Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

Inici

Destaquem

Informació

Museu

Horari

De dilluns a dissabte de 10 h a 14 h i de 17 h a 19 h
Diumenges i festius de 10 h a 14 h

*Tancat: 24, 25, 26 i 31  de desembre, 1 i 6  de gener i Dilluns de Pasqua

Preus

1) General: 3,00 €
2) Reduïda: 2,00 €  (aplicable a: grups mínim 10 persones, jubilats, estudiants a partir de 16 anys, aturats, titulars del carnet jove)
3) Gratuïta: menors de 16 anys, socis ICOM, AMC, AdAC, SCA i Argonautes. Els dies 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) i 9 de novembre (Festes del St. Crist)
4) Entrada combinada al Museu de la Noguera + Visita guiada i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre: 
    General 5,00 € - Reduïda 2,50 €

* No s'accepten pagaments en efectiu

* No s'accepten grups sense reserva prèvia

Monuments

Horari

Del 16 de setembre al 23 de juny

Església de Santa Maria i Espai Portolà
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h. Accés pel punt d'informació turístic (sagristia de l'església)
El quart diumenge de mes, visita guiada al temple i pujada al campanar del Moro - Preu 5 € . www.farsdeponent.cat

Parc arqueològic del Pla d'Almatà / Muralles gòtiques / Claustre de Sant Domènec
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h

Castell Formós
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h
El segon diumenge de mes (excepte desembre, gener i febrer), projecció contínua de l'audiovisual 'sàvies i guerrers' a l'espai del polvorí

Església de Santa Maria de les Franqueses
Oberta el primer diumenge de mes (excepte els mesos de desembre, gener i febrer) amb visites guiades gratuïtes a les 11, 12 i 13 h.

* L'entrada als monuments és gratuïta. Tancat els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua

Del 24 de juny al 15 de setembre

Església de Santa Maria i Espai Portolà
De dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h
El quart diumenge de mes, visita guiada al temple i pujada al campanar del Moro - Preu 5 € . www.farsdeponent.cat

Parc arqueològic del Pla d'Almatà i Claustre de Sant Domènec
De dilluns a dissabte de 10 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h

Muralles gòtiques i observatori de la Guerra Civil
De dilluns a diumenge de 10 a 19 h

Castell Formós
De dilluns a dissabte de 10 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h.
El segon  diumenge de mes, projecció al polvorí del curmetratge 'Sàvies i guerrers'

Església de Santa Maria de les Franqueses
Oberta el primer diumenge de mes. Visites guiades gratuïtes a les 10, 11 i 12 h
 

* L'entrada als monuments és gratuïta. Tancat els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua

Visites guiades

Preus

*  "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent
     Durada 1,30 h
     Preu: 5 €/persona (mínim 10 persones)

* "De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent, a la ciutat i als monuments

    Modalitats:
    Durada 4 hores
    Preu: 8 €/persona
    (mínim 10 persones)

    Durada 3 h
    Preu: 6 €/persona
    (mínim 10 persones)

    Durada 1,30 h
    Preu: 5 €/persona
    (mínim 10 persones)

* "La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
    Durada 2,30 h
    Preu: 6 € / persona (mínim 10 persones)

** Les visites guiades s'han de concertar amb un mínim de 15 dies d'antelació **

Visites guiades

El museu realitza diferents tipus de visites guiades adaptades a les necessitats, interessos i disponibilitat horària dels visitants.

Es realitzen en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i àrab) i són amb reserva prèvia. Per a reserves, podeu omplir el formulari de contacte o posar-vos directament en contacte amb el museu.

VISITES

"Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permament del museu
 Durada 1,30 hores
 *Consulteu els preus

"De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permanent "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat", a la ciutat i als principals monuments 
 Modalitats:
 Durada 4 hores
 Durada 3 hores
 Durada 2 hores
 *Consulteu els preus

"Balaguer. La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
 Durada 2,30 hores
 *Consulteu els preus

**Les visites guiades s'han de concertar amb un mínim de 15 dies d'antelació

Formulari de contacte

Serveis

AUDIOGUIES TEATRALITZADES I LLIBRES DE SALA

El museu disposa d’audioguies teatralitzades en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès), incloses en el preu de l’entrada.

El museu també disposa de llibres de sala dels textos de l’exposició permanent amb traducció a tres idiomes (castellà, anglès i francès).

ITINERARIS VIRTUALS

Enllaç al Visit museum

OFICINA DE TURISME

Al vestíbul de la planta 0 del museu hi ha l’Oficina de Turisme de Balaguer oberta al públic en el mateix horari que el museu.

Moturisme

L’Oficina de Turisme de Balaguer és un servei acreditat de Moturisme Ara Lleida. L’espai es troba preparat per acollir les necessitats dels viatgers que van en moto. Disposa d’aparcament a 100 m del museu i d’estris de neteja per a la moto, els cascs i les botes i de servei de guarda-roba per deixar els cascs

Més informació

ARMARIETS

El museu disposa de servei d’armariets amb clau al vestíbul, al costat del punt d’atenció al públic. Si veniu amb motxilla és necessari deixar-la en aquest punt.

ZONA DE DESCANS

Biblioteca i sala de consulta

La biblioteca del museu disposa d’un fons bibliogràfic especialitzat en història, arqueologia i en història de l'art, amb un volum important de títols dedicats a l’edat medieval i especialment a al-Andalús. Destaca també la col·lecció de publicacions d'àmbit local i comarcal.

El catàleg del fons de la biblioteca del museu pot consultar-se en línia a través de l' ARGUS, el catàleg de biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre. Per consultar-lo  cal fer-ho a través del fons de la biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer. La biblioteca del museu disposa també de servei de prèstec interbibliotecari, a través de la biblioteca Margarida de Montferrat. 

Des de l’any 2019 la biblioteca del museu ha incorporat el llegat bibliogràfic del Dr. Prim Bertran.

La biblioteca està oberta a investigadors i a tot el públic interessat en la recerca en l’horari d’oficina del museu.

El museu disposa d’una àrea d’investigació on es facilita la consulta i la manipulació dels objectes als investigadors acreditats.

ACCESSIBILITAT

Informació general

Punt d’atenció al públic

El punt d’atenció al públic se situa a la planta 0, al vestíbul del museu, on el personal informa dels serveis, els espais i les activitats del museu.

El taulell està adaptat per a l’atenció al públic de persones amb cadira de rodes.

Gossos d’assistència

Està permesa l’entrada de gossos d’assistència.

Accessibilitat física

Accés

L’entrada principal al museu des del carrer es troba a la planta 0 i és accessible per a persones en cadira de rodes. S’hi accedeix a peu pla.

Els espais públics de circulació del museu són amplis i accessibles. Les portes i passos tenen una amplada mínima de 80 cm. La sala d’exposicions temporals i la sala d’exposicions permanents són totalment accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i cadira de rodes.

La sala d’exposicions temporals es troba a la planta 0 i s’hi accedeix a peu pla, des del vestíbul del museu.

La sala d’exposicions permanents es troba a la planta 1 i s’hi accedeix a través d’un ascensor de gran capacitat que es pot utilitzar per moure grups de persones en cadira de rodes.

Lavabos accessibles

Hi ha un lavabo accessible a la planta 0, al vestíbul, al costat de la zona de descans. Té lavabo integrat a la mateixa cabina. Hi ha canviadors de bebès.

Cadires portàtils

El museu disposa de 4 cadires portàtils, molt lleugeres, que poden utilitzar-se durant la visita a les exposicions, ja sigui guiada o autònoma.

Accessibilitat en la comunicació

Senyalització

El recorregut a les sales d’exposicions està recolzat per un sistema de senyalització que marca la direcció de l’itinerari.

Característiques ambientals de l’equipament

Olors

A l’àrea de descans de la planta 0 hi ha una màquina de cafè. L’olor de cafè pot impregnar la sala.

A la sala d’exposicions permanents hi ha ambientadors d’olors amb un perfum creat especialment per a l’exposició que es dispersa per tota la sala.

Contacte

Per a més informació sobre accessibilitat podeu contactar directament al telèfon 973 445 194 o a museu@balaguer.cat.

BONES PRÀCTIQUES

Esperem que gaudiu de la vostra visita al museu i perquè això sigui possible us fem un seguit de recomanacions.

WI-FI

El museu disposa de WI-FI al vestíbul, a la biblioteca i a les sales d’exposicions. Cal demanar la contrasenya al punt d’informació. 

Fotografies i gravacions

Es poden fer fotografies sense flaix i gravacions en format domèstic. Per a la premsa i altres necessitats, si us plau, contacteu abans amb el museu.

Us convidem a compartir les imatges de la vostra visita a #VisitaMuseuNoguera

Ús de telèfon mòbil

El telèfon mòbil ha d’estar en silenci i cal que es mantingui un volum de veu moderat per no molestar als altres visitants.

Menjar i begudes

No es pot entrar menjar ni begudes a les sales d’exposicions. Hi ha una zona de descans al vestíbul amb una màquina expenedora de begudes calentes a la vostra disposició.

Comportament

No es pot córrer ni cridar per evitar accidents o molèsties a la resta de visitants. No està permès tocar els objectes. En cas d’evacuació cal seguir les instruccions del personal del museu.

Acompanyants de grups

Els acompanyants dels grups són els responsables de tots els membres que acompanyen.

Botiga

El Museu

Què és el Museu de la Noguera?

El Museu de la Noguera va ser fundat l'any 1983 amb la voluntat de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat de Balaguer i establir vincles de recerca i difusió entre la institució i el territori i amb la idea de ser una plataforma per entendre el nostre patrimoni i la nostra cultura des de les seves arrels, tant andalusines com feudals; i és que el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera, i especialment el de la ciutat de Balaguer, conforma un dels conjunts més importants d'aquesta època a Catalunya, tant per la quantitat com per la qualitat de les seves restes i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya.

MISSIÓ, VISIÓ I VALORS DEL MUSEU

Missió
* Ser un museu referent en patrimoni andalusí i convertir-se en un espai mediador per a la comprensió de la diversitat cultural mitjançant el diàleg i el vincle amb el passat; i esdevenir un espai de memòria referent per entendre la formació de la identitat nacional a partir del coneixement de les societats del passat i contribuir al desenvolupament del territori i de la ciutat de Balaguer a través de la posada en valor del seu patrimoni en col·laboració amb els agents locals del medi.

Visió
* Donar visibilitat a les societats medievals a través dels programes d'activitats, publicacions i propostes educatives del museu.
* Desenvolupar programes de recerca i difusió vinculats al patrimoni cultural i naturals de la ciutat de Balaguer i del seu territori.
* Esdevenir un espai inclusiu amb el treball amb les comunitats immigrants a partir dels coneixements difosos pel museu.
* Establir convenis de col·laboració amb agents del territori per afavorir el desenvolupament local a partir del patrimoni.

Valors
* Inclusió i accessibilitat
* Excel·lència i professionalització
* Participació i dinamisme
* Proximitat i territorialitat
* Perspectiva de gènere
* Compromís social
* Cooperació i treball en xarxa

Actualment, el Museu de la Noguera administra i organitza el patrimoni museístic de Balaguer  i procura la coordinació de l’activitat museística de tota la comarca i el desenvolupament al servei d’aquesta de les tasques de recerca, documentació, conservació i restauració, difusió i pedagogia del patrimoni integral de la comarca.

La seu actual compta amb sales d'exposició estable, sala d'exposicions temporals, botiga, biblioteca, sala de consulta, laboratoris i magatzems.

Descarregueu-vos el PDF de presentació a la nostra zona de descàrregues.

Història

El Museu Comarcal de la Noguera neix del conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Balaguer el dia 31 de gener de 1983, el qual fixava la transformació de l'antic Museu Municipal de Balaguer,  - situat primerament al Castell Formós i després a la segona planta de l’edifici de l’ajuntament - en museu comarcal.

L’acord entre l’Ajuntament de Balaguer i la Parròquia de Santa Maria de Balaguer va permetre que el Museu Comarcal passés a ocupar l’edifici de l’antiga església de Sant Josep, construcció de principis del segle XVIII, que malgrat tenir bastants problemes estructurals va permetre, desprès d’una remodelació, obrir les portes del museu el 22 de maig de 1987.  L’equipament contemplava els espais fonamentals de tot museu: magatzems, laboratori de restauració, sala de consulta-biblioteca, espais administratius i sala d’exposicions.
Durant dos anys la programació del museu es concentrà en una variada oferta d’exposicions temporals tant de producció pròpia com de foranies, alhora que es redactava la proposta temàtica de la Sala de Síntesi del museu que s’inaugurava a l’octubre de 1989.

La rellevància del  patrimoni andalusí i feudal  va ser un dels factors determinants de la creació del Museu Comarcal de la Noguera l'any 1983, sobretot a partir de 1982, any en què es van reempendre les excavacions arqueològiques al Castell Formós i es van començar les del Pla d’Almatà. Aquestes intervencions van significar el punt de partida de l'orientació museològica basada en una seu central i un seguit de radials entre els que hem de destacar els dos jaciments citats i el conjunt urbà de la pròpia ciutat. El Museu Comarcal de la Noguera es convertiria en el centre d'interpretació i de dinamització del patrimoni d'època medieval de la ciutat de Balaguer.

El mateix Departament de Cultura va entendre que el punt inicial d'aquest projecte passava per la construcció d'un edifici de nova planta, que havia de ser la seu central, i que va ser encomanat a l’equip format pels arquitectes Humbert Costas i Manel Gomez.  Les obres van començar el desembre de 1992.

El 25 de maig de 1995 s’inaugurava la nova seu a la plaça dels Comtes d’Urgell amb l’exposició “El Mestre de Balaguer (segle XVI)”, així com un dels radials previstos en el projecte, el Jardí Arqueològic del Castell Formós. Aquell mateix any el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat començava els tràmits per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional el Pla d’Almatà,  l’altre dels radials previstos 
El 19 d’abril de 1997 va ser inaugurada l’exposició de les sales estables del museu amb un muntatge que porta com a títol genèric: “Hisn Balagi-Balaguer. De la madina a la ciutat”.

MUSEU DE SUPORT TERRITORIAL

El programa Museus de Suport Territorial s’emmarca en Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya, un pla estratègic elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Entre els objectius operatius que presenta aquest pla es recull el Programa de Museus de Suport Territorial, una innovació en la política museística de Catalunya.

Aquest programa pretén formalitzar, visibilitzar, ordenar i potenciar una realitat que, de fa anys, és present en el programa públic d’alguns museus de Catalunya que, a més de les col·leccions pròpies, gestionen equipaments d’índole diversa (jaciments arqueològics, centres d’interpretació, esglésies, monuments, etc.) i que donen suport a comunitats territorials supramunicipals. En la nomenclatura del Pla de Museus, els museus de suport territorial potencien els equipaments patrimonials bàsics, per portar a terme aquelles funcions que no poden assumir, per limitació de recursos humans i econòmics.

Els museus que participen en aquest programa tenen una clara vocació territorial, cosa que sovint es relaciona amb museus que incorporen el territori com a objecte del seu projecte i discurs museològic.
El Servei de Museus de la Direcció General de Patrimoni Cultural ha encetat la implementació del programa de Museus de Suport Territorial mitjançant projectes pilot, entre els quals, des de l’any 2018, hi ha el Museu de la Noguera.

Els equipaments patrimonials bàsics que actualment són beneficiaris del programa del Museu de Suport del Museu de la Noguera són:
• Museu del Montsec (Artesa de Segre)
• Seró. Espai Transmissor (Seró, Artesa de Segre)
• Espai Orígens (Camarasa)
• La Cova dels Vilars (Os de Balaguer)
• La Casa-Museu Leandre Cristòfol (Os de Balaguer)
• Centre d’Art del Castell d’Os de Balaguer
• Necròpolis de la Colomina (Gerb, Os de Balaguer)
• Gravats del Mas de n’Olives (Ponts)
• El Centre de Dinamització del Patrimoni Històric, Natural i Rural (Tartareu)
• Centre d’Interpretació del Montsec (Vilanova de Meià)

Recerca

PERSPECTIVA DE GÈNERE

En femení. La història a través de les nostres dones

En el marc d’una historiografia tradicional molt dominada per la visió patriarcal de la societat, el projecte "En femení. La història a través de les nostres dones" té com a objectiu principal visibilitzar les dones de la nostra història i el paper que han tingut en l'esdevenir d'aquesta a través de l'exemple de dones properes, que massa vegades han passat desapercebudes.
La recerca que es duu a terme sobre la vida i les gestes d'aquestes dones es materialitza en una fitxa, que forma part del col·leccionable "En femení. La història a través de les nostres dones".

La primera de les fitxes va estar dedicada a Serafina Valls, unes de les primeres doctores en medicina de Catalunya a principis segle XX que va exercir al Marroc, on va desenvolupar una important tasca en el camp de l'obstetrícia.

SERAFINA VALLS. La primera metgesa de Balaguer

LA RECERCA ARQUEOLÒGICA

El projecte "Arqueologia d'una ciutat andalusina: madina Balaghí"

El projecte “Arqueologia d’una ciutat andalusina: madina Balaghí” té com a objectiu general estudiar arqueològicament la fundació, desenvolupament i abandonament d’una ciutat andalusina amb p

articularitats molt específiques: la seva localització, en el que era la Marca Superior d’al-Andalús, la suposada fundació a partir d’un campament de conquesta, una grandària excepcional en el panorama urbà d’al-Andalús i el fet que es conservi en bona part, al  Pla d’Almatà, gràcies a que no hi ha hagut una ocupació posterior a la conquesta feudal, excepte en espais molt puntuals. Els objectius més concrets són la identificació de les restes de l’assentament més primerenc i la determinació de si es tractava d’un campament o no, la datació de les muralles i les seves fases, la reconstrucció de les fases d’ocupació i el procés d’urbanització del recinte, la relació que això té amb el desenvolupament de les activitats productives, tant agràries com artesanals, l’estudi de la maqbara i de la població enterrada.

El tema de recerca en el qual cal integrar el projecte arqueològic sobre Madina Balaghí és el de les ciutats d’al-Andalús més primerenques i, més específicament, les de la Marca Superior. La línia d’investigació sobre les ciutats andalusines ha produït abundant bibliografia en els darrers anys i es renoven plantejaments tradicionals gràcies a la recerca arqueològica. Majoritàriament, però, es tracta de ciutats habitades avui dia i, per tant, la recerca ha estat pautada per les intervencions preventives o d’urgència. També a Catalunya ha estat així.

MEMÒRIA HISTÒRICA

La Guerra Civil Espanyola i el Cap de Pont de Balaguer són dos dels eixos bàsics del projecte de recerca sobre MEMÒRIA HISTÒRICA que es duu a terme des del Museu de la Noguera.

Es tracta d'una línia de recerca que posa èmfasi en com va viure la població civil els efectes de la guerra i que pretén recollir i conservar els testimonis dels homes, dones i nens que van patir els estralls de la guerra.

CONVIURE AMB LA POR. MEMÒRIA DELS NENS DEL CAP DE PONT DE BALAGUER

"Conviure amb la por. Memòria dels nens del Cap de Pont de Balaguer (1938) és un documental realitzat pel Museu de la Noguera i produït per Balaguer TV en el qual es dona veu als nens i les nenes que van patir els efectes de la Guerra Civil Espanyola a la zona del Cap de Pont de Balaguer l'any 1938 i que ara són persones de més de 80 anys.

Per a la realització del documental, el museu va entrevistar a 28 persones de Balaguer, La Sentiu de Sió, Bellcaire d'Urgell, Camarasa, Vallfogona de Balaguer i La Ràpita que van explicar els seus records més personals de la guerra i que van omplir més de 20 hores de gravació. El que es buscava en l'enregistrament d'aquestes gravacions eren justament els records dels nens i les nenes, la vivència del conflicte bèl·lic per part dels infants. El resultat ha estat un documental que ofereix una altra visió de la guerra, la dels nens i les nenes, en una de les zones que van patir més la violència dels combats, la franja que formava el cap de pont de Balaguer. Més enllà del conflicte bèl·lic, però, els ulls  dels nens permeten fer una altra mirada a la guerra, i entendre-la des de la visió dels infants. Es tracta en definitiva d'un documental entranyable, sensible i molt emotiu. Un petit homentatge que el Museu de la Noguera fa als padrins i padrines que van haver de viure la guerra i que ha de permetre reflexionar sobre que va suposar aquella guerra per a una població tan fràgil com la seva infància.

Les gravacios es van realitzar en els pobles d'origen de les persones entrevistades, en alguns casos a les escoles de les poblacions, per tal de vincular la infància dels testimonis amb un espai propi dels infants actuals.

LA RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI ETNOGRÀFIC

LA DANSA DE LA GALOP

El Museu de la Noguera segueix una línia estratègica de recuperació d'elements tradicionals i festius de la ciutat que singularitzen les festes i les doten de trets identitaris específics.La dansa de La Galop de Balaguer es troba recollida al Costumari Català de Joan Amades. Segons el  folklorista aquest ball es ballava en l'anomenada Fira dels Enamorats del mes de setembre, una fira de bestiar que era famosa per la quantitat de matrimonis que s'hi pactaven entre les famílies que anaven a la fira. Les noves parelles feien un primer contacte públic a través d'aquesta dansa, sota la supervisió dels pares i tutors.
La recuperació de la dansa s'ha dut a terme amb col·laboració de l'Escola Municipal de Música i l'Espai de Dansa i Creació La Xemeneia, així com altres entitats i associacions de la ciutat.
Per donar a conéixer els passos de la dansa s'organitzen diversos tallers i s'ha inclós en el Pla Municipal de Dinàmica Educativa des del curs 2018-2019. També hi ha una ballada popular en el marc de les festes medievals de l'Harpia.

Per escoltar La Galop cliqueu aquí:

LA GALOP

Col·leccions

Fons arqueològic

El fons arqueològic està format per l’antic fons del Museu Municipal de Balaguer amb els materials arqueològics procedents de les excavacions realitzades entre els anys 1969 i 1973 al Castell Formós i altres materials provinents de diferents intervencions realitzades a Balaguer i a La Noguera amb posterioritat al Decret 155/81 d’11 de juny pel qual s’aprovava la normativa d’excavacions arqueològiques a Catalunya.  

Del fons destaca la col·lecció de materials andalusins procedents del jaciment arqueològic del Pla d'Almatà o de les diferents intervencions urbanes realitzades a madina Balaguer, que conformen un dels conjunts més significatius i excepcionals de la Catalunya medieval dels segles X i XI. A aquests cal afegir, també d'aquesta època, els materials procedents del Castell Formós, antic palau andalusí convertit a partir de la conquesta de la ciutat de Balaguer en residència dels comtes d'Urgell.

D'entre els materials prehistòrics cal destacar els jaciments de la Roca dels Bous de Sant Llorenç de Montgai, de la Cova Gran de Santa Linya i de la Cova de l'Estret de Tragó; els materials protohistòrics de La Pedrera  de Vallfogona de Balaguer o La Colomina de Gerb; i els materials hispanovisigots del poblat El Bovalar de Serós o de la necròpolis de Palous de Camarasa. 

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC EN 3D

Veieu l'Harpia en 3D
Clica aquí!

Fons d'art

El fons d’art inclou col·leccions dels segles XIV-XVII i fins al  segle XX. Quant a les primeres, cal destacar les taules atribuïdes al Mestre de Vielha (segle XV) i les del Mestre de Balaguer (primer quart del segle XVI).
La col·lecció d’art contemporani prové en gran mesura del dipòsit del fons d’art de l’Ajuntament de Balaguer on destaca principalment el fons del pintor balaguerí Francesc Borràs.  Entre altres pintors també hi són representats Viola, Ràfols Casamada, Eduard Alcoy, Rosa Siré, Jaume Minguell, etc., i artistes balaguerins com Marcel·lí Bergé, Andreu Saiz, Josep M. Llobet, Antoni Collado, etc.

Fons etnogràfic

El Museu de la Noguera fa una tasca de recull i restauració d'objectes de la vida quotidiana que arriben procedents de diferents donacions. La col·lecció compta principalment amb utillatge de cuina i de rebost dels segles XIX i XX. S'inclou també en aquesta col·lecció una sèrie d'elements de vestuari litúrgic i quotidià de segles XVIII-XIX.

COL·LECCIÓ NACIONAL D'ARQUEOLOGIA

La col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera procedeix de les diferents intervencions arqueològiques urbanes realitzades a l'antiga madina Balaguí (Balaguer), especialment del jaciment del Pla d'Almatà i del Castell Formós. Es tracta d'una col·lecció excepcional per a conèxier la història de la Catalunya andalusina dels segles X i XI

Col·lecció Nacional d'Arqueologia en línia

Què és el Museu de la Noguera?

El Museu de la Noguera va ser fundat l'any 1983 amb la voluntat de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat de Balaguer i establir vincles de recerca i difusió entre la institució i el territori i amb la idea de ser una plataforma per entendre el nostre patrimoni i la nostra cultura des de les seves arrels, tant andalusines com feudals; i és que el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera, i especialment el de la ciutat de Balaguer, conforma un dels conjunts més importants d'aquesta època a Catalunya, tant per la quantitat com per la qualitat de les seves restes i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya.

MISSIÓ, VISIÓ I VALORS DEL MUSEU

Missió
* Ser un museu referent en patrimoni andalusí i convertir-se en un espai mediador per a la comprensió de la diversitat cultural mitjançant el diàleg i el vincle amb el passat; i esdevenir un espai de memòria referent per entendre la formació de la identitat nacional a partir del coneixement de les societats del passat i contribuir al desenvolupament del territori i de la ciutat de Balaguer a través de la posada en valor del seu patrimoni en col·laboració amb els agents locals del medi.

Visió
* Donar visibilitat a les societats medievals a través dels programes d'activitats, publicacions i propostes educatives del museu.
* Desenvolupar programes de recerca i difusió vinculats al patrimoni cultural i naturals de la ciutat de Balaguer i del seu territori.
* Esdevenir un espai inclusiu amb el treball amb les comunitats immigrants a partir dels coneixements difosos pel museu.
* Establir convenis de col·laboració amb agents del territori per afavorir el desenvolupament local a partir del patrimoni.

Valors
* Inclusió i accessibilitat
* Excel·lència i professionalització
* Participació i dinamisme
* Proximitat i territorialitat
* Perspectiva de gènere
* Compromís social
* Cooperació i treball en xarxa

Actualment, el Museu de la Noguera administra i organitza el patrimoni museístic de Balaguer  i procura la coordinació de l’activitat museística de tota la comarca i el desenvolupament al servei d’aquesta de les tasques de recerca, documentació, conservació i restauració, difusió i pedagogia del patrimoni integral de la comarca.

La seu actual compta amb sales d'exposició estable, sala d'exposicions temporals, botiga, biblioteca, sala de consulta, laboratoris i magatzems.

Descarregueu-vos el PDF de presentació a la nostra zona de descàrregues.

Exposicions

HISN BALAGHÍ-BALAGUER: DE LA MADINA A LA CIUTAT

HISN BALAGHí - BALAGUER: DE LA MADINA A LA CIUTAT

Madina Balaghí fou el nom amb què coneixia Balaguer durant els segles IX, X i XI quan la ciutat va formar part d'al-Andalús, el gran país que, a partir del segle VIII, es va configurar arran de la conquesta d'Hispània per part d'un exercici àrab i que es convertirà en la primera potència econòmica, cultural i política d'Occident.

L'exposició   “Hisn Balaghí-Balaguer: de la madina a la ciutat” descobreix l'empremta deixada per les comunitats que van conviure a la madina Balaghí, ens endinsa en el seu territori i ens presenta els casos i les dones que van passar. pels seus carrers, van fer negocis als banys, van sembrar blat al secà i plantar albergínies, síndries i espinacs a l'horta i van resar a les mesquites, les esglésies i les sinagogues. 

AL-ANDALÚS I EL COMTAT D'URGELL

L’any 711 un exèrcit àrab enviat pel governador del nord d’Àfrica va creuar l’estrat de Gibraltar i va iniciar la conquesta d’Hispània, una conquesta que va ser ràpida i on els pactes i les capitulacions van ser la tònica general.

La població indígena de les nostres terres devia estar agrupada en poblats similars al de Palous, a Camarasa, o al del Bovalar, a Serós, amb una economia fonamentada en l’agricultura i, especialment, en la ramaderia.

Amb la conquesta d’Hispània es va configurar un nou país, al-Andalús, amb capital a Còrdova i depenent del califa de Damasc, un complex mosaic ètnic en el qual van conviure diverses cultures: les tribus àrabs i berebers que es van establir a les noves terres conquerides; els hispano-romans i visigots que es van mantenir fidels al cristianisme, coneguts com a mossàrabs; els jueus; i els conversos a l’Islam, els muladís. I és que l’arribada d’aquestes gents va suposar també l’arribada d’una nova religió, l’Islam, que comportava una nova forma d’adoració, una nova manera de viure i  una nova mentalitat.

Els nouvinguts, experts agricultors, van millorar els sistema de regs i van posar en explotació grans zones en les quals van introduir importants innovacions en el camp de la irrigació. Van introduir nous conreus de cereals, fruiters i verdures. Però, sobretot, el concepte musulmà de comunitat va afavorir una civilització marcadament urbana, factor que es va traduir en una notable activitat mercantil. A les socs de les ciutats andalusines s’hi podien trobar productes fins aleshores desconeguts com l’ivori, el mercuri, l’encens, la càmfora, el sàndal, la mirra, el clau, el pebre... i a les madines van arribar les darreres innovacions i tècniques com el paper, el llibre, la ceràmica vidrada, la brúixola, la pólvora, la seda, el cotó...

MADINA BALAGHÍ

El nucli originari de madina Balaghí va ser al barri del Pla d’Almatà al segle VIII, si bé la ciutat va créixer de manera considerable durant el segle XI. Cementiris, zones residencials, mesquites, banys, fondes, zones industrials, sòcs...  i l’explotació de l’horta i dels molins hidràulics, fariners o drapers, situats a les sèquies o al riu Sió, i de l'or del riu Segre, exemplifiquen a madina Balaghí l’ideal de la ciutat islàmica.

Actualment, el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més important de Catalunya i un dels referents de la península per a aquesta època.

HISN BALAGHÍ - EL CASTELL FORMÓS

Coneixem la data i el motiu de la fundació del castell de Balaguer gràcies a una font àrab que explica com, l’any 284 de l’Hègira (897), el senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al -Qasi va atacar el castell d’Aura a la demarcació de Barcelona i després d’haver matat el comte que hi vivia, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pilós), va començar la construcció del hisn Balaghí en els districtes de la llunyana Lleida. La construcció del castell respon, per tant, a una intenció de fortificar la frontera i a ser un lloc purament defensiu i estratègic.

Aquesta fortificació defensiva, a mitjan segle XI, en època de  les taifes, va convertir-se en residència senyorial. La suda - el palau – va esdevenir la manifestació de l’autoritat i al seu voltant es va originar un centre dedicat a la literatura, la música i les arts decoratives. Un taller vinculat a la cort de Còrdova executà l’encàrrec de decorar el palau amb plafons de guix d’un delicadesa exquisida: elements vegetals, zoomorfes i epigràfics s'entrellacen en un entramat d'arcuacions polilobulades que conserven restes de la pintura original feta a base de blau de lapislàtzuli d'Afganistan i vermell de cinabri, entre altres.

Després de la conquesta feudal de la ciutat l’any 1105, el palau va passar a ser propietat dels comtes d'Urgell que reorganitzaren i repoblaren el territori. El matrimoni entre Teresa d’Entença i l’infant Alfons -el futur rei Alfons el Benigne- l’any 1314 va suposar l’entrada del casal de Barcelona al front del comtat d’Urgell i l’elecció del castell com a residència permanent dels comtes. Els comtes van aprofitar l’estructura bàsica del palau andalusí i el van reformar i adaptar a les noves exigències de la cort comtal. Algunes de les reformes més importants es produïren durant el segle XIV, com la projecció dels jardins decorats amb canals d'aigua fets amb alicatats i rajoles blaves de Manises-Paterna.

La revolta de l’últim comte d’Urgell, Jaume II el Dissortat, contra el rei Ferran d’Antequera va suposar la destrucció total del castell i la fi del comtat l’any 1413.

LA CIUTAT DE BALAGUER

La conquesta de la madina Balaghí per part del comte d'Urgell l'any 1105 va ser violenta i en va suposar la ruïna i l'emigració de la població andalusina, i les diferents revoltes nobiliàries en què va estar involucrat el comtat d’Urgell durant el segle XIII tampoc no devien ajudar gaire a la consolidació social i urbana. La ciutat no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l'entrada del casal de Barcelona al front del comtat d'Urgell, quan es va dur a terme un gran impuls en la construcció d'obres públiques com l'església de santa Maria, el pont i el portal de sant Miquel, el monestir de sant Domènec... que van embellir la ciutat i que han dibuixat la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies.

L'Espai dels jueus
La presència de jueus a Balaguer la coneixem des de finals segle XI, quan foren repartides entre els conqueridors de la ciutat les possessions de  Juceff Cavaller.  Amb la repoblació feudal els jueus  es degueren  establir de nou a la ciutat on visqueren en pau fins al segle XIV, quan se’ls obligà a traslladar-se a un nou barri apartat: la jueria.  Isaac Déuslosalv, Salom Abraham, Phaïm de Fochalquier, Vidal Solomó o Juceff Sanoga foren membres destacats de l’aljama jueva balaguerina d’aquell moment. Possiblement la protecció dels comtes d’Urgell, residents a la ciutat, evità els assalts als calls que tingueren lloc en altres indrets propers com Tàrrega (1348) o Lleida (1391).

EXPOSICIÓ TEMPORAL ACTUAL

PREHISTART. ART PREHISTÒRIC A LA NOGUERA

SALA L'ESTUDI 76 DE LA CASA DE LA PAERIA

HISTÒRIC D'EXPOSICIONS

Història

El Museu Comarcal de la Noguera neix del conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Balaguer el dia 31 de gener de 1983, el qual fixava la transformació de l'antic Museu Municipal de Balaguer,  - situat primerament al Castell Formós i després a la segona planta de l’edifici de l’ajuntament - en museu comarcal.

L’acord entre l’Ajuntament de Balaguer i la Parròquia de Santa Maria de Balaguer va permetre que el Museu Comarcal passés a ocupar l’edifici de l’antiga església de Sant Josep, construcció de principis del segle XVIII, que malgrat tenir bastants problemes estructurals va permetre, desprès d’una remodelació, obrir les portes del museu el 22 de maig de 1987.  L’equipament contemplava els espais fonamentals de tot museu: magatzems, laboratori de restauració, sala de consulta-biblioteca, espais administratius i sala d’exposicions.
Durant dos anys la programació del museu es concentrà en una variada oferta d’exposicions temporals tant de producció pròpia com de foranies, alhora que es redactava la proposta temàtica de la Sala de Síntesi del museu que s’inaugurava a l’octubre de 1989.

La rellevància del  patrimoni andalusí i feudal  va ser un dels factors determinants de la creació del Museu Comarcal de la Noguera l'any 1983, sobretot a partir de 1982, any en què es van reempendre les excavacions arqueològiques al Castell Formós i es van començar les del Pla d’Almatà. Aquestes intervencions van significar el punt de partida de l'orientació museològica basada en una seu central i un seguit de radials entre els que hem de destacar els dos jaciments citats i el conjunt urbà de la pròpia ciutat. El Museu Comarcal de la Noguera es convertiria en el centre d'interpretació i de dinamització del patrimoni d'època medieval de la ciutat de Balaguer.

El mateix Departament de Cultura va entendre que el punt inicial d'aquest projecte passava per la construcció d'un edifici de nova planta, que havia de ser la seu central, i que va ser encomanat a l’equip format pels arquitectes Humbert Costas i Manel Gomez.  Les obres van començar el desembre de 1992.

El 25 de maig de 1995 s’inaugurava la nova seu a la plaça dels Comtes d’Urgell amb l’exposició “El Mestre de Balaguer (segle XVI)”, així com un dels radials previstos en el projecte, el Jardí Arqueològic del Castell Formós. Aquell mateix any el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat començava els tràmits per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional el Pla d’Almatà,  l’altre dels radials previstos 
El 19 d’abril de 1997 va ser inaugurada l’exposició de les sales estables del museu amb un muntatge que porta com a títol genèric: “Hisn Balagi-Balaguer. De la madina a la ciutat”.

Activitats

Activitats

APRENDRE

Projecte educatiu: Viatge a Madina Balaguer

Projecte educatiu d'Elena Fierli, historiadora de l'art i pedagoga

PRESENTACIÓ

L’entorn on vivim, els monuments que veiem cada dia, l’espai que ens envolta son la sintaxi amb què s’escriu la nostra quotidianitat, el marc de les nostres emocions, l’espai de les nostres descobertes des que naixem. En conseqüència, l’objectiu principal de la proposta educativa "Viatge a madina Balaguer" és que alumnes i professors trobin dins del museu i dins del marc del patrimoni artístic i arqueològic les pròpies històries, la seva representació, s’hi reconeguin i puguin aprendre coses noves i construir-se eines pròpies a través del museu i dels seus espais patrimonials.

METODOLOGIA

Activitats i visites, fora i dins del museu, constitueixen el nucli central del programa d’activitats educatives. Es tracta de pràctiques horitzontals per a estimular la creativitat i desenvolupar les capacitats de reelaborar els continguts proposats.

És fonamental que els alumnes des del principi del seu recorregut formatiu, des que comencen a construir la seva personalitat, aprenguin a mirar i entendre allò que els envolta i ho facin mitjançant el patrimoni artístic i arquelògic que tenen a tocar. Aquest aprendre a mirar, però, no pot ser fonamentat en el reconeixement dels estils o la identificació dels monuments sinó que cal connectar les sensacions de la descoberta, pròpies de l’edat, amb la progressiva consciència de l’obra d’art: com la perceben i la miren, com modelen i construeixen les pròpies emocions en funció de les pròpies necessitats. En definitiva, com hi juguen i se n’apropien, definidors inconscients de l’espai que els envolta.

La proposta didàctica parteix de construir una mediació entre l’espai del museu i els espais arqueològics i l’escola, és a dir, proporcionar els instruments necessaris per a educar la mirada i oferir a cadascú la possibilitat de desenvolupar la pròpia sensibilitat, les pròpies preguntes, per tal de permetre assolir una autonomia i capacitat crítica pròpies per a llegir el món que els/ens envolta. Això es pot fer gràcies a una aproximació transversal que abasta les diferents disciplines i permet desenvolupar sabers, competències i habilitats.

El patrimoni de la nostra ciutat es pot transformar en una eina per a qualsevol matèria d’estudi, des de l’historia a l’art a les matemàtiques, passant per la química, la geografia i la literatura, fins a les matèries on es parla d'actualitat,  interculturalitat i ciutadania. El museu esdevé així un complement de les escoles on mestres i professors poden trobar una extensió dinàmica dels continguts del currículum dins i fora de l’aula.

El llibre il·lustrat com a instrument de mediació i educació

La nostra metodologia es fonamenta en el llibre il·lustrat com a instrument privilegiat de mediació i educació. El preciós patrimoni de llibres d’artista i àlbums il·lustrats proporciona punts de partida i suggestions per a projectar i materialitzar activitats i recorreguts, per a conèixer representacions diferents per aprendre a mirar. El llibre esdevé, en conseqüència, i tot parafrasejant Kvēta Pacovská, la “primera galeria d’art que cadascun de nosaltres visita”.

FUNCIONAMENT

La flexibilitat d’aquesta eina permet adequar cadascuna de les visites al museu, als jaciments arqueològics i al Centre d’interpretació de l’Or del Segre, alhora que respecta els ritmes i les exigències de cada escola.

Cadascun dels itineraris i activitats proposades es diferencien segons franges d’edat i afronten temes diferents que poden ser incorporats en els propis projectes educatius.

Les visites i activitats ofertades són modulables i cadascuna s’estructura a partir d’un esquema que reflecteix el nostre mètode de treball i que preveu la mediació del tema a càrrec de personal oportunament format, l’experimentació dels materials i dels espais i la realització d’una activitat individual com a part d’una feina de reflexió col·lectiva que serveix com a punt de partida per a posteriors reflexions.

EDUCACIÓ INFANTIL

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Convenis en pràctiques i TdR

El Museu de la Noguera acull estudiants universitaris en pràctiques de diferents universitats i dona suport a pràctiques d'empresa. Des del museu, també es dona suport  i s'assessora en els treballs de recerca de batxillerat i els treballs de màster i de grau.

Posa't en contacte amb nosaltres si hi estàs interessat!

contacta

PROGRAMA ARGONAUTES

ARGONAUTES

El programa ARGONAUTES és un programa d'ajuts per a sortides escolars al patrimoni cultural, impulsat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Es tracta d'un projecte pioner en l´àmbit de la inclusió social en relació a l'accessibilitat als museus i altres equipaments culturals, adreçat als centres educatius catalogats de complexitat màxima pel Departament d'Educació.
Aquests centres poden disposar d'uns ajuts pel cost del transport de les sortides escolars que poden arribar a cobrir la totalitat de la despesa, així com una àmplia oferta de museus, centres patrimonials i jaciments arqueològics que participen en el programa.
Consulteu les bases del programa al web culturaeducacio.gencat.cat/argonautes/

Per al centres que participen al programa ARGONAUTES, l'entrada al Museu de la Noguera i al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és gratuïta.

Contacta

Espais patrimonials

El Pla d'Almatà

El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l'antiga Al-Andalús, el país que els àrabs van fundar a la península Ibèrica durant els segles VIII i XV.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es creà a partir del segle X.

El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrades de tàpia. A intervevals irregulars s'alternaven 27 torres massisses de tàpia construïdes seguint la mateixa tècnica.

Madina Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina: la mesquita aljama, l'assoc o mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, però també gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina, o d'alfòndecs, on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes entorn de carrers, que dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte i cementiris.

Les mesquita aljama estava situada on actualment es troba l'església del sant Crist i era un edifici fonamental: s'hi ensenyava doctrina, s'hi impartia justícia i s'hi celebraven les grans reunions públiques. Al voltant d'aquesta mesquita hi havia un gran cementiri.

El Parc Arqueològic del Pla d'Almatà correspon a una de les zones residencials del barri, on s'han excavat i musealitzat quatre cases i dos trams de carrers. Les excavacions arqueològiques han permès recuperar una important col·lecció d'objectes de la vida quotidiana que es poden veure al Museu de la Noguera.

Castell Formós

El castell de Balaguer és conegut com a Castell Formós des de la baixa edat mitjana. En coneixem la data de fundació gràcies  a l'historiador Ibn Hayyan, que recull el relat d'Isa b. Ahmad al-Rasi referent als fets que passen a la Marca Superior d'Al-Andalus l'any 284 de l'Hègira (897-898 dC): "Isa b. Ahmad informa: en aquest any del senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al - Qasi va atacar el castell d'Aura, a la demarcació de Barcelona, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic.  En trobar-se amb el comte d'aquesta regió, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pelós), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les seves tropes i aquest dia, en lluita, va donar a l'usurpador Anqadid un cop del qual va morir pocs dies després. Déu va posar de manifest en ell el gran favor que té cap als musulmans! El fill d'Anqadid, Sunyer, - al qui Déu maleeixi - va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes de Ramadà (octubre del 897dC), va començar Lubb b. Muhammad la construcció del hisn Balagi (castell de Balaguer), en els districtes de la llunyana Lleida."

A mitjan segle XI , s'edificà en el seu interior un palau que es decorà amb refinats ataurics realitzats sobre guix i policromats. El programa decoratiu principal es basa en motius vegetals i geomètrics, però també s'hi desenvolupen frisos epigràfics on es llegeixen fragments de l'al-Corà i motius zoomorfes com una harpia dotada de mans o un ocell.

Poc sabem de la distribució de les estances del palau, tret que una alberca regaria una zona enjardinada propera a una galeria d'arcuacions polilobulades i profusament decorades que miraria cap a la zona del riu Segre.

Amb la conquesta de principis de segle XII els comtes d'Urgell van ocupar l'antic palau i el convertiren en la seva residència. Al segle XIV s'hi realitzaren grans obres de reforma que comportaren la conversió de tota la zona nord en un gran jardí regat per canals d'aigua de ceràmica construïts a base d'alicatats i rajoles fabricades per artesans moriscos a Manises-Paterna, que donaven als nous espais un aire de continuïtat estilística amb l'antic palau andalusí.

El castell de Balaguer va ser destruït l'any 1413 arran de la guerra entre el darrer comte d'Urgell Jaume II el Dissortat i el rei Ferran I d'Antequera.

Per saber-ne més.

Museu

Horari

De dilluns a dissabte de 10 h a 14 h i de 17 h a 19 h
Diumenges i festius de 10 h a 14 h

*Tancat: 24, 25, 26 i 31  de desembre, 1 i 6  de gener i Dilluns de Pasqua

Preus

1) General: 3,00 €
2) Reduïda: 2,00 €  (aplicable a: grups mínim 10 persones, jubilats, estudiants a partir de 16 anys, aturats, titulars del carnet jove)
3) Gratuïta: menors de 16 anys, socis ICOM, AMC, AdAC, SCA i Argonautes. Els dies 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) i 9 de novembre (Festes del St. Crist)
4) Entrada combinada al Museu de la Noguera + Visita guiada i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre: 
    General 5,00 € - Reduïda 2,50 €

* No s'accepten pagaments en efectiu

* No s'accepten grups sense reserva prèvia

Monuments

Horari

Del 16 de setembre al 23 de juny

Església de Santa Maria i Espai Portolà
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h. Accés pel punt d'informació turístic (sagristia de l'església)
El quart diumenge de mes, visita guiada al temple i pujada al campanar del Moro - Preu 5 € . www.farsdeponent.cat

Parc arqueològic del Pla d'Almatà / Muralles gòtiques / Claustre de Sant Domènec
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h

Castell Formós
Dissabtes, diumenges i festius d'11 h a 14 h
El segon diumenge de mes (excepte desembre, gener i febrer), projecció contínua de l'audiovisual 'sàvies i guerrers' a l'espai del polvorí

Església de Santa Maria de les Franqueses
Oberta el primer diumenge de mes (excepte els mesos de desembre, gener i febrer) amb visites guiades gratuïtes a les 11, 12 i 13 h.

* L'entrada als monuments és gratuïta. Tancat els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua

Del 24 de juny al 15 de setembre

Església de Santa Maria i Espai Portolà
De dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h
El quart diumenge de mes, visita guiada al temple i pujada al campanar del Moro - Preu 5 € . www.farsdeponent.cat

Parc arqueològic del Pla d'Almatà i Claustre de Sant Domènec
De dilluns a dissabte de 10 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h

Muralles gòtiques i observatori de la Guerra Civil
De dilluns a diumenge de 10 a 19 h

Castell Formós
De dilluns a dissabte de 10 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 13 h.
El segon  diumenge de mes, projecció al polvorí del curmetratge 'Sàvies i guerrers'

Església de Santa Maria de les Franqueses
Oberta el primer diumenge de mes. Visites guiades gratuïtes a les 10, 11 i 12 h
 

* L'entrada als monuments és gratuïta. Tancat els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua

Visites guiades

Preus

*  "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent
     Durada 1,30 h
     Preu: 5 €/persona (mínim 10 persones)

* "De la madina a la ciutat". Visita guiada a l'exposició permanent, a la ciutat i als monuments

    Modalitats:
    Durada 4 hores
    Preu: 8 €/persona
    (mínim 10 persones)

    Durada 3 h
    Preu: 6 €/persona
    (mínim 10 persones)

    Durada 1,30 h
    Preu: 5 €/persona
    (mínim 10 persones)

* "La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
    Durada 2,30 h
    Preu: 6 € / persona (mínim 10 persones)

** Les visites guiades s'han de concertar amb un mínim de 15 dies d'antelació **

MUSEU DE SUPORT TERRITORIAL

El programa Museus de Suport Territorial s’emmarca en Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya, un pla estratègic elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Entre els objectius operatius que presenta aquest pla es recull el Programa de Museus de Suport Territorial, una innovació en la política museística de Catalunya.

Aquest programa pretén formalitzar, visibilitzar, ordenar i potenciar una realitat que, de fa anys, és present en el programa públic d’alguns museus de Catalunya que, a més de les col·leccions pròpies, gestionen equipaments d’índole diversa (jaciments arqueològics, centres d’interpretació, esglésies, monuments, etc.) i que donen suport a comunitats territorials supramunicipals. En la nomenclatura del Pla de Museus, els museus de suport territorial potencien els equipaments patrimonials bàsics, per portar a terme aquelles funcions que no poden assumir, per limitació de recursos humans i econòmics.

Els museus que participen en aquest programa tenen una clara vocació territorial, cosa que sovint es relaciona amb museus que incorporen el territori com a objecte del seu projecte i discurs museològic.
El Servei de Museus de la Direcció General de Patrimoni Cultural ha encetat la implementació del programa de Museus de Suport Territorial mitjançant projectes pilot, entre els quals, des de l’any 2018, hi ha el Museu de la Noguera.

Els equipaments patrimonials bàsics que actualment són beneficiaris del programa del Museu de Suport del Museu de la Noguera són:
• Museu del Montsec (Artesa de Segre)
• Seró. Espai Transmissor (Seró, Artesa de Segre)
• Espai Orígens (Camarasa)
• La Cova dels Vilars (Os de Balaguer)
• La Casa-Museu Leandre Cristòfol (Os de Balaguer)
• Centre d’Art del Castell d’Os de Balaguer
• Necròpolis de la Colomina (Gerb, Os de Balaguer)
• Gravats del Mas de n’Olives (Ponts)
• El Centre de Dinamització del Patrimoni Històric, Natural i Rural (Tartareu)
• Centre d’Interpretació del Montsec (Vilanova de Meià)

Recerca

PERSPECTIVA DE GÈNERE

En femení. La història a través de les nostres dones

En el marc d’una historiografia tradicional molt dominada per la visió patriarcal de la societat, el projecte "En femení. La història a través de les nostres dones" té com a objectiu principal visibilitzar les dones de la nostra història i el paper que han tingut en l'esdevenir d'aquesta a través de l'exemple de dones properes, que massa vegades han passat desapercebudes.
La recerca que es duu a terme sobre la vida i les gestes d'aquestes dones es materialitza en una fitxa, que forma part del col·leccionable "En femení. La història a través de les nostres dones".

La primera de les fitxes va estar dedicada a Serafina Valls, unes de les primeres doctores en medicina de Catalunya a principis segle XX que va exercir al Marroc, on va desenvolupar una important tasca en el camp de l'obstetrícia.

SERAFINA VALLS. La primera metgesa de Balaguer

LA RECERCA ARQUEOLÒGICA

El projecte "Arqueologia d'una ciutat andalusina: madina Balaghí"

El projecte “Arqueologia d’una ciutat andalusina: madina Balaghí” té com a objectiu general estudiar arqueològicament la fundació, desenvolupament i abandonament d’una ciutat andalusina amb p

articularitats molt específiques: la seva localització, en el que era la Marca Superior d’al-Andalús, la suposada fundació a partir d’un campament de conquesta, una grandària excepcional en el panorama urbà d’al-Andalús i el fet que es conservi en bona part, al  Pla d’Almatà, gràcies a que no hi ha hagut una ocupació posterior a la conquesta feudal, excepte en espais molt puntuals. Els objectius més concrets són la identificació de les restes de l’assentament més primerenc i la determinació de si es tractava d’un campament o no, la datació de les muralles i les seves fases, la reconstrucció de les fases d’ocupació i el procés d’urbanització del recinte, la relació que això té amb el desenvolupament de les activitats productives, tant agràries com artesanals, l’estudi de la maqbara i de la població enterrada.

El tema de recerca en el qual cal integrar el projecte arqueològic sobre Madina Balaghí és el de les ciutats d’al-Andalús més primerenques i, més específicament, les de la Marca Superior. La línia d’investigació sobre les ciutats andalusines ha produït abundant bibliografia en els darrers anys i es renoven plantejaments tradicionals gràcies a la recerca arqueològica. Majoritàriament, però, es tracta de ciutats habitades avui dia i, per tant, la recerca ha estat pautada per les intervencions preventives o d’urgència. També a Catalunya ha estat així.

MEMÒRIA HISTÒRICA

La Guerra Civil Espanyola i el Cap de Pont de Balaguer són dos dels eixos bàsics del projecte de recerca sobre MEMÒRIA HISTÒRICA que es duu a terme des del Museu de la Noguera.

Es tracta d'una línia de recerca que posa èmfasi en com va viure la població civil els efectes de la guerra i que pretén recollir i conservar els testimonis dels homes, dones i nens que van patir els estralls de la guerra.

CONVIURE AMB LA POR. MEMÒRIA DELS NENS DEL CAP DE PONT DE BALAGUER

"Conviure amb la por. Memòria dels nens del Cap de Pont de Balaguer (1938) és un documental realitzat pel Museu de la Noguera i produït per Balaguer TV en el qual es dona veu als nens i les nenes que van patir els efectes de la Guerra Civil Espanyola a la zona del Cap de Pont de Balaguer l'any 1938 i que ara són persones de més de 80 anys.

Per a la realització del documental, el museu va entrevistar a 28 persones de Balaguer, La Sentiu de Sió, Bellcaire d'Urgell, Camarasa, Vallfogona de Balaguer i La Ràpita que van explicar els seus records més personals de la guerra i que van omplir més de 20 hores de gravació. El que es buscava en l'enregistrament d'aquestes gravacions eren justament els records dels nens i les nenes, la vivència del conflicte bèl·lic per part dels infants. El resultat ha estat un documental que ofereix una altra visió de la guerra, la dels nens i les nenes, en una de les zones que van patir més la violència dels combats, la franja que formava el cap de pont de Balaguer. Més enllà del conflicte bèl·lic, però, els ulls  dels nens permeten fer una altra mirada a la guerra, i entendre-la des de la visió dels infants. Es tracta en definitiva d'un documental entranyable, sensible i molt emotiu. Un petit homentatge que el Museu de la Noguera fa als padrins i padrines que van haver de viure la guerra i que ha de permetre reflexionar sobre que va suposar aquella guerra per a una població tan fràgil com la seva infància.

Les gravacios es van realitzar en els pobles d'origen de les persones entrevistades, en alguns casos a les escoles de les poblacions, per tal de vincular la infància dels testimonis amb un espai propi dels infants actuals.

LA RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI ETNOGRÀFIC

LA DANSA DE LA GALOP

El Museu de la Noguera segueix una línia estratègica de recuperació d'elements tradicionals i festius de la ciutat que singularitzen les festes i les doten de trets identitaris específics.La dansa de La Galop de Balaguer es troba recollida al Costumari Català de Joan Amades. Segons el  folklorista aquest ball es ballava en l'anomenada Fira dels Enamorats del mes de setembre, una fira de bestiar que era famosa per la quantitat de matrimonis que s'hi pactaven entre les famílies que anaven a la fira. Les noves parelles feien un primer contacte públic a través d'aquesta dansa, sota la supervisió dels pares i tutors.
La recuperació de la dansa s'ha dut a terme amb col·laboració de l'Escola Municipal de Música i l'Espai de Dansa i Creació La Xemeneia, així com altres entitats i associacions de la ciutat.
Per donar a conéixer els passos de la dansa s'organitzen diversos tallers i s'ha inclós en el Pla Municipal de Dinàmica Educativa des del curs 2018-2019. També hi ha una ballada popular en el marc de les festes medievals de l'Harpia.

Per escoltar La Galop cliqueu aquí:

LA GALOP

Visites guiades

El museu realitza diferents tipus de visites guiades adaptades a les necessitats, interessos i disponibilitat horària dels visitants.

Es realitzen en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i àrab) i són amb reserva prèvia. Per a reserves, podeu omplir el formulari de contacte o posar-vos directament en contacte amb el museu.

VISITES

"Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permament del museu
 Durada 1,30 hores
 *Consulteu els preus

"De la madina a la ciutat". Visita a l'exposició permanent "Hisn Balaghí-Balaguer. De la madina a la ciutat", a la ciutat i als principals monuments 
 Modalitats:
 Durada 4 hores
 Durada 3 hores
 Durada 2 hores
 *Consulteu els preus

"Balaguer. La ciutat daurada". Visita a l'exposició "Hisn Balaghí - Balaguer. De la madina a la ciutat" i visita i taller de recerca d'or al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.
 Durada 2,30 hores
 *Consulteu els preus

**Les visites guiades s'han de concertar amb un mínim de 15 dies d'antelació

Formulari de contacte

Serveis

AUDIOGUIES TEATRALITZADES I LLIBRES DE SALA

El museu disposa d’audioguies teatralitzades en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès), incloses en el preu de l’entrada.

El museu també disposa de llibres de sala dels textos de l’exposició permanent amb traducció a tres idiomes (castellà, anglès i francès).

ITINERARIS VIRTUALS

Enllaç al Visit museum

OFICINA DE TURISME

Al vestíbul de la planta 0 del museu hi ha l’Oficina de Turisme de Balaguer oberta al públic en el mateix horari que el museu.

Moturisme

L’Oficina de Turisme de Balaguer és un servei acreditat de Moturisme Ara Lleida. L’espai es troba preparat per acollir les necessitats dels viatgers que van en moto. Disposa d’aparcament a 100 m del museu i d’estris de neteja per a la moto, els cascs i les botes i de servei de guarda-roba per deixar els cascs

Més informació

ARMARIETS

El museu disposa de servei d’armariets amb clau al vestíbul, al costat del punt d’atenció al públic. Si veniu amb motxilla és necessari deixar-la en aquest punt.

ZONA DE DESCANS

Centres d'interpretació

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l’explotació de l’or al riu Segre  i que convida el visitant a viure l'experiència dels autèntics buscadors d’or.

El Molí de l'Esquerrà

El molí de l’Esquerrà és un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua per aconseguir moure la roda hidràulica que accionava el mecanisme per a moldre el gra. La segla que l’abastia d’aigua va prendre el mateix nom del molí i, en un principi, n’era d’ús exclusiu. El molí estava format per un soterrani, on s'ubicava la roda hidràulica, la planta baixa on hi havia la mola, un pis superior i les golfes. Actualment és l'entrada principal al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.

L'or del Segre al llarg de la història

L’exposició proposa un recorregut històric per l’explotació de l’or al Segre, un riu aurífer que, durant tot el seu trajecte, diposita a les arenes i graves unes petites partícules d’or producte de l’erosió de les muntanyes dels Pirineus.

La recerca d’or al Segre està documentada ja des d’època romana a la zona de la Cerdanya però, més tard, tingué dos moments d’especial activitat. Primer, en època andalusina (VIII-XII), moment que singularitza la història de la ciutat per la importància de les restes arqueològiques que es conserven, com el jaciment arqueològic del Pla d'Almatà, el Castell Formós o en el Centre Històric de Balaguer. I posteriorment, als segles XVI i XVII, quan aquest valuós metall es tornà a explotar de forma intensa amb la utilització del mercuri com a amalgamant per poder extreure les partícules d’or de l’arena i grava del riu.

A principis del segle XVIII, la seva explotació s’abandonà progressivament quan els costos per extreure’l foren més alts que no pas el benefici que se n’obtenia.

Els plafons i les vitrines expliquen i il·lustren aquesta vinculació històrica de Balaguer i la plana de Lleida amb la cerca de l’or com una activitat econòmica més i també els usos i propietats d’aquest mineral.

El taller de recerca d'or

L’activitat de recerca d’or es realitza a la zona dels safarejos, un espai destinat a la pràctica artesanal de la cerca d’or amb àbac, un instrument utilitzat al llarg de la història per a l’extracció manual de l’or i altres minerals d’interès econòmic dels rius aurífers i les mines.

L’espai està precedit per un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en l’explotació i el valor de l’or, com la del rei Mides o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Durant una estona s’hi pot viure l’aventura dels autèntics buscadors d’or del Segre.

Amb l’àbac, una mica de sorra aurífera i l’ajuda de l’aigua dels safarejos, s’aprèn la tècnica per separar les partícules d’or de l’arena. Passada una estona, la paciència es transforma en emoció quan es comencen a veure unes petites partícules daurades que apareixen entre l’arena remoguda per l’aigua. A poc a poc, aquestes palletes d’or queden dipositades al fons de l’àbac, d’on es poden treure fàcilment. La recompensa de tota aquesta experiència viscuda és poder-se endur a casa tot l’or trobat.

Es tracta d’una activitat única, emocionant i inoblidable que transporta a les èpoques daurades d’explotació d’or al riu Segre.

Visita Virtual

Descobrim...

Seró.Espai Transmissor

Les estàtues-menhirs

Seró. Espai transmissor és l'espai que allotja les estàtues-menhirs de Seró. Es tracta d'unes grans escultures antropomorfes decorades amb diferents motius esculpits que amb 7 metres d'alçada representen l'estàtua-menhir més alta d'Europa.

Les estàtues-menhirs de Seró han posat en evidència l'existència d'un grup escultòric regional focalitzat entre les terres del Segre Mitjà i del Solsonès. Es tracta d'un conjunt singular i homogeni de representacions escultòriques, entre les quals s'apleguen per exemple les provinents del santuari del Miracle i de Llobera, que comparteixen característiques, codis i motius gràfics. Aquest grup escultòric s'integra dins del fenomen de l'estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític que es desenvolupa entre final del quart i el tercer mil·leni abans de la nostra era.

Les estàtues-menhirs de Seró són la mostra més excepcional i rellevant d'escultura megalítica antropormorfa del neolític final a Catalunya i esdevenen veritables obres d'art de la prehistòria catalana i europea.

Descarregueu-vos el PDF informatiu a la nostra zona de descàrregues.

Els Reguers de Seró

Aquestes espectaculars estàtues-menhir es van posar al descobert durant els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 i formaven part d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.

El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.

El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.

L'edifici

Es parteix de la comprensió i reflexió sobre els mitjans i sistemes constructius propis de l´entorn en que es situa l´obra, en una zona agrícola molt prolífera al peu del Pre-Pirineu, on els habitants acostumen a resoldre les necessitats més bàsiques des d´una actitud espontània en relació a les condicions dels materials i a la seva aplicació. El projecte proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material d’acabat. Sense necessitat de “revestir”, materials que normalment resten ocults en acabar una obra, aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la relació amb el context, són dotats d’un nou significat.

A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica ... Finalment iniciem l’accés a la cambra de les mil·lenàries esteles...Un recorregut  en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent,...envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira... va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic  es va disgregant, i en arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles,...silenci...s’alenteix  el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d’argila que mostra  l’empremta que deixa al passar cada visitant...tranquil·lament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuament amb altres..., poc a poc s’intensifiquen la llum i els sons, fins que l’horitzó d’un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de la Noguera.

L’edifici Seró. Espai Transmissor va guanyar el premi FAD d'arquitectura l'any 2013 i va ser una de les tres obres escollides per representar Catalunya a la 14 Biennal d'Arquitectura de Venècia de l'any 2014.

Publicacions

CATÀLEGS DEL MUSEU

Les diferents activitats organitzades i promogudes pel Museu de la Noguera (exposicions, excavacions arqueològiques, reculls etnogràfics, recerca...) han permès generar una prolífica producció intel·lectual que s'ha aplegat en un important esforç editorial.

Nokaria

Nokaria

Retalls d'art

Retalls d'art és el col·leccionable del patrimoni artístic de Balaguer.
Podeu recollir la carpeta i les fitxes gratuïtament a museu o, si ho preferiu, us les podeu descarregar aquí

En femení

La història l'han escrit per igual homes i dones. Cadascú en el seu àmbit i amb la seva pròpia rellevància, però no hauríem arribat fins aquí sense l'aportació conjunta de tothom.
EN FEMENÍ és un projecte que vol visibilitzar la història de les dones. Dones que, moltes vegades pel fet de ser-ho, no han passat a la història però que han contribuït a fer-la.

EN FEMENÍ és un col·leccionable de diferents personatges femenins que han repercutit en la història però que pel fet de ser dones han quedat oblidades.Podeu recollir les fitxes gratuïtament al museu o bé us les podeu descarregar aquí.