. S’exposa una rèplica d’una eina de fusta de més de 7.000 anys, que s’ha convertit en un dels seus símbols.

L’Anàlisi. Presenta una col·lecció singular de peces arqueològiques originals que són representatives del jaciment i també una sèrie de fidels rèpliques d’un conjunt d’objectes realitzats en fusta i fibres.. D’altra banda, també es mostren la fauna (salvatge i domèstica), les restes vegetals (silvestres i conreades), les restes d’aliments, els objectes de la vida quotidiana, els estris d’ús pràctic, els guarniments i els elements relacionats amb les pràctiques socials o les creences.

La Interpretació. Reconstrueix el que va succeir a la Draga durant aproximadament 400 anys gràcies a l’enorme quantitat de dades obtingudes i processades per un ampli equip científic multidisciplinari.

La imaginació. Les dades extretes pels científics es visualitzen mitjançant la realitat virtual que presenta amb gran detall com era el poblat i el seu entorn ara fa 7.000 anys.

Recursos museogràfics

Patrimoni arqueològic conservat: L’exposició reuneix més de cent cinquanta objectes arqueològics i rèpliques del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles És una oportunitat única per veure una col·lecció d’elements estructurals de les cabanes, penjolls caragolines, restes de menjar i ceràmiques de cuina i eines lítiques, rèpliques d’estris de fusta… on destaca un arc de teix i els cranis-trofeu de diversos animals.

Còmic: El dibuixant Quim Bou, a través de les seves il·lustracions ens apropa continguts científics d’alta recerca amb un esforç de síntesi impressionant. S’introdueixen conceptes constructius, tecnològics, econòmics, socials i cultuals a través de l’aprenentatge que fa la Joana i les finestres al passat que obre la seva curiositat.

Audiovisuals: Els sis audiovisuals que es presenten connecten en primera persona amb els protagonistes de les descobertes d’alguns dels objectes més destacats de les excavacions i mostren els processos d’elaboració que haurien tingut aquestes peces (una aixa de fusta de roure, un pal cavador de fusta de boix, un anell d’os i un bol ceràmic).

Realitat virtual: El visitant entra en el poblat de la Draga i en el Neolític a través d’un audiovisual de realitat virtual que recrea una passejada pel jaciment i el seu entorn. Aquest ha estat produït pel Departament de Prehistòria de l’UAB i l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC i s’emmarca en un projecte del Programa Recercaixa, finançat per l’Obra Social ‘la Caixa’.