De dilluns a dissabte de 10 h a 14 h i de 17 h a 19 h
Diumenges i festius de 10 h a 14 h
*Tancat: 24, 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua
1) General: 3,00 €
2) Reduïda: 2,00 € (aplicable a: grups mínim 10 persones, jubilats, estudiants a partir de 16 anys, aturats, titulars del carnet jove)
3) Gratuïta: menors de 16 anys, socis ICOM, AMC, AdAC, SCA i Argonautes. Els dies 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) i 9 de novembre (Festes del St. Crist)
4) Entrada combinada al Museu de la Noguera + Visita guiada i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre:
General 5,00 € - Reduïda 2,50 €
* No s'accepten pagaments en efectiu
* No s'accepten grups sense reserva prèvia
Del 16 de setembre al 23 de juny
Església de Santa Maria i Espai Portolà
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h. Accés pel punt d'informació turístic (sagristia de l'església)
El quart diumenge de mes, visita guiada al temple i pujada al campanar del Moro - Preu 5 € . www.farsdeponent.cat
Parc arqueològic del Pla d'Almatà / Muralles gòtiques / Claustre de Sant Domènec
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h
Castell Formós
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h
El segon diumenge de mes (excepte desembre, gener i febrer), projecció contínua de l'audiovisual 'sàvies i guerrers' a l'espai del polvorí
Església de Santa Maria de les Franqueses
Oberta el primer diumenge de mes (excepte els mesos de desembre, gener i febrer) amb visites guiades gratuïtes a les 11, 12 i 13 h.
* L'entrada als monuments és gratuïta. Tancat els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua
Del 24 de juny al 15 de setembre
Església de Santa Maria i Espai Portolà
De dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h
El quart diumenge de mes, visita guiada al temple i pujada al campanar del Moro - Preu 5 € . www.farsdeponent.cat
Parc arqueològic del Pla d'Almatà i Claustre de Sant Domènec
De dilluns a dissabte de 10 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h
Muralles gòtiques i observatori de la Guerra Civil
De dilluns a diumenge de 10 a 19 h
Castell Formós
De dilluns a dissabte de 10 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h.
El segon diumenge de mes, projecció al polvorí del curmetratge 'Sàvies i guerrers'
Església de Santa Maria de les Franqueses
Oberta el primer diumenge de mes. Visites guiades gratuïtes a les 10, 11 i 12 h
* L'entrada als monuments és gratuïta. Tancat els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua
* "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent
Durada 1,30 h
Preu: 5 €/persona (mínim 10 persones)
* "De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent, a la ciutat i als monuments
Modalitats:
Durada 4 hores
Preu: 8 €/persona
(mínim 10 persones)
Durada 3 h
Preu: 6 €/persona
(mínim 10 persones)
Durada 1,30 h
Preu: 5 €/persona
(mínim 10 persones)
* "La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
Durada 2,30 h
Preu: 6 € / persona (mínim 10 persones)
El museu realitza diferents tipus de visites guiades adaptades a les necessitats, interessos i disponibilitat horària dels visitants.
Es realitzen en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i àrab) i són amb reserva prèvia. Per a reserves, podeu omplir el formulari de contacte o posar-vos directament en contacte amb el museu.
"Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permament del museu
Durada 1,30 hores
*Consulteu els preus
"De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permanent "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat", a la ciutat i als principals monuments
Modalitats:
Durada 4 hores
Durada 3 hores
Durada 2 hores
*Consulteu els preus
"Balaguer. La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
Durada 2,30 hores
*Consulteu els preus
**Les visites guiades s'han de concertar amb un mínim de 15 dies d'antelació
El museu disposa d’audioguies teatralitzades en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès), incloses en el preu de l’entrada.
El museu també disposa de llibres de sala dels textos de l’exposició permanent amb traducció a tres idiomes (castellà, anglès i francès).
Al vestíbul de la planta 0 del museu hi ha l’Oficina de Turisme de Balaguer oberta al públic en el mateix horari que el museu.
Moturisme
L’Oficina de Turisme de Balaguer és un servei acreditat de Moturisme Ara Lleida. L’espai es troba preparat per acollir les necessitats dels viatgers que van en moto. Disposa d’aparcament a 100 m del museu i d’estris de neteja per a la moto, els cascs i les botes i de servei de guarda-roba per deixar els cascs
El museu disposa de servei d’armariets amb clau al vestíbul, al costat del punt d’atenció al públic. Si veniu amb motxilla és necessari deixar-la en aquest punt.
El museu disposa d’una zona de descans amb una màquina expenedora de begudes calentes.
La biblioteca del museu disposa d’un fons bibliogràfic especialitzat en història, arqueologia i en història de l'art, amb un volum important de títols dedicats a l’edat medieval i especialment a al-Andalús. Destaca també la col·lecció de publicacions d'àmbit local i comarcal.
El catàleg del fons de la biblioteca del museu pot consultar-se en línia a través de l' ARGUS, el catàleg de biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre. Per consultar-lo cal fer-ho a través del fons de la biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer. La biblioteca del museu disposa també de servei de prèstec interbibliotecari, a través de la biblioteca Margarida de Montferrat.
Des de l’any 2019 la biblioteca del museu ha incorporat el llegat bibliogràfic del Dr. Prim Bertran.
La biblioteca està oberta a investigadors i a tot el públic interessat en la recerca en l’horari d’oficina del museu.
El museu disposa d’una àrea d’investigació on es facilita la consulta i la manipulació dels objectes als investigadors acreditats.
Informació general
Punt d’atenció al públic
El punt d’atenció al públic se situa a la planta 0, al vestíbul del museu, on el personal informa dels serveis, els espais i les activitats del museu.
El taulell està adaptat per a l’atenció al públic de persones amb cadira de rodes.
Gossos d’assistència
Està permesa l’entrada de gossos d’assistència.
Accessibilitat física
Accés
L’entrada principal al museu des del carrer es troba a la planta 0 i és accessible per a persones en cadira de rodes. S’hi accedeix a peu pla.
Els espais públics de circulació del museu són amplis i accessibles. Les portes i passos tenen una amplada mínima de 80 cm. La sala d’exposicions temporals i la sala d’exposicions permanents són totalment accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i cadira de rodes.
La sala d’exposicions temporals es troba a la planta 0 i s’hi accedeix a peu pla, des del vestíbul del museu.
La sala d’exposicions permanents es troba a la planta 1 i s’hi accedeix a través d’un ascensor de gran capacitat que es pot utilitzar per moure grups de persones en cadira de rodes.
Lavabos accessibles
Hi ha un lavabo accessible a la planta 0, al vestíbul, al costat de la zona de descans. Té lavabo integrat a la mateixa cabina. Hi ha canviadors de bebès.
Cadires portàtils
El museu disposa de 4 cadires portàtils, molt lleugeres, que poden utilitzar-se durant la visita a les exposicions, ja sigui guiada o autònoma.
Accessibilitat en la comunicació
Senyalització
El recorregut a les sales d’exposicions està recolzat per un sistema de senyalització que marca la direcció de l’itinerari.
Característiques ambientals de l’equipament
Olors
A l’àrea de descans de la planta 0 hi ha una màquina de cafè. L’olor de cafè pot impregnar la sala.
A la sala d’exposicions permanents hi ha ambientadors d’olors amb un perfum creat especialment per a l’exposició que es dispersa per tota la sala.
Contacte
Per a més informació sobre accessibilitat podeu contactar directament al telèfon 973 445 194 o a museu@balaguer.cat.
Esperem que gaudiu de la vostra visita al museu i perquè això sigui possible us fem un seguit de recomanacions.
WI-FI
El museu disposa de WI-FI al vestíbul, a la biblioteca i a les sales d’exposicions. Cal demanar la contrasenya al punt d’informació.
Fotografies i gravacions
Es poden fer fotografies sense flaix i gravacions en format domèstic. Per a la premsa i altres necessitats, si us plau, contacteu abans amb el museu.
Us convidem a compartir les imatges de la vostra visita a #VisitaMuseuNoguera
Ús de telèfon mòbil
El telèfon mòbil ha d’estar en silenci i cal que es mantingui un volum de veu moderat per no molestar als altres visitants.
Menjar i begudes
No es pot entrar menjar ni begudes a les sales d’exposicions. Hi ha una zona de descans al vestíbul amb una màquina expenedora de begudes calentes a la vostra disposició.
Comportament
No es pot córrer ni cridar per evitar accidents o molèsties a la resta de visitants. No està permès tocar els objectes. En cas d’evacuació cal seguir les instruccions del personal del museu.
Acompanyants de grups
Els acompanyants dels grups són els responsables de tots els membres que acompanyen.
El Museu de la Noguera va ser fundat l'any 1983 amb la voluntat de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat de Balaguer i establir vincles de recerca i difusió entre la institució i el territori i amb la idea de ser una plataforma per entendre el nostre patrimoni i la nostra cultura des de les seves arrels, tant andalusines com feudals; i és que el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera, i especialment el de la ciutat de Balaguer, conforma un dels conjunts més importants d'aquesta època a Catalunya, tant per la quantitat com per la qualitat de les seves restes i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya.
MISSIÓ, VISIÓ I VALORS DEL MUSEU
Missió
* Ser un museu referent en patrimoni andalusí i convertir-se en un espai mediador per a la comprensió de la diversitat cultural mitjançant el diàleg i el vincle amb el passat; i esdevenir un espai de memòria referent per entendre la formació de la identitat nacional a partir del coneixement de les societats del passat i contribuir al desenvolupament del territori i de la ciutat de Balaguer a través de la posada en valor del seu patrimoni en col·laboració amb els agents locals del medi.
Visió
* Donar visibilitat a les societats medievals a través dels programes d'activitats, publicacions i propostes educatives del museu.
* Desenvolupar programes de recerca i difusió vinculats al patrimoni cultural i naturals de la ciutat de Balaguer i del seu territori.
* Esdevenir un espai inclusiu amb el treball amb les comunitats immigrants a partir dels coneixements difosos pel museu.
* Establir convenis de col·laboració amb agents del territori per afavorir el desenvolupament local a partir del patrimoni.
Valors
* Inclusió i accessibilitat
* Excel·lència i professionalització
* Participació i dinamisme
* Proximitat i territorialitat
* Perspectiva de gènere
* Compromís social
* Cooperació i treball en xarxa
Actualment, el Museu de la Noguera administra i organitza el patrimoni museístic de Balaguer i procura la coordinació de l’activitat museística de tota la comarca i el desenvolupament al servei d’aquesta de les tasques de recerca, documentació, conservació i restauració, difusió i pedagogia del patrimoni integral de la comarca.
La seu actual compta amb sales d'exposició estable, sala d'exposicions temporals, botiga, biblioteca, sala de consulta, laboratoris i magatzems.
Descarregueu-vos el PDF de presentació a la nostra zona de descàrregues.
El Museu Comarcal de la Noguera neix del conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Balaguer el dia 31 de gener de 1983, el qual fixava la transformació de l'antic Museu Municipal de Balaguer, - situat primerament al Castell Formós i després a la segona planta de l’edifici de l’ajuntament - en museu comarcal.
L’acord entre l’Ajuntament de Balaguer i la Parròquia de Santa Maria de Balaguer va permetre que el Museu Comarcal passés a ocupar l’edifici de l’antiga església de Sant Josep, construcció de principis del segle XVIII, que malgrat tenir bastants problemes estructurals va permetre, desprès d’una remodelació, obrir les portes del museu el 22 de maig de 1987. L’equipament contemplava els espais fonamentals de tot museu: magatzems, laboratori de restauració, sala de consulta-biblioteca, espais administratius i sala d’exposicions.
Durant dos anys la programació del museu es concentrà en una variada oferta d’exposicions temporals tant de producció pròpia com de foranies, alhora que es redactava la proposta temàtica de la Sala de Síntesi del museu que s’inaugurava a l’octubre de 1989.
La rellevància del patrimoni andalusí i feudal va ser un dels factors determinants de la creació del Museu Comarcal de la Noguera l'any 1983, sobretot a partir de 1982, any en què es van reempendre les excavacions arqueològiques al Castell Formós i es van començar les del Pla d’Almatà. Aquestes intervencions van significar el punt de partida de l'orientació museològica basada en una seu central i un seguit de radials entre els que hem de destacar els dos jaciments citats i el conjunt urbà de la pròpia ciutat. El Museu Comarcal de la Noguera es convertiria en el centre d'interpretació i de dinamització del patrimoni d'època medieval de la ciutat de Balaguer.
El mateix Departament de Cultura va entendre que el punt inicial d'aquest projecte passava per la construcció d'un edifici de nova planta, que havia de ser la seu central, i que va ser encomanat a l’equip format pels arquitectes Humbert Costas i Manel Gomez. Les obres van començar el desembre de 1992.
El 25 de maig de 1995 s’inaugurava la nova seu a la plaça dels Comtes d’Urgell amb l’exposició “El Mestre de Balaguer (segle XVI)”, així com un dels radials previstos en el projecte, el Jardí Arqueològic del Castell Formós. Aquell mateix any el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat començava els tràmits per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional el Pla d’Almatà, l’altre dels radials previstos
El 19 d’abril de 1997 va ser inaugurada l’exposició de les sales estables del museu amb un muntatge que porta com a títol genèric: “Hisn Balagi-Balaguer. De la madina a la ciutat”.
El programa Museus de Suport Territorial s’emmarca en Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya, un pla estratègic elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Entre els objectius operatius que presenta aquest pla es recull el Programa de Museus de Suport Territorial, una innovació en la política museística de Catalunya.
Aquest programa pretén formalitzar, visibilitzar, ordenar i potenciar una realitat que, de fa anys, és present en el programa públic d’alguns museus de Catalunya que, a més de les col·leccions pròpies, gestionen equipaments d’índole diversa (jaciments arqueològics, centres d’interpretació, esglésies, monuments, etc.) i que donen suport a comunitats territorials supramunicipals. En la nomenclatura del Pla de Museus, els museus de suport territorial potencien els equipaments patrimonials bàsics, per portar a terme aquelles funcions que no poden assumir, per limitació de recursos humans i econòmics.
Els museus que participen en aquest programa tenen una clara vocació territorial, cosa que sovint es relaciona amb museus que incorporen el territori com a objecte del seu projecte i discurs museològic.
El Servei de Museus de la Direcció General de Patrimoni Cultural ha encetat la implementació del programa de Museus de Suport Territorial mitjançant projectes pilot, entre els quals, des de l’any 2018, hi ha el Museu de la Noguera.
Els equipaments patrimonials bàsics que actualment són beneficiaris del programa del Museu de Suport del Museu de la Noguera són:
• Museu del Montsec (Artesa de Segre)
• Seró. Espai Transmissor (Seró, Artesa de Segre)
• Espai Orígens (Camarasa)
• La Cova dels Vilars (Os de Balaguer)
• La Casa-Museu Leandre Cristòfol (Os de Balaguer)
• Centre d’Art del Castell d’Os de Balaguer
• Necròpolis de la Colomina (Gerb, Os de Balaguer)
• Gravats del Mas de n’Olives (Ponts)
• El Centre de Dinamització del Patrimoni Històric, Natural i Rural (Tartareu)
• Centre d’Interpretació del Montsec (Vilanova de Meià)
En femení. La història a través de les nostres dones
En el marc d’una historiografia tradicional molt dominada per la visió patriarcal de la societat, el projecte "En femení. La història a través de les nostres dones" té com a objectiu principal visibilitzar les dones de la nostra història i el paper que han tingut en l'esdevenir d'aquesta a través de l'exemple de dones properes, que massa vegades han passat desapercebudes.
La recerca que es duu a terme sobre la vida i les gestes d'aquestes dones es materialitza en una fitxa, que forma part del col·leccionable "En femení. La història a través de les nostres dones".
La primera de les fitxes va estar dedicada a Serafina Valls, unes de les primeres doctores en medicina de Catalunya a principis segle XX que va exercir al Marroc, on va desenvolupar una important tasca en el camp de l'obstetrícia.
El projecte "Arqueologia d'una ciutat andalusina: madina Balaghí"
El projecte “Arqueologia d’una ciutat andalusina: madina Balaghí” té com a objectiu general estudiar arqueològicament la fundació, desenvolupament i abandonament d’una ciutat andalusina amb p
articularitats molt específiques: la seva localització, en el que era la Marca Superior d’al-Andalús, la suposada fundació a partir d’un campament de conquesta, una grandària excepcional en el panorama urbà d’al-Andalús i el fet que es conservi en bona part, al Pla d’Almatà, gràcies a que no hi ha hagut una ocupació posterior a la conquesta feudal, excepte en espais molt puntuals. Els objectius més concrets són la identificació de les restes de l’assentament més primerenc i la determinació de si es tractava d’un campament o no, la datació de les muralles i les seves fases, la reconstrucció de les fases d’ocupació i el procés d’urbanització del recinte, la relació que això té amb el desenvolupament de les activitats productives, tant agràries com artesanals, l’estudi de la maqbara i de la població enterrada.
El tema de recerca en el qual cal integrar el projecte arqueològic sobre Madina Balaghí és el de les ciutats d’al-Andalús més primerenques i, més específicament, les de la Marca Superior. La línia d’investigació sobre les ciutats andalusines ha produït abundant bibliografia en els darrers anys i es renoven plantejaments tradicionals gràcies a la recerca arqueològica. Majoritàriament, però, es tracta de ciutats habitades avui dia i, per tant, la recerca ha estat pautada per les intervencions preventives o d’urgència. També a Catalunya ha estat així.
La recerca arqueològica se centra en el jaciment del Pla d’Almatà, un extens jaciment emmurallat (27 hectàrees) amb una cronologia que queda emmarcada entre la conquesta islàmica i la feudal catalana (segles VIII al XII) i que presenta els elements característics d’una ciutat andalusina. Els eixos de l’actual projecte s’orienten a la recerca, la preservació i la consolidació de les restes, a la difusió i a la formació d’arqueòlegs.
Actualment, el projecte d’actuacions en curs es centra en tres aspectes de l’organització urbana de la ciutat: la trama dels carrers i cases a la zona artesanal del barri dels terrissaires, la maqbara o cementiri i la muralla.
El Museu de la Noguera i la Universitat Autònoma de Barcelona organitzen cada estiu un curs d’arqueologia andalusina orientat a formar els estudiants d’arqueologia o graduats, en el qual s’alterna l’excavació arqueològica al jaciment amb la realització de classes realitzades pels membres de l’equip o per professors i professionals convidats.
Direcció i coordinació del projecte: Carme Alòs, Helena Kirchner, Marta Monjo, Eva Solanes, Júlia Olivé.
Excavació arqueològica al Castell Formós (Balaguer, La Noguera). Adequació a la comprensió del jaciment a la visita pública
El Museu de la Noguera dirigeix i coordina les excavacions arqueològiques que es duen a terme al Castell Formós de Balaguer.
El museu organitza cada estiu el Taller d'arqueologia Cota 0, adreçat a estudiants i interessats en l'arqueologia i el patrimoni en el qual es pot participar a l'excavació arqueològica.
Direcció i coordinació del projecte: Carme Alòs, Eva Solanes.
La Guerra Civil Espanyola i el Cap de Pont de Balaguer són dos dels eixos bàsics del projecte de recerca sobre MEMÒRIA HISTÒRICA que es duu a terme des del Museu de la Noguera.
Es tracta d'una línia de recerca que posa èmfasi en com va viure la població civil els efectes de la guerra i que pretén recollir i conservar els testimonis dels homes, dones i nens que van patir els estralls de la guerra.
CONVIURE AMB LA POR. MEMÒRIA DELS NENS DEL CAP DE PONT DE BALAGUER
"Conviure amb la por. Memòria dels nens del Cap de Pont de Balaguer (1938) és un documental realitzat pel Museu de la Noguera i produït per Balaguer TV en el qual es dona veu als nens i les nenes que van patir els efectes de la Guerra Civil Espanyola a la zona del Cap de Pont de Balaguer l'any 1938 i que ara són persones de més de 80 anys.
Per a la realització del documental, el museu va entrevistar a 28 persones de Balaguer, La Sentiu de Sió, Bellcaire d'Urgell, Camarasa, Vallfogona de Balaguer i La Ràpita que van explicar els seus records més personals de la guerra i que van omplir més de 20 hores de gravació. El que es buscava en l'enregistrament d'aquestes gravacions eren justament els records dels nens i les nenes, la vivència del conflicte bèl·lic per part dels infants. El resultat ha estat un documental que ofereix una altra visió de la guerra, la dels nens i les nenes, en una de les zones que van patir més la violència dels combats, la franja que formava el cap de pont de Balaguer. Més enllà del conflicte bèl·lic, però, els ulls dels nens permeten fer una altra mirada a la guerra, i entendre-la des de la visió dels infants. Es tracta en definitiva d'un documental entranyable, sensible i molt emotiu. Un petit homentatge que el Museu de la Noguera fa als padrins i padrines que van haver de viure la guerra i que ha de permetre reflexionar sobre que va suposar aquella guerra per a una població tan fràgil com la seva infància.
Les gravacios es van realitzar en els pobles d'origen de les persones entrevistades, en alguns casos a les escoles de les poblacions, per tal de vincular la infància dels testimonis amb un espai propi dels infants actuals.
LA DANSA DE LA GALOP
El Museu de la Noguera segueix una línia estratègica de recuperació d'elements tradicionals i festius de la ciutat que singularitzen les festes i les doten de trets identitaris específics.La dansa de La Galop de Balaguer es troba recollida al Costumari Català de Joan Amades. Segons el folklorista aquest ball es ballava en l'anomenada Fira dels Enamorats del mes de setembre, una fira de bestiar que era famosa per la quantitat de matrimonis que s'hi pactaven entre les famílies que anaven a la fira. Les noves parelles feien un primer contacte públic a través d'aquesta dansa, sota la supervisió dels pares i tutors.
La recuperació de la dansa s'ha dut a terme amb col·laboració de l'Escola Municipal de Música i l'Espai de Dansa i Creació La Xemeneia, així com altres entitats i associacions de la ciutat.
Per donar a conéixer els passos de la dansa s'organitzen diversos tallers i s'ha inclós en el Pla Municipal de Dinàmica Educativa des del curs 2018-2019. També hi ha una ballada popular en el marc de les festes medievals de l'Harpia.
Per escoltar La Galop cliqueu aquí:
El fons arqueològic està format per l’antic fons del Museu Municipal de Balaguer amb els materials arqueològics procedents de les excavacions realitzades entre els anys 1969 i 1973 al Castell Formós i altres materials provinents de diferents intervencions realitzades a Balaguer i a La Noguera amb posterioritat al Decret 155/81 d’11 de juny pel qual s’aprovava la normativa d’excavacions arqueològiques a Catalunya.
Del fons destaca la col·lecció de materials andalusins procedents del jaciment arqueològic del Pla d'Almatà o de les diferents intervencions urbanes realitzades a madina Balaguer, que conformen un dels conjunts més significatius i excepcionals de la Catalunya medieval dels segles X i XI. A aquests cal afegir, també d'aquesta època, els materials procedents del Castell Formós, antic palau andalusí convertit a partir de la conquesta de la ciutat de Balaguer en residència dels comtes d'Urgell.
D'entre els materials prehistòrics cal destacar els jaciments de la Roca dels Bous de Sant Llorenç de Montgai, de la Cova Gran de Santa Linya i de la Cova de l'Estret de Tragó; els materials protohistòrics de La Pedrera de Vallfogona de Balaguer o La Colomina de Gerb; i els materials hispanovisigots del poblat El Bovalar de Serós o de la necròpolis de Palous de Camarasa.
Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Materials: Guix, pedra, maons
Cronologia: Mitjan segle XI
Núm. inv.: MN 363
Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: Mitjan segle XI
Núm. inv.: MN-424
Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: mitjan segle XI
Mesures: 38,5 x 40,5 x 20 cm
Núm. inventari: MN 246
Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: Mitjan segle XI
Mesures: 20,7 x 14,4 x 6,5 cm
Núm. inventari: MN 331
Procedència: Plaça Mercadal (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN 2202
Jaciment: Plaça Mercadal (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN 2203
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: Segle XI
Núm. inv.: MN 2267
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 1a meitat segle XI
Núm. inv.: MN-2187
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN 2227
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN 2211
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: Finals segle XI - inicis segle XII
Núm. inv.: MN 2194
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN-2351
Jaciment: Plaça de Sant Salvador (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN-2204
Jaciment: Castell Formós (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: Segle XI
Núm. inv.: MN 2206
Procedència: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ferro
Pes: 45,0811 g
Cronologia: Segle XI
Núm. inv.: MN 2307
Procedència: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Bronze
Pes: 4,385 g
Cronologia: Segle XI
Núm. inv.: MN 2385
Procedència: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Plata
Pes: 4,39 g
Cronologia: 497-500 H. /1103-1107 dC
Núm. inv.: MN 2164
El fons d’art inclou col·leccions dels segles XIV-XVII i fins al segle XX. Quant a les primeres, cal destacar les taules atribuïdes al Mestre de Vielha (segle XV) i les del Mestre de Balaguer (primer quart del segle XVI).
La col·lecció d’art contemporani prové en gran mesura del dipòsit del fons d’art de l’Ajuntament de Balaguer on destaca principalment el fons del pintor balaguerí Francesc Borràs. Entre altres pintors també hi són representats Viola, Ràfols Casamada, Eduard Alcoy, Rosa Siré, Jaume Minguell, etc., i artistes balaguerins com Marcel·lí Bergé, Andreu Saiz, Josep M. Llobet, Antoni Collado, etc.
El Museu de la Noguera fa una tasca de recull i restauració d'objectes de la vida quotidiana que arriben procedents de diferents donacions. La col·lecció compta principalment amb utillatge de cuina i de rebost dels segles XIX i XX. S'inclou també en aquesta col·lecció una sèrie d'elements de vestuari litúrgic i quotidià de segles XVIII-XIX.
La col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera procedeix de les diferents intervencions arqueològiques urbanes realitzades a l'antiga madina Balaguí (Balaguer), especialment del jaciment del Pla d'Almatà i del Castell Formós. Es tracta d'una col·lecció excepcional per a conèxier la història de la Catalunya andalusina dels segles X i XI
Col·lecció Nacional d'Arqueologia en línia
El Museu de la Noguera va ser fundat l'any 1983 amb la voluntat de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat de Balaguer i establir vincles de recerca i difusió entre la institució i el territori i amb la idea de ser una plataforma per entendre el nostre patrimoni i la nostra cultura des de les seves arrels, tant andalusines com feudals; i és que el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera, i especialment el de la ciutat de Balaguer, conforma un dels conjunts més importants d'aquesta època a Catalunya, tant per la quantitat com per la qualitat de les seves restes i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya.
MISSIÓ, VISIÓ I VALORS DEL MUSEU
Missió
* Ser un museu referent en patrimoni andalusí i convertir-se en un espai mediador per a la comprensió de la diversitat cultural mitjançant el diàleg i el vincle amb el passat; i esdevenir un espai de memòria referent per entendre la formació de la identitat nacional a partir del coneixement de les societats del passat i contribuir al desenvolupament del territori i de la ciutat de Balaguer a través de la posada en valor del seu patrimoni en col·laboració amb els agents locals del medi.
Visió
* Donar visibilitat a les societats medievals a través dels programes d'activitats, publicacions i propostes educatives del museu.
* Desenvolupar programes de recerca i difusió vinculats al patrimoni cultural i naturals de la ciutat de Balaguer i del seu territori.
* Esdevenir un espai inclusiu amb el treball amb les comunitats immigrants a partir dels coneixements difosos pel museu.
* Establir convenis de col·laboració amb agents del territori per afavorir el desenvolupament local a partir del patrimoni.
Valors
* Inclusió i accessibilitat
* Excel·lència i professionalització
* Participació i dinamisme
* Proximitat i territorialitat
* Perspectiva de gènere
* Compromís social
* Cooperació i treball en xarxa
Actualment, el Museu de la Noguera administra i organitza el patrimoni museístic de Balaguer i procura la coordinació de l’activitat museística de tota la comarca i el desenvolupament al servei d’aquesta de les tasques de recerca, documentació, conservació i restauració, difusió i pedagogia del patrimoni integral de la comarca.
La seu actual compta amb sales d'exposició estable, sala d'exposicions temporals, botiga, biblioteca, sala de consulta, laboratoris i magatzems.
Descarregueu-vos el PDF de presentació a la nostra zona de descàrregues.
Madina Balaghí fou el nom amb què coneixia Balaguer durant els segles IX, X i XI quan la ciutat va formar part d'al-Andalús, el gran país que, a partir del segle VIII, es va configurar arran de la conquesta d'Hispània per part d'un exercici àrab i que es convertirà en la primera potència econòmica, cultural i política d'Occident.
L'exposició “Hisn Balaghí-Balaguer: de la madina a la ciutat” descobreix l'empremta deixada per les comunitats que van conviure a la madina Balaghí, ens endinsa en el seu territori i ens presenta els casos i les dones que van passar. pels seus carrers, van fer negocis als banys, van sembrar blat al secà i plantar albergínies, síndries i espinacs a l'horta i van resar a les mesquites, les esglésies i les sinagogues.
AL-ANDALÚS I EL COMTAT D'URGELL
L’any 711 un exèrcit àrab enviat pel governador del nord d’Àfrica va creuar l’estrat de Gibraltar i va iniciar la conquesta d’Hispània, una conquesta que va ser ràpida i on els pactes i les capitulacions van ser la tònica general.
La població indígena de les nostres terres devia estar agrupada en poblats similars al de Palous, a Camarasa, o al del Bovalar, a Serós, amb una economia fonamentada en l’agricultura i, especialment, en la ramaderia.
Amb la conquesta d’Hispània es va configurar un nou país, al-Andalús, amb capital a Còrdova i depenent del califa de Damasc, un complex mosaic ètnic en el qual van conviure diverses cultures: les tribus àrabs i berebers que es van establir a les noves terres conquerides; els hispano-romans i visigots que es van mantenir fidels al cristianisme, coneguts com a mossàrabs; els jueus; i els conversos a l’Islam, els muladís. I és que l’arribada d’aquestes gents va suposar també l’arribada d’una nova religió, l’Islam, que comportava una nova forma d’adoració, una nova manera de viure i una nova mentalitat.
Els nouvinguts, experts agricultors, van millorar els sistema de regs i van posar en explotació grans zones en les quals van introduir importants innovacions en el camp de la irrigació. Van introduir nous conreus de cereals, fruiters i verdures. Però, sobretot, el concepte musulmà de comunitat va afavorir una civilització marcadament urbana, factor que es va traduir en una notable activitat mercantil. A les socs de les ciutats andalusines s’hi podien trobar productes fins aleshores desconeguts com l’ivori, el mercuri, l’encens, la càmfora, el sàndal, la mirra, el clau, el pebre... i a les madines van arribar les darreres innovacions i tècniques com el paper, el llibre, la ceràmica vidrada, la brúixola, la pólvora, la seda, el cotó...
MADINA BALAGHÍ
El nucli originari de madina Balaghí va ser al barri del Pla d’Almatà al segle VIII, si bé la ciutat va créixer de manera considerable durant el segle XI. Cementiris, zones residencials, mesquites, banys, fondes, zones industrials, sòcs... i l’explotació de l’horta i dels molins hidràulics, fariners o drapers, situats a les sèquies o al riu Sió, i de l'or del riu Segre, exemplifiquen a madina Balaghí l’ideal de la ciutat islàmica.
Actualment, el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més important de Catalunya i un dels referents de la península per a aquesta època.
HISN BALAGHÍ - EL CASTELL FORMÓS
Coneixem la data i el motiu de la fundació del castell de Balaguer gràcies a una font àrab que explica com, l’any 284 de l’Hègira (897), el senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al -Qasi va atacar el castell d’Aura a la demarcació de Barcelona i després d’haver matat el comte que hi vivia, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pilós), va començar la construcció del hisn Balaghí en els districtes de la llunyana Lleida. La construcció del castell respon, per tant, a una intenció de fortificar la frontera i a ser un lloc purament defensiu i estratègic.
Aquesta fortificació defensiva, a mitjan segle XI, en època de les taifes, va convertir-se en residència senyorial. La suda - el palau – va esdevenir la manifestació de l’autoritat i al seu voltant es va originar un centre dedicat a la literatura, la música i les arts decoratives. Un taller vinculat a la cort de Còrdova executà l’encàrrec de decorar el palau amb plafons de guix d’un delicadesa exquisida: elements vegetals, zoomorfes i epigràfics s'entrellacen en un entramat d'arcuacions polilobulades que conserven restes de la pintura original feta a base de blau de lapislàtzuli d'Afganistan i vermell de cinabri, entre altres.
Després de la conquesta feudal de la ciutat l’any 1105, el palau va passar a ser propietat dels comtes d'Urgell que reorganitzaren i repoblaren el territori. El matrimoni entre Teresa d’Entença i l’infant Alfons -el futur rei Alfons el Benigne- l’any 1314 va suposar l’entrada del casal de Barcelona al front del comtat d’Urgell i l’elecció del castell com a residència permanent dels comtes. Els comtes van aprofitar l’estructura bàsica del palau andalusí i el van reformar i adaptar a les noves exigències de la cort comtal. Algunes de les reformes més importants es produïren durant el segle XIV, com la projecció dels jardins decorats amb canals d'aigua fets amb alicatats i rajoles blaves de Manises-Paterna.
La revolta de l’últim comte d’Urgell, Jaume II el Dissortat, contra el rei Ferran d’Antequera va suposar la destrucció total del castell i la fi del comtat l’any 1413.
LA CIUTAT DE BALAGUER
La conquesta de la madina Balaghí per part del comte d'Urgell l'any 1105 va ser violenta i en va suposar la ruïna i l'emigració de la població andalusina, i les diferents revoltes nobiliàries en què va estar involucrat el comtat d’Urgell durant el segle XIII tampoc no devien ajudar gaire a la consolidació social i urbana. La ciutat no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l'entrada del casal de Barcelona al front del comtat d'Urgell, quan es va dur a terme un gran impuls en la construcció d'obres públiques com l'església de santa Maria, el pont i el portal de sant Miquel, el monestir de sant Domènec... que van embellir la ciutat i que han dibuixat la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies.
L'Espai dels jueus
La presència de jueus a Balaguer la coneixem des de finals segle XI, quan foren repartides entre els conqueridors de la ciutat les possessions de Juceff Cavaller. Amb la repoblació feudal els jueus es degueren establir de nou a la ciutat on visqueren en pau fins al segle XIV, quan se’ls obligà a traslladar-se a un nou barri apartat: la jueria. Isaac Déuslosalv, Salom Abraham, Phaïm de Fochalquier, Vidal Solomó o Juceff Sanoga foren membres destacats de l’aljama jueva balaguerina d’aquell moment. Possiblement la protecció dels comtes d’Urgell, residents a la ciutat, evità els assalts als calls que tingueren lloc en altres indrets propers com Tàrrega (1348) o Lleida (1391).
El Museu Comarcal de la Noguera neix del conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Balaguer el dia 31 de gener de 1983, el qual fixava la transformació de l'antic Museu Municipal de Balaguer, - situat primerament al Castell Formós i després a la segona planta de l’edifici de l’ajuntament - en museu comarcal.
L’acord entre l’Ajuntament de Balaguer i la Parròquia de Santa Maria de Balaguer va permetre que el Museu Comarcal passés a ocupar l’edifici de l’antiga església de Sant Josep, construcció de principis del segle XVIII, que malgrat tenir bastants problemes estructurals va permetre, desprès d’una remodelació, obrir les portes del museu el 22 de maig de 1987. L’equipament contemplava els espais fonamentals de tot museu: magatzems, laboratori de restauració, sala de consulta-biblioteca, espais administratius i sala d’exposicions.
Durant dos anys la programació del museu es concentrà en una variada oferta d’exposicions temporals tant de producció pròpia com de foranies, alhora que es redactava la proposta temàtica de la Sala de Síntesi del museu que s’inaugurava a l’octubre de 1989.
La rellevància del patrimoni andalusí i feudal va ser un dels factors determinants de la creació del Museu Comarcal de la Noguera l'any 1983, sobretot a partir de 1982, any en què es van reempendre les excavacions arqueològiques al Castell Formós i es van començar les del Pla d’Almatà. Aquestes intervencions van significar el punt de partida de l'orientació museològica basada en una seu central i un seguit de radials entre els que hem de destacar els dos jaciments citats i el conjunt urbà de la pròpia ciutat. El Museu Comarcal de la Noguera es convertiria en el centre d'interpretació i de dinamització del patrimoni d'època medieval de la ciutat de Balaguer.
El mateix Departament de Cultura va entendre que el punt inicial d'aquest projecte passava per la construcció d'un edifici de nova planta, que havia de ser la seu central, i que va ser encomanat a l’equip format pels arquitectes Humbert Costas i Manel Gomez. Les obres van començar el desembre de 1992.
El 25 de maig de 1995 s’inaugurava la nova seu a la plaça dels Comtes d’Urgell amb l’exposició “El Mestre de Balaguer (segle XVI)”, així com un dels radials previstos en el projecte, el Jardí Arqueològic del Castell Formós. Aquell mateix any el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat començava els tràmits per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional el Pla d’Almatà, l’altre dels radials previstos
El 19 d’abril de 1997 va ser inaugurada l’exposició de les sales estables del museu amb un muntatge que porta com a títol genèric: “Hisn Balagi-Balaguer. De la madina a la ciutat”.
Projecte educatiu d'Elena Fierli, historiadora de l'art i pedagoga
PRESENTACIÓ
L’entorn on vivim, els monuments que veiem cada dia, l’espai que ens envolta son la sintaxi amb què s’escriu la nostra quotidianitat, el marc de les nostres emocions, l’espai de les nostres descobertes des que naixem. En conseqüència, l’objectiu principal de la proposta educativa "Viatge a madina Balaguer" és que alumnes i professors trobin dins del museu i dins del marc del patrimoni artístic i arqueològic les pròpies històries, la seva representació, s’hi reconeguin i puguin aprendre coses noves i construir-se eines pròpies a través del museu i dels seus espais patrimonials.
METODOLOGIA
Activitats i visites, fora i dins del museu, constitueixen el nucli central del programa d’activitats educatives. Es tracta de pràctiques horitzontals per a estimular la creativitat i desenvolupar les capacitats de reelaborar els continguts proposats.
És fonamental que els alumnes des del principi del seu recorregut formatiu, des que comencen a construir la seva personalitat, aprenguin a mirar i entendre allò que els envolta i ho facin mitjançant el patrimoni artístic i arquelògic que tenen a tocar. Aquest aprendre a mirar, però, no pot ser fonamentat en el reconeixement dels estils o la identificació dels monuments sinó que cal connectar les sensacions de la descoberta, pròpies de l’edat, amb la progressiva consciència de l’obra d’art: com la perceben i la miren, com modelen i construeixen les pròpies emocions en funció de les pròpies necessitats. En definitiva, com hi juguen i se n’apropien, definidors inconscients de l’espai que els envolta.
La proposta didàctica parteix de construir una mediació entre l’espai del museu i els espais arqueològics i l’escola, és a dir, proporcionar els instruments necessaris per a educar la mirada i oferir a cadascú la possibilitat de desenvolupar la pròpia sensibilitat, les pròpies preguntes, per tal de permetre assolir una autonomia i capacitat crítica pròpies per a llegir el món que els/ens envolta. Això es pot fer gràcies a una aproximació transversal que abasta les diferents disciplines i permet desenvolupar sabers, competències i habilitats.
El patrimoni de la nostra ciutat es pot transformar en una eina per a qualsevol matèria d’estudi, des de l’historia a l’art a les matemàtiques, passant per la química, la geografia i la literatura, fins a les matèries on es parla d'actualitat, interculturalitat i ciutadania. El museu esdevé així un complement de les escoles on mestres i professors poden trobar una extensió dinàmica dels continguts del currículum dins i fora de l’aula.
El llibre il·lustrat com a instrument de mediació i educació
La nostra metodologia es fonamenta en el llibre il·lustrat com a instrument privilegiat de mediació i educació. El preciós patrimoni de llibres d’artista i àlbums il·lustrats proporciona punts de partida i suggestions per a projectar i materialitzar activitats i recorreguts, per a conèixer representacions diferents per aprendre a mirar. El llibre esdevé, en conseqüència, i tot parafrasejant Kvēta Pacovská, la “primera galeria d’art que cadascun de nosaltres visita”.
FUNCIONAMENT
La flexibilitat d’aquesta eina permet adequar cadascuna de les visites al museu, als jaciments arqueològics i al Centre d’interpretació de l’Or del Segre, alhora que respecta els ritmes i les exigències de cada escola.
Cadascun dels itineraris i activitats proposades es diferencien segons franges d’edat i afronten temes diferents que poden ser incorporats en els propis projectes educatius.
Les visites i activitats ofertades són modulables i cadascuna s’estructura a partir d’un esquema que reflecteix el nostre mètode de treball i que preveu la mediació del tema a càrrec de personal oportunament format, l’experimentació dels materials i dels espais i la realització d’una activitat individual com a part d’una feina de reflexió col·lectiva que serveix com a punt de partida per a posteriors reflexions.
El Museu de la Noguera acull estudiants universitaris en pràctiques de diferents universitats i dona suport a pràctiques d'empresa. Des del museu, també es dona suport i s'assessora en els treballs de recerca de batxillerat i els treballs de màster i de grau.
Posa't en contacte amb nosaltres si hi estàs interessat!
El programa ARGONAUTES és un programa d'ajuts per a sortides escolars al patrimoni cultural, impulsat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Es tracta d'un projecte pioner en l´àmbit de la inclusió social en relació a l'accessibilitat als museus i altres equipaments culturals, adreçat als centres educatius catalogats de complexitat màxima pel Departament d'Educació.
Aquests centres poden disposar d'uns ajuts pel cost del transport de les sortides escolars que poden arribar a cobrir la totalitat de la despesa, així com una àmplia oferta de museus, centres patrimonials i jaciments arqueològics que participen en el programa.
Consulteu les bases del programa al web culturaeducacio.gencat.cat/argonautes/
Per al centres que participen al programa ARGONAUTES, l'entrada al Museu de la Noguera i al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és gratuïta.
El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l'antiga Al-Andalús, el país que els àrabs van fundar a la península Ibèrica durant els segles VIII i XV.
Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es creà a partir del segle X.
El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrades de tàpia. A intervevals irregulars s'alternaven 27 torres massisses de tàpia construïdes seguint la mateixa tècnica.
Madina Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina: la mesquita aljama, l'assoc o mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, però també gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina, o d'alfòndecs, on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.
Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes entorn de carrers, que dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte i cementiris.
Les mesquita aljama estava situada on actualment es troba l'església del sant Crist i era un edifici fonamental: s'hi ensenyava doctrina, s'hi impartia justícia i s'hi celebraven les grans reunions públiques. Al voltant d'aquesta mesquita hi havia un gran cementiri.
El Parc Arqueològic del Pla d'Almatà correspon a una de les zones residencials del barri, on s'han excavat i musealitzat quatre cases i dos trams de carrers. Les excavacions arqueològiques han permès recuperar una important col·lecció d'objectes de la vida quotidiana que es poden veure al Museu de la Noguera.
El castell de Balaguer és conegut com a Castell Formós des de la baixa edat mitjana. En coneixem la data de fundació gràcies a l'historiador Ibn Hayyan, que recull el relat d'Isa b. Ahmad al-Rasi referent als fets que passen a la Marca Superior d'Al-Andalus l'any 284 de l'Hègira (897-898 dC): "Isa b. Ahmad informa: en aquest any del senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al - Qasi va atacar el castell d'Aura, a la demarcació de Barcelona, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic. En trobar-se amb el comte d'aquesta regió, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pelós), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les seves tropes i aquest dia, en lluita, va donar a l'usurpador Anqadid un cop del qual va morir pocs dies després. Déu va posar de manifest en ell el gran favor que té cap als musulmans! El fill d'Anqadid, Sunyer, - al qui Déu maleeixi - va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes de Ramadà (octubre del 897dC), va començar Lubb b. Muhammad la construcció del hisn Balagi (castell de Balaguer), en els districtes de la llunyana Lleida."
A mitjan segle XI , s'edificà en el seu interior un palau que es decorà amb refinats ataurics realitzats sobre guix i policromats. El programa decoratiu principal es basa en motius vegetals i geomètrics, però també s'hi desenvolupen frisos epigràfics on es llegeixen fragments de l'al-Corà i motius zoomorfes com una harpia dotada de mans o un ocell.
Poc sabem de la distribució de les estances del palau, tret que una alberca regaria una zona enjardinada propera a una galeria d'arcuacions polilobulades i profusament decorades que miraria cap a la zona del riu Segre.
Amb la conquesta de principis de segle XII els comtes d'Urgell van ocupar l'antic palau i el convertiren en la seva residència. Al segle XIV s'hi realitzaren grans obres de reforma que comportaren la conversió de tota la zona nord en un gran jardí regat per canals d'aigua de ceràmica construïts a base d'alicatats i rajoles fabricades per artesans moriscos a Manises-Paterna, que donaven als nous espais un aire de continuïtat estilística amb l'antic palau andalusí.
El castell de Balaguer va ser destruït l'any 1413 arran de la guerra entre el darrer comte d'Urgell Jaume II el Dissortat i el rei Ferran I d'Antequera.
De dilluns a dissabte de 10 h a 14 h i de 17 h a 19 h
Diumenges i festius de 10 h a 14 h
*Tancat: 24, 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua
1) General: 3,00 €
2) Reduïda: 2,00 € (aplicable a: grups mínim 10 persones, jubilats, estudiants a partir de 16 anys, aturats, titulars del carnet jove)
3) Gratuïta: menors de 16 anys, socis ICOM, AMC, AdAC, SCA i Argonautes. Els dies 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) i 9 de novembre (Festes del St. Crist)
4) Entrada combinada al Museu de la Noguera + Visita guiada i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre:
General 5,00 € - Reduïda 2,50 €
* No s'accepten pagaments en efectiu
* No s'accepten grups sense reserva prèvia
Del 16 de setembre al 23 de juny
Església de Santa Maria i Espai Portolà
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h. Accés pel punt d'informació turístic (sagristia de l'església)
El quart diumenge de mes, visita guiada al temple i pujada al campanar del Moro - Preu 5 € . www.farsdeponent.cat
Parc arqueològic del Pla d'Almatà / Muralles gòtiques / Claustre de Sant Domènec
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h
Castell Formós
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h
El segon diumenge de mes (excepte desembre, gener i febrer), projecció contínua de l'audiovisual 'sàvies i guerrers' a l'espai del polvorí
Església de Santa Maria de les Franqueses
Oberta el primer diumenge de mes (excepte els mesos de desembre, gener i febrer) amb visites guiades gratuïtes a les 11, 12 i 13 h.
* L'entrada als monuments és gratuïta. Tancat els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua
Del 24 de juny al 15 de setembre
Església de Santa Maria i Espai Portolà
De dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h
El quart diumenge de mes, visita guiada al temple i pujada al campanar del Moro - Preu 5 € . www.farsdeponent.cat
Parc arqueològic del Pla d'Almatà i Claustre de Sant Domènec
De dilluns a dissabte de 10 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h
Muralles gòtiques i observatori de la Guerra Civil
De dilluns a diumenge de 10 a 19 h
Castell Formós
De dilluns a dissabte de 10 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h.
El segon diumenge de mes, projecció al polvorí del curmetratge 'Sàvies i guerrers'
Església de Santa Maria de les Franqueses
Oberta el primer diumenge de mes. Visites guiades gratuïtes a les 10, 11 i 12 h
* L'entrada als monuments és gratuïta. Tancat els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua
* "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent
Durada 1,30 h
Preu: 5 €/persona (mínim 10 persones)
* "De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent, a la ciutat i als monuments
Modalitats:
Durada 4 hores
Preu: 8 €/persona
(mínim 10 persones)
Durada 3 h
Preu: 6 €/persona
(mínim 10 persones)
Durada 1,30 h
Preu: 5 €/persona
(mínim 10 persones)
* "La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
Durada 2,30 h
Preu: 6 € / persona (mínim 10 persones)
El programa Museus de Suport Territorial s’emmarca en Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya, un pla estratègic elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Entre els objectius operatius que presenta aquest pla es recull el Programa de Museus de Suport Territorial, una innovació en la política museística de Catalunya.
Aquest programa pretén formalitzar, visibilitzar, ordenar i potenciar una realitat que, de fa anys, és present en el programa públic d’alguns museus de Catalunya que, a més de les col·leccions pròpies, gestionen equipaments d’índole diversa (jaciments arqueològics, centres d’interpretació, esglésies, monuments, etc.) i que donen suport a comunitats territorials supramunicipals. En la nomenclatura del Pla de Museus, els museus de suport territorial potencien els equipaments patrimonials bàsics, per portar a terme aquelles funcions que no poden assumir, per limitació de recursos humans i econòmics.
Els museus que participen en aquest programa tenen una clara vocació territorial, cosa que sovint es relaciona amb museus que incorporen el territori com a objecte del seu projecte i discurs museològic.
El Servei de Museus de la Direcció General de Patrimoni Cultural ha encetat la implementació del programa de Museus de Suport Territorial mitjançant projectes pilot, entre els quals, des de l’any 2018, hi ha el Museu de la Noguera.
Els equipaments patrimonials bàsics que actualment són beneficiaris del programa del Museu de Suport del Museu de la Noguera són:
• Museu del Montsec (Artesa de Segre)
• Seró. Espai Transmissor (Seró, Artesa de Segre)
• Espai Orígens (Camarasa)
• La Cova dels Vilars (Os de Balaguer)
• La Casa-Museu Leandre Cristòfol (Os de Balaguer)
• Centre d’Art del Castell d’Os de Balaguer
• Necròpolis de la Colomina (Gerb, Os de Balaguer)
• Gravats del Mas de n’Olives (Ponts)
• El Centre de Dinamització del Patrimoni Històric, Natural i Rural (Tartareu)
• Centre d’Interpretació del Montsec (Vilanova de Meià)
En femení. La història a través de les nostres dones
En el marc d’una historiografia tradicional molt dominada per la visió patriarcal de la societat, el projecte "En femení. La història a través de les nostres dones" té com a objectiu principal visibilitzar les dones de la nostra història i el paper que han tingut en l'esdevenir d'aquesta a través de l'exemple de dones properes, que massa vegades han passat desapercebudes.
La recerca que es duu a terme sobre la vida i les gestes d'aquestes dones es materialitza en una fitxa, que forma part del col·leccionable "En femení. La història a través de les nostres dones".
La primera de les fitxes va estar dedicada a Serafina Valls, unes de les primeres doctores en medicina de Catalunya a principis segle XX que va exercir al Marroc, on va desenvolupar una important tasca en el camp de l'obstetrícia.
El projecte "Arqueologia d'una ciutat andalusina: madina Balaghí"
El projecte “Arqueologia d’una ciutat andalusina: madina Balaghí” té com a objectiu general estudiar arqueològicament la fundació, desenvolupament i abandonament d’una ciutat andalusina amb p
articularitats molt específiques: la seva localització, en el que era la Marca Superior d’al-Andalús, la suposada fundació a partir d’un campament de conquesta, una grandària excepcional en el panorama urbà d’al-Andalús i el fet que es conservi en bona part, al Pla d’Almatà, gràcies a que no hi ha hagut una ocupació posterior a la conquesta feudal, excepte en espais molt puntuals. Els objectius més concrets són la identificació de les restes de l’assentament més primerenc i la determinació de si es tractava d’un campament o no, la datació de les muralles i les seves fases, la reconstrucció de les fases d’ocupació i el procés d’urbanització del recinte, la relació que això té amb el desenvolupament de les activitats productives, tant agràries com artesanals, l’estudi de la maqbara i de la població enterrada.
El tema de recerca en el qual cal integrar el projecte arqueològic sobre Madina Balaghí és el de les ciutats d’al-Andalús més primerenques i, més específicament, les de la Marca Superior. La línia d’investigació sobre les ciutats andalusines ha produït abundant bibliografia en els darrers anys i es renoven plantejaments tradicionals gràcies a la recerca arqueològica. Majoritàriament, però, es tracta de ciutats habitades avui dia i, per tant, la recerca ha estat pautada per les intervencions preventives o d’urgència. També a Catalunya ha estat així.
La recerca arqueològica se centra en el jaciment del Pla d’Almatà, un extens jaciment emmurallat (27 hectàrees) amb una cronologia que queda emmarcada entre la conquesta islàmica i la feudal catalana (segles VIII al XII) i que presenta els elements característics d’una ciutat andalusina. Els eixos de l’actual projecte s’orienten a la recerca, la preservació i la consolidació de les restes, a la difusió i a la formació d’arqueòlegs.
Actualment, el projecte d’actuacions en curs es centra en tres aspectes de l’organització urbana de la ciutat: la trama dels carrers i cases a la zona artesanal del barri dels terrissaires, la maqbara o cementiri i la muralla.
El Museu de la Noguera i la Universitat Autònoma de Barcelona organitzen cada estiu un curs d’arqueologia andalusina orientat a formar els estudiants d’arqueologia o graduats, en el qual s’alterna l’excavació arqueològica al jaciment amb la realització de classes realitzades pels membres de l’equip o per professors i professionals convidats.
Direcció i coordinació del projecte: Carme Alòs, Helena Kirchner, Marta Monjo, Eva Solanes, Júlia Olivé.
Excavació arqueològica al Castell Formós (Balaguer, La Noguera). Adequació a la comprensió del jaciment a la visita pública
El Museu de la Noguera dirigeix i coordina les excavacions arqueològiques que es duen a terme al Castell Formós de Balaguer.
El museu organitza cada estiu el Taller d'arqueologia Cota 0, adreçat a estudiants i interessats en l'arqueologia i el patrimoni en el qual es pot participar a l'excavació arqueològica.
Direcció i coordinació del projecte: Carme Alòs, Eva Solanes.
La Guerra Civil Espanyola i el Cap de Pont de Balaguer són dos dels eixos bàsics del projecte de recerca sobre MEMÒRIA HISTÒRICA que es duu a terme des del Museu de la Noguera.
Es tracta d'una línia de recerca que posa èmfasi en com va viure la població civil els efectes de la guerra i que pretén recollir i conservar els testimonis dels homes, dones i nens que van patir els estralls de la guerra.
CONVIURE AMB LA POR. MEMÒRIA DELS NENS DEL CAP DE PONT DE BALAGUER
"Conviure amb la por. Memòria dels nens del Cap de Pont de Balaguer (1938) és un documental realitzat pel Museu de la Noguera i produït per Balaguer TV en el qual es dona veu als nens i les nenes que van patir els efectes de la Guerra Civil Espanyola a la zona del Cap de Pont de Balaguer l'any 1938 i que ara són persones de més de 80 anys.
Per a la realització del documental, el museu va entrevistar a 28 persones de Balaguer, La Sentiu de Sió, Bellcaire d'Urgell, Camarasa, Vallfogona de Balaguer i La Ràpita que van explicar els seus records més personals de la guerra i que van omplir més de 20 hores de gravació. El que es buscava en l'enregistrament d'aquestes gravacions eren justament els records dels nens i les nenes, la vivència del conflicte bèl·lic per part dels infants. El resultat ha estat un documental que ofereix una altra visió de la guerra, la dels nens i les nenes, en una de les zones que van patir més la violència dels combats, la franja que formava el cap de pont de Balaguer. Més enllà del conflicte bèl·lic, però, els ulls dels nens permeten fer una altra mirada a la guerra, i entendre-la des de la visió dels infants. Es tracta en definitiva d'un documental entranyable, sensible i molt emotiu. Un petit homentatge que el Museu de la Noguera fa als padrins i padrines que van haver de viure la guerra i que ha de permetre reflexionar sobre que va suposar aquella guerra per a una població tan fràgil com la seva infància.
Les gravacios es van realitzar en els pobles d'origen de les persones entrevistades, en alguns casos a les escoles de les poblacions, per tal de vincular la infància dels testimonis amb un espai propi dels infants actuals.
LA DANSA DE LA GALOP
El Museu de la Noguera segueix una línia estratègica de recuperació d'elements tradicionals i festius de la ciutat que singularitzen les festes i les doten de trets identitaris específics.La dansa de La Galop de Balaguer es troba recollida al Costumari Català de Joan Amades. Segons el folklorista aquest ball es ballava en l'anomenada Fira dels Enamorats del mes de setembre, una fira de bestiar que era famosa per la quantitat de matrimonis que s'hi pactaven entre les famílies que anaven a la fira. Les noves parelles feien un primer contacte públic a través d'aquesta dansa, sota la supervisió dels pares i tutors.
La recuperació de la dansa s'ha dut a terme amb col·laboració de l'Escola Municipal de Música i l'Espai de Dansa i Creació La Xemeneia, així com altres entitats i associacions de la ciutat.
Per donar a conéixer els passos de la dansa s'organitzen diversos tallers i s'ha inclós en el Pla Municipal de Dinàmica Educativa des del curs 2018-2019. També hi ha una ballada popular en el marc de les festes medievals de l'Harpia.
Per escoltar La Galop cliqueu aquí:
El museu realitza diferents tipus de visites guiades adaptades a les necessitats, interessos i disponibilitat horària dels visitants.
Es realitzen en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i àrab) i són amb reserva prèvia. Per a reserves, podeu omplir el formulari de contacte o posar-vos directament en contacte amb el museu.
"Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permament del museu
Durada 1,30 hores
*Consulteu els preus
"De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permanent "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat", a la ciutat i als principals monuments
Modalitats:
Durada 4 hores
Durada 3 hores
Durada 2 hores
*Consulteu els preus
"Balaguer. La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
Durada 2,30 hores
*Consulteu els preus
**Les visites guiades s'han de concertar amb un mínim de 15 dies d'antelació
El museu disposa d’audioguies teatralitzades en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès), incloses en el preu de l’entrada.
El museu també disposa de llibres de sala dels textos de l’exposició permanent amb traducció a tres idiomes (castellà, anglès i francès).
Al vestíbul de la planta 0 del museu hi ha l’Oficina de Turisme de Balaguer oberta al públic en el mateix horari que el museu.
Moturisme
L’Oficina de Turisme de Balaguer és un servei acreditat de Moturisme Ara Lleida. L’espai es troba preparat per acollir les necessitats dels viatgers que van en moto. Disposa d’aparcament a 100 m del museu i d’estris de neteja per a la moto, els cascs i les botes i de servei de guarda-roba per deixar els cascs
El museu disposa de servei d’armariets amb clau al vestíbul, al costat del punt d’atenció al públic. Si veniu amb motxilla és necessari deixar-la en aquest punt.
El museu disposa d’una zona de descans amb una màquina expenedora de begudes calentes.
El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.
El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu. El molí estava format per un soterrani, on s'ubicava la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes. Actualment és l'entrada principal al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
L’exposició proposa un recorregut històric per l’explotació de l’or al Segre, un riu aurífer que, durant tot el seu trajecte, diposita a les arenes i graves unes petites partícules d’or producte de l’erosió de les muntanyes dels Pirineus.
La recerca d’or al Segre està documentada ja des d’època romana a la zona de la Cerdanya però, més tard, tingué dos moments d’especial activitat. Primer, en època andalusina (VIII-XII), moment que singularitza la història de la ciutat per la importància de les restes arqueològiques que es conserven, com el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà, el Castell Formós o en el Centre Històric de Balaguer. I posteriorment, als segles XVI i XVII, quan aquest valuós metall es tornà a explotar de forma intensa amb la utilització del mercuri com a amalgamant per poder extreure les partícules d’or de l’arena i grava del riu.
A principis del segle XVIII, la seva explotació s’abandonà progressivament quan els costos per extreure’l foren més alts que no pas el benefici que se n’obtenia.
Els plafons i les vitrines expliquen i il·lustren aquesta vinculació històrica de Balaguer i la plana de Lleida amb la cerca de l’or com una activitat econòmica més i també els usos i propietats d’aquest mineral.
L’activitat de recerca d’or es realitza a la zona dels safarejos, un espai destinat a la pràctica artesanal de la cerca d’or amb àbac, un instrument utilitzat al llarg de la història per a l’extracció manual de l’or i altres minerals d’interès econòmic dels rius aurífers i les mines.
L’espai està precedit per un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en l’explotació i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Durant una estona s’hi pot viure l’aventura dels autèntics buscadors d’or del Segre.
Amb l’àbac, una mica de sorra aurífera i l’ajuda de l’aigua dels safarejos, s’aprèn la tècnica per separar les partícules d’or de l’arena. Passada una estona, la paciència es transforma en emoció quan es comencen a veure unes petites partícules daurades que apareixen entre l’arena remoguda per l’aigua. A poc a poc, aquestes palletes d’or queden dipositades al fons de l’àbac, d’on es poden treure fàcilment. La recompensa de tota aquesta experiència viscuda és poder-se endur a casa tot l’or trobat.
Es tracta d’una activitat única, emocionant i inoblidable que transporta a les èpoques daurades d’explotació d’or al riu Segre.
ACTIVITATS
De dimarts a diumenge i festius a les 11 i 12.30 h
* Amb RESERVA PRÈVIA
* Durada 1 hora
* Places limitades a 12 persones
* General 5 € - Reduïda 2,50 € (Menors de 16 anys, jubilats i pensionistes, grups més de 10 persones, carnet ARA LLEIDA, carnet XATIC)
** Consulteu les propostes per a centres educatius
Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebook, twitter i instagram
Av. Comte Jaume d'Urgell, 12
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 44 86 68
ordelsegre@balaguer.cat
Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 42.46 N
Long. 0º 48' 33.33 E
Seró. Espai transmissor és l'espai que allotja les estàtues-menhirs de Seró. Es tracta d'unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que amb 7 metres d'alçada representen l'estàtua-menhir més alta d'Europa.
Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.
Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.
Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.
Aquestes espectaculars estàtues-menhir es van posar al descobert durant els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 i formaven part d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.
El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.
El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.
Es parteix de la comprensió i reflexió sobre els mitjans i sistemes constructius propis de l´entorn en que es situa l´obra, en una zona agrícola molt prolífera al peu del Pre-Pirineu, on els habitants acostumen a resoldre les necessitats més bàsiques des d´una actitud espontània en relació a les condicions dels materials i a la seva aplicació. El projecte proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material d’acabat. Sense necessitat de “revestir”, materials que normalment resten ocults en acabar una obra, aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la relació amb el context, són dotats d’un nou significat.
A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica ... Finalment iniciem l’accés a la cambra de les mil·lenàries esteles...Un recorregut en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent,...envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira... va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic es va disgregant, i en arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles,...silenci...s’alenteix el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d’argila que mostra l’empremta que deixa al passar cada visitant...tranquil·lament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuament amb altres..., poc a poc s’intensifiquen la llum i els sons, fins que l’horitzó d’un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de la Noguera.
L’edifici Seró. Espai Transmissor va guanyar el premi FAD d'arquitectura l'any 2013 i va ser una de les tres obres escollides per representar Catalunya a la 14 Biennal d'Arquitectura de Venècia de l'any 2014.
VISITES GUIADES (de març a octubre)
- Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
- Diumenges, festius i ponts laborables a les 11 h, 12 h i 13 h
VISITES GUIADES (de novembre a febrer)
- Dissabtes, diumenges, festius i ponts laborables a les 11 h, 12 h i 13 h
* Tancat durant el mes de gener, dilluns laborables, dilluns de Pasqua, 25 i 26 de desembre
Per visites concertades entre setmana adreceu-vos a:
- Seró. Espai transmissor: 661 224 195 o reserves@seroespaitransmissor.cat
- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 17 a les 19 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)
C. Escoles, 2. SERÓ 25739 (La Noguera, Lleida)
Tel. 661224195
info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat
Normal: 5,00 €
Reduïda: 4,00 € (jubilats, estudiants i grups de més de 10 persones)
Escolar: 1,50 € visita + 1,50 € taller
Entrada gratuïta: menors de 12 anys, membres de Megalithic Routes
Les diferents activitats organitzades i promogudes pel Museu de la Noguera (exposicions, excavacions arqueològiques, reculls etnogràfics, recerca...) han permès generar una prolífica producció intel·lectual que s'ha aplegat en un important esforç editorial.
Retalls d'art és el col·leccionable del patrimoni artístic de Balaguer.
Podeu recollir la carpeta i les fitxes gratuïtament a museu o, si ho preferiu, us les podeu descarregar aquí
La història l'han escrit per igual homes i dones. Cadascú en el seu àmbit i amb la seva pròpia rellevància, però no hauríem arribat fins aquí sense l'aportació conjunta de tothom.
EN FEMENÍ és un projecte que vol visibilitzar la història de les dones. Dones que, moltes vegades pel fet de ser-ho, no han passat a la història però que han contribuït a fer-la.
EN FEMENÍ és un col·leccionable de diferents personatges femenins que han repercutit en la història però que pel fet de ser dones han quedat oblidades.Podeu recollir les fitxes gratuïtament al museu o bé us les podeu descarregar aquí.
Museu de la Noguera, Camp d'Aprenentatge de La Noguera, INS Ciutat de Balaguer 2021
Documental produït pel Museu de la Noguera, 2018
Carme ALÒS, Eva SOLANES (coordinació científica)
Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Obra Social La Caixa, Balaguer, 2010
Carme ALÒS, Francesc FITÉ, Eva SOLANES, Alberto VELASCO (coordinació científica)
Museu de la Noguera - Ajuntament de Balaguer, 2016
Oriol PÉREZ TREVIÑO
Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura, Balaguer, 2016
Mercè BOSCH ROMA
Enginyeria i arquitectura La Salle - Universitat Ramon Llull, Barcelona, 2011
Carme ALÒS TREPAT
Urtx, Revista d'Humanitats de l'Urgell, número 34, Tàrrega, 2020, 12 - 27.
Carme ALÒS TREPAT
Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum I: Monogràfic La ciutat, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 165-178.
Conferència a càrrec de Carme ALÒS i Eva SOLANES
Tribuna d'arqueologia 2018-2019 (en premsa)
Carme ALÒS, Joan BOVÉ, Carme BRUSAU, Javier ESCUDER, Eva SOLANES, Mireia SUBIRADA
Primeres jornades d'arqueologia i paleontologia de Ponent, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Diputació de Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2018, p. 228-235
Anna CAMATS, Marta MONJO, Marta MULET, Eva SOLANES
Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum II: Intervencions arqueològiques 2010-2014: món rural, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 623-633.
Carme ALÒS, Anna CAMATS, Marta MONJO, Eva SOLANES
Tribuna d'Arqueologia 2006, Departament de Cultura i mitjans de comunicació, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2008, p. 273 - 290
Josep GIRALT, Josep BENSENY, Àlex CAMÍ
Tribuna d'Arqueologia 1993-1994, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 107-123
Mireia SUBIRADA, Carme ALÒS, Eva SOLANES
Primeres JOrnades d'Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Diputació de Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2018, p. 347 - 348
Carme ALÒS i Eva SOLANES
Segones jornades d'arqueologia i paleontologia de Ponent, Guissona, 20 i 21 d'octubre de 2023
Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA, Pablo MARTÍNEZ
Statues-menhirs et pierres levées du Néolithique à aujour d'hui, Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Joan B. LÓPEZ, Andreu Moya, Pablo MARTÍNEZ
Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Maite GARCIA-VALLÈS, Meritxell AULINAS, Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA
Environmental Science and Pollution Research, 17, 2010, p. 1287-1299.
Maite GARCIA-VALLÈS, Meritxell AULINAS, Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA
Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedins of the IX Association for the Study of marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA) Conference (Tarragona 2009), Tarragona, ICAC, 2012, Documenta, 23, p. 183-189.
Andreu MOYA, Pablo MARTÍNEZ, Joan B. LÓPEZ
Cypsela, 18, Barcelona, 2010, p. 11-41
Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA,Òscar ESCALA, Ariadna NIETO
Tribuna d’Arqueologia 2008-2009, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2010, p. 87-125
Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA
2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès). La prehistòria avui al prepirineu lleidatà, Solsona, Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2010, p. 63-80.
Carme ALÒS TREPAT
Capcorral, la revista del Museu Comarcal de Cervera, núm. 10, Cervera, 2014, p. 34-37.
Zona de descàrrega de PDF informatius.
Llorenç SOLDEVILA BALART
Amb el suport de l’Ajuntament de Balaguer 19 d’abril de 2015
La biblioteca del museu disposa d’un fons bibliogràfic especialitzat en història, arqueologia i en història de l'art, amb un volum important de títols dedicats a l’edat medieval i especialment a al-Andalús. Destaca també la col·lecció de publicacions d'àmbit local i comarcal.
El catàleg del fons de la biblioteca del museu pot consultar-se en línia a través de l' ARGUS, el catàleg de biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre. Per consultar-lo cal fer-ho a través del fons de la biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer. La biblioteca del museu disposa també de servei de prèstec interbibliotecari, a través de la biblioteca Margarida de Montferrat.
Des de l’any 2019 la biblioteca del museu ha incorporat el llegat bibliogràfic del Dr. Prim Bertran.
La biblioteca està oberta a investigadors i a tot el públic interessat en la recerca en l’horari d’oficina del museu.
El museu disposa d’una àrea d’investigació on es facilita la consulta i la manipulació dels objectes als investigadors acreditats.
Informació general
Punt d’atenció al públic
El punt d’atenció al públic se situa a la planta 0, al vestíbul del museu, on el personal informa dels serveis, els espais i les activitats del museu.
El taulell està adaptat per a l’atenció al públic de persones amb cadira de rodes.
Gossos d’assistència
Està permesa l’entrada de gossos d’assistència.
Accessibilitat física
Accés
L’entrada principal al museu des del carrer es troba a la planta 0 i és accessible per a persones en cadira de rodes. S’hi accedeix a peu pla.
Els espais públics de circulació del museu són amplis i accessibles. Les portes i passos tenen una amplada mínima de 80 cm. La sala d’exposicions temporals i la sala d’exposicions permanents són totalment accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i cadira de rodes.
La sala d’exposicions temporals es troba a la planta 0 i s’hi accedeix a peu pla, des del vestíbul del museu.
La sala d’exposicions permanents es troba a la planta 1 i s’hi accedeix a través d’un ascensor de gran capacitat que es pot utilitzar per moure grups de persones en cadira de rodes.
Lavabos accessibles
Hi ha un lavabo accessible a la planta 0, al vestíbul, al costat de la zona de descans. Té lavabo integrat a la mateixa cabina. Hi ha canviadors de bebès.
Cadires portàtils
El museu disposa de 4 cadires portàtils, molt lleugeres, que poden utilitzar-se durant la visita a les exposicions, ja sigui guiada o autònoma.
Accessibilitat en la comunicació
Senyalització
El recorregut a les sales d’exposicions està recolzat per un sistema de senyalització que marca la direcció de l’itinerari.
Característiques ambientals de l’equipament
Olors
A l’àrea de descans de la planta 0 hi ha una màquina de cafè. L’olor de cafè pot impregnar la sala.
A la sala d’exposicions permanents hi ha ambientadors d’olors amb un perfum creat especialment per a l’exposició que es dispersa per tota la sala.
Contacte
Per a més informació sobre accessibilitat podeu contactar directament al telèfon 973 445 194 o a museu@balaguer.cat.
Plaça dels Comtes d'Urgell, 5
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 445 194
A/e: museu@balaguer.cat
Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 18.55 N
Long. 0º 48' 17.35 E
Ruta GPS:
@41.788487,0.804834
L'usuari pot exercir el seu dret de rectificació, cancel·lació i oposició que li atorga la vigent Llei orgànica de protecció de dades (Llei 15/1999, de 13 de desembre) sol·licitant-ho personalment, per telèfon, per correu, fax o correu electrònic al Museu de la Noguera.
Esperem que gaudiu de la vostra visita al museu i perquè això sigui possible us fem un seguit de recomanacions.
WI-FI
El museu disposa de WI-FI al vestíbul, a la biblioteca i a les sales d’exposicions. Cal demanar la contrasenya al punt d’informació.
Fotografies i gravacions
Es poden fer fotografies sense flaix i gravacions en format domèstic. Per a la premsa i altres necessitats, si us plau, contacteu abans amb el museu.
Us convidem a compartir les imatges de la vostra visita a #VisitaMuseuNoguera
Ús de telèfon mòbil
El telèfon mòbil ha d’estar en silenci i cal que es mantingui un volum de veu moderat per no molestar als altres visitants.
Menjar i begudes
No es pot entrar menjar ni begudes a les sales d’exposicions. Hi ha una zona de descans al vestíbul amb una màquina expenedora de begudes calentes a la vostra disposició.
Comportament
No es pot córrer ni cridar per evitar accidents o molèsties a la resta de visitants. No està permès tocar els objectes. En cas d’evacuació cal seguir les instruccions del personal del museu.
Acompanyants de grups
Els acompanyants dels grups són els responsables de tots els membres que acompanyen.
INICIACIÓ A L'ACTIVITAT DE RECERCA D'OR
Entrada + visita guiada a l'espai expositiu + taller d'iniciació a la recerca d'or
Horari:
De dimarts a diumenge a les 11 h i 12.30 h
Reserva aquí
Visites limitades a 12 persones per torn
Preu:
General 5,00 €
Reduïda 2,50 € **
Activitat recomanada a partir de 6 anys
Durada: 1 hora
Lloc on es realitza l'activitat:
Centre d'Interpretació de l'Or del Segre (Av. Comte Jaume d'Urgell, 12)
Zona d'aparcament exterior gratuït
Què farem?:
- Explicarem la història de l'explotació de l'or al Segre a l'espai expositiu
- T'ensenyarem a separar l'or de l'arena, utilitzant l'àbac, a l'espai dels tallers
- I et donarem un petit vial de plàstic perquè t'emportis totes les partícules d'or que trobis!
A tenir en compte:
- Aquesta activitat NO es realitza al riu sinó a l'espai habilitat dins de l'equipament.
- Imprescindible reserva prèvia. Places limitades
- Els menors d'edat han d'anar acompanyats almenys d'un adult.
** Jubilats i pensionistes, menors de 16 anys, Club XATIC, Club AMICS DE LLEIDA
** Amb el carnet docent es descompta 1 € de la tarifa general en concepte de la gratuïtat de l'entrada.
Informació: ordelsegre@balaguer.cat / +34 973 44 86 68
DATA | 11.00 h | 12.30 h |
DIMARTS 13 | COMPLET | COMPLET |
DIMECRES 14 | 12 | 12 |
DIJOUS 15 | 12 | 12 |
DIVENDRES 16 | COMPLET | COMPLET |
DISSABTE 17 | COMPLET | 12 |
DIUMENGE 18 | 12 | 12 |
DILLUNS 19 | TANCAT | TANCAT |
DIMARTS 20 | 12 | 12 |
DIMECRES 21 | 12 | 12 |
DIJOUS 22 | COMPLET | COMPLET |
DIVENDRES 23 | COMPLET | COMPLET |
DISSABTE 24 | 12 | 12 |
DIUMENGE 25 | 12 | 12 |
DILLUNS 26 | TANCAT | TANCAT |
DIMARTS 27 | 12 | 12 |
DIMECRES 28 | 12 | 12 |
DIJOUS 29 | 12 | 12 |
DIVENDRES 30 | TANCAT | TANCAT |
DISSABTE 31 | COMPLET | 12 |
DATA | 11.00 h | 12.30 h |
DIUMENGE 1 | 12 | 12 |
DILLUNS 2 | TANCAT | TANCAT |
DIMARTS 3 | 12 | 12 |
DIMECRES 4 | 12 | COMPLET |
DIJOUS 5 | TANCAT | TANCAT |
DIVENDRES 6 | 12 | 12 |
DISSABTE 7 | 12 | 12 |
DIUMENGE 8 | COMPLET | COMPLET |
DILLUNS 9 | 12 | 12 |
DIMARTS 10 | COMPLET | 12 |
DIMECRES 11 | 12 | 12 |
DIJOUS 12 | 12 | COMPLET |
DIVENDRES 13 | COMPLET | COMPLET |
DISSABTE 14 | 12 | 12 |
DIUMENGE 15 | 12 | 12 |
DILLUNS 16 | TANCAT | TANCAT |
DIMARTS 17 | COMPLET | COMPLET |
DIMECRES 18 | 12 | 12 |
DIJOUS 19 | 12 | 12 |
DIVENDRES 20 | 12 | 12 |
DISSABTE 21 | 12 | 12 |
DIUMENGE 22 | 12 | 12 |
DILLUNS 23 | TANCAT | TANCAT |
DIMARTS 24 | 12 | 12 |
DIMECRES 25 | 12 | 12 |
DIJOUS 26 | 12 | 12 |
DIVENDRES 27 | 12 | 12 |
DISSABTE 28 | 12 | 12 |
DIUMENGE 29 | 12 | 12 |
DILLUNS 30 | TANCAT | TANCAT |
El Taller d’Arqueologia Cota Zero és un taller que es realitza en el marc de l’excavació arqueològica que el Museu de la Noguera porta a terme al Castell Formós de Balaguer i que forma part d’una de les línies de recerca del museu.
El Castell Formós es troba situat al nord de l'actual centre històric de la ciutat de Balaguer, a la comarca de La Noguera. El Castell Formós de Balaguer té catalogació de Bé Cultural d'Interès Nacional segons la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català, i de jaciment arqueològic inclòs a l'inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya.
Es tracta d'un espai arqueològic d’un important interès històric. La seva construcció s’emmarca en el moment en què es consolida la Marca Superior d’al-Andalús com a zona fronterera que separava al-Andalús dels comtats carolingis i regnes cristians del nord-est de la península Ibèrica en ple segle IX. A partir del segle XI el castell es va convertir en un palau. Amb la conquesta feudal de la ciutat, el castell va passar a ser residència dels comtes d’Urgell fins a l’any 1413, quan la revolta del comte Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Anquetera va comportar la destrucció del palau comtal i la desintegració del comtat d'Urgell. A partir d'aquesta data, el castell Formós va passar a tenir una funció militar, que cal relacionar amb les diferents guerres que afectaren el país durant els segles XVI, XVII i XVIII.
El Taller d’Arqueologia Cota Zero s’organitza en dues sessions que es realitzen durant el matí. Per una banda, el taller d’arqueologia (de les 8 a les 11.45 h), en el qual es participa de l’excavació arqueològica i del treball de laboratori (rentat i marcatge dels materials arqueològics); i, per l’altra, el bany lliure a les piscines municipals del Secà de Balaguer (de 12 a 13.30 h). El transport es fa amb l’autobús urbà.
Entre els principals objectius del taller destaquen el respecte i el coneixement del patrimoni històric i arqueològic, el foment de la igualtat de gènere i la sostenibilitat mediambiental.
El Taller d’Arqueologia Cota Zero es desenvolupa prenent com a marc de referència els Objectius per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el Pla Nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible a Catalunya.
INFORMACIÓ GENERAL
Dates: Del 25 de juny al 11 de juliol de 2025
Horari: De 8 a les 13.30 h
Punt de trobada: Castell Formós
Punt de recollida: Piscines municipals del Secà
Inscripcions: A partir del 2 de maig en aquest enllaç
Més informació:
Eva Solanes - Museu de la Noguera
T. 973 445 194
TALLER DE RECERCA D'OR AL RIU
Informació:
ordelsegre@balaguer.cat / 973 44 86 68
Horari:
ESTIU 2025
Tots els dimecres a les 11:00 h
Tots els dissabtes a les 11:00 h
Amb reserva prèvia i places limitades
Durada: 2 hores
Preu:
Adults 8,00 €
Menors de 16 anys 5,00 €.
(Pagament amb targeta de crèdit o dèbit el mateix dia de la visita)
Lloc de trobada:
Centre d'Interpretació de l'Or del Segre (Av. Comte Jaume d'Urgell, 12).
Zona d'aparcament exterior gratuït.
Que farem:
- Explicarem perquè es troba or al riu Segre.
- A l'espai dels tallers, t'ensenyarem a separar l'or de l'arena utilitzant l'àbac.
- Baixarem a buscar palletes d'or a la llera del riu (davant mateix del Centre d'Interpretació).
- Et donarem un petit vial de plàstic perquè t'enduguis totes les partícules d'or que trobis.
- Viuràs una experiència única a Catalunya.
Cal portar:
- roba còmoda (sobretot gorra o barret)
- calçat d'aigua (xancletes lligades, escarpins, etc)
- protector solar
- repel·lent de mosquits
- aigua per beure
A tenir en compte:
- Activitat recomanada a partir de 7 anys
- Els menors d'edat han d'anar acompanyats almenys d'un adult.
- En cas de pluja, mal temps o augment sobtat del cabal de l'aigua del riu, l'activitat no es podrà realitzar.
- L'activitat es realitza a 100 metres de l'equipament.
- És necessari seguir les indicacions del personal del Centre.
DIA/MES | HORA | PLACES DISPONIBLES |
Dimecres 2 de juliol | 11.00 h | 10 |
Dissabte 5 de juliol | 11.00 h | 5 |
Dimecres 9 de juliol | 11.00 h | 8 |
Dissabte 12 de juliol | 11.00 h | COMPLET |
Dimecres 16 de juliol | 11.00 h | 10 |
Dissabte 19 de juliol | 11.00 h | 5 |
Dimecres 23 de juliol | 11.00 h | 10 |
Dissabte 26 de juliol | 11.00 h | 8 |
Dimecres 30 de juliol | 11.00 h | 10 |
DIA/MES | HORA | PLACES DISPONIBLES |
Dissabte 2 d'agost | 11.00 h | 10 |
Dimecres 6 d'agost | 11.00 h | 10 |
Dissabte 9 d'agost | 11.00 h | 10 |
Dimecres 13 d'agost | 11.00 h | 10 |
Dissabte 16 d'agost | 11.00 h | 10 |
Dimecres 20 d'agost | 11.00 h | 10 |
Dissabte 23 d'agost | 11.00 h | 10 |
Dimecres 27 d'agost | 11.00 h | 10 |
Dissabte 30 d'agost | 11.00 h | 10 |
** Apunta't a la reserva. Envia'ns el formulari de reserves i, a les observacions del final, posa-hi que vols apuntar-te a la llista d'espera. T'avisarem de seguida que hi hagi alguna anul·lació.
Si tens qualsevol dubte o pregunta, truca'ns al 973 448 668 o escriu-nos a ordelsegre@balaguer.cat
Apropa Cultura és una entitat que va néixer el 2006 amb la voluntat de millorar la vida de les persones en situació de vulnerabilitat a través de la cultura. Teatres, auditoris, festivals, espais singulars i museus obren les seves portes perquè aquests col·lectius tinguin accés a la seva programació habitual.
El Museu de la Noguera, des del 2021, forma part de la iniciativa de lleure cultural Apropa Cultura, de foment de l’accés de totes les persones a la cultura i a l’oci inclusiu.
Activitats que us proposem:
*Balaguer, la ciutat de les tres cultures*
Visita a l'exposició permanent del Museu de la Noguera 'Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat', per conèixer les formes de vida a al-Andalús i la importància que tingué aquesta societat en la formació del nostre país. I d'aquí, recorregut a peu pel centre històric de la ciutat, la muralla medieval i l'església gòtica de Santa Maria per descobrir l'empremta de les tres cultures que, a l'edat mitjana, hi van conviure: la andalusina, la feudal i la jueva.
*Balaguer, la ciutat daurada*
Recorregut guiat pels llocs més emblemàtics de la part baixa del centre històric de Balaguer fins arribar al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre, on descobrireu la història de l'explotació d'aquest valuós metall i viureu en primera persona la història dels buscadors d'or del riu Segre
El museu posa a la vostra disposició recursos i serveis per a garantir l'accessibilitat
La reserva de les visites i les activitats es realitza des del web Apropa Cultura
Les diferents activitats organitzades i promogudes pel Museu de la Noguera (exposicions, excavacions arqueològiques, reculls etnogràfics, recerca...) han permès generar una prolífica producció intel·lectual que s'ha aplegat en un important esforç editorial.
Retalls d'art és el col·leccionable del patrimoni artístic de Balaguer.
Podeu recollir la carpeta i les fitxes gratuïtament a museu o, si ho preferiu, us les podeu descarregar aquí
La història l'han escrit per igual homes i dones. Cadascú en el seu àmbit i amb la seva pròpia rellevància, però no hauríem arribat fins aquí sense l'aportació conjunta de tothom.
EN FEMENÍ és un projecte que vol visibilitzar la història de les dones. Dones que, moltes vegades pel fet de ser-ho, no han passat a la història però que han contribuït a fer-la.
EN FEMENÍ és un col·leccionable de diferents personatges femenins que han repercutit en la història però que pel fet de ser dones han quedat oblidades.Podeu recollir les fitxes gratuïtament al museu o bé us les podeu descarregar aquí.
Museu de la Noguera, Camp d'Aprenentatge de La Noguera, INS Ciutat de Balaguer 2021
Documental produït pel Museu de la Noguera, 2018
Carme ALÒS, Eva SOLANES (coordinació científica)
Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Obra Social La Caixa, Balaguer, 2010
Carme ALÒS, Francesc FITÉ, Eva SOLANES, Alberto VELASCO (coordinació científica)
Museu de la Noguera - Ajuntament de Balaguer, 2016
Oriol PÉREZ TREVIÑO
Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura, Balaguer, 2016
Mercè BOSCH ROMA
Enginyeria i arquitectura La Salle - Universitat Ramon Llull, Barcelona, 2011
Carme ALÒS TREPAT
Urtx, Revista d'Humanitats de l'Urgell, número 34, Tàrrega, 2020, 12 - 27.
Carme ALÒS TREPAT
Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum I: Monogràfic La ciutat, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 165-178.
Conferència a càrrec de Carme ALÒS i Eva SOLANES
Tribuna d'arqueologia 2018-2019 (en premsa)
Carme ALÒS, Joan BOVÉ, Carme BRUSAU, Javier ESCUDER, Eva SOLANES, Mireia SUBIRADA
Primeres jornades d'arqueologia i paleontologia de Ponent, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Diputació de Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2018, p. 228-235
Anna CAMATS, Marta MONJO, Marta MULET, Eva SOLANES
Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum II: Intervencions arqueològiques 2010-2014: món rural, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 623-633.
Carme ALÒS, Anna CAMATS, Marta MONJO, Eva SOLANES
Tribuna d'Arqueologia 2006, Departament de Cultura i mitjans de comunicació, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2008, p. 273 - 290
Josep GIRALT, Josep BENSENY, Àlex CAMÍ
Tribuna d'Arqueologia 1993-1994, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 107-123
Mireia SUBIRADA, Carme ALÒS, Eva SOLANES
Primeres JOrnades d'Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Diputació de Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2018, p. 347 - 348
Carme ALÒS i Eva SOLANES
Segones jornades d'arqueologia i paleontologia de Ponent, Guissona, 20 i 21 d'octubre de 2023
Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA, Pablo MARTÍNEZ
Statues-menhirs et pierres levées du Néolithique à aujour d'hui, Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Joan B. LÓPEZ, Andreu Moya, Pablo MARTÍNEZ
Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Maite GARCIA-VALLÈS, Meritxell AULINAS, Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA
Environmental Science and Pollution Research, 17, 2010, p. 1287-1299.
Maite GARCIA-VALLÈS, Meritxell AULINAS, Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA
Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedins of the IX Association for the Study of marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA) Conference (Tarragona 2009), Tarragona, ICAC, 2012, Documenta, 23, p. 183-189.
Andreu MOYA, Pablo MARTÍNEZ, Joan B. LÓPEZ
Cypsela, 18, Barcelona, 2010, p. 11-41
Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA,Òscar ESCALA, Ariadna NIETO
Tribuna d’Arqueologia 2008-2009, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2010, p. 87-125
Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA
2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès). La prehistòria avui al prepirineu lleidatà, Solsona, Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2010, p. 63-80.
Carme ALÒS TREPAT
Capcorral, la revista del Museu Comarcal de Cervera, núm. 10, Cervera, 2014, p. 34-37.
Zona de descàrrega de PDF informatius.
Llorenç SOLDEVILA BALART
Amb el suport de l’Ajuntament de Balaguer 19 d’abril de 2015
El museu disposa d’audioguies teatralitzades en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès), incloses en el preu de l’entrada.
El museu també disposa de llibres de sala dels textos de l’exposició permanent amb traducció a tres idiomes (castellà, anglès i francès).
Museu de la Noguera, Camp d'Aprenentatge de La Noguera, INS Ciutat de Balaguer 2021
La biblioteca del museu disposa d’un fons bibliogràfic especialitzat en història, arqueologia i en història de l'art, amb un volum important de títols dedicats a l’edat medieval i especialment a al-Andalús. Destaca també la col·lecció de publicacions d'àmbit local i comarcal.
El catàleg del fons de la biblioteca del museu pot consultar-se en línia a través de l' ARGUS, el catàleg de biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre. Per consultar-lo cal fer-ho a través del fons de la biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer. La biblioteca del museu disposa també de servei de prèstec interbibliotecari, a través de la biblioteca Margarida de Montferrat.
Des de l’any 2019 la biblioteca del museu ha incorporat el llegat bibliogràfic del Dr. Prim Bertran.
La biblioteca està oberta a investigadors i a tot el públic interessat en la recerca en l’horari d’oficina del museu.
El museu disposa d’una àrea d’investigació on es facilita la consulta i la manipulació dels objectes als investigadors acreditats.
Documental produït pel Museu de la Noguera, 2018
Al vestíbul de la planta 0 del museu hi ha l’Oficina de Turisme de Balaguer oberta al públic en el mateix horari que el museu.
Moturisme
L’Oficina de Turisme de Balaguer és un servei acreditat de Moturisme Ara Lleida. L’espai es troba preparat per acollir les necessitats dels viatgers que van en moto. Disposa d’aparcament a 100 m del museu i d’estris de neteja per a la moto, els cascs i les botes i de servei de guarda-roba per deixar els cascs
Zona de descàrrega de PDF informatius.
Carme ALÒS, Eva SOLANES (coordinació científica)
Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Obra Social La Caixa, Balaguer, 2010
El museu disposa de servei d’armariets amb clau al vestíbul, al costat del punt d’atenció al públic. Si veniu amb motxilla és necessari deixar-la en aquest punt.
El museu disposa d’una zona de descans amb una màquina expenedora de begudes calentes.
L'exposició "El retrat de la mirada. Francesc Borràs" permet veure una faceta poc tractada de l'artista, malgrat sigui una de les més prolífiques del pintor: la de retratista. Per primer cop, s'exposa conjuntament una selecció representativa dels retrats que l'artista balaguerí va realitzar entre 1905 i 1968 i que formen part del fons de l'Ajuntament de Balaguer i de les famílies que les han cedit temporalment per a l'exposició.
L'obra de Francesc Borràs és en essència el testimoni pictòric del caràcter balaguerí. Les seves pintures mostren la vida als carrers, la gent i tot allò que conformava el relat col·lectiu de la ciutat. Tanmateix, a banda de l'obra dedicada als mercats, les escenes quotidianes i la vida als carrers Francesc Borràs també realitza un seguit de peces per guanyar-se la vida. Aquestes obres sovint eren retrats que li encarregaven les famílies més benestants de la ciutat i suposen la part més comercial del seu treball.
L'exposició es planteja a partir de diversos eixos temàtics, però que formalment comparteixen la importància d'un element clau en l'obra de l'artista: la representació de la mirada. Les obres es presenten a partir de tres plantejaments formals i conceptuals: El gest contingut, pel qual s'evidencia la voluntat de l'artista de captar un instant, una expressió fugaç en el rostre de la persona retratada; El retrat com a símbol de distinció social, pel qual s'entén el retrat com a una forma de reforçar la identitat i la posició de les classes benestants; i El retrat més personal, en el qual s'hi emmarquen aquells retrats que l'artista va realitzar amb persones properes com a protagonistes.
Francesc Borràs i Farràs (1891-1968) va néixer i morir a Balaguer i va esdevenir al llarg de la seva vida, un dels pintors més coneguts de la ciutat. L'any 1907 va iniciar els estudis a l'Escola de la Llotja de Barcelona on va entrar en contacte amb les avantguardes de la pintura catalana del tombant de segle. En ple procés de reconeixement de la seva pinutra, la mort de la seva filla l'any 1947 va comportar la renúncia de consolidació de la seva obra en el panorama artístic del moment i el va aïllar dels cercles culturals. Els anys següents - i fins a la seva mort - els va viure endinsat en el seu treball, realitzant retrats, especialment del Sant Crist, i escenes costumistes de Balaguer.
SERVEIS EDUCATIUS DEL MUSEU DE LA NOGUERA
Proposta didàctica i visites guiades per a escolars
VEURE RESSENYA CATÀLEG EL RETRAT DE LA MIRADA
EL RECONEGUT ESCULTOR ANTONI BOLEDA ARRIBA AL MUSEU DE LA NOGUERA A TRAVÉS D'UNA RETROSPECTIVA ORGANITZADA PER L'INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS
La mostra "L'ànima del Silenci", d’Antoni Boleda, intenta atansar-se a les distintes vessants polifacètiques i estils que aquest escultor ponentí ha anat desenvolupant al llarg de la seva carrera com a artista i com a professor. Veurem la seva formació en l’ofici d’escultor a través dels dibuixos, els esbossos amb fang, les primeres talles en pedra i fusta…, que demostren el talent d’un jove Antoni davant el domini del dibuix, primer, i del volum i l’espai, després. Són obres on el mestratge de professors com Enric Monjo, primer, i Joan Rebull i Ferrant Bernat després, l’estimulen a obrir un camí en el món de l’art que ja mai més abandonarà. És el moment on, amb l’ajut i suport del seu pare, comença a presentar-se i guanyar primers premis en concursos d’àmbit estatal.
Com en molts dels artistes de la seva generació, hi va haver un procés posterior on va començar a simplificar les figures, arribant moltes vegades a processos d’abstracció on el gest o la proporció ens insinua el possible punt de partida, una constant que s’anirà repetint al llarg de la seva dilatada carrera perquè si una cosa és curiosa és que, al contrari de molts dels artistes del segle XX, no renuncia mai ni a una opció ni a l’altra, fet que el fa quasibé únic, sobretot en una època de “tendències” i “malentesos” postmodernistes. Són obres, tant en les exemptes com en els relleus, amb temàtiques universals de nus, parelles, esports… i realitzades amb materials tant diversos com la terracota, bronze, pedra (sorra de Verdú, marbre de Carrara, pedra de Calatorao, travertins…), fusta (“sapelli”, plataner, cirerer…), plàstics (metacrilat, polietilè…).
Antoni Boleda ens ofereix una àmplia mostra dels seus treballs des de les escultures abstractes, simplificades o minimalistes a les funcionals, pedagògiques o obres públiques.
Una exposició sorprenent que arriba al museu de la Noguera de la mà de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Cada dijous al matí l'escultor, Antoni Boleda, estarà al museu per tal de fer tertúlia amb els visitants i acostar l'art de l'escultura al públic del museu.
Els serveis educatius del museu han preparat juntament amb l'escultor tallers didàctics per a les escoles que ho sol·licitin i també tallers accessibles per als col·lectius que així ho requereixin.
La mostra es podrà veure al museu de la Noguera entre l'1 d'abril i el 28 de maig.
Carme ALÒS, Francesc FITÉ, Eva SOLANES, Alberto VELASCO (coordinació científica)
Museu de la Noguera - Ajuntament de Balaguer, 2016
Llorenç SOLDEVILA BALART
Amb el suport de l’Ajuntament de Balaguer 19 d’abril de 2015
A les col·leccions dels museus lleidatans s'hi conserven diferents peces d'indumentària, principalment dels segles XVIII, XIX i XX, que permeten veure, a través del vestuari de la població, el procés de canvi social i econòmic que es va viure a Europa en aquella època. Són objectes conservats per les famílies com a béns preuats que han passat de generació en generació i que finalment han arribat, a través de donacions, als museus de cada territori. Aquesta exposició produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran pretén donar a conèixer aquests fons i difondre la tasca que s'està fent des de les institucions museístiques del país pel que fa a la documentació, conservació, estudi i difusió del patrimoni de les terres de Lleida i, per extensió, de Catalunya. La mostra pretén doncs donar a conèixer un moment de canvi en la indumentària que és clau per entendre com ens vestim avui en dia.
La Revolució Francesa (1789-1799) i la Revolució Industrial foren els dos processos que van marcar un abans i un després, ja que van provocar el desenvolupament de nous sistemes de producció i comerç. Un dels sectors que va sofrir transformacions importants va ser el de la indústria tèxtil pels canvis en els processos d'elaboració, abans artesanals i ara mecànics. Al nostre país també es va patir aquest canvi, al mateix nivell que a Anglaterra o França, que foren els centres més influents. Mostra d’això és que el 1767 a Catalunya es va crear la primera fàbrica d’indianes, teixit de cotó estampat per una sola cara. El 1832 els germans Bonaplata obriren a Barcelona la primera fàbrica que feia servir la màquina de vapor per moure de manera mecànica les màquines de teixir i de filar. El vestit i tot el que hi feia referència va formar part activament d'aquest procés cap a una manera de fer i d’actuar que encara perdura avui en dia. Les terres lleidatanes, des del Pirineu fins a la Plana, no van quedar fora d'aquest procés i lentament es va anar implantant la moda tal i com la coneixem avui en dia. El procés però va ser lent i desigual.
En aquesta exposició s'exhibeixen una seixantena de peces dels segles XVIII, XIX i inicis del XX que procedeixen dels fons del Museu de la Noguera (Balaguer), del Museu Comarcal de l'Urgell (Tàrrega), del Museu Comarcal de Cervera (Cervera), del Museu de Lleida: diocesà i comarcal (Lleida) i de l'Ecomuseu de les valls d'Àneu (Esterri d'Àneu). S'hi poden veure des de peces de roba quotidianes fins a vestits de mudar, vestits de cerimònia i també complements. La mostra es complementa amb imatges i reproduccions d'obres d'art del museu d'Art Jaume Morera de Lleida en les quals es pot observar l'evolució en la manera de vestir a través de l'art i la fotografia. Diversos professionals dels museus lleidatans han treballat conjuntament en la realització d'aquest projecte.
La mostra ha estat comissariada per l'especialista Rosa Figueras i tindrà el següent calendari d'itinerància pels museus lleidatans:
- Museu de la Noguera - Balaguer: 31 de març al 8 de maig de 2016
- Museu Comarcal de Cervera: Del 18 de maig al 17 de juliol de 2016
- Ecomuseu de les valls d'Àneu: Del 24 de juliol al 30 de setembre de 2016
- Museu Comarcal de l'Urgell - Tàrrega: 28 de gener al 19 de març de 2017
- Museu de Lleida Diocesà i Comarcal: 2017
Joc en equip a l'exposició "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat"
Per mitjà d'un joc d'equips els alumnes segueixen les explicacions sobre la història medieval de Catalunya. Durant el joc, els nois i les noies són dos grups d'aventurers medievals que han estat enviats al futur. Per poder tornar al seu temps, han de recuperar la memòria que han perdut i trobar un objecte màgic, amagat a les vitrines del museu, que els ha de permetre tornar al seu temps.
Durada: 1:30h
Descarrega't la fitxa en format PDF
Sota el títol "Germans Pla. Les arrels i la memòria" es presenta al Museu de la Noguera una exposició fruit d'una recerca que la ciutat de Balaguer es devia a sí mateixa des de feia molts anys. Arran del concurs de cant líric "Germans Pla" que l'Associació Art-4 fa a la ciutat des de l'any 2002 i als treballs fets per estudiosos de la música com Josep Dolcet o el balaguerí Francesc Amorós, el nom dels germans Pla no ens és del tot desconegut, però la seva importància dins la història de la música i sobretot la seva vinculació amb la ciutat de Balaguer queda emboirada pel pas dels segles i l'oblit.
Qui eren els Germans Pla? Per què foren importants en el panorama musical europeu del segle XVIII? I sobretot, què tenien a veure amb Balaguer? Coneixem relativament poques dades objectives sobre aquests tres germans músics i compositors: que s'anomenaven Joan Baptista, Josep i Manuel; que nasqueren durant el primer quart del segle XVIII i que a mitjan segle els trobem en diverses corts europees de Portugal, Anglaterra, França, Itàlia i Alemanya formant part de cors i orquestres; que també treballaren per a la cort del rei d'Espanya a Madrid i que tocaven diversos instruments com l'oboè, la flauta, el psaltiri i el fagot i que contemporanis seus com J. Mainwaring, J.F.D. Schubart o B. Saldoni en publicaren excel·lents crítiques que han arribat fins a nosaltres. Hem conservat una part de les seves composicions que des de fa uns anys músics especialistes i institucions estan recuperant en un intent de salvaguardar aquest patrimoni.
I què tenen a veure amb Balaguer? Gràcies a una anotació en un llibre de matrimonis de l'Arxiu Parroquial d'Olot, datada el 7 d'abril de 1717, sabem que el pare dels tres músics, en Joan Baptista Pla, era natural de la ciutat de Balaguer i fill de Berthomeu Pla i la seva esposa Clotilde, pagesos de la ciutat.
La recerca feta pel Museu de la Noguera i dirigida pel musicòleg Oriol Pérez Treviño ens ha portat a revisar diversos arxius com l'Històric Comarcal de la Noguera, l'Arxiu Parroquial de Balaguer o l'Arxiu de la Comunitat de les Germanes Clarisses de Balaguer buscant aquestes arrels balaguerines dels Pla i intentant esbrinar qui van ser aquests pagesos anomenats Berthomeu i Clotilde Pla i el seu fill Joan Baptista i, sobretot, com aquest, que es declara també músic en la seva partida de matrimoni, va poder formar-se o tenir influències i inquietuds musicals en la Balaguer del segle XVIII. Aquestes inquietuds i coneixements serien els que va transmetre als seus tres fills que van esdevenir referents musicals a l'Europa de Haendel, Mozart, Haydn i Bach.
L'exposició "Germans Pla. Les arrels i la memòria" fa un recorregut pels tres personatges i la seva família i ens endinsa en la Balaguer del segle XVIII a través de peces de les col·leccions del Museu de la Noguera, algunes d'elles mai exposades, com la vaixella trobada durant les intervencions arqueològiques de l'any 2009 al solar de l'edifici dels Nous Jutjats de Balaguer al carrer Pintor Borràs. També s'exposen instruments de l'època prestats pel Museu de la Música de Barcelona. La recerca als arxius ens ha portat sorpreses com la presència de diverses partitures reutilitzades com a cobertes de llibres que també es poden veure a l'exposició.
I com no podia ser d'una altra manera, l'exposició ofereix la oportunitat d'escoltar la música dels Germans Pla amb les interpretacions que se n'han fet en els darrers anys per tal de recuperar-ne les composicions.
Paral·lelament a l'exposició, el museu oferirà també dos concerts, interpretats per músics de la ciutat amb música de l'època. I també dues conferències sobre l'Europa Musical dels germans Pla i sobre les figures d'aquests músics preeminents.
Oriol PÉREZ TREVIÑO
Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura, Balaguer, 2016
Visita a l'exposició "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat"
A partir de l'exemple de madina Balaguer coneixerem les formes de vida a al-Àndalus i la importància que tingué aquesta societat en la formació del nostre país.
Durada: 1.30 h
Inauguració: Divendres, 7 de novembre a les 20,30 h
Dates: Del 7 al 30 de novembre 2014
Lloc: Sala d'exposicions de l'Ajuntament de Balaguer
Producció: Museu de la Noguera
La Festa Major de Balaguer va íntimament lligada des del seu origen a la celebració del patró de la ciutat. La Solemne Funció en honor del sant, instituïda a final del segle XVII, es complementava amb algun acte més lúdic, com un ball o un àpat popular. A partir del 1885, l'ajuntament es va començar a implicar directament en l'organització dels actes festius i va anar perfilant un model diferent. Fou a partir d'aquest moment que es pot començar a parlar de Festa Major, pròpiament dita. La fusió del caràcter religiós amb el profà va anar dibuixant un model de festa on hi tingueren cabuda els oficis religiosos solemnes i tota mena d'iniciatives que congregaven l'entusiasme popular: balls, àpats de germanor, sardanes, focs artificials... Després, s'hi afegiren altres propostes com concursos, exposicions, esports o cercaviles, entre altres.
"Tocs de Festa Major" ens apropa a aquestes activitats tradicionals festives que han perdurat des de finals del segle XIX fins al nostres dies, a través d'onze plafons explicatius cadascun d'ells dedicat a una d'aquestes activitats o celebracions, com les ballades de sardanes, l'ofrena floral, l'envelat, els gegants i capgrossos, les firestes o els castells de focs.
Mercè BOSCH ROMA
Enginyeria i arquitectura La Salle - Universitat Ramon Llull, Barcelona, 2011
Visita a les sales estables del museu i recorregut per la ciutat.
Què era al-Andalús?
Context històric i formes de vida d' al-Andalús a partir de l'exemple de la ciutat andalusina de madina Balaguer.
Durada: 3 h
PARAULES CLAU: prehistòria / art rupestre / patrimoni de la humanitat
Primària i secundària
Fins al 16 de juny de 2025
PARAULES CLAU: prehistòria / art rupestre / patrimoni de la humanitat
Primària i secundària
Fins al 16 de juny de 2025
Recorregut pel centre històric de la ciutat per descobrir l'impromta de les tres cultures que hi van conviure a l'edat mitjana: la andalusina, la feudal i la jueva. Ens endinsem en les formes de vida dels habitants de la Balaguer medieval, en el moment de màxima convivència i respecte cultural, així com també en els conflictes i els interessos socioeconòmics que van posar fi a la pau de l'edat mitjana i van acabar amb l'expulsió de les comunitats morisca i jueva.
Durada: 3 h
Dates: Del 08 de novembre de 2013 al 23 de febrer de 2014
Producció: Museu de la Noguera
Lloc: Sales d'exposició temporals del Museu de la Noguera
L'exposició:
La guerra entre el rei Ferran d'Antequera i el comte Jaume d'Urgell va suposar la desaparició de l'històric comtat d'Urgell i la destrucció del palau de Balaguer, un edifici que era conegut a l'època com el "castell Formós".
El Museu de la Noguera commemora aquests fets amb una exposició de producció pròpia, en la qual es mostren més de 150 objectes dels segles XIV i XV vinculats als darrers anys del comtat d'Urgell. Bona part de les peces exposades provenen del castell Formós de Balaguer, però també han prestat peces per a l'exposició el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i el Museu Diocesà de la Seu d'Urgell, així com col·leccionistes privats.
Una de les peces més esperades en aquesta mostra és la talla de la Mare de Déu d'Almatà, atribuïda al mestre d'Anglesola, que va ser retirada del culte fa uns anys pel seu mal estat de conservació i que el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha restaurat al taller del Museu de la Noguera.
Que diuen sobre l'exposició?
LA VANGUARDIA
ARA.CAT
Oli de JM Tamburini Dalmau, titulat "L'últim comte d'Urgell en mans dels homes de Ferran" (1891). Reproducció fotogràfica original del Museo de les Bellas Artes de Sevilla.
De dilluns a dissabte de 10 h a 14 h i de 17 h a 19 h
Diumenges i festius de 10 h a 14 h
*Tancat: 24, 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua
Dates: Del 20 d'agost de 2013 al 1 de setembre de 2013
Producció: Memorial Democràtic
L'exposició:
La mostra, produïda pel Memorial Democràtic, conmemora el 75è aniversari dels bombardejos a Catalunya.
'Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i les infraestructures catalanes' és l'exposició que el Memorial Democràtic proposa per commemorar els 75 anys dels bombardeigs sobre la població civil catalana i sumar-se així al conjunt d'actes que es celebraran arreu del territori.
Descarrega't la fitxa en format PDF
Escolta el podcast amb la lectura teatralitzada d'alguns fragments del seu judici.
PARAULES CLAU: diferents hàbits de menjar / espècies / productes (lli, cotó, cànem)
Infantil
Autora dels textos: Irma Secanell
Edició: Museu de la Noguera - Paeria de Balaguer
Característiques: 52 pàgines, 24 x 17 x 0.5 cm
Idioma: Català
Publicació: desembre 2107
L'obra de Francesc Borràs és en essència un testimoni pictòric del caràcter baalguerí. Les seves pintures mostren la vida als carrers, la gent i tot allò que conformava el relat col·lectiu de la ciutat. Tanmateix, a banda de l'obra dedicada als mercats, a les escenes quotidianes i a la vida als carrers, a les escenes quotidianes i a la vida als carrers, Francesc Borràs també realitzà un seguit de peces per guanyar-se la vida. Sovint es tracta de retrats que li encarregaven les famílies més benestants i influents, i constitueixen la part més comercial del seu treball.
En aquest gènere fou un artista molt prolífic, ja que a banda de retrats fets per encàrrec, també en va fer de la seva família, de la gent que l'envoltava o, fins i tot, de personatges anònims. Així, l'obra de Francesc Borràs, per una banda, reuneix múltiples testimonis dels costums, els colors i les formes propis de la vida als carrers; i, per l'altra, és també reflex de la identitat social, en especial de les classes més benestants.
Aquest doble vessant del seu treball pot servir per entendre dues formes de concebre la seva obra: per un costat, hi ha l'aspecte més personal de la seva trajectòria, el que empenyia a l'artista a sortir al carrer i a deixar-se seduir per tot allò que l'envoltava; i, per l'altre, queda palesa la voluntat de deixar constància, a través dels retrats per encàrrec, de la identitat d'uns individus que formaven part de la societat del moment, entenent que aquests retrats esdevenien testimoni d'una època.
L'exposició "Francesc Borràs. El retrat de la mirada" presenta a partir de diversos eixos temàtics unes obres que comparteixen un element formal clau en aquest artista: la representació de la mirada. Aquest element formal és distintiu en els retrats de Francesc Borràs, ja que contribueix a destacar la capacitat tècnica i expressiva de l'artista i a entendre la seva obra a través de la voluntat de mostrar allò que ens diferencia i que condiciona l'expressivitat mateixa del rostre.
Datació: 1887 - 1971
Biografia i trajectòria
Antoni Betbesé va néixer a Balaguer el gener de 1887. Fill de Climent Betbesé i Maria Delsams, va cursar els estudis bàsics i ben aviat va mostrar inquietud cap a tot el que tenia a veure amb el treball de la pedra . Durant aquests anys emergiren a Balaguer joves artistes com Francesc Borràs o Antoni Ollé Pinell que, com Antoni Betbesé, van fer el salt a Barcelona per continuar els seus estudis a la Llotja d’Arts i Oficis. Betbesé va iniciar els estudis de picadrer el 1905 que durant uns anys els compaginà col·laborant amb la construcció de la casa Milà ( la Pedrera ) d’Antoni Gaudí.
El 1914 Betbesé va tornar a Balaguer on treballà combinant la feina creadora amb la de restauració d’ elements escultòrics i decoratius en diferents indrets de Balaguer i rodalies . En aquells temps, Balaguer vivia un moment d’auge intel·lectual: es fundaren publicacions locals com “La Falç” o “Pla i Muntanya”, es creà el Centre Excursionista de Balaguer i emergiren figures de filantrops com Domènec Carrové o Daniel Torruella.
Antoni Betbesé treballà doncs al Santuari del Sant Crist esculpint els altars de pedra, a la construcció del pont de sant Miquel de Balaguer escairant i encaixant les pedres del arcs, al castell de la Ràpita i al monestir de les Avellanes.
Més tard, va rebre l’encàrrec d’esculpir els nous rosetons de l’església de Sant Domènec. Les successives guerres , els diferents usos i l’abandó que havia patit el conjunt havien causat grans desperfectes al convent, al claustre i sobretot a l’església. Una de les parts més afectades va ser el pany de la paret de l’Epístola on hi havia uns grans finestrals apuntats que quedaren totalment malmesos i que van ser anul·lats. Betbesé esculpí cinc petits rosetons amb decoració floral i geomètrica que substituïren els antics finestrals gòtics tapiats. A la banda de l’Evangeli, a la capella més propera a l’absis, Betbesé hi esculpí un sisè rosetó seguint la mateixa decoració.
L’any 1954 Betbesé inicià el seu treball a l’església de Santa Maria, restaurant els arcs i les claus de volta malmesos durant la Guerra Civil Espanyola, i encarregant-se també de la construcció del nou altar major.
En els mateixos anys també va treballar al cementiri de Santa Maria on esculpí la tomba familiar , una de les seves millors obres tant tècnicament com estètica. L’obra està formada per tres parts d’estil i iconografia diferent: la part inferior és de forma rectangular i té unes senzilles incisions rectilínies, al centre té esculpida el relleu d’un crismó dins d’un cercle, símbol de la victòria de Crist sobre la mort. La part central - i la més elaborada- recorda l’estil escultòric gòtic de figures allargades i estilitzades. S’hi representa a Crist crucificat envoltat per dos arcàngels, dos àngels músics que toquen un violí i un violoncel i dos àngels cantaires. Tota l’escena - exceptuant la part inferior - està emmarcada per una treballada sanefa de motius geomètrics i vegetals. A la part superior, coronant la tomba, s’hi representa dins d’una fornícula la Mare de Déu de perfil amb el nen en braços i, a sota, un relleu de l’escut de la ciutat de Balaguer. Tota l’escena està flanquejada per dos motius ornamentals en forma de calze.
Just al costat de la tomba familiar, Betbesé hi esculpí l’anomenada “Tomba dels 19”. Aquest panteó va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Balaguer en homenatge a 19 veïns de Balaguer que foren executats el 5 d’agost de 1936. La tomba està precedida per tres graons de pedra on hi ha dos plaques de marbre gravades amb els noms dels difunts. A la part central i dins d’un timpà de mig punt hi ha esculpida una imatge clàssica de la Mare de Déu. A la part superior, una espècie de corona de fulles apuntades sustenta una creu cèltica.
Durant aquells anys també es dedicà a esculpir nombroses làpides de marbre de nínxols al cementiri de Santa Maria.
Betbesé va treballar com a picapedrer fins el 1959, any en què es traslladà a viure amb la seva família a Barcelona. Morí el 1972 i fou enterrat a la tomba que ell mateix esculpí al cementiri de Santa Maria de Balaguer.
Fonts consultades:
Arxiu Comarcal de la Noguera
Arxiu Capitular d’Urgell
Arxiu Parroquial de Balaguer
Família Betbesé
Autoria de la fitxa:
Mireia Subirada Roma
Madina Balaghí fou el nom amb què coneixia Balaguer durant els segles IX, X i XI quan la ciutat va formar part d'al-Andalús, el gran país que, a partir del segle VIII, es va configurar arran de la conquesta d'Hispània per part d'un exercici àrab i que es convertirà en la primera potència econòmica, cultural i política d'Occident.
L'exposició “Hisn Balaghí-Balaguer: de la madina a la ciutat” descobreix l'empremta deixada per les comunitats que van conviure a la madina Balaghí, ens endinsa en el seu territori i ens presenta els casos i les dones que van passar. pels seus carrers, van fer negocis als banys, van sembrar blat al secà i plantar albergínies, síndries i espinacs a l'horta i van resar a les mesquites, les esglésies i les sinagogues.
AL-ANDALÚS I EL COMTAT D'URGELL
L’any 711 un exèrcit àrab enviat pel governador del nord d’Àfrica va creuar l’estrat de Gibraltar i va iniciar la conquesta d’Hispània, una conquesta que va ser ràpida i on els pactes i les capitulacions van ser la tònica general.
La població indígena de les nostres terres devia estar agrupada en poblats similars al de Palous, a Camarasa, o al del Bovalar, a Serós, amb una economia fonamentada en l’agricultura i, especialment, en la ramaderia.
Amb la conquesta d’Hispània es va configurar un nou país, al-Andalús, amb capital a Còrdova i depenent del califa de Damasc, un complex mosaic ètnic en el qual van conviure diverses cultures: les tribus àrabs i berebers que es van establir a les noves terres conquerides; els hispano-romans i visigots que es van mantenir fidels al cristianisme, coneguts com a mossàrabs; els jueus; i els conversos a l’Islam, els muladís. I és que l’arribada d’aquestes gents va suposar també l’arribada d’una nova religió, l’Islam, que comportava una nova forma d’adoració, una nova manera de viure i una nova mentalitat.
Els nouvinguts, experts agricultors, van millorar els sistema de regs i van posar en explotació grans zones en les quals van introduir importants innovacions en el camp de la irrigació. Van introduir nous conreus de cereals, fruiters i verdures. Però, sobretot, el concepte musulmà de comunitat va afavorir una civilització marcadament urbana, factor que es va traduir en una notable activitat mercantil. A les socs de les ciutats andalusines s’hi podien trobar productes fins aleshores desconeguts com l’ivori, el mercuri, l’encens, la càmfora, el sàndal, la mirra, el clau, el pebre... i a les madines van arribar les darreres innovacions i tècniques com el paper, el llibre, la ceràmica vidrada, la brúixola, la pólvora, la seda, el cotó...
MADINA BALAGHÍ
El nucli originari de madina Balaghí va ser al barri del Pla d’Almatà al segle VIII, si bé la ciutat va créixer de manera considerable durant el segle XI. Cementiris, zones residencials, mesquites, banys, fondes, zones industrials, sòcs... i l’explotació de l’horta i dels molins hidràulics, fariners o drapers, situats a les sèquies o al riu Sió, i de l'or del riu Segre, exemplifiquen a madina Balaghí l’ideal de la ciutat islàmica.
Actualment, el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més important de Catalunya i un dels referents de la península per a aquesta època.
HISN BALAGHÍ - EL CASTELL FORMÓS
Coneixem la data i el motiu de la fundació del castell de Balaguer gràcies a una font àrab que explica com, l’any 284 de l’Hègira (897), el senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al -Qasi va atacar el castell d’Aura a la demarcació de Barcelona i després d’haver matat el comte que hi vivia, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pilós), va començar la construcció del hisn Balaghí en els districtes de la llunyana Lleida. La construcció del castell respon, per tant, a una intenció de fortificar la frontera i a ser un lloc purament defensiu i estratègic.
Aquesta fortificació defensiva, a mitjan segle XI, en època de les taifes, va convertir-se en residència senyorial. La suda - el palau – va esdevenir la manifestació de l’autoritat i al seu voltant es va originar un centre dedicat a la literatura, la música i les arts decoratives. Un taller vinculat a la cort de Còrdova executà l’encàrrec de decorar el palau amb plafons de guix d’un delicadesa exquisida: elements vegetals, zoomorfes i epigràfics s'entrellacen en un entramat d'arcuacions polilobulades que conserven restes de la pintura original feta a base de blau de lapislàtzuli d'Afganistan i vermell de cinabri, entre altres.
Després de la conquesta feudal de la ciutat l’any 1105, el palau va passar a ser propietat dels comtes d'Urgell que reorganitzaren i repoblaren el territori. El matrimoni entre Teresa d’Entença i l’infant Alfons -el futur rei Alfons el Benigne- l’any 1314 va suposar l’entrada del casal de Barcelona al front del comtat d’Urgell i l’elecció del castell com a residència permanent dels comtes. Els comtes van aprofitar l’estructura bàsica del palau andalusí i el van reformar i adaptar a les noves exigències de la cort comtal. Algunes de les reformes més importants es produïren durant el segle XIV, com la projecció dels jardins decorats amb canals d'aigua fets amb alicatats i rajoles blaves de Manises-Paterna.
La revolta de l’últim comte d’Urgell, Jaume II el Dissortat, contra el rei Ferran d’Antequera va suposar la destrucció total del castell i la fi del comtat l’any 1413.
LA CIUTAT DE BALAGUER
La conquesta de la madina Balaghí per part del comte d'Urgell l'any 1105 va ser violenta i en va suposar la ruïna i l'emigració de la població andalusina, i les diferents revoltes nobiliàries en què va estar involucrat el comtat d’Urgell durant el segle XIII tampoc no devien ajudar gaire a la consolidació social i urbana. La ciutat no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l'entrada del casal de Barcelona al front del comtat d'Urgell, quan es va dur a terme un gran impuls en la construcció d'obres públiques com l'església de santa Maria, el pont i el portal de sant Miquel, el monestir de sant Domènec... que van embellir la ciutat i que han dibuixat la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies.
L'Espai dels jueus
La presència de jueus a Balaguer la coneixem des de finals segle XI, quan foren repartides entre els conqueridors de la ciutat les possessions de Juceff Cavaller. Amb la repoblació feudal els jueus es degueren establir de nou a la ciutat on visqueren en pau fins al segle XIV, quan se’ls obligà a traslladar-se a un nou barri apartat: la jueria. Isaac Déuslosalv, Salom Abraham, Phaïm de Fochalquier, Vidal Solomó o Juceff Sanoga foren membres destacats de l’aljama jueva balaguerina d’aquell moment. Possiblement la protecció dels comtes d’Urgell, residents a la ciutat, evità els assalts als calls que tingueren lloc en altres indrets propers com Tàrrega (1348) o Lleida (1391).
Visita al jaciment arqueològic del Pla d'Almatà.
La Marca Superior d'al-Andalús i les ciutats, a partir de les restes arqueològiques que es conserven de madina Balaguer. Formes de vida a l'edat mitjana: cases, alimentació, urbanisme, defensa, cultura, ciència... L'arqueologia i la importància del patrimoni.
Durada: 0:45h
PARAULES CLAU: diferents hàbits de menjar / espècies / productes (lli, cotó, cànem)
Infantil
El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.
PARAULES CLAU: cementiri / sepultures / memòria de les persones mortes
Primària i secundària
1) General: 3,00 €
2) Reduïda: 2,00 € (aplicable a: grups mínim 10 persones, jubilats, estudiants a partir de 16 anys, aturats, titulars del carnet jove)
3) Gratuïta: menors de 16 anys, socis ICOM, AMC, AdAC, SCA i Argonautes. Els dies 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) i 9 de novembre (Festes del St. Crist)
4) Entrada combinada al Museu de la Noguera + Visita guiada i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre:
General 5,00 € - Reduïda 2,50 €
* No s'accepten pagaments en efectiu
* No s'accepten grups sense reserva prèvia
El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.
Carme ALÒS TREPAT
Urtx, Revista d'Humanitats de l'Urgell, número 34, Tàrrega, 2020, 12 - 27.
PARAULES CLAU: Convivència de diverses cultures / escriptura i religions diferents / lletres i formes
Infantil i primària
Dates: Del 8 de novembre de 2012 al 27 de gener de 2013
Lloc: Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran
Producció: Xarxa de Museus de Lleida
L'exposició:
De la terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera és una exposició creada per la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran amb l'objectiu de redescobrir i donar a conèixer la visió singular i original del nostre territori d'un dels creadors més importants de la història de la fotografia a Catalunya, Ton Sirera.
La mostra posa l'accent en la lúdica mirada sobre el paisatge físic i humà de les terres de Lleida que Ton Sirera (Barcelona, 1911 - Lleida 1975) va anar impressionant sobre negatiu al llarg de la seva trajectòria i que més enllà del seu valor com a objecte artístic, ens presenta unes terres de Ponent del tot inèdites, des del Pirineu fins a la plana, paisatges i formes de treballar i viure avui en dia desaparegudes.
Descarrega't aquí la ftixa en format PDF
Ubicació: Avinguda dels Països Catalans
Datació: 1999
Tècnica: Estructura de ferro soldat i pintat
Autor: Josep Mateu Profitós
L’escultura a la Unitat de la Llengua, coneguda amb l’acrònim de l’ESCULL i situada al marge esquerre del riu Segre, és obra de l’artista balaguerí Josep Mateu Profitós.
La peça va ser realitzada per encàrrec de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Balaguer l’any 1999, i tenia com a objectiu atorgar més representativitat i visibilitat al barri de l’Eixample, que s’expandia cap a aquesta zona de la ciutat. Aquesta voluntat i el motiu per la unitat de la llengua van ser els factors determinants en la concepció d’aquesta escultura pública.
Josep Mateu, artista que principalment ha entès la seva obra a través de l’escultura i el gravat, plantejà una peça feta de ferro de quinze metres d’alçada, que es disposava en l’espai com un ventall obert. Per aconseguir-ho, va idear dues formes geomètriques abstractes que arrenquen de la base de l’escultura, i que formen un tercer volum que es correspon amb la part central d’un ventall. Aquest plantejament parteix de la multiplicitat de lectures que poden oferir les formes geomètriques abstractes a l’hora de representar un tema tant complex com la unitat de la llengua. No obstant això, l’artista no basà la seva obra en cap concepció simbòlica dels elements, sinó més aviat en una representació versàtil i universal d’una realitat concreta. Així formalment, català, valencià i balear esdevenen una tríada resolta com a unitat.
Tanmateix, l’únic element simbòlic que conté l’obra és el color. L’artista suggereix a l’espectador lectures relacionals amb una tonalitat associada tradicionalment a la passió; i més concretament, a una de les múltiples passions: el vincle de l’individu amb la pròpia cultura i amb les manifestacions d’aquesta.
Retornant a l’aspecte formal de l’escultura, la visualització de la composició es preveu en constant canvi: l’angle de visió de l’espectador determinarà en cada imatge la percepció de l’obra. Aquesta capacitat li ofereix a l’autor la possibilitat de presentar l’escultura com una unió de formes canviants. Per altra banda, els espais buits que resten al mig també són significatius per a Mateu, ja que confereixen una dimensió de trànsit en l’obra.
Finalment, a la base de l’obra s’hi va inscriure un vers de l’historiador, poeta i assagista Joan Fuster: El català és això que parlem a Maó, a la Barceloneta, a Balaguer, a Elx, a Andorra, a Tarragona, a Felanitx, a Perpinyà… Així aquest breu text esdevé referència per entendre la idea de versatilitat de la llengua i la cultura catalana que l’artista proposa amb la seva escultura. Quant a la realització de la peça, la qualitat de monumental que havia de tenir evidencia el fet que l’artista hagués de treballar prèviament amb esbossos, fotomuntatges i maquetes. Josep Mateu realitzà diverses construccions prèvies que unificaven els elements que concebia essencials per a l’obra: la unió de dues formes geomètriques abstractes i la resolució d’aquestes en un tercer volum final. Aquestes primeres maquetes eren de materials senzills, com fullola o cartró. Seguidament, l’artista va concebre models més avançats, amb més detall quant a forma i materialitat.
Tanmateix, en un principi havia plantejat la possibilitat de realitzar-la amb planxes massisses i deixar-la sense pintar per obtenir el color de l’òxid. D’aquesta manera el ferro hauria cedit la seva tonalitat als efectes de les condicions meteorològiques i del pas del temps.
La peça acabada, amb unes mides de 15 x 6 x 4 metres, va ser construïda per l’empresa Cemesa de Soses a partir de xapes de ferro buides i fixades des de l’interior. Finalment el muntatge es va dur a terme en el mateix emplaçament de la peça, i fou inaugurada el dia 11 de setembre de 1999.
Biografia
Josep Mateu Profitós, nascut a Balaguer l’any 1955, és llicenciat en Història Contemporània (1979) i en Belles Arts (1992), ambdues per la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a professor a Tàrrega.
Des de l’any 1992 ha realitzat diverses exposicions, tant individuals com col·lectives en diferents espais, galeries, museus i centres culturals, tant d’àmbit nacional com internacional. Juntament amb Balaguer, Josep Mateu té escultures de caràcter públic en poblacions com Pont de Suert o Cubelles. També a Balaguer cal destacar la seva col·laboració amb el Grup d’Art4, col·lectiu per a la difusió de l’activitat artística, creat l’any 1997.
En l’àmbit internacional destaca la seva participació l’any 2005 en una mostra col·lectiva de gravat al Museo Nacional del Grabado de Buenos Aires, titulada Madera de artista; i a la fira Index de Dubai, a través de la galeria Artágora de Sevilla, l’any 2007.
Autoria de la fitxa:
Text: Irma Secanell Pané
Imatge del muntatge: Josep Mateu Profitós
Imatges actuals: Vanessa Duch Alòs
PARAULES CLAU: Convivència de diverses cultures / escriptura i religions diferents / lletres i formes
Infantil i primària
Visita a l'església de santa Maria.
Introducció a l'art gòtic català: sistemes constructius, processos constructius, decoracions, funció dels espais.
Durada: 0:30h
Carme ALÒS TREPAT
Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum I: Monogràfic La ciutat, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 165-178.
PARAULES CLAU: Fronteres / mapes / percepció de l'espai
Primària i secundària
Autor: Joan Bové Cortiella
Edició: Museu de la Noguera - Ajuntament de Balaguer
Característiques: 466 pàgines, 21 x 24 x 1 cm
Idioma: Català
Publicació: novembre 2016
"Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol" és un repàs a la història del futbol de la capital de La Noguera, des de la seva arribada l'any 1916 amb la fundació del Bargusios Societat de Football fins als nostres dies. Una historia que no es pot deslligar de la història de la ciutat, ja que els seus èxits i els seus fracassos esportius, els projectes del club i els seus protagonistes van molt lligats als esdeveniments socials, culturals i fins i tot polítics de la ciutat. Una història on els vertaders protagonistes són els futbolistes, els entrenadors i els presidents i directius de diferents èpoques del club; els diferents camps de futbol de la ciutat i, sobretot, les moltes anècdotes que han succeït durant els darrers cent anys.
Ell llibre repassa els inicials anys vint i la primera meitat de la dècada dels anys trenta, abans de la Guerra Civil, quan el futbol compartia cartell amb el ciclisme i la boxa; la paràlisi esportiva durant la guerra i els durs anys de la postguerra, quan es funda el C.F. Balaguer de les cendres de la Unió Deportiva Balaguerina; el primer ascens a Tercera Divisió la temporada 1956-1957 amb un equip fet de jugadors locals; els gloriosos anys seixanta; la travessa del desert dels setanta i principis dels vuitanta i el retorn a Tercera Divisió; l'època triomfal dels noranta amb quatre play-off d'ascens a Segona B disputats i fins el 2001, quan s'aconsegueix la Copa Catalunya davant el Barça de la mà del president Catalino Tenorio i de l'entrenador Carles Viladegut. Finalment, l'època actual en què sota el lema "el futur el tenim a casa", el club ha passat per diferents etapes, algunes més bones que altres, fins arribar als nostres dies.
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu. El molí estava format per un soterrani, on s'ubicava la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes. Actualment és l'entrada principal al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu. El molí estava format per un soterrani, on s'ubicava la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes. Actualment és l'entrada principal al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
El material didàctic de l'exposició està concebut per treballar el fenomen de la cacera de bruixes, però també per transmetre una visió positiva de la figura de la bruixa i oferir una mirada transversal a la por, la llibertat o la diferència, des de la perspectiva de l'educació de gènere.
Durada: 1 h
Massana inicia un cicle que, any rere any, ha de convertir les sales d’exposicions dels diferents museus que conformen la Xarxa en escenari i plataforma de les propostes artístiques actuals amb la voluntat d’esdevenir suport i alhora impuls als nostres creadors.
L'exposició “Del llibre de l’aigua: com a titelles”, l’artista reinventa en cadascuna de les sales on s’exposa, adaptant-se als espais, a les llums i als entorns particulars de cada museu i esdevenint una mostra diferent en cada itineració.
La Noguera antiga és un projecte en el que el Museu de la Noguera hi va començar a treballar a final de l'any 1999. Preveia la realització de dues exposicions temproals, una sèrie d'activitats complementàries i la publicació d'aquest catàleg. El programa expositiu anava més enllà de la simple exhibició dels propis objectes. La història de la comarca de la Noguera ve marcada pel fet territorial de ser una terra de grans rius que unieixen les terres més enllà dels Pirienus i les de la Depressió Central de l'ebre; rius que des de sempre han estat vies de comunicació transversals, factor que ha comprotat una important presència humana al llarg de totes les èpoques. Aquest ha estat estat el principal motiu perquè la nostra comarca, des de sempre, hagi aportat una riquesa arqueològica de primera magnitud, lligada a projectes de recerca dirigits pels millors especialistes del nostre páis. Per aquesta raó vam convidar els autors d'aquest catàleg, sabedors que aportarien les darreres hipòtesis i ens presentarien un estat de la qüestió sobre la història antiga de les terres de Ponent.
Però el museu també perseguia reunir i exhibir per primera vegada un conjunt d'objectes de primer ordre. Els materials provinents de les recerques arqueològiques, algunes d'elles iniciades a finals de segle XIX estan repartits per diferents museus i entitats privades d'arreu de Catalunya. Des del Museu d'Arqueologia fins al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, trobem peces que il·lustren un discurs històric generalitsta que no té en compte el context territorial de procedència ni tampoc les darreres aportacions de la recerca. Gran part del material és inèdit, bé perquè ha aparegut en les darreres campanyes arqueològiques, bé perquè prové de col·leccions particulars que no han estat a l'abast dels estudiosos. La catalogació d'un total de 355 peces és la segona part d'aquest catàleg.
PARAULES CLAU: decoració / escultures / modularitat de la decoració / materials / construcció arquitectònica
Infantil i primària
L'obra de Francesc Borràs és en essència un testimoni pictòric del caràcter baalguerí. Les seves pintures mostren la vida als carrers, la gent i tot allò que conformava el relat col·lectiu de la ciutat. Tanmateix, a banda de l'obra dedicada als mercats, a les escenes quotidianes i a la vida als carrers, a les escenes quotidianes i a la vida als carrers, Francesc Borràs també realitzà un seguit de peces per guanyar-se la vida. Sovint es tracta de retrats que li encarregaven les famílies més benestants i influents, i constitueixen la part més comercial del seu treball.
En aquest gènere fou un artista molt prolífic, ja que a banda de retrats fets per encàrrec, també en va fer de la seva família, de la gent que l'envoltava o, fins i tot, de personatges anònims. Així, l'obra de Francesc Borràs, per una banda, reuneix múltiples testimonis dels costums, els colors i les formes propis de la vida als carrers; i, per l'altra, és també reflex de la identitat social, en especial de les classes més benestants.
Aquest doble vessant del seu treball pot servir per entendre dues formes de concebre la seva obra: per un costat, hi ha l'aspecte més personal de la seva trajectòria, el que empenyia a l'artista a sortir al carrer i a deixar-se seduir per tot allò que l'envoltava; i, per l'altre, queda palesa la voluntat de deixar constància, a través dels retrats per encàrrec, de la identitat d'uns individus que formaven part de la societat del moment, entenent que aquests retrats esdevenien testimoni d'una època.
L'exposició "Francesc Borràs. El retrat de la mirada" presenta a partir de diversos eixos temàtics unes obres que comparteixen un element formal clau en aquest artista: la representació de la mirada. Aquest element formal és distintiu en els retrats de Francesc Borràs, ja que contribueix a destacar la capacitat tècnica i expressiva de l'artista i a entendre la seva obra a través de la voluntat de mostrar allò que ens diferencia i que condiciona l'expressivitat mateixa del rostre.
Del 16 de setembre al 23 de juny
Església de Santa Maria i Espai Portolà
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h. Accés pel punt d'informació turístic (sagristia de l'església)
El quart diumenge de mes, visita guiada al temple i pujada al campanar del Moro - Preu 5 € . www.farsdeponent.cat
Parc arqueològic del Pla d'Almatà / Muralles gòtiques / Claustre de Sant Domènec
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h
Castell Formós
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h
El segon diumenge de mes (excepte desembre, gener i febrer), projecció contínua de l'audiovisual 'sàvies i guerrers' a l'espai del polvorí
Església de Santa Maria de les Franqueses
Oberta el primer diumenge de mes (excepte els mesos de desembre, gener i febrer) amb visites guiades gratuïtes a les 11, 12 i 13 h.
* L'entrada als monuments és gratuïta. Tancat els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua
Del 24 de juny al 15 de setembre
Església de Santa Maria i Espai Portolà
De dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h
El quart diumenge de mes, visita guiada al temple i pujada al campanar del Moro - Preu 5 € . www.farsdeponent.cat
Parc arqueològic del Pla d'Almatà i Claustre de Sant Domènec
De dilluns a dissabte de 10 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h
Muralles gòtiques i observatori de la Guerra Civil
De dilluns a diumenge de 10 a 19 h
Castell Formós
De dilluns a dissabte de 10 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h.
El segon diumenge de mes, projecció al polvorí del curmetratge 'Sàvies i guerrers'
Església de Santa Maria de les Franqueses
Oberta el primer diumenge de mes. Visites guiades gratuïtes a les 10, 11 i 12 h
* L'entrada als monuments és gratuïta. Tancat els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua
"Conviure amb la por. Memòria dels nens del Cap de Pont de Balaguer (1938) és un documental realitzat pel Museu de la Noguera i produït per Balaguer TV en el qual es dona veu als nens i les nenes que van patir els efectes de la Guerra Civil Espanyola a la zona del Cap de Pont de Balaguer de l'any 1938 i que ara són persones de més de 80 anys.
Per a la realització del documental, el museu va entrevistar a 28 persones de Balaguer, La Sentiu de Sió, Bellcaire d'Urgell, Camarasa, Vallfogona de Balaguer i La Ràpita que van explicar els seus records més personals de la guerra i que van omplir més de cent hores de gravació. El que es buscava en l'enregistrament d'aquestes gravacions eren justament els records dels nens i les nenes, la vivència del conflicte bèl·lic per part dels infants. El resultat ha estat un documental que ofereix una altra visió de la guerra, la dels nens i les nenes, en una de les zones que van patir més la violència dels combats, la franja que formava el cap de pont de Balaguer. Més enllà del conflicte bèl·lic, però, els ulls dels nens ens permeten fer una altra mirada a la guerra, i entendre-la des de la visió dels infants. Es tracta en definitiva d'un documental entranyable, sensible i molt emotiu. Un petit homentatge que el Museu de la Noguera fa als padrins i padrines que van haver de viure la guerra i que ha de permetre reflexionar sobre que va suposar aquella guerra per a una població tan fràgil com la seva infància.
Les gravacions es van realitzar en els pobles d'origen de les persones entrevistades, en alguns casos a les escoles de les poblacions, per tal de vincular la infància dels testimonis amb un espai propi dels infants actuals.
Conferència a càrrec de Carme ALÒS i Eva SOLANES
Tribuna d'arqueologia 2018-2019 (en premsa)
Les diferents activitats organitzades i promogudes pel Museu de la Noguera (exposicions, excavacions arqueològiques, reculls etnogràfics, recerca...) han permès generar una prolífica producció intel·lectual que s'ha aplegat en un important esforç editorial.
Procedència: Ajuntament de Balaguer
Material: Plata
Cronologia: 1815
Núm. inv.: MN 2437, MN 2438
Les maces de l'Ajuntament de Balaguer són de plata i estan formades per un mànec de secció aplanada, llis i sense ornamentació, i un capçal decorat. Al capçal destaquen quatre figures femenines a l'estil de les cariàtides clàssiquesm unides per una banda floral. El capçal està coronat amb una creu ornamentada. Al tambor inferior del capçal hi ha quatre segells circulars que alternen l'escut de la ciutat amb la inscripció "AÑy 1815". En realitat, aquests segells són monedes de Carles IV i Ferran VII - que encara conserven l'encuny al revers - que haurien estat reaprofitades per a la decoració de les maces. Entre les figures del capçal, s'aprecia el punxó "BAR" - amb una creu grega sobre les lletres - que correspon a Barcelona, la ciutat on es realitzà l'obra. A l'encaix central del mànec, es llegeixen part de dos punxons: "F. ROCA" i "ANGELI", que segurament corresponen als dos orfebres barcelonins a qui fou encarregada l'obra: F. Roca i Joan Angeli. Ambdos tallers estan documentats des del segle XVIII.
Retalls d'art és el col·leccionable del patrimoni artístic de Balaguer.
Podeu recollir la carpeta i les fitxes gratuïtament a museu o, si ho preferiu, us les podeu descarregar aquí
La història l'han escrit per igual homes i dones. Cadascú en el seu àmbit i amb la seva pròpia rellevància, però no hauríem arribat fins aquí sense l'aportació conjunta de tothom.
EN FEMENÍ és un projecte que vol visibilitzar la història de les dones. Dones que, moltes vegades pel fet de ser-ho, no han passat a la història però que han contribuït a fer-la.
EN FEMENÍ és un col·leccionable de diferents personatges femenins que han repercutit en la història però que pel fet de ser dones han quedat oblidades.Podeu recollir les fitxes gratuïtament al museu o bé us les podeu descarregar aquí.
Les exposicions del Museu han generat una prolífica producció intel·lectual de revisió historiogràfica al voltant del jaciments arqueològics de la ciutat així com dels artistes i moments de l'història, que s'han aplegat en un important esforç editorial del Museu, a partir de la publicació dels diferents catàlegs de les exposicions.
Totes les nostres publicacions es poden comprar directament al Centre o per correu electrònic a botiga@museunoguera.com.
La col·lecció de restes de decoració en guix del palau taifa del Castell Formós està formada per 472 fragments en guix treballat, 3 fragments d'arc polilobulat i 111 fragments d'estuc pintats. Són els exemplars trobats més al nord de la península Ibèrica i presenten un repertori formal i d'execució pràcticamentidèntic al programa arquitectònic i decoratiu desenvolupat al monument islàmic per excel·lència del segle XI de tota la Marca Superior: l'Aljaferia de Saragossa. Si exceptuem les de Saragossa i uns pocs exemples de l'alcassaba de Málaga, són les úniques restes de l'arquitectura reial taifa a la península.
Aquest fragment de guixeria correspon a un fris epigràfic. Es tracta de tres caràcters epigràfics verticals que s'estructures en quatre compartiments. El fons del text està decorat amb un atauric ininterromput del qual s'han conservat dues tiges principals un de les quals fa un espiral de dos tombs. De les tiges en surten fulles i palmetes que omplen els espais interepigràfics. La línia base de les lletres és el marc inferior del fris. Tres traces altes de lletres, el cap de les quals toca el llistó superior del fris, accentuen la verticalitat de la composició.
G. Kircher (EWERT 1979, 280) en va fer la següent lectura: de dreta a esquerra, FA o QAF inicial o medial amb la part superior del cos punxeguda; LAM final; SIN inicial que s'uneix amb una LAM medial. Cap a l'esquerra s'uneix en la línia de base les restes d'una MIM. El remat baix de la LAM final enganxat al marc inferior del fris, està treballat igual que el remat superior del traç i passa el mateix amb l'arrencament del ALIF en la línia de base. Les lletres d'aquest fragment permeten la següent interpretació: "m'he sotmès completament a Déu" i corresponen al versicle 20, sura 3, de l'Alcorà.
Bibliografia:
ALÒS-SOLANES (coord.) 2010.Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera. Museu de la Noguera - Institut Municipal Progrés i Cultura de Balaguer, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i Obra Social Caixa Catalunya, Balaguer, 2010; GIRALT 1994. Cataluna Romànica, volum XVII, La Noguera, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994; EWERT 1979. Hallazgos islámicos en Balaguer y la Aljafería de Zaragoza, Excavaciones Arqueológicas en España, 97, Ministerio de Educación y Ciencia, Dirección General del Patrimonio Artístico y Cultural, 1979
Catalogació de les peces més representatives de la col·lecció d'art cristià del Museu de la Noguera.
La catalogació de les peces, realitzada pels historiadors de l'art Francesc Fité, Carmen Berlabé i Alberto Velasco, està precedida d'un article introductori de contextualització de la col·lecció i de nou segles de cristianisme a Balaguer.
Catalogació de les 125 peces més representatives de la col·lecció d’època andalusina (segles VIII-XII) del Museu de la Noguera: atuells de ceràmica, joies, armes, monedes... que procedeixen majoritàriament dels jaciments arqueològics de la ciutat de Balaguer - el Pla d'Almatà, la Suda i el centre històric - i que constitueixen un dels conjunts de l’època més importants i representatius de la península Ibèrica i únic a Catalunya.
La catalogació de les peces, realitzada en part pels tècnics del Museu de la Noguera, està precedida per diversos articles de contextualització de la col·lecció realitzats per arqueòlegs i especialistes encapçalats pel Dr. Philippe Sénac de la Universitat de Toulouse – Le Mirail. Ha col·laborat també en la catalogació el Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
Catàleg de l'exposició "Conviure amb la por. 1938: el cap de pont de Balaguer", on es recullen fragments del diari que Camilo Cava Balcells (Balaguer 1880-1950) va escriure entre 1938 i 1939. Els textos han estat seleccionats per Mar Mampel Cava, besnéta de l’autor, que els recupera a partir de la transcripció que en fa l’historiador Josep Pla i Blanch. Les cites de l’autor han estat comentades per la investigadora Ester Escarp.
La segona part del catàleg ha estat elaborada per Josep Pla Blanch, que ens dóna una visió historicista dels fets del cap de pont de Balaguer a partir de les seus exhaustius treballs de recerca en arxius, memòria oral i treballs de camp.
Visita guiada a les instal·lacions del museu (laboratoris, magatzems...)
Quina és la funció dels museus? Qui hi treballa? Què hi fa?
Durada: 1h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària
PARAULES CLAU: decoració / escultures / modularitat de la decoració / materials / construcció arquitectònica
Infantil i primària
Recorregut pel passeig de la muralla medieval.
La guerra a l'edat mitjana, fortificacions a les ciutats: muralles, torres, portes, fossats. Armament. Torres de guaita i castells.
La Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 a Catalunya. El front del Segre.
Durada: 1h
PARAULES CLAU: Madîna Balaghí / ciutat / com es forma una ciutat
Infantil, primària i secundària
Autor: Diversos autors
Edició: Museu de la Noguera - Ajuntament de Balaguer
Característiques: 466 pàgines, 21 x 24 x 2,5 cm
Idioma: Català (traducció castellà, anglès, francès)
Publicació: setembre 2016
En la línia editorial iniciada amb la col·lecció de materials andalusins i dels objectes religiosos del fons del Museu de la Noguera, "O rei o res. La fi del comtat d'Urgell" recull la col·lecció d'objectes baixmedievals relacionats amb el comtat d'Urgell, molts dels quals procedents de les diferents intervencions arqueològiques realitzades al castell Formós des dels anys 60 del segle passat, però en el qual també s'inclouen objectes que formen part d'altres institucions o col·leccions privades.
"O rei o res. La fi del comtat d'Urgell" és un recull sobre la història del comtat d'Urgell en el qual han participat historiadors, historiadors de l'art, arqueòlegs... Una obra que pretèn ser una revisió de tota la historiografia publicada sobre el comtat d'Urgell des d'obres contemporànies a la fi del comtat com "La fi del comte d'Urgell" escrit durant el mateix segle XV, passant per Jerónimo Zurita (segle XVI), Diego de Monfar i Sors (segle XVII), Jaume Villanueva (segle XIX) o Pere Sanahuja (segle XX), des de la prespectiva d'investigadors actuals de l'alçada del Dr. Prim Bertran que fa una lectura renovada amb la incorporació de noves dades.
El llibre s'estructura a partir de diferents articles (El comtat d'Urgell. Aproximació històrica de Prim Bertran Roigé, El castell Formós de Balaguer, escenari del poder comtal, Els comtes d'Urgell, promotors artístics, Els llibres del comte Pere II d'Urgell d'Alberto Velasco Gonzàlez i Francesc Fité Llevot; El castell Formós de Balaguer: arqueologia d'una fesomia de Carme Alòs Trepat, Javier Escuder Sánchez i Eva Solanes Potrony; La construcció de la memòria documental de la ciutat de Balaguer fins a la fi del comtat d'Urgell de Robert Cuellas Campobarde; El setge de Balaguer de 1413 per Ferran d'Aragó d'Esteban Sarasa; i La fi del comtat d'Urgell. Parlen els seus protagonistes de Virgínia Costafreda Puigpinós) que aporten una visió global i exhaustiva de diferents aspectes sobre el comtat i les causes que van dur a la desfeta de 1413 a partir de l'actualització de les dades de la mà dels estudiosos que millor la coneixen.
En la línia editorial iniciada amb la col·lecció de materials andalusins i dels objectes religiosos del fons del Museu de la Noguera, "O rei o res. La fi del comtat d'Urgell" recull la col·lecció d'objectes baixmedievals relacionats amb el comtat d'Urgell, molts dels quals procedents de les diferents intervencions arqueològiques realitzades al castell Formós des dels anys 60 del segle passat, però en el qual també s'inclouen objectes que formen part d'altres institucions o col·leccions privades.
"O rei o res. La fi del comtat d'Urgell" és un recull sobre la història del comtat d'Urgell en el qual han participat historiadors, historiadors de l'art, arqueòlegs... Una obra que pretèn ser una revisió de tota la historiografia publicada sobre el comtat d'Urgell des d'obres contemporànies a la fi del comtat com "La fi del comte d'Urgell" escrit durant el mateix segle XV, passant per Jerónimo Zurita (segle XVI), Diego de Monfar i Sors (segle XVII), Jaume Villanueva (segle XIX) o Pere Sanahuja (segle XX), des de la prespectiva d'investigadors actuals de l'alçada del Dr. Prim Bertran que fa una lectura renovada amb la incorporació de noves dades.
El llibre s'estructura a partir de diferents articles (El comtat d'Urgell. Aproximació històrica de Prim Bertran Roigé, El castell Formós de Balaguer, escenari del poder comtal, Els comtes d'Urgell, promotors artístics, Els llibres del comte Pere II d'Urgell d'Alberto Velasco Gonzàlez i Francesc Fité Llevot; El castell Formós de Balaguer: arqueologia d'una fesomia de Carme Alòs Trepat, Javier Escuder Sánchez i Eva Solanes Potrony; La construcció de la memòria documental de la ciutat de Balaguer fins a la fi del comtat d'Urgell de Robert Cuellas Campobarde; El setge de Balaguer de 1413 per Ferran d'Aragó d'Esteban Sarasa; i La fi del comtat d'Urgell. Parlen els seus protagonistes de Virgínia Costafreda Puigpinós) que aporten una visió global i exhaustiva de diferents aspectes sobre el comtat i les causes que van dur a la desfeta de 1413 a partir de l'actualització de les dades de la mà dels estudiosos que millor la coneixen.
"Balaguer. Un segle de vida, cent anys de futbol" és un repàs a la història del futbol de la capital de La Noguera, des de la seva arribada l'any 1916 amb la fundació del Bargusios Societat de Football fins als nostres dies. Una historia que no es pot deslligar de la història de la ciutat, ja que els seus èxits i els seus fracassos esportius, els projectes del club i els seus protagonistes van molt lligats als esdeveniments socials, culturals i fins i tot polítics de la ciutat. Una història on els vertaders protagonistes són els futbolistes, els entrenadors i els presidents i directius de diferents èpoques del club; els diferents camps de futbol de la ciutat i, sobretot, les moltes anècdotes que han succeït durant els darrers cent anys.
Ell llibre repassa els inicials anys vint i la primera meitat de la dècada dels anys trenta, abans de la Guerra Civil, quan el futbol compartia cartell amb el ciclisme i la boxa; la paràlisi esportiva durant la guerra i els durs anys de la postguerra, quan es funda el C.F. Balaguer de les cendres de la Unió Deportiva Balaguerina; el primer ascens a Tercera Divisió la temporada 1956-1957 amb un equip fet de jugadors locals; els gloriosos anys seixanta; la travessa del desert dels setanta i principis dels vuitanta i el retorn a Tercera Divisió; l'època triomfal dels noranta amb quatre play-off d'ascens a Segona B disputats i fins el 2001, quan s'aconsegueix la Copa Catalunya davant el Barça de la mà del president Catalino Tenorio i de l'entrenador Carles Viladegut. Finalment, l'època actual en què sota el lema "el futur el tenim a casa", el club ha passat per diferents etapes, algunes més bones que altres, fins arribar als nostres dies.
Seró. Espai transmissor és l'espai que allotja les estàtues-menhirs de Seró. Es tracta d'unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que amb 7 metres d'alçada representen l'estàtua-menhir més alta d'Europa.
Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.
Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.
Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.
La ciutat de Balaguer va viure durant segles tancada dins l’espai configurat per les muralles. El riu marcava un límit que diferenciava l’espai d’hàbitat i el de treball; l’espai urbà i les hortes, principal font de riquesa i supervivència dels balaguerins, un lloc inalterable dins l’imaginari dels ciutadans.
Però ja abans de la guerra de 1936-1939 es percebia la necessitat d’un creixement urbanístic degut a la densitat del teixit urbà dins les muralles i la impossibilitat d’ampliar serveis. Segurament fou aquesta percepció la que l’any 1940 donà l’idea de construir un pont nou a l’alçada del Mercadal que enllacés el centre neuràlgic de la ciutat amb un camí que anava directament a l’estació del ferrocarril.
Aquest fet cabdal obrí definitivament les portes a la nova Balaguer. La construcció del pont nou anà seguida del projecte d’urbanització i construcció de les anomenades “casetes barates”, seguint un criteri de ciutat pagesa impulsat pel ministerio de “Regiones Devastadas” on cada vivenda unifamiliar tenia el seu propi hortet. Posteriorment es realitzaren altres planejaments urbanístics que acabaren de donar forma a la planta de ciutat que tenim actualment.
Però els anys 60 marcaren una inflexió en la construcció d’alguns edificis, tant d’ús públic com d’habitatges. Els estudis sobre arquitectura estaven encorats en un classicisme afavorit pel règim, però els arquitectes de l’època miraven enfora i a través dels seus viatges o de les publicacions que arribaven s’introduí un concepte de modernitat en les noves construccions que es veié recolzat per les figures dels promotors de les obres i el bon saber fer dels constructors de l’època.
Així Balaguer veié alçar-se edifics “moderns” com la casa Tartera, situada a la cantonada dels carrers Fleming i Pare Sanahuja; l’edifici Pijuan a la cantonada Pere III amb Pare Sanahuja, el Parador, el Pabelló Poliesportiu o tants d’altres que estaran exposats en la mostra que es presenta al Museu de la Noguera.
“L’arquitectura vehicle de modernitat. Balaguer anys 60” és una producció del Museu de la Noguera comissariada per l’arquitecte Mercè Bosch, estudiosa de l’arquitectura d’aquest període a les terres lleidatanes. L’exposició vol posar en valor una sèrie d’edificis construïts quatre dècades enrere i que han quedat absorbits pel paisatge urbà, mimetitzats pel creixement de la ciutat i que per coneguts, passen desapercebuts com a pioners de la modernitat a la ciutat. Arquitectes com Damià Solanes o Mariano Gomà, promotors particulars i públics, constructors de l’època, reunits en una mostra amb les seves obres que han esdevingut per a molts balaguerins llocs de vida, de trobada o de gaudi i que recuperen a través d’imatges i plànols originals l’esplendor de fa quaranta anys.
Des de l'edat mitjana conservem receptaris de cuina elaborats per experts cuiners que d'aquesta manera volien transmetre el seu saber a les noves generacions que treballaven en aquest ofici. Les receptes de l'exposició "Plats i olles. Menjar a la Balaguer medieval i moderna" han estat tretes dels següents textos antics: el Llibre del Sent Soví, que és el compendi de cuina més antic conegut a la península Ibèrica i data del segle XIV; el Llibre del Coch del Mestre Robert de Nola, que és el primer llibre imprès en català i que data de finals del segle XV - inicis segle XVI; el Libro del Arte de Cocina de Domingo Hernández de Maceras, cuiner del Colegio Mayor de Sant Salvador d'Oiviedo, que fou publicat l'any 1607; i Avisos y instrucciones per lo principiant Cuyner, que és del segle XVIII i que anava destinat a les cuines dels convents de l'ordre franciscana.
Les receptes han estat adaptades pel cuiner Mateu Dolcet.
El retaule del mestre de Balaguer (segle XVI) es trobava a l'església de sant Salvador de Balaguer. Parcialment destruït l'any 1936, les restes conservades van ser restaurades entre els anys 1987 i 1995 i posteriorment dipositades al Museu de la Noguera. Aquestes corresponen a dotze compartiments centrals del conjunt i representen el repertori habitual del cicle de la vida de Crist i de la Mare de Déu.
Al llibre es recullen els estudis dels treballs de restauració efectuats, l'estudi del retaule i la catalogació de les taules conservades.
Catàleg de la mostra antològica i retrospectiva de l'artista Marcel·lí Bergé Palou, realitzada a la sala d'exposicions temporals del Museu de la Noguera l'any 1998.
Guia de l'exposició "Hisn Balagi - Balaguer. De la madina a la ciutat", que acullen les sales d'exposició estable del Museu de la Noguera.
Balaguer, ciutat d'origen islàmic, destaca pel seu paperi per la seva categoria de primer ordre, tant en època islàmica com feudal, resultat dels vincles familiars que, durant l'edat mitjana, van marcar la història del territori que avui conforma Catalunya.
Catàleg de l'exposició de l'artista Francesc Borràs (1891 - 1968) realitzada a la sala d'exposicions de l'Ajuntament de Balaguer l'any 1985. Pròleg i catalogació de Josep Miquel García.
ACTIVITATS
De dimarts a diumenge i festius a les 11 i 12.30 h
* Amb RESERVA PRÈVIA
* Durada 1 hora
* Places limitades a 12 persones
* General 5 € - Reduïda 2,50 € (Menors de 16 anys, jubilats i pensionistes, grups més de 10 persones, carnet ARA LLEIDA, carnet XATIC)
** Consulteu les propostes per a centres educatius
Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebook, twitter i instagram
Dates: Del 10 de novembre de 2011 al 25 de març de 2012
Lloc: Sales d'exposició temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera
L'exposició:
Producció del Museu de la Noguera comissariada per l’arquitecta Mercè Bosch, estudiosa de l’arquitectura d’aquest període a les terres lleidatanes. L’exposició vol posar en valor una sèrie d’edificis construïts cinc dècades enrere i que han quedat absorbits pel paisatge urbà, mimetitzats pel creixement de la ciutat i que, per coneguts, passen desapercebuts com a pioners de la modernitat a la ciutat. Arquitectes com Damià Solanes o Mariano Gomà, promotors particulars i públics, constructors de l’època, reunits en una mostra amb les seves obres que han esdevingut per a molts balaguerins llocs de vida, de trobada o de gaudi i que recuperen a través d’imatges i plànols originals l’esplendor de fa cinquanta anys.
La ciutat de Balaguer havia viscut durant segles tancada dins l’espai configurat per les muralles. El riu marcava un límit que diferenciava l’espai d’hàbitat i el de treball; l’espai urbà i les hortes, principal font de riquesa i supervivència dels balaguerins, un lloc inalterable dins l’imaginari dels ciutadans.
Però ja abans de la guerra de 1936-1939 es percebia la necessitat d’un creixement urbanístic a causa de a la densitat del teixit urbà dins les muralles i la impossibilitat d’ampliar serveis. A tal fi, l’any 1939, es va aprovar la construcció d’un pont nou a l’alçada de la plaça Mercadal que enllacés el centre neuràlgic de la ciutat amb un camí que anava directament a l’estació del ferrocarril i permetés integrar la zona d’horta com a espai d’habitatge. Aquest fet cabdal obrí definitivament les portes a la nova Balaguer.
La construcció del nou pont anà seguida de l’elaboració dels plànols d’Eixample al “Davant Balaguer” que van definir la planta de ciutat que ha perdurat fins a l’actualitat. Les primeres edificacions d’habitatge van ser les anomenades “cases barates”, promogudes per l’ Instituto Nacional de Vivienda, seguint el criteri de ciutat jardí amb caire rural on cada habitatge unifamiliar tenia el seu propi hortet. L’augment demogràfic va originar que s’abandonés aquesta tipologia i s’optés per habitatges entremitgeres o edificacions en bloc.
Però els anys 60 marcaren una inflexió en la construcció d’alguns edificis, tant d’ús públic com d’habitatges. Els estudis sobre arquitectura estaven ancorats en un classicisme afavorit pel règim, però els arquitectes de l’època miraven enfora i a través dels seus viatges o de les publicacions que arribaven s’introduí un concepte de modernitat en les noves construccions que es veié recolzat per les figures dels promotors de les obres i el bon saber fer dels constructors de l’època.
Així Balaguer veié alçar edificis “moderns” com la casa Tartera, situada a la cantonada dels carrers Fleming i Pare Sanahuja; l’edifici Pijuan a la cantonada Pere III amb Pare Sanahuja, el Parador, el Pavelló Poliesportiu o tants d’altres que estaran exposats en la mostra que es presenta al Museu de la Noguera.
Descarregueu el catàleg L'arquitectura, vehicle de modernitat. Balaguer, anys 60
Ubicació: Avinguda de Jaume d’Urgell
Datació: 1987
Tècnica: Esculpida
Autor: Víctor M. Pallarés Caballé
El monument
L’escultura del Comte Jaume II d’Urgell es troba situada a l’inici de l’avinguda que porta el mateix nom i és obra de l’escultor Víctor M. Pallarés Caballé, partint del disseny del dibuixant balaguerí Frederic Letamendi.
L’obra va ser realitzada per encàrrec de l’associació “Acció Cultural Jaume d’Urgell” l’any 1987 i va tenir un cost d’un milió i mig de pessetes, que va ser sufragat per diferents institucions, entitats i aportacions particulars. El monument tenia com a objectiu retre homenatge al que fou l’últim comte d’Urgell amb motiu del 575è aniversari del Compromís de Casp.
A la inauguració del monument, que va tenir lloc el 31 de maig, van assistir-hi, entre altres personalitats, els alcaldes de Xàtiva i l’Alguer com a representants simbòlics del Nord i Sud dels Països Catalans. S’aprofità l’acte, també, per inaugurar el carrer on aniria ubicat el monument que passaria de dir-se Sant Antoni Abat a anomenar-se Comte Jaume d’Urgell.
El monument es va esculpir al taller de Pallarés a partir d’un bloc de pedra sorrenca blanca de gra molt fi d’11 tones, procedent de la zona de Vinaixa. Pallarés va treballar-hi durant tres mesos mitjançant la tècnica de la talla directa i utilitzant tota mena d’eines tant mecàniques com manuals. El resultat final va ser una gran escultura corpòria de 2,60 metres d’alçada i 5 tones de pes.
L’escultura va suposar un repte per a Pallarés que volia que l’obra no fos estàtica, sinó que transmetés força i tingués valor i sentit. Va esculpir el comte dret amb les mans recolzades damunt de l’escut del comtat. Unes mans, però, lleugerament desproporcionades a la resta del cos que, segons l’escultor, simbolitzen la força amb què el comte s’aferrava al seu comtat abans de ser derrotat per Ferran d’Antequera.
L’estàtua va ser col·locada damunt de quatre pilars de pedra dins d’un marc enjardinat, dissenyat pel qui era aparellador de l’Ajuntament, Josep Portella. En aquest espai s'hi van col·locar uns cubs de diferent mida que simbolitzen el joc d’escacs de l’escut. Darrera de l'escultura es van plantar quatre xiprers que, igual que els pilars que la sostenen, representen les quatre barres.
Jaume II d’Urgell
Jaume II d’Urgell, conegut com el Dissortat, fou l’últim comte del comtat d’Urgell. Fill del comte Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat, succeí el seu pare al capdavant del comtat el 1408. Un any abans, el rei Martí l’Humà havia nomenat lloctinent general del reialme a Jaume, un dels més alts càrrecs que demostrava l’alta consideració que li tenia el rei i que generalment era reservat a l’hereu de la corona.
El 1410, però, mor Martí l’Humà sense descendència, ja que el seu únic fill, Martí de Sicília, havia mort un any abans.
Aquest fet, unit a la forta descomposició que patia el país amb les lluites entre la noblesa tant a Aragó com a València, propicià que s’endegués la reunió dels tres parlaments de la Confederació: el català, l’aragonès i el valencià, per elegir successor en el procés que culminaria en el conegut Compromís de Casp.
Entre els candidats a la successió hi havia Jaume d’Urgell, a priori el candidat més ben situat i recolzat per l’aristocràcia de bona part del regne; Lluís, duc de Calàbria, que tenia el recolzament del rei de França; Alfons, duc de Gandia, que morí durant la celebració del compromís de Casp; Frederic, nét il·legítim de Martí l’Humà, i Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara i que tenia el suport del papa Benet XIII.
En el Parlament reunit a Alcanyís, en sortiren els nou compromissaris, tres de cada parlament, que haurien de decidir qui seria el nou rei. Uns compromissaris, però, marcadament “antiurgellistes” en la seva majoria, que decantaren la votació a favor de Ferran d’Antequera, que fou proclamat rei el 28 de juny de 1412.
El comte derrotat es retirà a Balaguer indecís entre decantar-se per la revolta o sotmetre’s al nou rei castellà. A la seva mare, Margarida de Montferrat, partidària de l’aixecament li és atribuïda la famosa frase: ”Fill meu, o rei o res”.
Hi hagueren algunes manifestacions i revoltes urgellistes que ràpidament foren sofocades per les tropes de Ferran d’Antequera, que entrà a la ciutat de Balaguer el 31 d’octubre de 1413. Empresonà el comte, disgregà la seva família i donà el castell en pagament als seus soldats que el saquejaren totalment.
El comte, després de ser presoner en diversos castells, fou definitivament tancat el 1426 al castell de Xàtiva, on morí l’1 de juny de 1433.
L’artista: Víctor M. Pallarés
Víctor M. Pallarés Caballé, nascut a Amposta l’any 1939, de ben jove es trasllada a Lleida, on cursa els estudis inicials a l’Escola d’Arts i Oficis, i continua després a l’Escola de Belles Arts de la Llotja a Barcelona. Als 20 anys marxa a Toulouse i després a París, on completa la seva formació a l’Escola Superior de Belles Arts.
De nou establert a Lleida, compagina la creació purament artística amb treballs per encàrrec amb marbre o pedra del país.
En la seva extensa obra abraça àmbits molt diferents: el purament creatiu, el religiós, amb l’escultura del Crist de l’església del Sagrat Cor de Balaguer, el funerari o la vessant monumental. Cal destacar també la seva tasca com a restaurador, sobretot a la Seu Vella de Lleida.
Des de l’any 1963 ha participat en nombroses exposicions tant individuals com col·lectives en diverses ciutats catalanes i franceses.
Va formar part del grup artístic Estudi 76 juntament amb els artistes balaguerins M. Bergé, R. Gasol, J.M. Llobet i A. Saiz, grup que pretenia revitalitzar l’ambient cultural de Balaguer i reflectir en les seves obres els canvis socials que s’estaven produint. Exposaren diversos cops a Balaguer i Lleida entre els anys 1978 i 1982.
Fonts consultades:
• Frederic Letamendi
• Víctor M. Pallarés
• Josep Portella
• Arxiu Comarcal de la Noguera
Bibliografia :
• SANAHUJA, P. Història de la Ciutat de Balaguer, Balaguer, 1965
• PALLARÉS CABALLE, VÍCTOR M. Restauracions, Imatges i Monuments Religiosos: Pallarés Escultor, Lleida, 2001
• NADAL GAYA, J.M. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants: l’Art a la Lleida del segle XX, Lleida, 2003
Autoria de la Fitxa:
Mireia Subirada Roma
PARAULES CLAU: casa / on vivim / quin és el nostre espai / viure en un espai confortable
Infantil i primària
Pots comprar aquest llibre a la BOTIGA DEL MUSEU
Aquest llibre està esgotat. Us el podeu descarregar a PUBLICACIONS - ARXIU BIBLIOGRÀFIC - CATÀLEGS DEL MUSEU
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
Ubicació: Pont de sant Miquel
Datació: 1976 (copia de la imatge original del segle XIV)
Tècnica: Esculpida
Autor: Antoni Agraz
Descripció i context històric:
Entrant a al Centre Històric de la ciutat de Balaguer pel pont de sant Miquel, trobem a mà dreta una escultura que representa l’arcàngel sant Miquel matant un dimoni amb la seva llança. Aquesta figura reprodueix fidedignament l’original que hi havia al portal d’entrada a la ciutat a través del pont.
El portal de sant Miquel era una construcció d’època gòtica, que possiblement podríem situar a finals del segle XIV, en les acaballes del comtat d’Urgell. Coronava la porta una escultura de l’arcàngel sant Miquel, patró del comtat, protegida per un dosser de pedra brodada. A costat i costat el flanquejaven dos àngels sostenint sengles escuts i a un nivell més baix però també a costat i costat del sant apareixien dos escuts amb els escacs de la casa d’Urgell.
El Portal de sant Miquel fortificava l’entrada a la ciutat des del nord i l’est, ja que formava part d’una estructura defensiva complexa, on es combinava amb el portal de Gerb, situat al seu costat, i el tram de muralla que pujava cap al castell i el que corria paral·lel al riu. Possiblement existia un altre portal a l’entrada del pont, davant del convent dels Predicadors, del que malauradament no se n’ha conservat cap traça ni notícia.
A finals del segle XIX, la construcció de la carretera de Balaguer a Tremp va comportar l’enderroc del portal de Gerb i va convertir el portal de sant Miquel en una edificació ruïnosa que dificultava el trànsit de vehicles. L’any 1894 l’Ajuntament de la ciutat decidí enderrocar-lo, amb la forta oposició del Centre Excursionista de Catalunya i l’Associació Artística-Arqueològica de Barcelona, que enviaren cartes al consistori per evitar el desmuntatge del monument. Un fet fatídic però va accelerar la demolició: una pedra del portal es va desprendre ferint de mort una dona que entrava a la ciutat. Per ordre del Govern Civil de Lleida l’Ajuntament va procedir al desmuntatge de la part superior de l’arc, que era la més afectada per l’erosió natural, però un cop acabat els informes tècnics aconsellaven fer el desmuntatge sencer perquè tot el que quedava del monument amenaçava a ruïna. El Governador Civil de Lleida va ordenar l’enderroc total, numerant però les pedres que es poguessin conservar de cara a una futura restauració. Sobre els elements escultòrics es va ordenar que fossin traslladats al Museo Provincial. L’ajuntament però acordà col·locar aquestes peces a la façana de la casa consistorial, però mai es dugué a terme, i les escultures foren emmagatzemades als baixos del mateix edifici.
L’any 1913 l’Ajuntament de Balaguer acordà la venda del sant Miquel, els dos àngels i els escuts de la casa d’Urgell al Sr. Domingo Bové, que actuava per al multimilionari estadounidenc Charles Deering (1857-1927), per la quantitat de 6.650 pessetes. Deering estava construint llavors un palau a Sitges, on ubicà les escultures de Balaguer.
Per raons desconegudes Deering abandonà Sitges el 1921, però les escultures del Pont de sant Miquel quedaren en la seva ubicació al palau de Maricel, a la façana del baluard. L’any 1954 l’Ajuntament de Sitges comprà el palau que al 1969 passà a mans de la Diputació de Barcelona. En aquest moment s’iniciaren obres de remodelació, restauració i condicionament del palau com a museu. L’any 1974 el mal estat en què es trobava l’escultura del sant Miquel de Balaguer feia perillar els vianants, i es decidí fer-ne una còpia per substituir-lo. El treball s’encomanà a l’escultor Antoni Agraz. L’any 1977 es feu la substitució de l’escultura original per la còpia, i se’n regalà una a la ciutat de Balaguer, que és la que actualment presideix l’entrada del pont de sant Miquel.
Es desconeix on anà a parar l’original de l’escultura, que segons les fonts de l’època estava molt malmesa.
Bibliografia:
- Llibre Verd o de cròniques de la Ciutat de Balaguer. ACN200-100-T-3813 pgs.169r-170v
- SANAHUJA, P. (1965) Història de la Ciutat de Balaguer, Balaguer
- CARROVÉ I VIOLA, D. (1935) El Pont de Balaguer. Monografia Històrica a Revista Pla i Muntanya
- ESQUERDA I BOSCH, M. (2006) Porta de sant Miquel Fitxes de la Peça del Mes. Museu Maricel. Sitges
Autoria de la Fitxa:
Carme Alòs Trepat
HORARIS DE VISITA:
Divendres: 11, 12 i 13 h
Dissabte: 11, 12, 13, 17 i 18 h
Dimenge: 11, 12 i 13 h
Projecte educatiu d'Elena Fierli, historiadora de l'art i pedagoga
PRESENTACIÓ
L’entorn on vivim, els monuments que veiem cada dia, l’espai que ens envolta son la sintaxi amb què s’escriu la nostra quotidianitat, el marc de les nostres emocions, l’espai de les nostres descobertes des que naixem. En conseqüència, l’objectiu principal de la proposta educativa "Viatge a madina Balaguer" és que alumnes i professors trobin dins del museu i dins del marc del patrimoni artístic i arqueològic les pròpies històries, la seva representació, s’hi reconeguin i puguin aprendre coses noves i construir-se eines pròpies a través del museu i dels seus espais patrimonials.
METODOLOGIA
Activitats i visites, fora i dins del museu, constitueixen el nucli central del programa d’activitats educatives. Es tracta de pràctiques horitzontals per a estimular la creativitat i desenvolupar les capacitats de reelaborar els continguts proposats.
És fonamental que els alumnes des del principi del seu recorregut formatiu, des que comencen a construir la seva personalitat, aprenguin a mirar i entendre allò que els envolta i ho facin mitjançant el patrimoni artístic i arquelògic que tenen a tocar. Aquest aprendre a mirar, però, no pot ser fonamentat en el reconeixement dels estils o la identificació dels monuments sinó que cal connectar les sensacions de la descoberta, pròpies de l’edat, amb la progressiva consciència de l’obra d’art: com la perceben i la miren, com modelen i construeixen les pròpies emocions en funció de les pròpies necessitats. En definitiva, com hi juguen i se n’apropien, definidors inconscients de l’espai que els envolta.
La proposta didàctica parteix de construir una mediació entre l’espai del museu i els espais arqueològics i l’escola, és a dir, proporcionar els instruments necessaris per a educar la mirada i oferir a cadascú la possibilitat de desenvolupar la pròpia sensibilitat, les pròpies preguntes, per tal de permetre assolir una autonomia i capacitat crítica pròpies per a llegir el món que els/ens envolta. Això es pot fer gràcies a una aproximació transversal que abasta les diferents disciplines i permet desenvolupar sabers, competències i habilitats.
El patrimoni de la nostra ciutat es pot transformar en una eina per a qualsevol matèria d’estudi, des de l’historia a l’art a les matemàtiques, passant per la química, la geografia i la literatura, fins a les matèries on es parla d'actualitat, interculturalitat i ciutadania. El museu esdevé així un complement de les escoles on mestres i professors poden trobar una extensió dinàmica dels continguts del currículum dins i fora de l’aula.
El llibre il·lustrat com a instrument de mediació i educació
La nostra metodologia es fonamenta en el llibre il·lustrat com a instrument privilegiat de mediació i educació. El preciós patrimoni de llibres d’artista i àlbums il·lustrats proporciona punts de partida i suggestions per a projectar i materialitzar activitats i recorreguts, per a conèixer representacions diferents per aprendre a mirar. El llibre esdevé, en conseqüència, i tot parafrasejant Kvēta Pacovská, la “primera galeria d’art que cadascun de nosaltres visita”.
FUNCIONAMENT
La flexibilitat d’aquesta eina permet adequar cadascuna de les visites al museu, als jaciments arqueològics i al Centre d’interpretació de l’Or del Segre, alhora que respecta els ritmes i les exigències de cada escola.
Cadascun dels itineraris i activitats proposades es diferencien segons franges d’edat i afronten temes diferents que poden ser incorporats en els propis projectes educatius.
Les visites i activitats ofertades són modulables i cadascuna s’estructura a partir d’un esquema que reflecteix el nostre mètode de treball i que preveu la mediació del tema a càrrec de personal oportunament format, l’experimentació dels materials i dels espais i la realització d’una activitat individual com a part d’una feina de reflexió col·lectiva que serveix com a punt de partida per a posteriors reflexions.
Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 va posar al descobert les restes espectaculars d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.
El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.
El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.
Visita al jaciment arqueològic del Pla d'Almatà.
Com eren les ciutats medievals d'al-Àndalus? Coneix una altra manera de viure a partir de les restes arqueològiques: les cases, les llars de foc, els patis, les sitges, les latrines...
Què és un jaciment arqueològic? Què fan els arqueòlegs? Per què és important?
Durada: 0:30h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària
PARAULES CLAU: casa / on vivim / quin és el nostre espai / viure en un espai confortable
Infantil i primària
Visita al castell Formós.
De hisn a suda i de suda a castell, les residències senyorials a l'edat mitjana. La frontera entre al-Andalús i els comtats. Senyors andalusins, senyors feudals: el feudalisme.
Durada: 0:45h
PARAULES CLAU: punts de vista diferents / des d’on mirem? / educació de la mirada
Infantil, primària i secundària
Aquestes espectaculars estàtues-menhir es van posar al descobert durant els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 i formaven part d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.
El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.
El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
En aquest espai, a través de diferents plafons i vitrines i envoltats per una ambientació d'un bosc de ribera, es fa un recorregut històric per l'explotació de l'or al riu Segre, documentada ja des d'època romana a la Cerdanya, però que tingué moments d'especial activitat en època andalusina i posteriorment als segles XVI i XVII, quan es començà a utilitzar el mercuri com a amalgamant per poder extreure l'or de l'arena.
Representació antropomorfa d'una harpia amb dues mans. El motiu principal forma part d'una decoració vegetal a base d'atauric. L'harìa es troba disposada de perfil i amb el cap gairebé de front. La conservem pràcticament sencera, a excepció de la cua i les urpes de la pota esquerra. Presenta un pentinat acabat a banda i banda per un lòbul semicircular ressaltat i l'extrem dels cabells punxegut.
L'harpia té dues mans: l'esquerra surt des de l'arrencada de l'ala mentre que la dreta ho fa a la mateixa alçada, però des del pit i és lleugerament més gran. Ambdues tenen els dits encongits, excepte l'índex que sembla assenyalar alguna cosa. És possible que estigués totalment pintada, malgrat que conservem poques restes de color: negre en el contorn exterior de la cara i el pentinat, i vermell en els panxells de les cames, arrencades de la cua, el pit i l'ala.
Segons GIRALT (GIRALT 1994, 235) iconogràficament es tracta d'una representació totalment desconeguda en l'art islàmic de l'època i és possible que es tracti d'una representació de l'au fènix que simbolitzi una exaltació de la figura del promotor de la construcció, amb un significat de pau i prosperitat. També secunda la idea de Ewert (Ewert 1979, 175) que estudià les guixeries de Balaguer als anys 70 del segle XX, que l'harpia formés part d'un arbre de la vida on apareixerien dues harpìes enfrontades acompanyades per dos paons.
Bibliografia:
MUSEU DE LA NOGUERA ed. 2010. Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera, Museu de la Noguera. Balaguer, 2010; GIRALT 1994. Cataluna Romànica, volum XVII, La Noguera, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994; EWERT 1979. Hallazgos islámicos en Balaguer y la Aljafería de Zaragoza, Excavaciones Arqueológicas en España, 97, Ministerio de Educación y Ciencia, Dirección General del Patrimonio Artístico y CUltural, 1979
Veure la peça en 3D:
Dates: 22 de juny al 21 d'agost de 2011
Lloc: Sales d'exposició temporal del Museu de la Noguera
Producció: Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran
L'exposició:
Exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, amb la qual s'enceta una iniciativa que pretèn crear un diàleg fructífer entre les institucions museístiques i els creadors que viuen i treballen a les terres de Lleida.
Amb l’exposició de Massana s’inicia un cicle que, any rere any, ha de convertir les sales d’exposicions dels diferents museus que conformen la Xarxa en escenari i plataforma de les propostes artístiques actuals amb la voluntat d’esdevenir suport i alhora impuls als nostres creadors.
“Del llibre de l’aigua: com a titelles”, és una exposició que l’artista reinventa en cadascuna de les sales on s’exposa, adaptant-se als espais, a les llums i als entorns particulars de cada museu i esdevenint una mostra diferent en cada itineració.
Catàleg de l'exposició:
Títol: Joan Pere Massana. Del llibre de l'aigua: com a titelles
Edita: Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran
L’exposició proposa un recorregut històric per l’explotació de l’or al Segre, un riu aurífer que, durant tot el seu trajecte, diposita a les arenes i graves unes petites partícules d’or producte de l’erosió de les muntanyes dels Pirineus.
La recerca d’or al Segre està documentada ja des d’època romana a la zona de la Cerdanya però, més tard, tingué dos moments d’especial activitat. Primer, en època andalusina (VIII-XII), moment que singularitza la història de la ciutat per la importància de les restes arqueològiques que es conserven, com el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà, el Castell Formós o en el Centre Històric de Balaguer. I posteriorment, als segles XVI i XVII, quan aquest valuós metall es tornà a explotar de forma intensa amb la utilització del mercuri com a amalgamant per poder extreure les partícules d’or de l’arena i grava del riu.
A principis del segle XVIII, la seva explotació s’abandonà progressivament quan els costos per extreure’l foren més alts que no pas el benefici que se n’obtenia.
Els plafons i les vitrines expliquen i il·lustren aquesta vinculació històrica de Balaguer i la plana de Lleida amb la cerca de l’or com una activitat econòmica més i també els usos i propietats d’aquest mineral.
Madina Balaghí fou el nom amb què coneixia Balaguer durant els segles IX, X i XI quan la ciutat va formar part d'al-Andalús, el gran país que, a partir del segle VIII, es va configurar arran de la conquesta d'Hispània per part d'un exercici àrab i que es convertirà en la primera potència econòmica, cultural i política d'Occident.
L'exposició “Hisn Balaghí-Balaguer: de la madina a la ciutat” descobreix l'empremta deixada per les comunitats que van conviure a la madina Balaghí, ens endinsa en el seu territori i ens presenta els casos i les dones que van passar. pels seus carrers, van fer negocis als banys, van sembrar blat al secà i plantar albergínies, síndries i espinacs a l'horta i van resar a les mesquites, les esglésies i les sinagogues.
PARAULES CLAU: cementiri / sepultures / memòria de les persones mortes
Primària i secundària
La Ruta literària de Balaguer la conformen un total de 20 indrets senyalitzats amb un QR. En cadascun d'aquests indrets, el visitant pot conéixer el monument o l'espai a través de la lectura dels textos d'escriptors com Teresa Pàmies, Francesc Puigpelat, Josep Carner Ribalta o Josep Pla, entre d'altres. Aquests indrets són: l'Estació del ferrocarril, la Plaça de la Sardana, la Plaça Pau Casals, l'Avinguda Pere III, l'església de Sant Domènec, el monument a Jaume d'Urgell, el pont de Sant Miquel, el carrer del Pont, la passarel·la, la Plaça de Sant Salvador, la casa natal de Teresa Pàmies, el carrer d'Avall, la Plaça Mercadal, el Pont Nou, el carrer del Torrent, l'església de Santa Maria, el Castell Formós i el santuari del Sant Crist.
La Ruta literària de Balaguer forma part del llibre Comarques lleidatanes, l'Alt Pirineu i l'Aran, de Llorenç Soldevila, de la col·lecció Geografia literària, que mostra la fisonomia, la història i els monuments a través de la interpretació que en fan els nostres grans escriptors. Els poemes, narracions, cartes o cançons que ajuden a copsar el país, alhora que el territori pot ajudar a entendre l'obra d'alguns escriptors.
Fonts consultades:
Autoria de la Fitxa:
Mireia Subirada Roma
L'any 2019 es van escollir 6 atractius turístics del territori: El Parc Astronòmic del Montsec d'Àger, el Centre d'Interpretació de l'Or del Segre de Balaguer, el poble de Montsonís, el Monestir de les Avellenes, els murals del Gargar de Penelles i la Font Sol Aigua de Tiurana.
De cada recurs turístic s'ha elaborat una sèrie de material adreçat al públic familiar sobretot als més petits. Fullets d'explicació de cada punt turístic, fitxes amb propostes didàctiques i de jocs, i estovalles de paper d'un sol ús que es poden pintar, són les propostes que es podran trobar als equipaments turístics del territori ( allotjaments, restaurants, empreses d'activitats, etc).
Podeu consultar i descarregar tot aquest material didàctic a www.territoridevalor.cat
El fons arqueològic està format per l’antic fons del Museu Municipal de Balaguer amb els materials arqueològics procedents de les excavacions realitzades entre els anys 1969 i 1973 al Castell Formós i altres materials provinents de diferents intervencions realitzades a Balaguer i a La Noguera amb posterioritat al Decret 155/81 d’11 de juny pel qual s’aprovava la normativa d’excavacions arqueològiques a Catalunya.
Del fons destaca la col·lecció de materials andalusins procedents del jaciment arqueològic del Pla d'Almatà o de les diferents intervencions urbanes realitzades a madina Balaguer, que conformen un dels conjunts més significatius i excepcionals de la Catalunya medieval dels segles X i XI. A aquests cal afegir, també d'aquesta època, els materials procedents del Castell Formós, antic palau andalusí convertit a partir de la conquesta de la ciutat de Balaguer en residència dels comtes d'Urgell.
D'entre els materials prehistòrics cal destacar els jaciments de la Roca dels Bous de Sant Llorenç de Montgai, de la Cova Gran de Santa Linya i de la Cova de l'Estret de Tragó; els materials protohistòrics de La Pedrera de Vallfogona de Balaguer o La Colomina de Gerb; i els materials hispanovisigots del poblat El Bovalar de Serós o de la necròpolis de Palous de Camarasa.
Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Materials: Guix, pedra, maons
Cronologia: Mitjan segle XI
Núm. inv.: MN 363
Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: Mitjan segle XI
Núm. inv.: MN-424
Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: mitjan segle XI
Mesures: 38,5 x 40,5 x 20 cm
Núm. inventari: MN 246
Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: Mitjan segle XI
Mesures: 20,7 x 14,4 x 6,5 cm
Núm. inventari: MN 331
Procedència: Plaça Mercadal (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN 2202
Jaciment: Plaça Mercadal (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN 2203
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: Segle XI
Núm. inv.: MN 2267
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 1a meitat segle XI
Núm. inv.: MN-2187
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN 2227
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN 2211
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: Finals segle XI - inicis segle XII
Núm. inv.: MN 2194
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN-2351
Jaciment: Plaça de Sant Salvador (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN-2204
Jaciment: Castell Formós (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: Segle XI
Núm. inv.: MN 2206
Procedència: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ferro
Pes: 45,0811 g
Cronologia: Segle XI
Núm. inv.: MN 2307
Procedència: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Bronze
Pes: 4,385 g
Cronologia: Segle XI
Núm. inv.: MN 2385
Procedència: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Plata
Pes: 4,39 g
Cronologia: 497-500 H. /1103-1107 dC
Núm. inv.: MN 2164
Recorregut pel passeig de la muralla.
Què és una muralla?
Com estava construïda?
Com funcionava?
Per a què servia?
Impacte de les guerres a les poblacions.
Durada: 0:45h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària
* "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent
Durada 1,30 h
Preu: 5 €/persona (mínim 10 persones)
* "De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent, a la ciutat i als monuments
Modalitats:
Durada 4 hores
Preu: 8 €/persona
(mínim 10 persones)
Durada 3 h
Preu: 6 €/persona
(mínim 10 persones)
Durada 1,30 h
Preu: 5 €/persona
(mínim 10 persones)
* "La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
Durada 2,30 h
Preu: 6 € / persona (mínim 10 persones)
PARAULES CLAU: Madîna Balaghí / ciutat / com es forma una ciutat
Infantil, primària i secundària
AL-ANDALÚS I EL COMTAT D'URGELL
L’any 711 un exèrcit àrab enviat pel governador del nord d’Àfrica va creuar l’estrat de Gibraltar i va iniciar la conquesta d’Hispània, una conquesta que va ser ràpida i on els pactes i les capitulacions van ser la tònica general.
La població indígena de les nostres terres devia estar agrupada en poblats similars al de Palous, a Camarasa, o al del Bovalar, a Serós, amb una economia fonamentada en l’agricultura i, especialment, en la ramaderia.
Amb la conquesta d’Hispània es va configurar un nou país, al-Andalús, amb capital a Còrdova i depenent del califa de Damasc, un complex mosaic ètnic en el qual van conviure diverses cultures: les tribus àrabs i berebers que es van establir a les noves terres conquerides; els hispano-romans i visigots que es van mantenir fidels al cristianisme, coneguts com a mossàrabs; els jueus; i els conversos a l’Islam, els muladís. I és que l’arribada d’aquestes gents va suposar també l’arribada d’una nova religió, l’Islam, que comportava una nova forma d’adoració, una nova manera de viure i una nova mentalitat.
Els nouvinguts, experts agricultors, van millorar els sistema de regs i van posar en explotació grans zones en les quals van introduir importants innovacions en el camp de la irrigació. Van introduir nous conreus de cereals, fruiters i verdures. Però, sobretot, el concepte musulmà de comunitat va afavorir una civilització marcadament urbana, factor que es va traduir en una notable activitat mercantil. A les socs de les ciutats andalusines s’hi podien trobar productes fins aleshores desconeguts com l’ivori, el mercuri, l’encens, la càmfora, el sàndal, la mirra, el clau, el pebre... i a les madines van arribar les darreres innovacions i tècniques com el paper, el llibre, la ceràmica vidrada, la brúixola, la pólvora, la seda, el cotó...
MADINA BALAGHÍ
El nucli originari de madina Balaghí va ser al barri del Pla d’Almatà al segle VIII, si bé la ciutat va créixer de manera considerable durant el segle XI. Cementiris, zones residencials, mesquites, banys, fondes, zones industrials, sòcs... i l’explotació de l’horta i dels molins hidràulics, fariners o drapers, situats a les sèquies o al riu Sió, i de l'or del riu Segre, exemplifiquen a madina Balaghí l’ideal de la ciutat islàmica.
Actualment, el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més important de Catalunya i un dels referents de la península per a aquesta època.
HISN BALAGHÍ - EL CASTELL FORMÓS
Coneixem la data i el motiu de la fundació del castell de Balaguer gràcies a una font àrab que explica com, l’any 284 de l’Hègira (897), el senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al -Qasi va atacar el castell d’Aura a la demarcació de Barcelona i després d’haver matat el comte que hi vivia, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pilós), va començar la construcció del hisn Balaghí en els districtes de la llunyana Lleida. La construcció del castell respon, per tant, a una intenció de fortificar la frontera i a ser un lloc purament defensiu i estratègic.
Aquesta fortificació defensiva, a mitjan segle XI, en època de les taifes, va convertir-se en residència senyorial. La suda - el palau – va esdevenir la manifestació de l’autoritat i al seu voltant es va originar un centre dedicat a la literatura, la música i les arts decoratives. Un taller vinculat a la cort de Còrdova executà l’encàrrec de decorar el palau amb plafons de guix d’un delicadesa exquisida: elements vegetals, zoomorfes i epigràfics s'entrellacen en un entramat d'arcuacions polilobulades que conserven restes de la pintura original feta a base de blau de lapislàtzuli d'Afganistan i vermell de cinabri, entre altres.
Després de la conquesta feudal de la ciutat l’any 1105, el palau va passar a ser propietat dels comtes d'Urgell que reorganitzaren i repoblaren el territori. El matrimoni entre Teresa d’Entença i l’infant Alfons -el futur rei Alfons el Benigne- l’any 1314 va suposar l’entrada del casal de Barcelona al front del comtat d’Urgell i l’elecció del castell com a residència permanent dels comtes. Els comtes van aprofitar l’estructura bàsica del palau andalusí i el van reformar i adaptar a les noves exigències de la cort comtal. Algunes de les reformes més importants es produïren durant el segle XIV, com la projecció dels jardins decorats amb canals d'aigua fets amb alicatats i rajoles blaves de Manises-Paterna.
La revolta de l’últim comte d’Urgell, Jaume II el Dissortat, contra el rei Ferran d’Antequera va suposar la destrucció total del castell i la fi del comtat l’any 1413.
El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.
El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu. El molí estava format per un soterrani, on s'ubicava la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes. Actualment és l'entrada principal al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
En aquest espai, a través de diferents plafons i vitrines i envoltats per una ambientació d'un bosc de ribera, es fa un recorregut històric per l'explotació de l'or al riu Segre, documentada ja des d'època romana a la Cerdanya, però que tingué moments d'especial activitat en època andalusina i posteriorment als segles XVI i XVII, quan es començà a utilitzar el mercuri com a amalgamant per poder extreure l'or de l'arena.
La recerca d'or és realitza a la sala dels safareigs distribuïda en dos espais a diferent nivell. El primer està destinat als més petits i el precedeix un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en la recerca i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Aquí els nens i nenes poden fer una pràctica de recerca d’or en uns safareigs adaptats.
Una col·lecció d’àbacs de diferents materials i èpoques d’arreu del món dóna pas al segon espai, destinat al públic en general, on el visitant pot realitzar un taller de recerca d'or amb l'àbac i arena aurífera del Segre.
Al costat dels safareigs el visitant pot consultar diferents dossiers sobre la història i la tècnica de la recerca d’or al Segre i les diferents zones auríferes d'altres llocs del món.
HORARIS
D'abril a setembre
De dimarts a divendres de 10 a 14 h
Dissabte d'11 a 14 h i de 18 a 20 h
Diumenge i festius d'11 a 14 h
* Dilluns no festiu tancat
Visites guiades i tallers de recerca d'or: Sense reserva prèvia. Per grups de més de 10 persones cal concertar la visita. L'horari de les visites es pot veure modificat si s'està atenent un grup concertat.
De dimarts a divendres a les 11 h, 12 h i 13 h.
Dissabtes a les 11 h, 12 h, 13 h, 18 i 19 h.
Diumenges i festius a les 11 h, 12 h i 13 h.
D'octubre a març
De dimarts a diumenge i festius d'11 a 14 h
* Dilluns no festiu tancat
Visita guiada i taller de recerca d'or a les 11 h, 12 h i 13 h. Sense reserva prèvia. Per grups de més de 10 persones cal concertar la visita. L'horari de les visites es pot veure modificat si s'està atenent un grup concertat.
PREUS
Entrada + Visita guiada + taller de recerca d'or
- General: 5 €
- Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes)
- Menors de 16 anys: 2 €
** Consulteu les propostes per a centres educatius
Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebook, twitter i instagram
** Accés amb animals: no es permet l'entrada a l'equipament amb animals excepte gossos pigall.
RECERCA D'OR EN FAMÍLIA: Entrada + Visita guiada + taller de recerca d'or al Centre
Dissabte 22 de juny : a les 11 h, 12 h, 13 h, 18 h i 19 h
Diumenge 23 de juny : a les 11 h, 12 h i 13 h
Dilluns 24 de juny: a les 11 h, 12 h i 13 h
Preus:
- General: 5 €
- Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes)
- Menors de 16 anys: 2 €
Durada: 1 hora. Sense reserva prèvia.
I... emporta't tot l'or que trobis
Més informació al 973 44 86 68 i a ordelsegre@balaguer.cat
Av. Comte Jaume d'Urgell, 12
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 44 86 68
ordelsegre@balaguer.cat
Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 42.46 N
Long. 0º 48' 33.33 E
Carme ALÒS, Joan BOVÉ, Carme BRUSAU, Javier ESCUDER, Eva SOLANES, Mireia SUBIRADA
Primeres jornades d'arqueologia i paleontologia de Ponent, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Diputació de Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2018, p. 228-235
L'or és un metall groc daurat, dúctil i mal·leable, molt resistent a la corrosió i bon conductor de l'electricitat i de la calor.
Les palletes d'or que s'extreuen de la llera i les terrasses del riu Segre són, en la major part, de forma plana i amb vores arrodonides, a causa de l'impacte, la fricció i l'aixafament que sofreixen durant el seu recorregut riu avall.
L'or que es troba a la zona de Balaguer té una puresa del 98,5 % ( més de 23,5 quirats), i es calcula que a la conca del Segre les reserves d'or que queden per extreure són aproximadament d'unes 12 tones. Per aconseguir un gram d'or fa falta rentar 500 tones d'arena.
Estirant un gram d'or es pot aconseguir un fil de 3 quilòmetres de longitud o una làmina d'1m².
PARAULES CLAU: jueus / discriminació per ètnia i cultura
Infantil, primària i secundària
Utilitzant l'or com a fil conductor s'expliquen els usos i propietats de diferents minerals així com el medi natural, social i cultural que envolta la recerca de l'or al riu Segre.
El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.
El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu. El molí estava format per un soterrani, on s'ubicava la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes. Actualment és l'entrada principal al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
L’exposició proposa un recorregut històric per l’explotació de l’or al Segre, un riu aurífer que, durant tot el seu trajecte, diposita a les arenes i graves unes petites partícules d’or producte de l’erosió de les muntanyes dels Pirineus.
La recerca d’or al Segre està documentada ja des d’època romana a la zona de la Cerdanya però, més tard, tingué dos moments d’especial activitat. Primer, en època andalusina (VIII-XII), moment que singularitza la història de la ciutat per la importància de les restes arqueològiques que es conserven, com el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà, el Castell Formós o en el Centre Històric de Balaguer. I posteriorment, als segles XVI i XVII, quan aquest valuós metall es tornà a explotar de forma intensa amb la utilització del mercuri com a amalgamant per poder extreure les partícules d’or de l’arena i grava del riu.
A principis del segle XVIII, la seva explotació s’abandonà progressivament quan els costos per extreure’l foren més alts que no pas el benefici que se n’obtenia.
Els plafons i les vitrines expliquen i il·lustren aquesta vinculació històrica de Balaguer i la plana de Lleida amb la cerca de l’or com una activitat econòmica més i també els usos i propietats d’aquest mineral.
L’activitat de recerca d’or es realitza a la zona dels safarejos, un espai destinat a la pràctica artesanal de la cerca d’or amb àbac, un instrument utilitzat al llarg de la història per a l’extracció manual de l’or i altres minerals d’interès econòmic dels rius aurífers i les mines.
L’espai està precedit per un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en l’explotació i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Durant una estona s’hi pot viure l’aventura dels autèntics buscadors d’or del Segre.
Amb l’àbac, una mica de sorra aurífera i l’ajuda de l’aigua dels safarejos, s’aprèn la tècnica per separar les partícules d’or de l’arena. Passada una estona, la paciència es transforma en emoció quan es comencen a veure unes petites partícules daurades que apareixen entre l’arena remoguda per l’aigua. A poc a poc, aquestes palletes d’or queden dipositades al fons de l’àbac, d’on es poden treure fàcilment. La recompensa de tota aquesta experiència viscuda és poder-se endur a casa tot l’or trobat.
Es tracta d’una activitat única, emocionant i inoblidable que transporta a les èpoques daurades d’explotació d’or al riu Segre.
ACTIVITATS
De dimarts a diumenge i festius a les 11 i 12.30 h
* Amb RESERVA PRÈVIA
* Durada 1 hora
* Places limitades a 12 persones
* General 5 € - Reduïda 2,50 € (Menors de 16 anys, jubilats i pensionistes, grups més de 10 persones, carnet ARA LLEIDA, carnet XATIC)
** Consulteu les propostes per a centres educatius
Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebook, twitter i instagram
Av. Comte Jaume d'Urgell, 12
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 44 86 68
ordelsegre@balaguer.cat
Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 42.46 N
Long. 0º 48' 33.33 E
El museu realitza diferents tipus de visites guiades adaptades a les necessitats, interessos i disponibilitat horària dels visitants.
Es realitzen en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i àrab) i són amb reserva prèvia. Per a reserves, podeu omplir el formulari de contacte o posar-vos directament en contacte amb el museu.
Dates: Del 8 de novembre de 2008 al 22 de febrer de 2009
Lloc: Sales d'exposició temporal del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera
L'exposició:
El 6 d’abril de 1938, les tropes dels militars sublevats l’any 1936, al capdavant de les quals en aquesta zona hi havia el General Yagüe, van entrar a la ciutat de Balaguer després d’una llarga batalla. Poques hores abans les tropes de l’exèrcit de la República havien volat el pont de sant Miquel per frenar-ne l’avançada, deixant Balaguer definitivament en zona feixista.
La ciutat havia viscut la Guerra Civil fins al moment bastant allunyada de la crua realitat de la contesa, alertada però pels refugiats del front d’Aragó, que passaven a milers fugint de l’exèrcit franquista; també a través dels ciutadans que lluitaven en els diferents fronts d’Espanya, i naturalment mitjançant la premsa escrita i la ràdio. Però el que havia amoïnat més els ciutadans era l’escassetat de productes de primera necessitat, i la inestabilitat política que comportava buits de poder amb desordres, robatoris, assassinats, denúncies d’uns i altres, etc.
El que semblava però la fi d’una situació complicada, va esdevenir l’arribada de la crueltat de la guerra a Balaguer. Les tropes republicanes van reaccionar a la pèrdua de la ciutat i van endegar una contraofensiva des de les terres del marge esquerra del riu Segre. L’exèrcit feixista va establir llavors el que s’anomena un “cap de pont”: una franja de terreny que protegeix i envolta el pas d’un pont per tal de mantenir la posició. D’aquesta manera la ciutat i les poblacions veïnes van quedar a primera línia de front durant nou mesos, fins al gener de 1939.
L’exposició pren com a fil conductor el diari d’un personatge balaguerí de l’època, Camilo Cava Balcells, advocat i periodista, que durant tot aquell període i des de dins la ciutat, escrigué pacientment una crònica del dia a dia al cap de pont de Balaguer. La visió d’un testimoni civil que ens arriba des de setanta anys de distància i que reflecteix la por, la impotència i el cansament d’una població desgastada i trista.
Acompanyen el relat imatges, objectes i documents de diversos fons i arxius, entre els que cal destacar els fons de l’Arxiu Comarcal de la Noguera i la col·lecció de la família Cava de Balaguer.
La mostra compta amb el patrocini de l’Ajuntament de Balaguer, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i el d’ Interior, Relacions Institucionals i Participació – Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Activitats:
Dins el marc de l’exposició s’inicia un cicle de tres conferències que impartiran diferents professors universitaris.
El divendres, 6 de febrer, la Dra. Àngels Santa, catedràtica de filologia francesa de la Universitat de Lleida, parlarà sobre “Els intel·lectuals i la Guerra Civil Española. L’exemple de Paul Nizan”. El dimecres 11, el Dr. Josep Maria Solé Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona impartirà una conferència amb el títol: “El cap de pont de Balaguer dins la Guerra Civil a Catalunya”. Finalment el divendres 20, Joan Sagués. professor de la Universitat de Lleida impartirà la conferència: "El memorial democràtic i la recuperació de la memòria històrica a les terres de Lleida".
El Museu oferirà també visites guiades gratuïtes a l’exposició cada tercer diumenge de mes, fins a la seva clausura el proper 22 de febrer.
Igualment s’ha elaborat una proposta didàctica, adreçada a alumnes d’educació primària, secundària i batxillerat, elaborada per professors del Camp d’Aprenentatge de la Noguera en col·laboració amb el departament d’educació del Museu de la Noguera.
Catàleg de l'exposició:
Títol: Conviure amb la por. 1938: el cap de pont de Balaguer
Edita: Museu de la Noguera
Dates: Del 7 de novembre de 2009 al 28 de febrer de 2010
Lloc: Sales d'exposicions temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera
L'exposició:
Francesc Borràs i Farràs (1891-1968) va néixer i morir a Balaguer, i va esdevenir al llarg de la seva vida un dels pintors més coneguts de la ciutat.
L’any 1907 va iniciar els estudis a l’Escola de Llotja de Barcelona on va entrar en contacte amb les avantguardes de la pintura catalana del tombant de segle, tot i que ell milità sempre dins d’un costumisme realista. Frederic Marés, que el va conèixer, opinava sobre ell que era un pintor de naixement, amb grans condicions i facilitat per la pintura; que tenia un estil semblant a Velázquez i pintava amb molta traça, tècnica i rapidesa i que era un home espontani, de pintura fresca, pinzellada fàcil amb domini del dibuix i el color.
En ple procés de reconeixement de la seva pintura, la mort de la seva filla l’any 1947, però, va comportar la renúncia de consolidació de la seva obra en el panorama artístic del moment i l’aïllà dels cercles culturals. Els anys següents, i fins a la seva mort, els visqué endinsat en el seu treball, realitzant retrats, especialment del Sant Crist, i escenes costumistes de Balaguer.
L’any 1985 la família Borràs-Farràs de Balaguer va fer donació a l’Ajuntament de la ciutat d’una part de les pintures que l’artista balaguerí havia deixat en morir. Es tractava principalment d’olis sobre tela i fusta, que representaven paisatges de Balaguer, escenes de mercat, retrats, imatges del sant Crist i bodegons.
Anys més tard, tècnics de l’Ajuntament de Balaguer van tenir accés al taller del pintor, on es van recollir dibuixos preparatoris i esbossos de totes les etapes del pintor, juntament amb un gran nombre de negatius fotogràfics i plaques de vidre que contenien imatges relatives a la vida diària de la ciutat de Balaguer, escenes costumistes o paisatges, molts d’ells el pas previ als preparatoris de les obres. També es recolliren diversos llibres i manuals de pintura, pots de pinzells, paletes... Tot aquest material passà a formar part de les col·leccions del Museu de la Noguera i de l’Arxiu Històric Comarcal de la Noguera.
Després de diverses exposicions sobre el fons llegat l’any 1985, es va començar a treballar en la restauració d’aquestes obres que s’havien recuperat al taller de l’artista. I ha estat a partir d’aquestes obres d’art que s’ha realitzat recentment un estudi sobre l’essència del procés creatiu de Francesc Borràs.
A partir d’aquest estudi i dels propis esbossos, dibuixos preparatoris, llenços inacabats, fotografies... “De l’ànima al paper. Dibuixos i esbossos de Francesc Borràs (1891 – 1968)” és una mostra que pretén apropar l’espectador a la tècnica del pintor donant a conèixer la seva metodologia, pas a pas: des de la idea primigènia traçada damunt un tros de paper, o una imatge fotogràfica amb aires casuals, però darrera la qual s’endevina la visió d’artista, fins als primers estudis de l’obra i la seva execució final.
Tota una lliçó d’un mètode que ens mostra un Borràs amb la seva particular manera d’entendre el món plasmada sobre un llenç. Un Borràs íntim i proper que acosta l’espectador a les seves vivències i al seu entorn, que el condiciona i alhora forma part de la seva obra.
La mostra incorpora també una sèrie d’aquarel·les, dibuixos a llapis i olis inèdits fins al moment i que han estat recentment restaurats al Centre de Conservació i Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya amb el finançament de l’Ajuntament de Balaguer.
Dates: Del 9 de novembre de 2005 al 29 de gener de 2006
Lloc: Sales d’exposicions temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera
L'exposició:
Amb motiu del 900 aniversari de la conquesta de madina Balaguer per part dels comtes d’Urgell, el Museu de la Noguera dedica aquesta exposició a explicar els fets que van portar a aquella guerra i les conseqüències que se’n derivaren.
Durant tot aquest any l’Institut Municipal Progrés i Cultura de Balaguer, des de la seva àrea del Museu de la Noguera ha estat realitzant diversos actes per convidar la ciutadania a reflexionar sobre els mecanismes humans, culturals i econòmics que han portat a les guerres al llarg de tota la història i en particular a Catalunya i a la ciutat de Balaguer. Conferències , cinema, cursos, concerts i ara aquesta exposició que culminarà aquesta commemoració de la pèrdua d’una de les madines més septentrionals d’al-Andalús.
“Senyors de la Guerra: Balaguer i la Marca Superior” és una exposició que vol, englobar en una sola mostra les sales d’exposicions permanents del museu, - dedicades a la Catalunya medieval vista des de Balaguer, una ciutat d’origen islàmic que es transformarà en ciutat feudal a partir de la conquesta de 1105 – i una mostra temporal dedicada al procés de la conquesta que tingué lloc durant el segle XI i inicis del segle XII.
A més de peces arqueològiques procedents de diversos jaciments de Lleida i Osca, llibres i pergamins dels arxius de Lleida i la Seu i Balaguer, també es presentaran per primer cop al públic els atuells que procedeixen de les darreres excavacions al Pla d’Almatà de Balaguer.
Una altra peça inèdita fins avui en dia, i que es podrà veure en aquesta mostra, és la tapa del sarcòfag del cavaller Arnau Mir de Tost, que procedeix de la col·legiata de sant Pere d’Àger i ha estat recentment restaurada. Acompanyaran aquesta escultura el testament original del cavaller i la còpia dels escacs de cristall de roca egipcis que figuren en aquell document.
Els museus i institucions que han deixat peces per aquesta mostra són els següents: Arxiu Històric Comarcal de la Noguera, Arxiu Capitular de Lleida, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter, Museu Diocesà d’Urgell, Museo de Huesca, Servei d’Arqueologia de la Paeria de Lleida i Ajuntament d’Àger.
L’exposició comptarà també amb un audiovisual dedicat a l’evolució la guerra al llarg de la història realitzat per Vanessa Duch, artista guanyadora de la Mostra d’Art Jove de la Noguera 2003.
Dates: Del 26 de març al 16 de maig de 2010
Lloc: Sales d'exposicions temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera
L'exposició:
Exposició - homenatge a l'artista balaguerí Federic Letamendi.
Amb un realisme documental que sembla inequívoc, cadascuna de les obres de Frederic Letamendi “Leta” representa de manera fidedigna moltes de les tasques que es duien a terme majoritàriament durant les dècades dels anys 40 i 50. Els oficis, les festes, les fires, els mercats i la gent que omple de vida cada racó són els màxims exponents de la seva obra, representats amb el filtre d’una mirada carregada d’ironia i comicitat.
De les obres més primerenques se’n desprèn la inquietud i el despertar d’un jove artista que picava l’ullet a la realitat que l’envoltava, transformant en acudits visuals les escenes que presenciava a través de personatges caricaturitzats però alhora entranyables. Amb el temps les faccions dels seus personatges s’aniran estilitzant i les formes començaran a omplir tota la superfície pictòrica amb un estil més contingut, però mantenint sempre l’ humor àcid com a leit motiv.
Sota la influència de ninotaires i dibuixants còmics coetanis com Antonio Mingote, Francesc Vila “Cesc” o Lorenzo Goñi, i de les grans figures de la pintura i el dibuix com Brueghel el Vell o Honoré Daumier, trobà el seu propi estil basat en la conjunció d’escenes amb temàtiques costumistes, un rerefons humorístic i un domini de la tècnica excepcional.
Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 va posar al descobert les restes espectaculars d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.
El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.
El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.
Les estàtues-menhirs de Seró són unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que representen les vestimentes dels personatges figurats (túniques, capes i mantells, cinturó, sivella...). Entre les restes escultòriques trobem els fragments que constituirien, amb els aproximadament 7 metres d'alçada global estimada, l'estàtua-menhir més alta d'Europa.
Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.
Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.
Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.
Es parteix de la comprensió i reflexió sobre els mitjans i sistemes constructius propis de l´entorn en que es situa l´obra, en una zona agrícola molt prolífera al peu del Pre-Pirineu, on els habitants acostumen a resoldre les necessitats més bàsiques des d´una actitud espontània en relació a les condicions dels materials i a la seva aplicació. El projecte proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material d’acabat. Sense necessitat de “revestir”, materials que normalment resten ocults en acabar una obra, aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la relació amb el context, són dotats d’un nou significat.
A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica ... Finalment iniciem l’accés a la cambra de les mil·lenàries esteles...Un recorregut en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent,...envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira... va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic es va disgregant, i en arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles,...silenci...s’alenteix el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d’argila que mostra l’empremta que deixa al passar cada visitant...tranquil·lament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuament amb altres..., poc a poc s’intensifiquen la llum i els sons, fins que l’horitzó d’un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de la Noguera.
L’edifici Seró. Espai Transmissor va guanyar el premi FAD d'arquitectura l'any 2013 i va ser una de les tres obres escollides per representar Catalunya a la 14 Biennal d'Arquitectura de Venècia de l'any 2014.
HORARIS DE VISITA:
Divendres: 11, 12 i 13 h
Dissabte: 11, 12, 13, 17 i 18 h
Diumenge: 11, 12 i 13 h
cost entrada: adaluts 5 euros
estudiants, jubilats i grups de 10 o més persones 4 euros
menors de 12 anys gratuïta
VISITES GUIADES:
- Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
- Diumenges, ponts i festius a les 11 h, 12 h i 13 h
Entre setmana, visites concertades adreçant-vos als telèfons:
- Seró. Espai transmissor: 661 224 195
- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 18 a les 20 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)
o al correu electrònic: reserves@seroespaitransmissor.cat
C. Escoles, 2. SERÓ 25739 (La Noguera, Lleida)
Tel. 661224195
info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat
Normal: 5,00 €
Reduït: 4,00 € (jubilats, estudiants i grups)
Escolar: 1,50 € visita + 1,50 € taller
Menors 12 anys: gratuït
Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).
Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).
Podeu adquirir les publicacions del Museu de manera molt sencilla, enviant-nos un correu electrònic a botiga@museucn.com especificant les següents dades:
Ref. o títol de la publicació, nom/cognoms, adreça, codi postal, població, província i forma de pagament (veieu apartat).
Les estàtues-menhirs de Seró són unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que representen les vestimentes dels personatges figurats (túniques, capes i mantells, cinturó, sivella...). Entre les restes escultòriques trobem els fragments que constituirien, amb els aproximadament 7 metres d'alçada global estimada, l'estàtua-menhir més alta d'Europa.
Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.
Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.
Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.
El fons d’art inclou col·leccions dels segles XIV-XVII i fins al segle XX. Quant a les primeres, cal destacar les taules atribuïdes al Mestre de Vielha (segle XV) i les del Mestre de Balaguer (primer quart del segle XVI).
La col·lecció d’art contemporani prové en gran mesura del dipòsit del fons d’art de l’Ajuntament de Balaguer on destaca principalment el fons del pintor balaguerí Francesc Borràs. Entre altres pintors també hi són representats Viola, Ràfols Casamada, Eduard Alcoy, Rosa Siré, Jaume Minguell, etc., i artistes balaguerins com Marcel·lí Bergé, Andreu Saiz, Josep M. Llobet, Antoni Collado, etc.
En femení. La història a través de les nostres dones
En el marc d’una historiografia tradicional molt dominada per la visió patriarcal de la societat, el projecte "En femení. La història a través de les nostres dones" té com a objectiu principal visibilitzar les dones de la nostra història i el paper que han tingut en l'esdevenir d'aquesta a través de l'exemple de dones properes, que massa vegades han passat desapercebudes.
La recerca que es duu a terme sobre la vida i les gestes d'aquestes dones es materialitza en una fitxa, que forma part del col·leccionable "En femení. La història a través de les nostres dones".
La primera de les fitxes va estar dedicada a Serafina Valls, unes de les primeres doctores en medicina de Catalunya a principis segle XX que va exercir al Marroc, on va desenvolupar una important tasca en el camp de l'obstetrícia.
Visita a l'església de santa Maria.
Les esglésies medievals. Els grans edificis gòtics.
Com estan construïts?
Quins materials es feien servir?
Aprenem a mirar: les decoracions esculturades de sostres i parets: animals, éssers fantàstics, escuts.
Durada: 0:20h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària
PARAULES CLAU: punts de vista diferents / des d’on mirem? / educació de la mirada
Infantil, primària i secundària
Visita al monestir de santa Maria de les Franqueses.
La vida als monestirs medievals. L'orde del Císter. El romànic, sistemes constructius, decoracions, funcionalitat dels espais. L'escola escultòrica de Lleida.
Durada: 0:45h
LA CIUTAT DE BALAGUER
La conquesta de la madina Balaghí per part del comte d'Urgell l'any 1105 va ser violenta i en va suposar la ruïna i l'emigració de la població andalusina, i les diferents revoltes nobiliàries en què va estar involucrat el comtat d’Urgell durant el segle XIII tampoc no devien ajudar gaire a la consolidació social i urbana. La ciutat no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l'entrada del casal de Barcelona al front del comtat d'Urgell, quan es va dur a terme un gran impuls en la construcció d'obres públiques com l'església de santa Maria, el pont i el portal de sant Miquel, el monestir de sant Domènec... que van embellir la ciutat i que han dibuixat la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies.
L'Espai dels jueus
La presència de jueus a Balaguer la coneixem des de finals segle XI, quan foren repartides entre els conqueridors de la ciutat les possessions de Juceff Cavaller. Amb la repoblació feudal els jueus es degueren establir de nou a la ciutat on visqueren en pau fins al segle XIV, quan se’ls obligà a traslladar-se a un nou barri apartat: la jueria. Isaac Déuslosalv, Salom Abraham, Phaïm de Fochalquier, Vidal Solomó o Juceff Sanoga foren membres destacats de l’aljama jueva balaguerina d’aquell moment. Possiblement la protecció dels comtes d’Urgell, residents a la ciutat, evità els assalts als calls que tingueren lloc en altres indrets propers com Tàrrega (1348) o Lleida (1391).
El Museu Comarcal de la Noguera neix del conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Balaguer el dia 31 de gener de 1983, el qual fixava la transformació de l'antic Museu Municipal de Balaguer, - situat primerament al Castell Formós i després a la segona planta de l’edifici de l’ajuntament - en museu comarcal.
L’acord entre l’Ajuntament de Balaguer i la Parròquia de Santa Maria de Balaguer va permetre que el Museu Comarcal passés a ocupar l’edifici de l’antiga església de Sant Josep, construcció de principis del segle XVIII, que malgrat tenir bastants problemes estructurals va permetre, desprès d’una remodelació, obrir les portes del museu el 22 de maig de 1987. L’equipament contemplava els espais fonamentals de tot museu: magatzems, laboratori de restauració, sala de consulta-biblioteca, espais administratius i sala d’exposicions.
Durant dos anys la programació del museu es concentrà en una variada oferta d’exposicions temporals tant de producció pròpia com de foranies, alhora que es redactava la proposta temàtica de la Sala de Síntesi del museu que s’inaugurava a l’octubre de 1989.
"Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permament del museu
Durada 1,30 hores
*Consulteu els preus
"De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permanent "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat", a la ciutat i als principals monuments
Modalitats:
Durada 4 hores
Durada 3 hores
Durada 2 hores
*Consulteu els preus
"Balaguer. La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
Durada 2,30 hores
*Consulteu els preus
**Les visites guiades s'han de concertar amb un mínim de 15 dies d'antelació
HORARIS
D'abril a setembre
De dimarts a divendres de 10 a 14 h
Dissabte d'11 a 14 h i de 18 a 20 h
Diumenge i festius d'11 a 14 h
* Dilluns no festiu tancat
Visites guiades i tallers de recerca d'or: Sense reserva prèvia. Per grups de més de 10 persones cal concertar la visita. L'horari de les visites es pot veure modificat si s'està atenent un grup concertat.
De dimarts a divendres a les 11 h, 12 h i 13 h.
Dissabtes a les 11 h, 12 h, 13 h, 18 i 19 h.
Diumenges i festius a les 11 h, 12 h i 13 h.
D'octubre a març
De dimarts a diumenge i festius d'11 a 14 h
* Dilluns no festiu tancat
Visita guiada i taller de recerca d'or a les 11 h, 12 h i 13 h. Sense reserva prèvia. Per grups de més de 10 persones cal concertar la visita. L'horari de les visites es pot veure modificat si s'està atenent un grup concertat.
PREUS
Entrada + Visita guiada + taller de recerca d'or
- General: 5 €
- Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes)
- Menors de 16 anys: 2 €
** Consulteu les propostes per a centres educatius
Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebook, twitter i instagram
** Accés amb animals: no es permet l'entrada a l'equipament amb animals excepte gossos pigall.
L’àbac o batea és un instrument, generalment en forma de plat, de 20 a 40 cm de diàmetre, de 6 a 10 cm de profunditat i amb uns angles de 25 a 60° que, utilitzant aigua, serveix per separar per densitat els minerals pesants (com l’or) dels minerals lleugers de les sorres i graves.
Se'n poden trobar de fusta, ferro o alumini, però actualment, les que més s'utilitzen són les de plàstic per la seva lleugeresa, i les de color fosc o negre perquè les partícules d’or destaquin clarament sobre el fons.
Anvers: FERDINAND. VI. D . G . 1758. Cap del rei a la dreta.
Revers: HISPANIARUM . REX . J – M(coronada)- B. Escut coronat.
Aquest tipus de peça és el divisor més petit de l'escut (la peça de més valor era de 8 escuts), que es van fabricar en gran quantitat.No és una troballa freqüent ja que es tracta d’una peça d'un valor elevat tot i ser petita.
L’estat de conservació és molt bo i gairebé no té desgast, el que fa pensar en una data de pèrdua o d’ocultació molt propera a la data d’emissió.
PARAULES CLAU: : punts de vista diferents / crònica històrica / com s’explica un esdeveniment?
Secundària
Autor: Mercè Bosch Roma
Edició: Escola Arquitectura La Salle Universitat Ramon Llull, 2011
Característiques: 42 pàgines, 14 x 21 cm
Idioma: Català
La ciutat de Balaguer va viure durant segles tancada dins l’espai configurat per les muralles. El riu marcava un límit que diferenciava l’espai d’hàbitat i el de treball; l’espai urbà i les hortes, principal font de riquesa i supervivència dels balaguerins, un lloc inalterable dins l’imaginari dels ciutadans.
Però ja abans de la guerra de 1936-1939 es percebia la necessitat d’un creixement urbanístic degut a la densitat del teixit urbà dins les muralles i la impossibilitat d’ampliar serveis. Segurament fou aquesta percepció la que l’any 1940 donà l’idea de construir un pont nou a l’alçada del Mercadal que enllacés el centre neuràlgic de la ciutat amb un camí que anava directament a l’estació del ferrocarril.
Aquest fet cabdal obrí definitivament les portes a la nova Balaguer. La construcció del pont nou anà seguida del projecte d’urbanització i construcció de les anomenades “casetes barates”, seguint un criteri de ciutat pagesa impulsat pel ministerio de “Regiones Devastadas” on cada vivenda unifamiliar tenia el seu propi hortet. Posteriorment es realitzaren altres planejaments urbanístics que acabaren de donar forma a la planta de ciutat que tenim actualment.
Però els anys 60 marcaren una inflexió en la construcció d’alguns edificis, tant d’ús públic com d’habitatges. Els estudis sobre arquitectura estaven encorats en un classicisme afavorit pel règim, però els arquitectes de l’època miraven enfora i a través dels seus viatges o de les publicacions que arribaven s’introduí un concepte de modernitat en les noves construccions que es veié recolzat per les figures dels promotors de les obres i el bon saber fer dels constructors de l’època.
Així Balaguer veié alçar-se edifics “moderns” com la casa Tartera, situada a la cantonada dels carrers Fleming i Pare Sanahuja; l’edifici Pijuan a la cantonada Pere III amb Pare Sanahuja, el Parador, el Pabelló Poliesportiu o tants d’altres que estaran exposats en la mostra que es presenta al Museu de la Noguera.
“L’arquitectura vehicle de modernitat. Balaguer anys 60” és una producció del Museu de la Noguera comissariada per l’arquitecte Mercè Bosch, estudiosa de l’arquitectura d’aquest període a les terres lleidatanes. L’exposició vol posar en valor una sèrie d’edificis construïts quatre dècades enrere i que han quedat absorbits pel paisatge urbà, mimetitzats pel creixement de la ciutat i que per coneguts, passen desapercebuts com a pioners de la modernitat a la ciutat. Arquitectes com Damià Solanes o Mariano Gomà, promotors particulars i públics, constructors de l’època, reunits en una mostra amb les seves obres que han esdevingut per a molts balaguerins llocs de vida, de trobada o de gaudi i que recuperen a través d’imatges i plànols originals l’esplendor de fa quaranta anys.
Dates: Del 20 de desembre de 2003 al 22 de febrer de 2004
Lloc: Sales temporals del Museu de la Noguera
Producció: Museu de la Noguera
L'exposició:
La mostra fa un repàs al sistema alimentari de Catalunya des del segle XI i fins al segle XVIII, a través dels objectes i de la documentació escrita que es conserven al Museu de la Noguera i a l’Arxiu Històric Comarcal de Balaguer.
Mitjançant la informació continguda al “Llibre d’Ordinacions de la Paeria de Balaguer”, també conegut com “Llibre Vermell”, datat al segle XIV, es coneix la gran varietat d’aliments que es podien trobar al mercat de Balaguer durant l’any. Les ordinacions també regulaven els preus, establien mesures higièniques i controlaven el frau i la competència. En alguns casos estableixen, fins i tot, el lloc on s’havien de vendre determinats productes, com és el cas del mercat del peix, situat a la plaça de sant Salvador, i donen llistats sencers dels peixos i les carns que es podien comprar durant l’any, i ens trobem amb productes tant sorprenents com la llagosta, l’esturió o el dofí, entre una llista de 69 espècies de peix de mar.
Altra documentació consultada ha estat el fons notarial de l’Arxiu de Balaguer, on a través dels inventaris que els ciutadans particulars realitzaven de les seves possessions, podem identificar l’aixovar domèstic que composava l’utillatge de les cases dels segles XVI, XVII i XVIII.
“Plats i Olles. Menjar a la Balaguer Medieval i Moderna” es divideix en tres grans àmbits: el rebost, la cuina i la taula. Dins de cadascun d’ells es diferenciava la gastronomia àrab i jueva i la cristiana, donada la diferent utilització d’alguns productes, de les maneres de cuinar-los i els variats costums a l’hora de servir-los. Cadascun dels àmbits estava presentat per una recepta de cuina antiga, extretes de diversos receptaris medievals i moderns com el Llibre de Sent Soví (segle XIV), o el Libre del Coch de Robert de Nola (segle XV), entre d’altres.
El més d'un centenar de peces exposades provenen d’excavacions arqueològiques realitzades a Balaguer, al jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, al Castell Formós, a la plaça de sant Salvador i a l’antiga església de sant Josep. Les peces d’època moderna pertanyen al fons del Museu majoritàriament, i provenen de dipòsits i donacions de col·leccions particulars.
Activitats:
Paral·lelament a l’exposició, l’Associació de Dones d’Almatà organitza per al públic en general un curs de Cuina Antiga que tindrà lloc els dies 13, 14 i 15 de gener.
L’Associació Gastronòmica Comtat d’Urgell ha organitzat una Mostra Gastronòmica per què es puguin degustar menús medievals i moderns en set restaurants de Balaguer i la rodalia. Des del 17 de gener i fins el 22 de febrer les receptes de l’exposició i algunes altres, es podran tastar als restaurants: Cal Morell, El Faro, Sapore, Xirricló, L’Espígol, La Fontblanca i Cal Pepito.
Catàleg:
Títol: Plats i olles. Menjar a la balaguer medieval i moderna. Les receptes de l'exposició.
Edició: Museu de la Noguera
Coordinació: Adaptació de les receptes Mateu Dolcet
La recerca d'or és realitza a la sala dels safareigs distribuïda en dos espais a diferent nivell. El primer està destinat als més petits i el precedeix un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en la recerca i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Aquí els nens i nenes poden fer una pràctica de recerca d’or en uns safareigs adaptats.
Una col·lecció d’àbacs de diferents materials i èpoques d’arreu del món dóna pas al segon espai, destinat al públic en general, on el visitant pot realitzar un taller de recerca d'or amb l'àbac i arena aurífera del Segre.
Al costat dels safareigs el visitant pot consultar diferents dossiers sobre la història i la tècnica de la recerca d’or al Segre i les diferents zones auríferes d'altres llocs del món.
Seró. Espai transmissor és l'espai que allotja les estàtues-menhirs de Seró. Es tracta d'unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que amb 7 metres d'alçada representen l'estàtua-menhir més alta d'Europa.
Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.
Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.
Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.
Aquestes espectaculars estàtues-menhir es van posar al descobert durant els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 i formaven part d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.
El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.
El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.
Es parteix de la comprensió i reflexió sobre els mitjans i sistemes constructius propis de l´entorn en que es situa l´obra, en una zona agrícola molt prolífera al peu del Pre-Pirineu, on els habitants acostumen a resoldre les necessitats més bàsiques des d´una actitud espontània en relació a les condicions dels materials i a la seva aplicació. El projecte proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material d’acabat. Sense necessitat de “revestir”, materials que normalment resten ocults en acabar una obra, aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la relació amb el context, són dotats d’un nou significat.
A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica ... Finalment iniciem l’accés a la cambra de les mil·lenàries esteles...Un recorregut en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent,...envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira... va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic es va disgregant, i en arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles,...silenci...s’alenteix el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d’argila que mostra l’empremta que deixa al passar cada visitant...tranquil·lament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuament amb altres..., poc a poc s’intensifiquen la llum i els sons, fins que l’horitzó d’un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de la Noguera.
L’edifici Seró. Espai Transmissor va guanyar el premi FAD d'arquitectura l'any 2013 i va ser una de les tres obres escollides per representar Catalunya a la 14 Biennal d'Arquitectura de Venècia de l'any 2014.
VISITES GUIADES (de març a octubre)
- Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
- Diumenges, festius i ponts laborables a les 11 h, 12 h i 13 h
VISITES GUIADES (de novembre a febrer)
- Dissabtes, diumenges, festius i ponts laborables a les 11 h, 12 h i 13 h
* Tancat durant el mes de gener, dilluns laborables, dilluns de Pasqua, 25 i 26 de desembre
Per visites concertades entre setmana adreceu-vos a:
- Seró. Espai transmissor: 661 224 195 o reserves@seroespaitransmissor.cat
- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 17 a les 19 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)
C. Escoles, 2. SERÓ 25739 (La Noguera, Lleida)
Tel. 661224195
info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat
Normal: 5,00 €
Reduïda: 4,00 € (jubilats, estudiants i grups de més de 10 persones)
Escolar: 1,50 € visita + 1,50 € taller
Entrada gratuïta: menors de 12 anys, membres de Megalithic Routes
El Museu de la Noguera va ser fundat l'any 1983 amb la voluntat de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat de Balaguer i establir vincles de recerca i difusió entre la institució i el territori i amb la idea de ser una plataforma per entendre el nostre patrimoni i la nostra cultura des de les seves arrels, tant andalusines com feudals; i és que el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera, i especialment el de la ciutat de Balaguer, conforma un dels conjunts més importants d'aquesta època a Catalunya, tant per la quantitat com per la qualitat de les seves restes i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya.
MISSIÓ, VISIÓ I VALORS DEL MUSEU
Missió
* Ser un museu referent en patrimoni andalusí i convertir-se en un espai mediador per a la comprensió de la diversitat cultural mitjançant el diàleg i el vincle amb el passat; i esdevenir un espai de memòria referent per entendre la formació de la identitat nacional a partir del coneixement de les societats del passat i contribuir al desenvolupament del territori i de la ciutat de Balaguer a través de la posada en valor del seu patrimoni en col·laboració amb els agents locals del medi.
Visió
* Donar visibilitat a les societats medievals a través dels programes d'activitats, publicacions i propostes educatives del museu.
* Desenvolupar programes de recerca i difusió vinculats al patrimoni cultural i naturals de la ciutat de Balaguer i del seu territori.
* Esdevenir un espai inclusiu amb el treball amb les comunitats immigrants a partir dels coneixements difosos pel museu.
* Establir convenis de col·laboració amb agents del territori per afavorir el desenvolupament local a partir del patrimoni.
Valors
* Inclusió i accessibilitat
* Excel·lència i professionalització
* Participació i dinamisme
* Proximitat i territorialitat
* Perspectiva de gènere
* Compromís social
* Cooperació i treball en xarxa
PARAULES CLAU: Fronteres / mapes / percepció de l'espai
Primària i secundària
L’activitat de recerca d’or es realitza a la zona dels safarejos, un espai destinat a la pràctica artesanal de la cerca d’or amb àbac, un instrument utilitzat al llarg de la història per a l’extracció manual de l’or i altres minerals d’interès econòmic dels rius aurífers i les mines.
L’espai està precedit per un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en l’explotació i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Durant una estona s’hi pot viure l’aventura dels autèntics buscadors d’or del Segre.
Amb l’àbac, una mica de sorra aurífera i l’ajuda de l’aigua dels safarejos, s’aprèn la tècnica per separar les partícules d’or de l’arena. Passada una estona, la paciència es transforma en emoció quan es comencen a veure unes petites partícules daurades que apareixen entre l’arena remoguda per l’aigua. A poc a poc, aquestes palletes d’or queden dipositades al fons de l’àbac, d’on es poden treure fàcilment. La recompensa de tota aquesta experiència viscuda és poder-se endur a casa tot l’or trobat.
Es tracta d’una activitat única, emocionant i inoblidable que transporta a les èpoques daurades d’explotació d’or al riu Segre.
El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l'antiga Al-Andalús, el país que els àrabs van fundar a la península Ibèrica durant els segles VIII i XV.
Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es creà a partir del segle X.
El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrades de tàpia. A intervevals irregulars s'alternaven 27 torres massisses de tàpia construïdes seguint la mateixa tècnica.
Madina Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina: la mesquita aljama, l'assoc o mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, però també gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina, o d'alfòndecs, on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.
Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes entorn de carrers, que dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte i cementiris.
Les mesquita aljama estava situada on actualment es troba l'església del sant Crist i era un edifici fonamental: s'hi ensenyava doctrina, s'hi impartia justícia i s'hi celebraven les grans reunions públiques. Al voltant d'aquesta mesquita hi havia un gran cementiri.
El Parc Arqueològic del Pla d'Almatà correspon a una de les zones residencials del barri, on s'han excavat i musealitzat quatre cases i dos trams de carrers. Les excavacions arqueològiques han permès recuperar una important col·lecció d'objectes de la vida quotidiana que es poden veure al Museu de la Noguera.
PARAULES CLAU: Madîna Balaghí / ciutat / com es forma una ciutat
Infantil, primària i secundària
Anna CAMATS, Marta MONJO, Marta MULET, Eva SOLANES
Actes V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna, volum II: Intervencions arqueològiques 2010-2014: món rural, Ajuntament de Barcelona - Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Barcelona, 2015, 623-633.
El projecte "Arqueologia d'una ciutat andalusina: madina Balaghí"
El projecte “Arqueologia d’una ciutat andalusina: madina Balaghí” té com a objectiu general estudiar arqueològicament la fundació, desenvolupament i abandonament d’una ciutat andalusina amb p
articularitats molt específiques: la seva localització, en el que era la Marca Superior d’al-Andalús, la suposada fundació a partir d’un campament de conquesta, una grandària excepcional en el panorama urbà d’al-Andalús i el fet que es conservi en bona part, al Pla d’Almatà, gràcies a que no hi ha hagut una ocupació posterior a la conquesta feudal, excepte en espais molt puntuals. Els objectius més concrets són la identificació de les restes de l’assentament més primerenc i la determinació de si es tractava d’un campament o no, la datació de les muralles i les seves fases, la reconstrucció de les fases d’ocupació i el procés d’urbanització del recinte, la relació que això té amb el desenvolupament de les activitats productives, tant agràries com artesanals, l’estudi de la maqbara i de la població enterrada.
El tema de recerca en el qual cal integrar el projecte arqueològic sobre Madina Balaghí és el de les ciutats d’al-Andalús més primerenques i, més específicament, les de la Marca Superior. La línia d’investigació sobre les ciutats andalusines ha produït abundant bibliografia en els darrers anys i es renoven plantejaments tradicionals gràcies a la recerca arqueològica. Majoritàriament, però, es tracta de ciutats habitades avui dia i, per tant, la recerca ha estat pautada per les intervencions preventives o d’urgència. També a Catalunya ha estat així.
La recerca arqueològica se centra en el jaciment del Pla d’Almatà, un extens jaciment emmurallat (27 hectàrees) amb una cronologia que queda emmarcada entre la conquesta islàmica i la feudal catalana (segles VIII al XII) i que presenta els elements característics d’una ciutat andalusina. Els eixos de l’actual projecte s’orienten a la recerca, la preservació i la consolidació de les restes, a la difusió i a la formació d’arqueòlegs.
Actualment, el projecte d’actuacions en curs es centra en tres aspectes de l’organització urbana de la ciutat: la trama dels carrers i cases a la zona artesanal del barri dels terrissaires, la maqbara o cementiri i la muralla.
El Museu de la Noguera i la Universitat Autònoma de Barcelona organitzen cada estiu un curs d’arqueologia andalusina orientat a formar els estudiants d’arqueologia o graduats, en el qual s’alterna l’excavació arqueològica al jaciment amb la realització de classes realitzades pels membres de l’equip o per professors i professionals convidats.
Direcció i coordinació del projecte: Carme Alòs, Helena Kirchner, Marta Monjo, Eva Solanes, Júlia Olivé.
Excavació arqueològica al Castell Formós (Balaguer, La Noguera). Adequació a la comprensió del jaciment a la visita pública
El Museu de la Noguera dirigeix i coordina les excavacions arqueològiques que es duen a terme al Castell Formós de Balaguer.
El museu organitza cada estiu el Taller d'arqueologia Cota 0, adreçat a estudiants i interessats en l'arqueologia i el patrimoni en el qual es pot participar a l'excavació arqueològica.
Direcció i coordinació del projecte: Carme Alòs, Eva Solanes.
Plaça dels Comtes d'Urgell, 5
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 445 194
A/e: museu@balaguer.cat
Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 18.55 N
Long. 0º 48' 17.35 E
Ruta GPS:
@41.788487,0.804834
Ubicació: Vestíbul de l’Ajuntament de Balaguer
Datació: 1971
Tècnica: pintura al fresc
Autor: Jaume Minguell i Miret
Context històric
El mural de l’Ajuntament de Balaguer està compost per vuit figures amb els seus atributs, que representen diversos comtes d’Urgell. L’obra fou pintada per Jaume Minguell l’any 1971 per decorar el vestíbul del nou edifici de la casa consistorial. El motiu fou decidit entre l’arquitecte de l’edifici, Mariano Gomà Pujades, i l’alcalde de la ciutat, Andrés Viola. L’artista escollit fou el pintor targarí Jaume Minguell Miret (1922-1991).
L’arquitecte volia donar un caire històric a tot el vestíbul: col·locà una de les reixes de l’antiga presó de Balaguer damunt d’una de les escales de l’esmentat espai i feu recuperar algunes grans bigues de càrrega de l’antic convent de les Avellanes que avui en dia emmarquen el fresc. Per seguir amb aquest ambient historicista es decidí que el mural tingués com a tema la representació d’alguns dels comtes d’Urgell més significatius per a la història de la ciutat.
S’encomanà també a Jaume Minguell l’execució de dos petits murals situats damunt els accessos a les sales d’actes i exposicions del mateix vestíbul. Sobre la primera el motiu era la construcció del pont de Balaguer. Aquest mural fou pintat i encara es pot contemplar al mateix lloc. L’altre havia de representar la construcció de l’església de Santa Maria de Balaguer, però no s’arribà a realitzar mai.
Descripció
Presideix el mural la figura de Pere III el Cerimoniós (1319-1387), situada al centre. Aquest rei de la corona catalanoaragonesa va néixer al castell de Balaguer, tal com ell mateix ho explica en la seva crònica. Aquest passatge està representat en la part baixa de la sanefa que emmarca el mural. Pere III era fill dels comtes d’Urgell Alfons el Benigne i Teresa d’Entença. El seu pare fou cridat a ser rei i Pere, el seu primogènit, heretà posteriorment el reialme.
En el mural el rei aguanta amb la mà esquerra les armes plenes de Catalunya, mentre que està emmarcat per un escut amb les armes plenes de la casa d’Urgell (escacat en daurat i negre). El rei llueix, però, la corona comtal. Amb la mà dreta acarona un gran gos negre, símbol de fidelitat.
Al costat esquerre del rei, apareix la figura del comte Jaume II el Dissortat (1380-1433), el darrer comte d’Urgell. Jaume portà el comtat a una guerra contra el rei Ferran d’Antequera, en la disputa per la corona catalanoaragonesa generada arran del Compromís de Casp. El duel es saldà amb l’empresonament del comte i la dissolució del comtat i tot el seu patrimoni. Jaume II d’Urgell morí en una presó a Xàtiva vint anys després de la seva rendició.
Al mural el comte sosté amb la mà dreta les armes partides de Catalunya i el comtat d’Urgell. A la mà esquerra porta un llistat amb els noms de tots els comtes d’Urgell, perquè ell és el final de la nissaga. A terra, als seus peus, hi apareixen els grillons i les cadenes, símbol de la captivitat a mans del rei els darrers vint anys de la seva vida. A diferència de la resta de figures, la corona comtal està dipositada a terra, com a icona de l’extinció del comtat d’Urgell en la figura d’aquest comte. Darrere el personatge, damunt el seu cap i al costat dret, hi apareix el segell de cera amb que autentificava els seus documents.
Al costat de Jaume II, hi ha dues figures formant un grup. Són Ermengol VII d’Urgell ( ? – 1184) i la seva esposa Dolça de Foix (1143-1209). Tots dos foren els impulsors de la restauració i repoblació de la ciutat de Balaguer, i li atorgaren, la primera carta pobla l’any 1174. Entre altres grans obres iniciaren la construcció del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, i la comtessa vídua fundà i es retirà al monestir de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer. En la representació de l’Ajuntament de Balaguer, la parella sosté un escut on hi ha representades les armes plenes del comtat d’Urgell. La comtessa porta a la mà el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i darrere el comte apareix també l’escut d’aquest monestir.
Al costat esquerre de la parella hi ha representada la figura de la comtessa consort Cecília de Comenges (?-1384), esposa del comte Jaume I i, per tant cunyada del rei Pere III el Cerimoniós. Tots dos esposos iniciaren una sèrie de fundacions i construccions entre les quals s’ha de destacar la de l’església parroquial de Santa Maria de Balaguer, que emprengué la comtessa ja vídua i que, en el nostre mural, aguanta amb la mà dreta. Amb la mà esquerra sosté el propi mantell, que porta a la part baixa una sanefa amb les armes de Comenges (una creu patent). El vestit de la senyora porta també una sanefa baixa amb els escacs d’Urgell. Darrere la figura, a la part alta, a la dreta, hi apareix el mateix escut de la casa de Comenges i a la part esquerra, les armes plenes de la casa comtal d’Urgell.
A la dreta del rei Pere III, ja en l’altra meitat del fresc, hi ha la figura del comte Ermengol VI (1097-1154), en nom del qual fou conquerida Balaguer als andalusins a inicis del segle XII, ja que ell era menor d’edat. El comte Ermengol VI passà la major part de la seva infantesa a Castella, en terres dels seus avis materns, però retornà als seus territoris per participar en la conquesta de la ciutat de Lleida, i també en les de Fraga i Mequinensa. En la nostra representació va vestit de guerrer, amb calces de malla, ausberg, perpunt, mantell i cervellera. Porta la corona comtal i sosté l’escut amb les armes plenes d’Urgell, que apareixen també al perpunt. Darrere seu es representen dos escuts difícils d’identificar, però la flor de lis ens pot indicar la vinculació existent amb les ciutats de Lleida i Fraga, que el comte col·laborà a conquerir.
A la dreta d’aquest comte hi trobem la figura de Pedro Ansúrez (? - 1117), senyor de Valladolid, el conqueridor de fet de la ciutat de Balaguer als andalusins l’any 1105 en nom del seu nét Ermengol VI. És l’única figura que porta espasa i la sosté per darrere de l’escut amb les armes plenes d’Urgell. El comte de Valladolid va també vestit de guerrer, com el seu nét, amb calces de malla, ausberg, un mantell que li cobreix el cos i cervellera. Li cenyeix el cap la corona comtal. Als seus peus es desenvolupa una esquematització de la ciutat de Valladolid, de la qual era senyor directe. Al costat esquerre del cap hi trobem les armes d’Urgell, i al cantó dret una combinació de lletres de l’alfabet grec i el llatí omega-tau-jota, amb un significat dubtós fins al moment.
A l’extrem dret del mural hi ha representada l’única dona de tota la història del comtat que ostentà legítimament i directa el títol de comtessa d’Urgell: Aurembiaix (1196-1231). La nissaga de Guifré el Pilós acabaria a la casa comtal d’Urgell amb la filla d’Ermengol VIII i Elvira Núñez de Lara. Aquesta senyora tingué una vida dissortada, apartada del comtat pel seu oncle, el vescomte d’Àger, Guerau Ponç de Cabrera, que usurpà terres i castells. La comtessa es posà sota la protecció del rei Jaume I, a qui feu donació del comtat a canvi de l’ajut per recuperar-lo. La tradició diu que existí un pacte de concubinatge entre tots dos, malgrat que la historiografia recent ho desmenteix. Aurembiaix morí comtessa, a l’edat de 32 anys, al castell de Balaguer i sense descendència. El comtat passà llavors definitivament a mans de la família Cabrera.
La comtessa aguanta un petit escut amb les armes plenes d’Urgell, motiu que apareix també a les sanefes que decoren les mànigues del vestit. Al costat del cap, hi ha representada la moneda d’aquesta senyora, amb les armes d’Urgell envoltades per calderes, que eren el símbol de la família Lara, a la qual pertanyia la seva mare Elvira Núñez de Lara. També trobem una caldera decorada amb els escacs urgellencs als peus de la comtessa, a mode de cistella on s’ha dipositat unes herbes. Un altre element significatiu en aquesta figura és l’escut amb les armes plenes de la corona catalanoaragonesa darrere el cap de la comtessa. Cal recordar que fou durant el seu mandat que es lliurà el comtat a la corona, i els comtes d’Urgell el posseïren a partir de llavors només en feu.
Fonts consultades:
- CORREDERA, E. (1976) Memorias cronológicas de los Condes de Urgel de Jaime Villanueva. Balaguer
- SANAHUJA, P. (1965) Història de la ciutat de Balaguer. Balaguer
- Andrés Viola Estany
Autoria de la fitxa:
Carme Alòs Trepat
El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.
El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.
El pagament al Museu de la Noguera es podrà realitzar de 2 maneres de diferents:
1. Transferència bancària: el client rebrà un correu electrònic amb la notificació de la comanda i el número de compte al qual realitzar la transferència. Per tal de validar l'expedició de la comanda el client haurà d'enviar el comprobant de la transferència a botiga@museucn.
Per qualsevol dubte o qüestió contactar directament amb el Museu.
2. Contrareembosament: un cop rebuda la comanda és procedirà a l'enviament i s'abonarà l'impot a l'entrega.
HORARIS DE VISITA:
Divendres: 11, 12 i 13 h
Dissabte: 11, 12, 13, 17 i 18 h
Diumenge: 11, 12 i 13 h
cost entrada: adaluts 5 euros
estudiants, jubilats i grups de 10 o més persones 4 euros
menors de 12 anys gratuïta
El Museu de la Noguera fa una tasca de recull i restauració d'objectes de la vida quotidiana que arriben procedents de diferents donacions. La col·lecció compta principalment amb utillatge de cuina i de rebost dels segles XIX i XX. S'inclou també en aquesta col·lecció una sèrie d'elements de vestuari litúrgic i quotidià de segles XVIII-XIX.
Recorregut pel centre històric de la ciutat (plaça Mercadal, plaça del Pou...)
Les ciutats antigues: els porxos com a centre del comerç. Artesanat i oficis antics.
Mercats.
Safarejos públics. Esglésies, mesquites.
Durada: 0:45h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària
PARAULES CLAU: jueus / discriminació per ètnia i cultura
Infantil, primària i secundària
El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l'antiga Al-Andalús, el país que els àrabs van fundar a la península Ibèrica durant els segles VIII i XV.
Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es creà a partir del segle X.
El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrades de tàpia. A intervevals irregulars s'alternaven 27 torres massisses de tàpia construïdes seguint la mateixa tècnica.
Madina Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina: la mesquita aljama, l'assoc o mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, però també gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina, o d'alfòndecs, on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.
Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes entorn de carrers, que dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte i cementiris.
Les mesquita aljama estava situada on actualment es troba l'església del sant Crist i era un edifici fonamental: s'hi ensenyava doctrina, s'hi impartia justícia i s'hi celebraven les grans reunions públiques. Al voltant d'aquesta mesquita hi havia un gran cementiri.
El Parc Arqueològic del Pla d'Almatà correspon a una de les zones residencials del barri, on s'han excavat i musealitzat quatre cases i dos trams de carrers. Les excavacions arqueològiques han permès recuperar una important col·lecció d'objectes de la vida quotidiana que es poden veure al Museu de la Noguera.
VISITES GUIADES (de març a octubre)
- Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
- Diumenges, festius i ponts laborables a les 11 h, 12 h i 13 h
VISITES GUIADES (de novembre a febrer)
- Dissabtes, diumenges, festius i ponts laborables a les 11 h, 12 h i 13 h
* Tancat durant el mes de gener, dilluns laborables, dilluns de Pasqua, 25 i 26 de desembre
Per visites concertades entre setmana adreceu-vos a:
- Seró. Espai transmissor: 661 224 195 o reserves@seroespaitransmissor.cat
- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 17 a les 19 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)
Edició: Museu de la Noguera, Diputació de Lleida, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2011
Característiques: 51 pàgines, 21 x 24 cm
Idioma: Català
Catalogació de les peces més representatives de la col·lecció d'art cristià del Museu de la Noguera.
La catalogació de les peces, realitzada pels historiadors de l'art Francesc Fité, Carmen Berlabé i Alberto Velasco, està precedida d'un article introductori de contextualització de la col·lecció i de nou segles de cristianisme a Balaguer.
Pots comprar aquest llibre a la BOTIGA DEL MUSEU
PARAULES CLAU: dones / drets / organització familiar
Secundària
RECERCA D'OR EN FAMÍLIA: Entrada + Visita guiada + taller de recerca d'or al Centre
Dissabte 22 de juny : a les 11 h, 12 h, 13 h, 18 h i 19 h
Diumenge 23 de juny : a les 11 h, 12 h i 13 h
Dilluns 24 de juny: a les 11 h, 12 h i 13 h
Preus:
- General: 5 €
- Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes)
- Menors de 16 anys: 2 €
Durada: 1 hora. Sense reserva prèvia.
I... emporta't tot l'or que trobis
Més informació al 973 44 86 68 i a ordelsegre@balaguer.cat
Es parteix de la comprensió i reflexió sobre els mitjans i sistemes constructius propis de l´entorn en que es situa l´obra, en una zona agrícola molt prolífera al peu del Pre-Pirineu, on els habitants acostumen a resoldre les necessitats més bàsiques des d´una actitud espontània en relació a les condicions dels materials i a la seva aplicació. El projecte proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material d’acabat. Sense necessitat de “revestir”, materials que normalment resten ocults en acabar una obra, aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la relació amb el context, són dotats d’un nou significat.
A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica ... Finalment iniciem l’accés a la cambra de les mil·lenàries esteles...Un recorregut en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent,...envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira... va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic es va disgregant, i en arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles,...silenci...s’alenteix el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d’argila que mostra l’empremta que deixa al passar cada visitant...tranquil·lament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuament amb altres..., poc a poc s’intensifiquen la llum i els sons, fins que l’horitzó d’un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de la Noguera.
L’edifici Seró. Espai Transmissor va guanyar el premi FAD d'arquitectura l'any 2013 i va ser una de les tres obres escollides per representar Catalunya a la 14 Biennal d'Arquitectura de Venècia de l'any 2014.
El disc d'or amb camafeu oval, exposat en una de les vitrines del Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, just al costat del collaret de la Valleta del Valero, és una reproducció de la peça original que es pot veure a la sala permanent del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.
El disc va ser trobat de forma fortuïta a l'indret conegut com el Racó de la Pampa a Soses però, possiblement, formava part juntament amb el collaret de la Valleta del Valero, del mateix conjunt d'ocultació o funerari.
El disc té un diàmetre de 5,40 cm i està treballat amb làmina i fil d'or. Al centre hi ha incrustat un camafeu oval de pasta de vidre o cornalina, que representa un bust femení, segurament d'època Julio-Clàudia ( 27 aC - 68 dC ), amb el pentinat característic de l'època amb els cabells llisos recollits a banda i banda del cap, per darrere les orelles i finalment subjectats al clatell.
Aquest tipus de disc o fíbula discoïdal tenia una funcionalitat purament ornamental i s'ha de relacionar amb la classe alta i teratinent de l'època que va ocupar durant un llarg període aquest territori al llarg del curs del Segre.
*La reproducció l'ha realitzat l’estudi de maquetisme i museografia L’ESFERA
El castell de Balaguer és conegut com a Castell Formós des de la baixa edat mitjana. En coneixem la data de fundació gràcies a l'historiador Ibn Hayyan, que recull el relat d'Isa b. Ahmad al-Rasi referent als fets que passen a la Marca Superior d'Al-Andalus l'any 284 de l'Hègira (897-898 dC): "Isa b. Ahmad informa: en aquest any del senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al - Qasi va atacar el castell d'Aura, a la demarcació de Barcelona, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic. En trobar-se amb el comte d'aquesta regió, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pelós), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les seves tropes i aquest dia, en lluita, va donar a l'usurpador Anqadid un cop del qual va morir pocs dies després. Déu va posar de manifest en ell el gran favor que té cap als musulmans! El fill d'Anqadid, Sunyer, - al qui Déu maleeixi - va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes de Ramadà (octubre del 897dC), va començar Lubb b. Muhammad la construcció del hisn Balagi (castell de Balaguer), en els districtes de la llunyana Lleida."
A mitjan segle XI , s'edificà en el seu interior un palau que es decorà amb refinats ataurics realitzats sobre guix i policromats. El programa decoratiu principal es basa en motius vegetals i geomètrics, però també s'hi desenvolupen frisos epigràfics on es llegeixen fragments de l'al-Corà i motius zoomorfes com una harpia dotada de mans o un ocell.
Poc sabem de la distribució de les estances del palau, tret que una alberca regaria una zona enjardinada propera a una galeria d'arcuacions polilobulades i profusament decorades que miraria cap a la zona del riu Segre.
Amb la conquesta de principis de segle XII els comtes d'Urgell van ocupar l'antic palau i el convertiren en la seva residència. Al segle XIV s'hi realitzaren grans obres de reforma que comportaren la conversió de tota la zona nord en un gran jardí regat per canals d'aigua de ceràmica construïts a base d'alicatats i rajoles fabricades per artesans moriscos a Manises-Paterna, que donaven als nous espais un aire de continuïtat estilística amb l'antic palau andalusí.
El castell de Balaguer va ser destruït l'any 1413 arran de la guerra entre el darrer comte d'Urgell Jaume II el Dissortat i el rei Ferran I d'Antequera.
El programa ARGONAUTES és un programa d'ajuts per a sortides escolars al patrimoni cultural, impulsat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Es tracta d'un projecte pioner en l´àmbit de la inclusió social en relació a l'accessibilitat als museus i altres equipaments culturals, adreçat als centres educatius catalogats de complexitat màxima pel Departament d'Educació.
Aquests centres poden disposar d'uns ajuts pel cost del transport de les sortides escolars que poden arribar a cobrir la totalitat de la despesa, així com una àmplia oferta de museus, centres patrimonials i jaciments arqueològics que participen en el programa.
Consulteu les bases del programa al web culturaeducacio.gencat.cat/argonautes/
Per al centres que participen al programa ARGONAUTES, l'entrada al Museu de la Noguera i al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és gratuïta.
PARAULES CLAU: punts de vista diferents / des d’on mirem? / educació de la mirada
Infantil, primària i secundària
L'usuari pot exercir el seu dret de rectificació, cancel·lació i oposició que li atorga la vigent Llei orgànica de protecció de dades (Llei 15/1999, de 13 de desembre) sol·licitant-ho personalment, per telèfon, per correu, fax o correu electrònic al Museu de la Noguera.
Ubicació: Museu de la Noguera; núm inv. MN- 2437, MN-2438
Datació: 1815
Autor: (Possiblement) Tallers orfebres de F. Roca i Joan Angeli de Barcelona
Descripció
Les maces de l'Ajuntament de Balaguer són de plata i estan formades per un mànec de secció acanalada, llis i sense ornamentació, i un capçal decorat.
Al capçal destaquen quatre figures femenines a l'estil de les cariàtides clàssiques, unides per una banda floral. El capçal està coronat amb una creu ornamentada.
Les dues peces que conformen el mànec estan encaixades a l'interior a través d’un tub de fusta.
Al tambor inferior del capçal hi ha quatre segells circulars que alternen l'escut de la ciutat amb la inscripció "AÑY 1815". En realitat, aquests segells són monedes de Carles IV i Ferran VII -que encara conserven l'encuny al revers- que haurien estat reaprofitades per a la decoració de les maces.
Entre les figures del capçal, s'aprecia el punxó “BAR” - amb una creu grega sobre les lletres - que correspon a Barcelona, la ciutat on es realitzà l'obra.
A l'encaix central del mànec, es llegeixen part de dos punxons: "F. ROCA" i "ANGELI", que segurament corresponen als dos orfebres barcelonins a qui fou encarregada l'obra: F. Roca i Joan Angeli. Ambodós tallers estan documentats des del segle XVIII.
Context històric
L'existència de les maces és coneguda arreu d’Europa des d'època medieval. La seva funció era permetre als macers fer pas al carrer i obrir la comitiva de la corporació municipal, així com protegir-la de possibles agressions.
El macer era un funcionari encarregat de portar la maça, generalment de plata, d’una institució en els cerimonials solemnes, tant religiosos com civils.
La presència del macer en determinades solemnitats i comitives municipals és una tradició antiga que simbolitza el poder de l'autoritat. Originàriament, antecedien les desfilades dels reis però, posteriorment, es va estendre a altres institucions bé per delegació reial, bé per representació pròpia, com a les paeries. Després, es va estendre a altres corporacions com a figura representativa de la seva autoritat.
Amb el temps, les maces i els macers han quedat com un element distintiu que representa l'autoritat municipal i acompanyen el consitori en les seves sortides oficials amb motiu de les grans festes de la ciutat i dels esdeveniments importants o en determinades festes religioses.
A Catalunya les trobem lligades a les paeries: Montblanc, Cervera, Lleida...
Les maces de l'Ajuntament de Balaguer daten de principis del segle XIX.
L’any 1934, l’Ajuntament va decidir treure les creus ornamentades que culminen el capçal de cadascuna de les maces, per motius religiosos. Acabada la Guerra Civil, les creus van tornar a ser col·locades als capçals i es van deixar tal com estan avui.
Actualment, les maces acompanyen la comitiva municipal a la missa del Sant Crist el dia 9 de novembre. Durant la resta de l'any les maces i els vestits dels macers es conserven al Museu de la Noguera.
Generalment, l'uniforme de macer està compost per un tabard, molt semblant a una dalmàtica, que acostuma a estar brodat amb les armes de la institució a què pertany, gorra de vellut amb ploma i maça de plata.
El vestit dels macers de Balaguer ha estat canviat dos cops. L’any 1908, l’Ajuntament va acordar canviar-los ja que eren, segons diu l’acta del 30 d’abril de 1908, ridículs, i es va decidir substituir-los per un vestit d’americana de panyo blau marí amb una franja daurada als pantalons i als punys de les mànigues i una gorra amb l’escut de la ciutat brodat. A més, a l’uniforme s' hi posaren les inicials del càrrec que ostentaven.
Posteriorment, l’any 1944, es va considerar antiquada aquesta vestimenta i es va decidir fer uns nous vestits d’època amb ornaments brodats a mà, que són els que es conserven actualment.
Un altre element simbòlic: les trampes
Les trampes eren dues timbales que, posades damunt d’un cavall, feia sonar un home vestit a estil del segle XV, generalment en la processó de Corpus.
A Balaguer, aquesta tradició va iniciar-se l’any 1846, quan es van inaugurar les trampes, que van convertir-se en una de les tradicions més seguides pels balaguerins. Grans i petits seguien amb admiració el so de les trampes durant tota la processó de Corpus.
Dues persones vestides amb un vestit de color vermell fins als peus i amb una jaqueta blanca, aguantaven un gran bombo de metall i caminaven pausadament. Al seu darrere, un altre personatge portava una maça a cada mà i les deixava caure de tant en tant damunt del bombo de metall, primer amb una sola mà i després amb totes dues: això acompassadament i sense parar mentre durava la processó.
Les trampes van deixar de sortir a principis de segle XX, tot i que es van recuperar per la processó del Corpus de l’any 1930.
A partir dels anys 40, les trampes també sortien durant la Festa Major del Sant Crist i eren passejades damunt d’un cavall. El cavaller, que anava acompanyat d'un patge que conduïa el cavall, les feia sonar de carrer en carrer parant a les places per anunciar la Festa Major.
Actualment, la tradició de les trampes ha desaparegut.
Bibliografia:
• Pla i Muntanya, Balaguer, 16 juny 1930
• Pla i Muntanya, Balaguer, 16 juny 1934
• Acta de l'Ajuntament de Balaguer de 30 d’abril de 1908. Fons de l'Ajuntament de Balaguer. ACN
• Programa de la Festa Major del Sant Crist, Ajuntament de Balaguer, Balaguer, 1986
• Llibre Verd. Fons de l'Ajuntament de Balaguer. ACN
Autoria de la fitxa:
Joan Bové i Eva Solanes
Autors de les fotografies: Joan Bové, Vanessa Duch, Arxiu Comarcal de la Noguera
VISITES GUIADES:
- Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
- Diumenges, ponts i festius a les 11 h, 12 h i 13 h
Entre setmana, visites concertades adreçant-vos als telèfons:
- Seró. Espai transmissor: 661 224 195
- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 18 a les 20 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)
o al correu electrònic: reserves@seroespaitransmissor.cat
L'enviament queda subjecte a l'agència encarregada de l'expedició.
L'usuari pot exercir el seu dret de rectificació, cancel·lació i oposició que li atorga la vigent Llei orgànica de protecció de dades (Llei 15/1999, de 13 de desembre) sol·licitant-ho personalment, per telèfon, per correu, fax o correu electrònic al Museu de la Noguera.
L'enviament queda subjecte a l'agència encarregada de l'expedició.
L'enviament queda subjecte a l'agència encarregada de l'expedició.
El material didàctic de l'exposició està concebut per treballar el fenomen de la cacera de bruixes, però també per transmetre una visió positiva de la figura de la bruixa i oferir una mirada transversal a la por, la llibertat o la diferència, des de la perspectiva de l'educació de gènere.
Durada: 1 h
Carme ALÒS, Anna CAMATS, Marta MONJO, Eva SOLANES
Tribuna d'Arqueologia 2006, Departament de Cultura i mitjans de comunicació, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2008, p. 273 - 290
Es parteix de la comprensió i reflexió sobre els mitjans i sistemes constructius propis de l´entorn en que es situa l´obra, en una zona agrícola molt prolífera al peu del Pre-Pirineu, on els habitants acostumen a resoldre les necessitats més bàsiques des d´una actitud espontània en relació a les condicions dels materials i a la seva aplicació. El projecte proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material d’acabat. Sense necessitat de “revestir”, materials que normalment resten ocults en acabar una obra, aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la relació amb el context, són dotats d’un nou significat.
A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica ... Finalment iniciem l’accés a la cambra de les mil·lenàries esteles...Un recorregut en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent,...envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira... va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic es va disgregant, i en arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles,...silenci...s’alenteix el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d’argila que mostra l’empremta que deixa al passar cada visitant...tranquil·lament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuament amb altres..., poc a poc s’intensifiquen la llum i els sons, fins que l’horitzó d’un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de la Noguera.
L’edifici Seró. Espai Transmissor va guanyar el premi FAD d'arquitectura l'any 2013 i va ser una de les tres obres escollides per representar Catalunya a la 14 Biennal d'Arquitectura de Venècia de l'any 2014.
Visita al castell Formós.
Funció militar i defensiva dels castells: fossats, torres, penyasegats. Els castell com a residència dels senyors de la ciutat.
Durada: 0:30h
Cicles inicial i mitjà d'educació primària
PARAULES CLAU: or / producció de l'or
Infantil, primària i secundària
El castell de Balaguer és conegut com a Castell Formós des de la baixa edat mitjana. En coneixem la data de fundació gràcies a l'historiador Ibn Hayyan, que recull el relat d'Isa b. Ahmad al-Rasi referent als fets que passen a la Marca Superior d'Al-Andalus l'any 284 de l'Hègira (897-898 dC): "Isa b. Ahmad informa: en aquest any del senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al - Qasi va atacar el castell d'Aura, a la demarcació de Barcelona, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic. En trobar-se amb el comte d'aquesta regió, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pelós), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les seves tropes i aquest dia, en lluita, va donar a l'usurpador Anqadid un cop del qual va morir pocs dies després. Déu va posar de manifest en ell el gran favor que té cap als musulmans! El fill d'Anqadid, Sunyer, - al qui Déu maleeixi - va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes de Ramadà (octubre del 897dC), va començar Lubb b. Muhammad la construcció del hisn Balagi (castell de Balaguer), en els districtes de la llunyana Lleida."
A mitjan segle XI , s'edificà en el seu interior un palau que es decorà amb refinats ataurics realitzats sobre guix i policromats. El programa decoratiu principal es basa en motius vegetals i geomètrics, però també s'hi desenvolupen frisos epigràfics on es llegeixen fragments de l'al-Corà i motius zoomorfes com una harpia dotada de mans o un ocell.
Poc sabem de la distribució de les estances del palau, tret que una alberca regaria una zona enjardinada propera a una galeria d'arcuacions polilobulades i profusament decorades que miraria cap a la zona del riu Segre.
Amb la conquesta de principis de segle XII els comtes d'Urgell van ocupar l'antic palau i el convertiren en la seva residència. Al segle XIV s'hi realitzaren grans obres de reforma que comportaren la conversió de tota la zona nord en un gran jardí regat per canals d'aigua de ceràmica construïts a base d'alicatats i rajoles fabricades per artesans moriscos a Manises-Paterna, que donaven als nous espais un aire de continuïtat estilística amb l'antic palau andalusí.
El castell de Balaguer va ser destruït l'any 1413 arran de la guerra entre el darrer comte d'Urgell Jaume II el Dissortat i el rei Ferran I d'Antequera.
La rellevància del patrimoni andalusí i feudal va ser un dels factors determinants de la creació del Museu Comarcal de la Noguera l'any 1983, sobretot a partir de 1982, any en què es van reempendre les excavacions arqueològiques al Castell Formós i es van començar les del Pla d’Almatà. Aquestes intervencions van significar el punt de partida de l'orientació museològica basada en una seu central i un seguit de radials entre els que hem de destacar els dos jaciments citats i el conjunt urbà de la pròpia ciutat. El Museu Comarcal de la Noguera es convertiria en el centre d'interpretació i de dinamització del patrimoni d'època medieval de la ciutat de Balaguer.
El mateix Departament de Cultura va entendre que el punt inicial d'aquest projecte passava per la construcció d'un edifici de nova planta, que havia de ser la seu central, i que va ser encomanat a l’equip format pels arquitectes Humbert Costas i Manel Gomez. Les obres van començar el desembre de 1992.
El 25 de maig de 1995 s’inaugurava la nova seu a la plaça dels Comtes d’Urgell amb l’exposició “El Mestre de Balaguer (segle XVI)”, així com un dels radials previstos en el projecte, el Jardí Arqueològic del Castell Formós. Aquell mateix any el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat començava els tràmits per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional el Pla d’Almatà, l’altre dels radials previstos
El 19 d’abril de 1997 va ser inaugurada l’exposició de les sales estables del museu amb un muntatge que porta com a títol genèric: “Hisn Balagi-Balaguer. De la madina a la ciutat”.
Edició: Museu de la Noguera, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Obra Social Caixa Catalunya, 2010
Coordinació científica: Carme Alòs, Eva Solanes
Característiques: 200 pàgines, 21 x 24 cm
Idioma: català. Traducció castellà i anglès
Catalogació de les 125 peces més representatives de la col·lecció d’època andalusina (segles VIII-XII) del Museu de la Noguera: atuells de ceràmica, joies, armes, monedes... que procedeixen majoritàriament dels jaciments arqueològics de la ciutat de Balaguer - el Pla d'Almatà, la Suda i el centre històric - i que constitueixen un dels conjunts de l’època més importants i representatius de la península Ibèrica i únic a Catalunya.
La catalogació de les peces, realitzada en part pels tècnics del Museu de la Noguera, està precedida per diversos articles de contextualització de la col·lecció realitzats per arqueòlegs i especialistes encapçalats pel Dr. Philippe Sénac de la Universitat de Toulouse – Le Mirail. Ha col·laborat també en la catalogació el Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
Aquest llibre està esgotat. Us el podeu descarregar a PUBLICACIONS - ARXIU BIBLIOGRÀFIC - CATÀLEGS DEL MUSEU
Av. Comte Jaume d'Urgell, 12
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 44 86 68
ordelsegre@balaguer.cat
Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 42.46 N
Long. 0º 48' 33.33 E
La col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera procedeix de les diferents intervencions arqueològiques urbanes realitzades a l'antiga madina Balaguí (Balaguer), especialment del jaciment del Pla d'Almatà i del Castell Formós. Es tracta d'una col·lecció excepcional per a conèxier la història de la Catalunya andalusina dels segles X i XI
Col·lecció Nacional d'Arqueologia en línia
PARAULES CLAU: metodologia / arqueologia / deduccions mirant els diferents tipus de documents
Secundària
Actualment, el Museu de la Noguera administra i organitza el patrimoni museístic de Balaguer i procura la coordinació de l’activitat museística de tota la comarca i el desenvolupament al servei d’aquesta de les tasques de recerca, documentació, conservació i restauració, difusió i pedagogia del patrimoni integral de la comarca.
La seu actual compta amb sales d'exposició estable, sala d'exposicions temporals, botiga, biblioteca, sala de consulta, laboratoris i magatzems.
Descarregueu-vos el PDF de presentació a la nostra zona de descàrregues.
El collaret de la Valleta del Valero, exposat en una de les vitrines del Centre d’Interpretació de l’Or, és una reproducció de la peça original que es troba al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.
El collaret va ser trobat per casualitat per un veí de Soses en un indret conegut com la Valleta del Valero, a la vessant d’un tossal conegut amb el mateix nom situat a la dreta del Segre entre les poblacions d’Aitona i Soses.
Cronològicament està datat al segle V dC.
El collaret, d’una longitud de 32 cm., està compost d’una cadena formada per vuit fils d’or, trenats en forma d’espiga de la qual hi pengen 29 anelles amb un penjoll fusiforme a cadascuna.
En un dels extrems del collaret hi ha representat el cap d’un lleó al qual s’hi enganxa una placa triangular acabada en ganxo que correspon al mecanisme de la tanca.
Aquest tipus de collarets d’or eren indicadors de posició social i símbol de prestigi i representa un document important per al coneixement del poblament de la conca del baix Segre a l’Antiguitat tardana.
*La reproducció l'ha realitzat l’estudi de maquetisme i museografia L’ESFERA
La Guerra Civil Espanyola i el Cap de Pont de Balaguer són dos dels eixos bàsics del projecte de recerca sobre MEMÒRIA HISTÒRICA que es duu a terme des del Museu de la Noguera.
Es tracta d'una línia de recerca que posa èmfasi en com va viure la població civil els efectes de la guerra i que pretén recollir i conservar els testimonis dels homes, dones i nens que van patir els estralls de la guerra.
CONVIURE AMB LA POR. MEMÒRIA DELS NENS DEL CAP DE PONT DE BALAGUER
"Conviure amb la por. Memòria dels nens del Cap de Pont de Balaguer (1938) és un documental realitzat pel Museu de la Noguera i produït per Balaguer TV en el qual es dona veu als nens i les nenes que van patir els efectes de la Guerra Civil Espanyola a la zona del Cap de Pont de Balaguer l'any 1938 i que ara són persones de més de 80 anys.
Per a la realització del documental, el museu va entrevistar a 28 persones de Balaguer, La Sentiu de Sió, Bellcaire d'Urgell, Camarasa, Vallfogona de Balaguer i La Ràpita que van explicar els seus records més personals de la guerra i que van omplir més de 20 hores de gravació. El que es buscava en l'enregistrament d'aquestes gravacions eren justament els records dels nens i les nenes, la vivència del conflicte bèl·lic per part dels infants. El resultat ha estat un documental que ofereix una altra visió de la guerra, la dels nens i les nenes, en una de les zones que van patir més la violència dels combats, la franja que formava el cap de pont de Balaguer. Més enllà del conflicte bèl·lic, però, els ulls dels nens permeten fer una altra mirada a la guerra, i entendre-la des de la visió dels infants. Es tracta en definitiva d'un documental entranyable, sensible i molt emotiu. Un petit homentatge que el Museu de la Noguera fa als padrins i padrines que van haver de viure la guerra i que ha de permetre reflexionar sobre que va suposar aquella guerra per a una població tan fràgil com la seva infància.
Les gravacios es van realitzar en els pobles d'origen de les persones entrevistades, en alguns casos a les escoles de les poblacions, per tal de vincular la infància dels testimonis amb un espai propi dels infants actuals.
PARAULES CLAU: jueus / discriminació per ètnia i cultura
Infantil, primària i secundària
LA DANSA DE LA GALOP
El Museu de la Noguera segueix una línia estratègica de recuperació d'elements tradicionals i festius de la ciutat que singularitzen les festes i les doten de trets identitaris específics.La dansa de La Galop de Balaguer es troba recollida al Costumari Català de Joan Amades. Segons el folklorista aquest ball es ballava en l'anomenada Fira dels Enamorats del mes de setembre, una fira de bestiar que era famosa per la quantitat de matrimonis que s'hi pactaven entre les famílies que anaven a la fira. Les noves parelles feien un primer contacte públic a través d'aquesta dansa, sota la supervisió dels pares i tutors.
La recuperació de la dansa s'ha dut a terme amb col·laboració de l'Escola Municipal de Música i l'Espai de Dansa i Creació La Xemeneia, així com altres entitats i associacions de la ciutat.
Per donar a conéixer els passos de la dansa s'organitzen diversos tallers i s'ha inclós en el Pla Municipal de Dinàmica Educativa des del curs 2018-2019. També hi ha una ballada popular en el marc de les festes medievals de l'Harpia.
Per escoltar La Galop cliqueu aquí:
El Museu de la Noguera acull estudiants universitaris en pràctiques de diferents universitats i dona suport a pràctiques d'empresa. Des del museu, també es dona suport i s'assessora en els treballs de recerca de batxillerat i els treballs de màster i de grau.
Posa't en contacte amb nosaltres si hi estàs interessat!
VISITES GUIADES (de març a octubre)
- Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
- Diumenges, festius i ponts laborables a les 11 h, 12 h i 13 h
VISITES GUIADES (de novembre a febrer)
- Dissabtes, diumenges, festius i ponts laborables a les 11 h, 12 h i 13 h
* Tancat durant el mes de gener, dilluns laborables, dilluns de Pasqua, 25 i 26 de desembre
Per visites concertades entre setmana adreceu-vos a:
- Seró. Espai transmissor: 661 224 195 o reserves@seroespaitransmissor.cat
- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 17 a les 19 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)
C. Escoles, 2. SERÓ 25739 (La Noguera, Lleida)
Tel. 661224195
info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat
Normal: 5,00 €
Reduïda: 4,00 € (jubilats, estudiants i grups de més de 10 persones)
Escolar: 1,50 € visita + 1,50 € taller
Entrada gratuïta: menors de 12 anys, membres de Megalithic Routes
Edició: Museu de la Noguera 2008
Característiques: 77 pàgines, 21 x 21 cm
Idioma: Català
Catàleg de l'exposició "Conviure amb la por. 1938: el cap de pont de Balaguer", on es recullen fragments del diari que Camilo Cava Balcells (Balaguer 1880-1950) va escriure entre 1938 i 1939. Els textos han estat seleccionats per Mar Mampel Cava, besnéta de l’autor, que els recupera a partir de la transcripció que en fa l’historiador Josep Pla i Blanch. Les cites de l’autor han estat comentades per la investigadora Ester Escarp.
La segona part del catàleg ha estat elaborada per Josep Pla Blanch, que ens dóna una visió historicista dels fets del cap de pont de Balaguer a partir de les seus exhaustius treballs de recerca en arxius, memòria oral i treballs de camp.
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
PARAULES CLAU: or / producció de l'or
Infantil, primària i secundària
Amb l'or com a fil conductor s'expliquen els usos i propietats de diferents minerals així com el medi natural, social i cultural que envolta la recerca de l'or al riu Segre.
NOVA EXPOSICIÓ TEMPORAL
Fins al 16 de juny de 2025
Més informació
Edició: Museu de la Noguera, Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2001
Coordinació científica: Josep Giralt
Coordinació editorial: Teresa Carreras
Característiques: 300 pàgines, 22 x 24 cm
Idioma: Català. Traducció castellà
La Noguera antiga és un projecte en el que el Museu de la Noguera hi va començar a treballar a final de l'any 1999. Preveia la realització de dues exposicions temproals, una sèrie d'activitats complementàries i la publicació d'aquest catàleg. El programa expositiu anava més enllà de la simple exhibició dels propis objectes. La història de la comarca de la Noguera ve marcada pel fet territorial de ser una terra de grans rius que unieixen les terres més enllà dels Pirienus i les de la Depressió Central de l'ebre; rius que des de sempre han estat vies de comunicació transversals, factor que ha comprotat una important presència humana al llarg de totes les èpoques. Aquest ha estat estat el principal motiu perquè la nostra comarca, des de sempre, hagi aportat una riquesa arqueològica de primera magnitud, lligada a projectes de recerca dirigits pels millors especialistes del nostre páis. Per aquesta raó vam convidar els autors d'aquest catàleg, sabedors que aportarien les darreres hipòtesis i ens presentarien un estat de la qüestió sobre la història antiga de les terres de Ponent.
Però el museu també perseguia reunir i exhibir per primera vegada un conjunt d'objectes de primer ordre. Els materials provinents de les recerques arqueològiques, algunes d'elles iniciades a finals de segle XIX estan repartits per diferents museus i entitats privades d'arreu de Catalunya. Des del Museu d'Arqueologia fins al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, trobem peces que il·lustren un discurs històric generalitsta que no té en compte el context territorial de procedència ni tampoc les darreres aportacions de la recerca. Gran part del material és inèdit, bé perquè ha aparegut en les darreres campanyes arqueològiques, bé perquè prové de col·leccions particulars que no han estat a l'abast dels estudiosos. La catalogació d'un total de 355 peces és la segona part d'aquest catàleg.
El programa ARGONAUTES és un programa d'ajuts per a sortides escolars al patrimoni cultural, impulsat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Es tracta d'un projecte pioner en l´àmbit de la inclusió social en relació a l'accessibilitat als museus i altres equipaments culturals, adreçat als centres educatius catalogats de complexitat màxima pel Departament d'Educació.
Aquests centres poden disposar d'uns ajuts pel cost del transport de les sortides escolars que poden arribar a cobrir la totalitat de la despesa, així com una àmplia oferta de museus, centres patrimonials i jaciments arqueològics que participen en el programa.
Consulteu les bases del programa al web culturaeducacio.gencat.cat/argonautes/
Per al centres que participen al programa ARGONAUTES, l'entrada al Museu de la Noguera i al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és gratuïta.
PARAULES CLAU: or / producció de l'or
Infantil, primària i secundària
C. Escoles, 2. SERÓ 25739 (La Noguera, Lleida)
Tel. 661224195
info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat
Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Materials: Guix, pedra, maons
Cronologia: Mitjan segle XI
Núm. inv.: MN 363
Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: Mitjan segle XI
Núm. inv.: MN-424
Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: mitjan segle XI
Mesures: 38,5 x 40,5 x 20 cm
Núm. inventari: MN 246
Procedència: Castell Formós (Balaguer)
Material: Guix
Cronologia: Mitjan segle XI
Mesures: 20,7 x 14,4 x 6,5 cm
Núm. inventari: MN 331
Procedència: Plaça Mercadal (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN 2202
Jaciment: Plaça Mercadal (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN 2203
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: Segle XI
Núm. inv.: MN 2267
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 1a meitat segle XI
Núm. inv.: MN-2187
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN 2227
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN 2211
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: Finals segle XI - inicis segle XII
Núm. inv.: MN 2194
Jaciment: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN-2351
Jaciment: Plaça de Sant Salvador (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: 2a meitat segle XI
Núm. inv.: MN-2204
Jaciment: Castell Formós (Balaguer)
Material: Ceràmica
Cronologia: Segle XI
Núm. inv.: MN 2206
Procedència: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Ferro
Pes: 45,0811 g
Cronologia: Segle XI
Núm. inv.: MN 2307
Procedència: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Bronze
Pes: 4,385 g
Cronologia: Segle XI
Núm. inv.: MN 2385
Procedència: Pla d’Almatà (Balaguer)
Material: Plata
Pes: 4,39 g
Cronologia: 497-500 H. /1103-1107 dC
Núm. inv.: MN 2164
HORARIS DE VISITA:
Divendres: 11, 12 i 13 h
Dissabte: 11, 12, 13, 17 i 18 h
Diumenge: 11, 12 i 13 h
cost entrada: adaluts 5 euros
estudiants, jubilats i grups de 10 o més persones 4 euros
menors de 12 anys gratuïta
VISITES GUIADES:
- Dissabtes a les 11 h, 12 h i 13 h i a les 17 h i 18 h
- Diumenges, ponts i festius a les 11 h, 12 h i 13 h
Entre setmana, visites concertades adreçant-vos als telèfons:
- Seró. Espai transmissor: 661 224 195
- Museu de la Noguera: 973 445 194 (de les 8 a 15 h i de les 18 a les 20 h)
- Ajuntament d'Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h)
o al correu electrònic: reserves@seroespaitransmissor.cat
C. Escoles, 2. SERÓ 25739 (La Noguera, Lleida)
Tel. 661224195
info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat
Normal: 5,00 €
Reduït: 4,00 € (jubilats, estudiants i grups)
Escolar: 1,50 € visita + 1,50 € taller
Menors 12 anys: gratuït
C. Escoles, 2. SERÓ 25739 (La Noguera, Lleida)
Tel. 661224195
info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat
Josep GIRALT, Josep BENSENY, Àlex CAMÍ
Tribuna d'Arqueologia 1993-1994, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 107-123
Visita al castell Formós.
Funció militar i defensiva dels castells: fossats, torres, penyasegats. Els castell com a residència dels senyors de la ciutat.
Procedència: Racó de la Pampa, Soses (Segrià)
Material: làmina i fil d'or, pasta de vidre o cornalina
Cronologia:època tardoromana
Valleta del Valero (Soses)
Material: fil d'or
Cronologia:segle V dC.
Normal: 5,00 €
Reduït: 4,00 € (jubilats, estudiants i grups)
Escolar: 1,50 € visita + 1,50 € taller
Menors 12 anys: gratuït
Utilitzant l'or com a fil conductor s'expliquen els usos i propietats de diferents minerals així com el medi natural, social i cultural que envolta la recerca de l'or al riu Segre.
Demana més informació a ordelsegre@balaguer.cat o al 973 448 668
Visita guiada a les instal·lacions del museu (laboratoris, magatzems...)
Quina és la funció dels museus? Qui hi treballa? Què hi fa?
Durada: 1h
Visita al jaciment arqueològic del Pla d'Almatà.
Com eren les ciutats medievals d'al-Andalús? Les cases, les llars de foc, els patis, les sitges o les latrines. Què és un jaciment arqueològic? Què fan els arqueòlegs?
Mireia SUBIRADA, Carme ALÒS, Eva SOLANES
Primeres JOrnades d'Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Diputació de Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2018, p. 347 - 348
Normal: 5,00 €
Reduïda: 4,00 € (jubilats, estudiants i grups de més de 10 persones)
Escolar: 1,50 € visita + 1,50 € taller
Entrada gratuïta: menors de 12 anys, membres de Megalithic Routes
HORARIS
D'abril a setembre
De dimarts a divendres de 10 a 14 h
Dissabte d'11 a 14 h i de 18 a 20 h
Diumenge i festius d'11 a 14 h
* Dilluns no festiu tancat
Visites guiades i tallers de recerca d'or: Sense reserva prèvia. Per grups de més de 10 persones cal concertar la visita. L'horari de les visites es pot veure modificat si s'està atenent un grup concertat.
De dimarts a divendres a les 11 h, 12 h i 13 h.
Dissabtes a les 11 h, 12 h, 13 h, 18 i 19 h.
Diumenges i festius a les 11 h, 12 h i 13 h.
D'octubre a març
De dimarts a diumenge i festius d'11 a 14 h
* Dilluns no festiu tancat
Visita guiada i taller de recerca d'or a les 11 h, 12 h i 13 h. Sense reserva prèvia. Per grups de més de 10 persones cal concertar la visita. L'horari de les visites es pot veure modificat si s'està atenent un grup concertat.
PREUS
Entrada + Visita guiada + taller de recerca d'or
- General: 5 €
- Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes)
- Menors de 16 anys: 2 €
** Consulteu les propostes per a centres educatius
Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebook, twitter i instagram
** Accés amb animals: no es permet l'entrada a l'equipament amb animals excepte gossos pigall.
RECERCA D'OR EN FAMÍLIA: Entrada + Visita guiada + taller de recerca d'or al Centre
Dissabte 22 de juny : a les 11 h, 12 h, 13 h, 18 h i 19 h
Diumenge 23 de juny : a les 11 h, 12 h i 13 h
Dilluns 24 de juny: a les 11 h, 12 h i 13 h
Preus:
- General: 5 €
- Reduïda: 2,50 € ( Grups mínim 10 persones, jubilats i pensionistes)
- Menors de 16 anys: 2 €
Durada: 1 hora. Sense reserva prèvia.
I... emporta't tot l'or que trobis
Més informació al 973 44 86 68 i a ordelsegre@balaguer.cat
Av. Comte Jaume d'Urgell, 12
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 44 86 68
ordelsegre@balaguer.cat
Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 42.46 N
Long. 0º 48' 33.33 E
ACTIVITATS
De dimarts a diumenge i festius a les 11 i 12.30 h
* Amb RESERVA PRÈVIA
* Durada 1 hora
* Places limitades a 12 persones
* General 5 € - Reduïda 2,50 € (Menors de 16 anys, jubilats i pensionistes, grups més de 10 persones, carnet ARA LLEIDA, carnet XATIC)
** Consulteu les propostes per a centres educatius
Més informació sobre visites guiades
Segueix les nostres activitats a facebook, twitter i instagram
Av. Comte Jaume d'Urgell, 12
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 44 86 68
ordelsegre@balaguer.cat
Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 42.46 N
Long. 0º 48' 33.33 E
Edició: Museu de la Noguera, Diputació de Lleida, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2011
Coordinació científica: Carme Alòs, Eva Solanes
Característiques: 51 pàgines, 21 x 24 cm
Idioma: Català
Massana inicia un cicle que, any rere any, ha de convertir les sales d’exposicions dels diferents museus que conformen la Xarxa en escenari i plataforma de les propostes artístiques actuals amb la voluntat d’esdevenir suport i alhora impuls als nostres creadors.
L'exposició “Del llibre de l’aigua: com a titelles”, l’artista reinventa en cadascuna de les sales on s’exposa, adaptant-se als espais, a les llums i als entorns particulars de cada museu i esdevenint una mostra diferent en cada itineració.
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
Visita al castell Formós.
Funció militar i defensiva dels castells: fossats, torres, penyasegats. Els castell com a residència dels senyors de la ciutat.
Utilitzant l'or com a fil conductor s'expliquen els usos i propietats de diferents minerals així com el medi natural, social i cultural que envolta la recerca de l'or al riu Segre.
Demana més informació a ordelsegre@balaguer.cat o al 973 448 668
Edició: Museu de la Noguera, 2003
Característiques: 11 pàgines, 21 x 12 cm
Idioma: Català
Des de l'edat mitjana conservem receptaris de cuina elaborats per experts cuiners que d'aquesta manera volien transmetre el seu saber a les noves generacions que treballaven en aquest ofici. Les receptes de l'exposició "Plats i olles. Menjar a la Balaguer medieval i moderna" han estat tretes dels següents textos antics: el Llibre del Sent Soví, que és el compendi de cuina més antic conegut a la península Ibèrica i data del segle XIV; el Llibre del Coch del Mestre Robert de Nola, que és el primer llibre imprès en català i que data de finals del segle XV - inicis segle XVI; el Libro del Arte de Cocina de Domingo Hernández de Maceras, cuiner del Colegio Mayor de Sant Salvador d'Oiviedo, que fou publicat l'any 1607; i Avisos y instrucciones per lo principiant Cuyner, que és del segle XVIII i que anava destinat a les cuines dels convents de l'ordre franciscana.
Les receptes han estat adaptades pel cuiner Mateu Dolcet.
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
Carme ALÒS i Eva SOLANES
Segones jornades d'arqueologia i paleontologia de Ponent, Guissona, 20 i 21 d'octubre de 2023
Visita al jaciment arqueològic del Pla d'Almatà.
Com eren les ciutats medievals d'al-Andalús? Les cases, les llars de foc, els patis, les sitges o les latrines. Què és un jaciment arqueològic? Què fan els arqueòlegs?
Seró Espai Transmissor és l'espai que allotja les estàtues-menhirs dels reguers de Seró, unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que, amb 7 metres d'alçada, representen l'estàtua-menhir més alta d'Europa.
Edició: Museu de la Noguera, 1995
Característiques: 48 pàgines, 21 x 30 cm
Idioma: Català
El retaule del mestre de Balaguer (segle XVI) es trobava a l'església de sant Salvador de Balaguer. Parcialment destruït l'any 1936, les restes conservades van ser restaurades entre els anys 1987 i 1995 i posteriorment dipositades al Museu de la Noguera. Aquestes corresponen a dotze compartiments centrals del conjunt i representen el repertori habitual del cicle de la vida de Crist i de la Mare de Déu.
Al llibre es recullen els estudis dels treballs de restauració efectuats, l'estudi del retaule i la catalogació de les taules conservades.
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
Utilitzant l'or com a fil conductor s'expliquen els usos i propietats de diferents minerals així com el medi natural, social i cultural que envolta la recerca de l'or al riu Segre.
Demana més informació a ordelsegre@balaguer.cat o al 973 448 668
Edició: Museu de la Noguera, 1998
Característiques: 53 pàgines, 21 x 30 cm
Idioma: Català
Catàleg de la mostra antològica i retrospectiva de l'artista Marcel·lí Bergé Palou, realitzada a la sala d'exposicions temporals del Museu de la Noguera l'any 1998.
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA, Pablo MARTÍNEZ
Statues-menhirs et pierres levées du Néolithique à aujour d'hui, Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Edició: Museu de la Noguera, 1999
Característiques: 77 pàgines, 16 x 22 cm
Idioma: Català. Traducció castellà i anglès
Guia de l'exposició "Hisn Balagi - Balaguer. De la madina a la ciutat", que acullen les sales d'exposició estable del Museu de la Noguera.
Balaguer, ciutat d'origen islàmic, destaca pel seu paperi per la seva categoria de primer ordre, tant en època islàmica com feudal, resultat dels vincles familiars que, durant l'edat mitjana, van marcar la història del territori que avui conforma Catalunya.
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
Joan B. LÓPEZ, Andreu Moya, Pablo MARTÍNEZ
Actes du 3e colloque international sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 2015
Edició: Museu de la Noguera, 2011
Característiques: 103 pàgines, 24 x 17 cm
Idioma: Català
Catàleg de l'exposició de l'artista Francesc Borràs (1891 - 1968) realitzada a la sala d'exposicions de l'Ajuntament de Balaguer l'any 1985. Pròleg i catalogació de Josep Miquel García.
Podeu comprar aquest llibre a la BOTIGA del Museu
Av. Comte Jaume d'Urgell, 12
25600 Balaguer (Lleida)
T. 973 44 86 68
ordelsegre@balaguer.cat
Coordenades GPS:
Lat. 41º 47' 42.46 N
Long. 0º 48' 33.33 E
Maite GARCIA-VALLÈS, Meritxell AULINAS, Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA
Environmental Science and Pollution Research, 17, 2010, p. 1287-1299.
Es tracta de la figura exempta d'un cavall, que formava part d'un objecte més complex: una fíbula, l’apèndix d’una arma, un casc, una caixa... o una vara de comandament.
Possiblement, aquest objecte pertanyeria a una elit eqüestre ibèrica, que consideraria el cavall un símbol o representació del poder, del prestigi, de la força... i de la guerra.
Maite GARCIA-VALLÈS, Meritxell AULINAS, Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA
Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedins of the IX Association for the Study of marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA) Conference (Tarragona 2009), Tarragona, ICAC, 2012, Documenta, 23, p. 183-189.
Andreu MOYA, Pablo MARTÍNEZ, Joan B. LÓPEZ
Cypsela, 18, Barcelona, 2010, p. 11-41
Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA,Òscar ESCALA, Ariadna NIETO
Tribuna d’Arqueologia 2008-2009, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2010, p. 87-125
Procedència: Castell Formós
Material: Ceràmica
Cronologia: mitjan segle XIV - inicis segle XV
Dimensions: 9,8 x 6,9 x 1 cm
Núm. inventari: MN 444
Descripció:
Fragment de la panxa d'un alfabeguer. Presenta decoració vidriada en blau cobalt i reflex metàl·lic a l'exterior i vidriat blanc a l'interior. El principal motiu decoratiu és l'escut heràldic del comtat d'Urgell, que en aquest cas es presenta partit, amb les barres d'Aragó i els escacs d'Urgell. Es tracta d'un peça de luxe, fabricada als tallers ceràmics de Manises i feta exclusivament pels comtes d'Urgell, possiblement els comtes Pere d'Aragó i Margarida de Montferratto.
Els alfabeguers s'utilitzaven per plantar alfàbegra, que protegia contra els mosquits i les males olors.
Joan B. LÓPEZ, Andreu MOYA
2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès). La prehistòria avui al prepirineu lleidatà, Solsona, Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2010, p. 63-80.
Carme ALÒS TREPAT
Capcorral, la revista del Museu Comarcal de Cervera, núm. 10, Cervera, 2014, p. 34-37.